Bones Festes

Us desitjo que passeu un Bon Nadal i tingueu un 2010 ple de salut, pau i felicitat.



Fes click sobre la felicitació per ampliar-la.

Habitatge de Protecció Oficial

Fa una setmana des de l’ajuntament es va convocar una xerrada informativa per explicar als interessats i veïns del nostre municipi com estava el tema de l’Habitatge de Protecció Oficial. Tema, que jo tinc clar, és una assignatura pendent del nostre grup que fa massa anys que arrosseguem i que no hem tingut l’encert de resoldre abans.

Durant l’anterior legislatura, 2003 - 2007 varem treballar sense descans per poder assolir l’objectiu d’oferir definitivament als veïns del Port de la Selva una quantitat raonable de pisos de protecció oficial. Varem tramitar tota la documentació urbanística, a l’efecte de tirar endavant el desenvolupament, pel sistema de cooperació, del sector que hi ha entre el darrer bloc de la carretera de Cadaqués i la rotonda del pont Vell. Però la situació del sector immobiliari i la construcció va accentuar les dificultats per tirar endavant aquest sector en els terminis previstos i per això, ja encetada aquesta legislatura (2007 – 2011), hem buscat alternatives. S'han tramitat amb força celeritat, els documents per resoldre favorablement el desenvolupament del sector SUD – 5 “La Sorra – 2”, de tal manera que aquest estiu l’Ajuntament ja disposava, per cessió gratuïta i obligatòria, d’una nova parcel•la destinada a la promoció d’habitatges de protecció oficial.

Davant les dificultats del moment, l’equip de govern va decidir preparar un plec de clàusules administratives particulars per a treure a concurs l’alienació d’aquesta parcel•la esperant que hi hagués promotors interessats en fer la promoció dels Habitatges de Protecció Oficial.

El 18 d’agost de 2009 el Ple va prendre l'acord d’aprovar inicial del Plec de clàusules administratives particulars que va de regir l’esmentat concurs amb els vots a favor de la mateixa Alcaldia i el tres regidors integrats al grup municipal de CiU, i l’abstenció dels dos regidors del grup municipal PORT-AM, cal fer esment que el representant del grup municipal del PSC-PM havia presentat la seva renuncia al càrrec i encara no s’havia fet el relleu corresponent.

En data 4 de desembre el Ple Municipal va resoldre el concurs a favor de l’empresa Osseja Proyectos Inmmobiliarios S.A., únic licitador, aquesta serà l’encarregada de construir els Habitatges de Protecció Oficial, les places d’aparcament i trasters que s’hauran d’estar totalment acabats en el termini de 12 mesos. Per tant, si es manté la normalitat actual, la primavera del 2011 es podran ocupar.

Aquest fet prou transcendent pel nostre municipi, i més, insisteixo en els moments que viu el món immobiliari, hauria de ser vist com un èxit, tardà si, però un èxit. Malgrat això, en el nostre poble, hi ha qui no li ha anat bé que fóssim capaços de trobar una solució.

Un poble en marxa

En aquests moments, acabant l’any 2009, el Port de la Selva continua avançant, ho fem amb un seguit d’obres que com sempre ens han d’ajudar a viure millor.

En primer lloc volem continuar sent pioners en l’ús de l’aigua regenerada. Com molt bé sabeu el nostre municipi ja ho fou en la instauració del tractament terciari de les aigües que arriben a la depuradora. Ara volem fomentar la utilització d’aquesta aigua per a usos no potables, o fem iniciant la implantació d’una línea de distribució que des d’un nou dipòsit al Mirador estendrà els seus ramals fins a la Carretera de Sant Pere, el pavelló i la Fonollera, sectors de recent desenvolupament que ja han previst la doble xarxa necessària per aquest fi. En aquests moments es treballa a bon ritme amb la previsió que abans de tancar l’any l’obra estigui enllestida.

Altrament a començament d’any s’iniciaran els treballs per la modificació de la cota d’entrada al bombament de la canonada d’aigües residuals del Moll de la Timba. Aquesta actuació ens ha de servir per donar solució als col•lapses que pateix regularment el carrer Illa i a la part final del carrer Platja en els períodes de màxima activitat.

I finalment el darrer projecte que es posarà en dansa és el de condicionament dels trams 3 i 4 del camí de ronda, entre el Port de la Vall i S’Arenella. Això suposarà la unió dels sectors ja habilitats donant la comoditat i continuïtat necessària per anar o venir de Llançà vora mar.

Tot plegat representarà una inversió, d’altres administracions, al nostre municipi de més d’un milió i mig d’euros. Segurament a algú li pot sobtar que amb el Plan Zapatero enllestit abans de l’estiu i amb les eleccions municipals a més de 18 mesos vista tinguem el poble en obres. Però els que ja fa temps que ens hi movem sabem que les administracions van al seu ritme, i si ara hi ha la possibilitat de tirar endavant aquests temes és perquè a darrera hi ha un treball diari i constant de propostes, projectes i seguiment.

El voluntariat de Catalunya davant la prevenció i l’extinció d’incendis forestals

Aquest cap de setmana les Agrupacions de Defensa Forestals (ADF) catalanes hem celebrat el nostre 1r Congrés després de 23 anys de funcionament. Ha estat un repte important i un fet meritori que un cop més, dubto hagi tingut la cobertura que mereixia.

Les ADF són entitats sense ànim de lucre formades per propietaris forestals, ajuntaments, i entitats vinculades al territori que tenen com a finalitat la preservació del mateix. L’objectiu de les ADF és la prevenció i el suport en l’extinció d’incendis forestals. En aquest moments a Catalunya hi ha unes 300 ADF, que representen més del 75% dels municipis catalans, més del 85% de la superfície forestal del país i un col•lectiu d’aproximadament 10.000 voluntaris.

El Congrés ha estat la posada en escena d’una feina prèvia, 24 taules territorials, 4 jornades de treball del Comitè Tècnic i moltes reunions del Comitè Organitzador. Tot plegat ha servit per conèixer gent, opinions i experiències. I només per això ja es pot dir que ha estat un èxit i haurà valgut la pena, independentment de si les conclusions finals han respost les expectatives que cadascú s’havia creat.

Des de l’organització del Congrés em van proposar participar com a membre de les ADF a la taula rodona sobre “el voluntariat de Catalunya davant la prevenció i l’extinció d’incendis forestals”. Vaig compartir taula amb l’inspector en Cap del Cos d’Agents Rurals i el Subdirector general operatiu del Cos de Bombers, ambdós de la Generalitat de Catalunya. Sincerament n’esperava una mica més.

Com podeu entendre per mi ha estat un honor poder compartir taula amb aquestes autoritats en la matèria, però també una gran responsabilitat que em va portar a preparar-me a consciència la meva exposició, de la que voldria que en quedes alguna cosa més que el record.

Ha de quedar molt clar que aquesta és la meva visió, la d’un membre d’una ADF. No és per tant ni la visió oficial del Congrés, ni la del Secretariat Nacional d’ADF. És una visió des del territori fruït de les experiències viscudes i que només pretenia i pretén serveixi com a aportació per enriquir el debat.

Val a dir que quan parlem de voluntariat a Catalunya, ho podem fer en propietat doncs el nostre petit país té més de 500.000 voluntaris repartits en 1.700 entitats. I això com molt bé va dir fa poc més d’un mes l’Hble. Conseller Sr. Jordi Ausàs és una marca de país.

De voluntariat n’hi ha en molts camps, voluntariat social, assistencial, cultural, en el lleure, ambiental,... segurament tants com dificultats per consensuar una única definició del voluntariat.

Però en el nostre país quan parlem de voluntariat i de prevenció i extinció d’incendis forestals no hi ha d’haver cap dubte i ens hem de reivindicar i fer valer, estem parlant del voluntariat de les ADF.

Des de la creació de les ADF fins avui hi ha hagut una evolució d’aquest voluntariat. A finals dels anys 80’ el gruix dels voluntaris de les ADF eren propietaris forestals, bosquetans, pagesos, masovers,... en definitiva persones del món rural. Vint-i-tres anys després, o sigui en aquest moments el col•lectiu és molt heterogeni, fins el punt que tenim casos on l'únic nexe d’unió entre el bosc i el voluntari és l’ADF. La convivència d’aquests dos models ha enriquit i ha fet créixer el col•lectiu.

Es fa difícil definir aquest voluntariat tan heterogeni de les ADF, però a partir de 9 conceptes, podem arribar a establir que el 100% seria fàcilment identificable com a mínim amb 6 d’aquest "imputs": 1. - Viu i treballa en el territori a protegir. 2. - Te un gran coneixement del medi físic això el fa extraordinàriament efectiu a l'hora de realitzar funcions de suport a les unitats d'extinció. 3. - El seu assessorament és molt valuós quan s'han de determinar les necessitats en quant a infraestructura de prevenció. 4. - Col•labora en tasques de prevenció d’incendis forestals. 5. -Col•labora en tasques d'extinció d’incendis forestals. 6 - S’ha autoorganitzat. 7. - S’ha format en les tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals. 8. - Disposa d’equips i materials per desenvolupar la seva tasca. 9. - Actua de forma coordinada.

Però durant aquest temps no només ha evolucionat el voluntariat de les ADF

Ha evolucionat la societat, tenim una societat més exigent, vivim a la generació del reclam dels drets i l’oblit dels deures, tenim una societat més urbana, el món rural ha perdut pes davant les ciutats, però paradoxalment la societat és molt més usuària del medi natural, tothom va a caçar bolets, tots som bons per collir espàrrecs, molta gent va a cacera, i no parlem de l’efecte decathlon que ha popularitzat el senderisme, la btt, ...

Ha evolucionat el paisatge, abandonament dels conreus, construcció de grans zones residencials i urbanitzacions, noves infraestructures: línies elèctriques, autovies, parcs eòlics, alta velocitat.

Ha evolucionat el clima, científicament demostrat, encara que ho vulguem posar en dubte o no ho vulguem creure a casa nostra la temperatura mínima mitjana a pujat poc més d’un grau els darrers cinquanta anys, i el món acadèmic, com ens deia el Dr. Boada ha constatat canvis en el nostre entorn.

Ha evolucionat el bosc, n’hi ha més i en pitjors condicions.

I conseqüentment per tot plegat han evolucionat els incendis forestals. Fa poc més de 10 anys, després dels incendis de la Catalunya Central, en Marc Castellnou, avui analista en Cap de Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals dels bombers ens deia que havien arribat els incendis forestals de tercera generació, incendis que ja no propagaven per radiació com estàvem acostumats, sinó que es propagaven per convecció degut a la important carrega de combustible. Però és que en aquest 10 anys hem passat ja als incendis de 4a generació, incendis convectius de molta intensitat en zones periurbanes, i els nostres veïns (grecs i italians) ja han fet el salt a la 5a generació que no són més que la simultaneïtat en condicions extremes dels incendis de la 4a.

Davant aquesta situació ens hem de plantejar cap on ha d’anar el voluntariat de les ADF. En el camp de la prevenció, el més important pel que fa a la tasca de les ADF, estem en el bon camí. Hem de continuar participant en actuacions de millora forestal, inventariant i seguint l’estat de les infrastructures de suport a l’extinció, fent recorreguts de vigilància i localització de riscs, i potenciant la difusió i la sensibilització. Per fer tot això hi ha prou eines, plans de prevenció d’incendis de les mateixes ADF, municipals, de massissos, d’espais naturals, ... és una tasca planificable i sense estrès.

Però, i en el camp de l’extinció? Doncs penso que hem de consolidar, generalitzar i oficialitzar el que en molts racons del país s’ha iniciat per interès propi. Ens cal un voluntariat format, amb una formació bàsica i homogènia a tot el territori, ja no si val el discurs de “que m’has d’explicar si tota la vida que apago foc”, els incendis han evolucionat, les tècniques d’extinció també i ens cal a tots parlar un mateix idioma. Ens cal també un voluntariat equipat, amb equips acords al risc, el nostre voluntari no va amb pantalons curts i una branca. En l’extinció no hi ha d’haver diferència entre l’equip d’un funcionari i el d'un voluntari. Ens cal un voluntariat organitzat, sempre que tinc oportunitat dic que el veritable valor afegit de les ADF son cadascun dels seus voluntaris amb les seves habilitats personals, però el que ens fa forts i eficients és la suma d’aquestes individualitats. I finalment ens cal un voluntariat coordinat, nosaltres som uns més en el món dels incendis forestals, durant la meva presentació vaig fer el símil incendi = pel•lícula, en aquesta nosaltres som un actor més, un actor secundari, sense que això sigui un demèrit, doncs difícilment pot acabar bé sinó hi ha oscar per tots.

I fet això quin ha de ser el nostre àmbit de treball, doncs habitualment el local, l’àmbit natural de cada ADF, és on sempre serem més efectius i eficients en tots el camps de la nostra activitat. I excepcionalment el nacional, només en situacions de simultaneïtat de grans incendis forestals.

Perquè si som capaços de formar-nos, equipar-nos, organitzar-nos i coordinar-nos, podem ser el suport necessari per evitar o endarrerir el col•lapse del nostre sistema d’extinció.

Catalunya davant els incendis forestals del futur no es pot refiar d’una crida d’urgència al voluntariat ocasional, el nostre país es mereix un col•lectiu compromès com el de les ADF, massa sovint invisible a ulls dels funcionaris, polítics, mitjans de comunicació i població en general.

Carril bici

Amb un any llarg d’endarreriment a mitjans d’octubre es van iniciar els esperats treballs a la carretera de la Selva de Mar. En aquest cas la tardança és atribuïble a la crisi en que estem immersos, doncs l’empresa que havia resultat adjudicatària de l’obra va haver-hi de renunciar per dificultats internes. Aquest fet va comportar la readjudicació de l’obra per part de la Diputació amb el conseqüent remenament burocràtic que això suposa.

Salvats els contratemps, val a dir, que la importància d’aquesta obra rau, més enllà de la millora de la carretera en sí, en el vial paral•lel per vianants i bicicletes que els Ajuntaments del Port de la Selva i la Selva de Mar varem demanar a la Diputació alhora de projectar el condicionament de la carretera.

El període d’execució previst és de 4 mesos, per tant hem de pensar que la propera Setmana Santa ja haurà entrat en funcionament. Aquest nou vial per vianants i bicicletes, que unirà els dos municipis, pel nostre ajuntament haurà tingut un cost de poc més de 100.000 €. Xavalla si tenim en compte que ens permetrà acabar amb una situació de risc extrem, que només la fortuna ha fet que no esdevingués desgracia.

Per mi, el més important és la consolidació d’una passejada habitual per molts veïns i visitants dels nostres nuclis amb unes garanties de seguretat fins ara inexistents.

Un poble viu

Avui faig 41 anys, poder celebrar l’aniversari sempre és motiu de joia i més quan ho fas envoltat de gent que t’estimen i t’estimes. Però, si a més la data del teu aniversari coincideixi amb la visita del Conseller de Governació i Administracions Públiques al teu municipi per participar d’un seguit d’actuacions importants gairebé no es pot demanar més.

Avui 22 d’octubre, el Port de la Selva ha inaugurat les obres de d’adaptació de l’edifici consistorial, obres que no només han millorat i de quina manera l’accessibilitat a l’edifici, sinó que a més ens han permès de reorganitzar l’espai interiorment per ajustar-lo a les necessitats de l’organigrama municipal i amb la finalitat que l’usuari tingui un major i millor servei.

Amb la reforma actual l’ala Nord de la planta baixa queda ocupada per l’arxiu, fins ara a la 2a planta, acabant així amb la problemàtica del seu pes. A l’ala Sud, on fins la passada primavera hi havia l’oficina de turisme, hi ha l’entrada diària, la recepció i el punt d’atenció a l’usuari, així com el servei de recaptació i un espai compartit pels serveis socials i el jutjat de Pau, des d’aquí s’accedeix a l’ascensor i a l’escala que condueix a les plantes superiors. La primera és la destinada al personal tècnic i administratiu, amb un despatx a cada extrem, destinats a la secretària-intervenció i als serveis urbanístics, a més d’un cos central compartimentat per la resta i una sala de reunions polivalent.

La segona planta és la nostra, la destinada als politics, la part central l’ocupa la sala de Plens, a l’ala Nord hi ha l’Alcaldia i a l’ala Sud el despatx de l’equip de govern, el de l’oposició i una sala de reunions per us de qui la necessiti.

Tota aquesta adequació ha tingut un cost de 278.000€, 223.000€ dels quals han estat finançats pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (POUSC).

També avui l’Ajuntament del Port de la Selva i el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya hem signat el conveni del programa Viure al poble. un programa destinat a afavorir l’activitat econòmica i les iniciatives emprenedores que permetin la dinamització i el desenvolupament local dels municipis amb menys de 2.000 habitants. Els projectes seleccionats dins d’aquest programa responen a una estratègia per possibilitar l’aparició de noves iniciatives econòmiques, el nostre ha estat un dels dos projectes seleccionats a la comarca, i el mateix conseller ha dit que era un molt bon projecte, fet que ens omple de satisfacció a tots els que hi hem participat. Però el veritablement important és que el conveni signat avui ve acompanyat de 677.000 € que ens hauran d’ajudar a fer realitat el que ara és només un bon projecte.

El projecte presentat pel nostre Ajuntament i seleccionat per la Generalitat te com a finalitat la rehabilitació urbana dels carrers del nucli històric. La redacció del mateix s’ha elaborat tenint en compte les necessitats de la població i les necessitats del centre històric del municipi. Es tracta, en definitiva, de desenvolupar una rehabilitació física del casc antic del municipi, per tal d’aconseguir un foment del benestar i una dinamització econòmica sostenible, tot potenciant l’oferta turística, a partir del patrimoni cultural, de la millora dels espais públics i dels seus accessos.

L’operació es concretarà en la renovació de les infraestructures urbanes, a través d’un seguit d’actuacions en determinats espais emblemàtics d'aquest nucli històric: la rehabilitació del sistema viari a través de la millora del paviment de la trama de carrers del centre; el soterrament de les diferents xarxes aèries de cablejat com l’enllumenat, la baixa tensió i la telefonia; la instal•lació de mobiliari urbà per potenciar les zones de descans, la millora de la xarxa d’enllumenat públic; i la supressió de les barreres arquitectòniques.

L’objectiu final és la modernització dels serveis i infraestructures del poble, la revitalització del nucli del casc antic, la valorització del patrimoni cultural i de la singularitat urbanística, la potenciació turística del municipi, de manera que afavorim la seva desestacionalització, amb renovats serveis turístics que facilitin reactivar l’economia.

Finalment hem acabat els actes, d’un dia tan assenyalat, amb la presentació de l’associació cultural Puig Gros. En aquest cas no podem parlar de grans inversions econòmiques, però si podem parlar de capital, un capital humà incalculable,que és el que aporten més de 170 veïnes i veïns del nostre poble que s’han agrupat sota la premissa d’haver superat la cinquantena i conservar la vitalitat dels vint. Per mi resulta evident que aquest darrer és un fet vital per viure al poble, a tots ens cal un referent i quin millor per el nostre poble que el dels que fa més temps que hi viuen.

Com a partícip de l’equip gestor del municipi haig de dir que avui em sento molt satisfet. Hem inaugurat l’ajuntament, una realitat que ens ha de permetre treballar més i millor. Hem signat un conveni que ens ha d’ajudar en un futur proper adaptar-nos a les noves necessitats i continuar sent un referent turístic. I finalment s’ha consolidat un projecte social de primer ordre que, com deia el conseller, ens ha de permetre continuar donant corda a la vida del municipi.

A tots felicitats i per molts anys!!!

L'espectacle de dansa

Avui parlava amb una companya de feina de l’ajuntament , em deia que li havien agradat molt els actes i activitats programats per la festa major, però que un dia mentre gaudia de la festa li va saber molt greu que les seva filla no hagués pogut ballar al Port de la Selva.

Ella sap molt bé, a diferència d’algun regidor, que si les nenes i noies de l’escola de ballet de Llançà no van venir a ballar al Port de la Selva al juny no fou perquè l’ajuntament no les deixes venir. Durant anys han vingut i l’ajuntament s’ha fet càrrec de tota la despesa que portava l’actuació, sense cap problema. Si en valia 3 en valia 3 i si en valia 5 en valia 5.

La diferència és que aquest any, com sabeu molt bé, i per imperiosa necessitat intentem revisar i valorar qualsevol despesa. I si la considerem excessiva abans de descartar-la busquem altres solucions o alternatives més econòmiques.

Aquest any les mares de l’escola de dansa de Llançà ens van proposar venir a fer l’espectacle de ballet, i ens adjuntaven un pressupost encarregat per la directora de l'escola de 1.350 € en concepte de lloguer d’equips de megafonia i llums. Des de l’ajuntament els varem dir que ens semblava molt car, i els varem oferir alternatives. Des de fer-ho a la sala de Ball, on ja hi ha llums i megafonia fins a utilitzar els equips de so de l’ajuntament al pavelló.

Val a dir que no hi va haver diàleg ni negociació. Sembla ser que en aquesta escola de ballet si no hi ha els seus llums i la seva megafonia les alumnes ja no poden ballar ni fer cap espectacle per mostrar les aptituds adquirides durant l’any,

Malgrat tot, lamento el sentiment d’aquesta mare, que deu ser el de moltes mares, pares, avis, avies i amics, i sobretot el de les nenes que ballen, potser ens varem equivocar, o potser no, potser la que s’equivoca és la directora de l’escola de d’Art Coreogràfic de Llançà, que emparant-se amb els sentiments dels pares i els alumnes és incapaç de replantejar la contractació dels equips a una empresa francesa que només pel desplaçament ja cobra 400€.

L'estalvi s'ha de fer on realment és possible fer-lo, i en aquest cas jo estic convençut que era possible fer l'espectacle i estalviar. Vosaltres, no?

La Selva amb ulls autòctons

El passat primer d’agost el meu pare inaugurava una de les seves poques exposicions. Que jo en tingui record es poden comptar amb els dits d’una mà. En aquets cas ho feia al Trull d’en Rubiés, un espai recuperat per l’Ajuntament de la Selva de Mar que ben gestionat té enormes possibilitats. I en aquest marc, que millor que presentar una retrospectiva del municipi, amb pintures que van des de començaments dels anys 60 fins no més enllà dels 80. Racons i raconets de la Selva que evoquen records i sentiments en molts casos d’altres temps, de gent absent i moments fugits.

http://jordicervera.net/

Les ADF i els ajuts d'inversió del DMAH

17 de juliol, i res del cert dels ajuts d'inversió per les ADF, per cert l'ajut més important que rebem. A Torreferrussa (DMAH) em diuen que potser la setmana que ve, que sembla estan a punt d'anar a intervenció, que probablement s'allargarà el termini de justificació, que no saben si hi ha retallada, que continuem trucant a veure que.

En definitiva ben poca informació, i la gent de les ADF ens comencem a neguitejar. Uns perquè de moment enlloc diu que s'allargarà el termini de justificació, que a hores d’ara acaba el dia 31 d’aquest mes, tenen pressupostos i prou, els altres perquè no saben si disposaran dels diners per comprar el que tant necessiten o si els en faltaran, els altres perquè ho necessitaven tant que ja ho han comprat i no sabem com i quan ho pagaran, ...

Tots tenim clar que vivim una situació de crisi i els temes econòmics són difícils i delicats, també per les ADF, i per això mateix seria desitjable que l'administració donés exemple i evités tenir-nos en situació d'escac.

Que ha disset de juliol les ADF no sapiguem a que atenir-nos no és de justícia!

El 17 de juliol ja hauria de fer un mes llarg que hauríem de saber quants diners podem invertir i quants no. A 17 de juliol hauríem de tenir el material a punt i l'ajut justificat. A 17 de juliol la gent de les ADF hauríem de poder-nos preocupar només de les condicions climatològiques, de les columnes de fum, del mapa de risc, en definitiva de la prevenció activa i el suport a l’extinció d'incendis forestals.

A mi personalment em molesta molt més la falta d'informació que la informació en si mateixa, doncs a la darrera ens hi haurem d'atendre si o si. Per bé que aquestes alçades em preocupen ambdues, perquè la meva ADF és de les que ha tirat pel dret i ja disposa del material que necessitàvem per donar resposta a la campanya d'estiu 2009 i no a la propera.

Candidat a res

A començaments de la setmana passada vaig assistir a la reunió convocada per un grup d’empresaris amb negoci al municipi que volen constituir una associació turística. Havien convidat al president de Comerç Figueres perquè ens expliqués les virtuts d’associar-se.

En un moment de l’exposició, el ponent, es va adreçar a mi dient que hi havia el 1er Tinent alcalde i que no sabia de quin partit era. Jo vaig intervenir per dir que segurament no era del seu, però que a més era poc rellevant la observació, doncs jo sóc el 1er Tinent alcalde del Port de la Selva i en conseqüència de tots els veïns del municipi. Vaig continuar aclarint que jo era candidat de Convergència i Unió a l'ajuntament durant la campanya electoral, però un cop passada aquesta era regidor de tots, dels convergents i dels no convergents. Quan parlava de ser candidat em referia a les eleccions passades i en cap cas a les futures com algú va interpretar i s’ha fet córrer.

Quedi clar doncs l’aclariment que no sóc candidat a res, per dues grans i bàsiques raons: en primer lloc perquè jo no m’he ofert a ser-ne i en segon perquè els candidats els ha de triar i validar la militància, i això tampoc ha passat.

L'endeutament dels ajuntaments

Fa unes setmanes la premsa publicava l’endeutament dels ajuntaments dels municipis gironins. Les dates varen coincidir amb l’aprovació per part de l’equip de govern de l’Ajuntament del Port de la Selva del Pla econòmic i financer per fer front a la conjuntura econòmica que patim.

Per l’exercici del 2008, es liquidarà un pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, que estarà a l’entorn dels 500.000 € . Que el romanent sigui negatiu vol dir que a 31 de desembre les despeses han estat superiors als ingressos. Això és fruït bàsicament de les importants inversions fetes els darrers tres anys: pavelló, asfaltat de carrers, obres dispensari, escola provisional, actuacions de seguretat a la carretera de Sant Pere de Rodes, ... actuacions que ha assumit directament l’ajuntament pràcticament sense subvencions. I sobretot aquest darrer any és resultat de la brutal caiguda dels ingressos en conceptes d’obres i plusvàlues, així respecte el 2007 es va liquidar un 45% menys de plusvàlues i un 60% menys d’obres, estem parlant de menys de 200.000 € recaptats. La participació del nostre Ajuntament en els fons europeus del programa INTERREG III, que ha comportat actuacions en el camp de la cultura i el patrimoni de primer ordre, també ha agreujat la situació, doncs l’Ajuntament encara té pendent de rebre poc més de dos-cents mil euros.

Tot plegat ha provocat que no ens ajustessim al compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, i en compliment del que disposa l’article 22 del Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària, hem hagut de tramitar un Pla econòmic i financer de sanejament.

Aquest és un pla de sanejament econòmic i financer formulat per a un màxim de tres anys, i pel qual es planteja assolir l’objectiu d’estabilitat pressupostària per a l’exercici de 2.012 amb l’adopció d’un seguit de mesures en la regulació, execució i gestió de les despeses i dels ingressos dels pressupostos dels exercicis de 2.010, 2.011 i 2.012. Mesures, entre les que destaquen el compromís de mantenir la plantilla de personal aprovada per aquest any de 2.009, per tal de garantir l’estabilitat dels treballadors municipals.

L’estiu del 1995 vaig aterrar a l’Ajuntament, era un moment amb situació econòmica molt favorable. Aquest fet va possibilitar que l’ajuntament enfortís i reforcés molt els serveis del nostre municipi, tenint en compte el component turístic, tot i no existir un règim especial que recollís la problemàtica dels municipis amb un increment de població estacional considerable. És evident que des d’aquell moment es va optar, per prestar més i millors serveis, no només durant la temporada d’estiu, sinó també fora d’aquesta. Això no ha passat només al Port de la Selva, ha passat en molts altres municipis. Però la nostra estructura, la nostra dimensió de poble i la nostra situació va requerir un major esforç que en aquests moments ens col·loca en una situació més desfavorable.

Aquí i en altres municipis des dels grups a l’oposició es buscaran responsabilitats i es culparà a l’equip de govern per aquest endeutament municipal. És evident que els equips de govern podem haver tingut una actuació més o menys encertada de la gestió pressupostaria, en la pressa de decisions i en l’execució d’inversions. Però això no és patrimoni de cap partit. Ha quedat clar que governi qui governi el sistema de finançament dels municipis turístics és insuficient.

L’Ajuntament del Port de la Selva té el deute a dalt de tot perquè les despeses que hauríem de dividir per 10.000 habitants les dividim per 1.000, però això no és el pitjor. El pitjor és que també rebem recursos només per aquests 1.000, i això acaba ofegant la tresoreria municipal.

Els grups a l’oposició poden continuar qüestionant la gestió dels equips de govern, però això no solucionarà la problemàtica de fons. Cal un nou model de finançament pels municipis turístics, perquè sense recursos serà complicat tirar endavant programes, ja siguin de CIU, del PSC, d’ERC, del PP o d’independents.

La plaça d'en Pol Nadal i Mallol

Els propers dies s'iniciran les obres d'arranjament i pavimentació de la Plaça d'en Pol Nadal, aquesta actuació s'enmarca dins del conegut popularment com a Plan Zapatero, oficialment com a Fondo Estatal de Inversión Local y un Fondo Especial del Estado para la Dinamización de la Economía y el Empleo.

Des que tinc us de raó la aquesta plaça ha estat ocupada pels vehicles, ha funcionat com un aparcament llevat de dies assenyalats que s'ha utilitzat per fer-hi ballades de sardanes. La nova proposta modificarà l’ús actual per un altre molt més humanitzat, on les persones tindran una clara preferència sobre el cotxes.

La reforma més important consistirà en la modificació dels actuals pendents per facilitar els seus usos socials. L'arbre i la font es mantindran amb variacions que dignificaran el conjunt. Finalment la plaça es pavimentarà amb pedra natural.

La previsió és que pels vols de Sant Joan s’hagi executat tota l’obra, de forma que aquest estiu ja en puguem gaudir plenament.

Ja ha nascut la Fira

Ara fa un mes i mig, quan sortia de la 1era reunió amb els comerciants i restauradors, en la que els hi havíem fet publica la intenció de l’Ajuntament de tirar endavant la 1era Fira de l’Espàrrec, m’envaïa una sensació d’optimisme. Era similar a les que vaig tenir les dues ocasions en què vaig fer públic que seria pare. L’acollida a la nostra iniciativa havia estat molt bona, dos dies després ens reuníem amb les entitats i associacions, la seva resposta excel·lent.

En aquells moments sabia que la Fira aniria bé. Algú pot pensar que a toro passat és molt fàcil de dir això. Però el que realment passava era que jo jugava amb avantatge. Jo sabia que a darrera de tot això hi havia una feina feta i sobretot un equip excel·lent amb el que feia temps que hi treballava. Amb la Isabel, la Carme i la Maria feia gairebé un any que havíem començat a gestar la Fira amb el suport de l'Alcalde i els companys de Govern. Un cop madurat i desenvolupat el projecte va arribar el moment de fer públic l’embaràs. Quedava clar que aquesta era una criatura desitjada per la majoria, i serien molts els que treballarien perquè el part anés sobre rodes, per tant no calia patir.

La noticia es va escampar ràpidament, es va anar afegint gent a l’equip que l’havia de portar al món. I a mesura que s’acostava la data l’excitació augmentava.

Dijous 12 de març darrera reunió. Hem trencat aigües, la brigada municipal s’arremanga cal preparar la sala de parts, els organitzadors, que hem ampliat l’equip per l’ocasió, repassem aquells exercicis que hem previst durant l’embaràs que han de facilitar el part, mentre els comerciants, els restauradors, les entitats, les associacions i cadascun dels portselvatans implicats preparan la benvinguda de la criatura oferint el millor que tenen. Ni el Déu Eolo pot impedir que el diumenge 15 de març de 2009 a les 10:30 neixi la Fira de l’Espàrrec del Port de la Selva.

Aquest dia, la va venir a veure molta gent, de molts llocs diferents, i tots coincidien: Quina cosa més maca!!! Ja us podeu imaginar com ens sentim la família, per cert, una gran família amb carnissers, cantants, pescadors, flequers, polítics, geganters, cuiners, funcionaris, caçadors, voluntaris, mestres, artistes, banquers, cambrers, policies, botiguers, cosidores, peixaters, artesans, lampistes, calafats, ...

Aquest és un èxit de tots, d’un poble viu, d’un poble capaç, d’un poble amb futur. El nostre objectiu, i quan dic el nostre vull dir el de tots, ha de ser el de fer créixer la criatura, que faci un any i després dos. I si un dia té germanets o germanetes rebre-les amb la mateixa il·lusió.

Moltissimes gràcies a tots i per molts anys Port de la Selva !

El casal d’infants del Port de la Selva a l'Hora Nova

Un cop més el portantveu del grup PORT AM carrega contra la gestió municipal, aquesta vegada ho fa amb una carta a l'Hora Nova, amb l’excusa de donar les gràcies a la Roser Pinart. No m’agrada entrar al drap i ajudar a fomentar polèmiques inexistents, perquè tinc clar que no porten enlloc, però no puc permetre que s’embruti gratuïtament la tasca feta per els equips de govern en què he participat. Pel teu coneixement, amic Josep Marés, en primer lloc cal que sàpigues que el CAU ha estat el casal d’infants del poble des de fa gairebé 40 anys, però no el casal d’infants de l’Ajuntament, ho és des de fa menys de 10 anys i per voluntat de l'equip de CiU del moment.

Si fem història, hauríem de començar agraint l'inici d'aquest servei a uns quants membres de la societat civil local que amb la col·laboració de la parròquia a principis dels 70 van tirar-ho endavant. La Paquita Nadal, en Domingo Subirà, en Jordi Cervera i en Miquel Sala entre d’altres et poden posar al corrent dels esforços, i del poc suport institucional que van tenir en aquella epoca. A partir d’aquí el funcionament fou autònom, amb etapes més o menys brillants, en funció del suport dels pares que hi portaven els seus fills. Dels esforços fets durant aquest segon període te’n parlaria entre d’altres en Josep Paltré.

Va ser, essent regidora per Convergència i Unió, la Júlia Clara Buscató que a finals dels anys 90 es va assumir el CAU com un servei municipal. Amb la seva feina, les gestions de l’Alcalde i la col·laboració del mossèn es va aconseguir la cessió de l’espai per part del Bisbat. Fet que va possibilitar que l’any 2000 s’adeqüessin les instal·lacions actuals, seguint el que contemplava la normativa del moment per formar part de la xarxa de llars d’infants de la Generalitat. I ben fet o mal fet, el que va interrompre el procés, fou la situació de la persona que durant molts anys havia fet aquesta feina pel seu compte i risc. Davant la fàcil i còmoda opció de contractar una persona amb la titulació adient i oblidar-nos de la Roser, el nostre equip, que sempre ha estat al costat de les persones, la va incorporar a la plantilla municipal el 5 de març del 2001. Per tant, millor prova d’agraïment que aquesta a la seva tasca és difícil de trobar. Tot això ha comportat una sèrie d’inconvenients que evidentment han tingut una repercussió econòmica per l’Ajuntament, no pas pels pares. Fins ara l’ajuntament ha assumit de mitjana el 66% de la despesa, els pares el 33%. Si entrem a la xarxa de llars d’infants de la Generalitat les despeses es repartiran en un 33% per l’Ajuntament, un 33% per la Generalitat i un 33% pels pares, segur que a l’ajuntament li surt a compte, i no només econòmicament, sinó sobretot per la tranquil·litat que suposa estar supervisat per un ens superior que avali la nostra gestió. Pel que fa al servei, aquest és difícil que millori més del que hem assolit aquest darrer any.

Aprofito aquest escrit per reconèixer personalment la tasca feta, no només per la Roser, sinó per tota la gent del Port de la Selva que ha treballat pels infants, els nens i les nenes del poble.

Canvis a l'Associació d'ADF de l'Alt Empordà

Després de quatre anys presidint l'Associació d'Agrupacions de Defensa Forestal de l'Alt Empordà arriba, tal i com estableixen els Estatuts, el relleu. A l'Assemblea del passat 19 de febrer, es va escollir la nova Junta que encapçalarà un bon amic, en Ramon Casellas Gómez de l'ADF del Rissec.

Han estat els quatre primers anys d'un projecte engrescador, que va néixer amb ganes de sumar esforços i cohesionar el col·lectiu. Han estat quatre anys intensos que han servit per consolidar l'Associació, i dels que en queda molta feina feta.

Així des del 2005 les activitats realitzades per l’Associació són nombroses i van des de l’assessorament, a l’organització de cursos i jornades, passant per la coordinació en situacions d’emergència i la participació en projectes pedagògics. Intento fer un repàs i em venen al cap, en matèria de formació un seguit de cursos i jornades de formació pels voluntaris de les ADF de l’Alt Empordà i altres comarques veïnes impartint un mínim d’un curs anual de formació bàsic per a voluntaris de les ADF, i altres de complementaris sobre la gestió dels boscos, transmissions, eines i seguretat. També hem coordinat la participació de les ADF en els cremes controlades que realitzaven els bombers en els punts de gestió estratègics per tal de reduir el combustible i obtenir oportunitats en l’extinció dels incendis. Ha estat un complement a la formació i una bona manera de relacionar-nos ADF i bombers per així fer més efectiva la nostra tasca en situacions d’emergència. Pel que fa a la sensibilització vàrem paticipar en el programa pilot MEFITU on conjuntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, l’enginyer de forest del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la comarca de l’Alt Empordà, el Parc Natural del Cap de Creus i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà vàrem treballar amb més de 150 alumnes. Però la tasca principal i més destacable ha estat la de la coordinació, la peça clau ha estat i és Control Empordà, primer a Palau-Saverdera amb algunes mancances però amb molta il·lusió i finalment a Figueres en condicions immillorables. Amb la veritable prova de foc durant la primera setmana d’agost del 2006 en que durant sis dies vàrem ser capaços de mobilitzar 381 voluntaris, 77 vehicles tot terreny, 14 tractors amb bota i 5 camions per recolzar als bombers en les tasques d’extinció. Tot aquest moviment, a més, vàrem ser capaços d’analitzar-lo 8 mesos després revisant el que havíem fet i com ho havíem fet: coordinació, actuació i intervenció. Veien el que va funcionar i el que no. I finalment, també, hem estat capaços de divertir-nos i fer-nos més amics amb l’organització de les festes de fi de campanya.

És evident que tot això ho hem pogut fer gràcies el recolzament de les administracions i altres entitats, vodria fer esment especial a l’ajuntament de Palau-Saverdera que ens va acollir a casa seva durant la fase de constitució i la primera etapa de Control Empordà, a la Diputació de Girona i al Consell Comarcal que des delprimer moment van creure amb nosaltres facilitant-nos tirar endavant el nostre projecte i sobretot al Patronat de “la Cate” que ens ha permés crèixer i millorar notablement.

Però aquí i ara vull dedicar el meu major agraïment a totes i a tots els voluntaris, el veritable valor afegit de les ADF, perquè sense ells no hagués estat possible assolir tots els objectius que ens havien proposat.

La meva marxa de la Presidència ha estat volguda. Com ja sabeu molts de vosaltres, continuaré col·laborant directament amb l’Associació, ara com a coordinador, per tant podeu comptar amb mi.

A tots moltes gràcies.

Fira de l'Espàrrec

Ja hi som pel tros, finalment , malgrat els dubtes, la contenció pressupostaria i alguna opinió poc engrescadora la fira és pública. Tot i que fa temps que hi treballem internament, és ara quan ha sonat el tret de sortida, hem afegit a la meitat dels actors principals de la diada, els restauradors i els comerciants, als quals aquesta setmana hi afegirem a les associacions i a tots els veïns que vulguin col·laborar.

La Fira de l’espàrrec, del boscà, de marge, del silvestre o sigui el no conreat, va començar a gestar-se ara fa un any, en les reunions de turisme i cultura de l’Ajuntament del Port de la Selva, amb l’objectiu principal de dinamitzar el poble organitzant una diada festiva fora de temporada.

Conscients de que tot està inventat es tractava de veure que era el que funcionava als altres llocs i a partir d’aquí personalitzar-ho a l’interès del Port de la Selva. En aquest punt ja sabíem que faríem una fira, i que aquesta havia de girar entorn un producte del nostre territori, un producte de temporada.

Buscàvem un producte original, assequible, que fos veritablement del territori, i sobretot al qual no se li dediqués una fira similar a la comarca. I va ser llavors quan vàrem arribar a l’espàrrec. Des de començaments de febrer a finals de març és habitual anar a caçar espàrrecs en el nostre municipi, tots hi hem anat: nens, joves, adults, jubilats i el més important, difícilment tornem de buit. Però aquest no és un acte recent, sinó que forma part de l’economia de subsistència dels nostres avantpassats que tiraven endavant amb un seguit d’activitats complementaries: la pesca, el conreu de l’hort, de la vinya i l’olivera, la recol·lecció de la llenya, de bolets i d’espàrrecs. Aquests darrers doncs formaven part de la dieta d’aquella gent, per bé que culinàriament el receptari quedava reduït a la típica truita d’espàrrecs. Quedava clara la component etnològica i cultural del producte, que automàticament es convertia en un argument més el seu favor.

Havíem trobat el producte, ara calia saber quin tipus fira volíem, també ho teníem clar, no volíem fer venir una associació de firaires que ens vengués els seus productes, tenim un teixit comercial prou important i el que ens calia era implicar a aquest comerç local, els botiguers d’aquí han de ser els protagonistes, la fira ha de servir per promocionar els seus establiments i els seus productes.

Altrament ens calia explotar les possibilitats gastronòmiques del producte, sabíem que el receptari fins el moment és força limitat: truites, remenats, cremes i no gaire res més. Però això no havia de ser un inconvenient, el contrari volia dir que hi ha terreny per explorar, i qui millor per fer-ho que els nostres professionals de la restauració.

No podíem oblidar que tota fira ha de tenir un caràcter lúdic i festiu. I aquest li volem donar involucrant els diferents col·lectius i associacions del poble, per fer de la Fira una festa de tothom.

Ens queda poc més d’un mes per convertir en realitat aquest projecte, la resposta a la primera posada en escena de la fira és esperançadora. Ara ens cal treballar a tots junts, i sobretot fer-ne publicitat i difusió.

Premis Gaudí

Ahir em vaig empassar bona part dels premis Gaudí que feien a TV3, per molta Acadèmia Catalana de Cine que fos ho vaig trobar “un quiero y no puedo” , l’espai fred, els micròfons malgirbats, el format sense massa novetats: actor i actriu, video, sobre i estatueta, els espectacles fora de lloc i la presentadora carregosa. Però totes aquestes coses no mereixerien un espai en el meu bloc, el problema és que la cosa no es va acabar aquí, entre la presentadora i el pallasso Monti van representar un numeret de pena, que no tan sols va superar el mal gust sinó que va ratllar l’insult. L’objecte de l’escarni fou el President de la Generalitat. Els que em coneixen saben que no tinc cap devoció pel Molt Honorable Sr. Montilla però no per això deixaré mai de respectar-lo. El fet què en un moment de la cerimònia la presentadora enviés al pallasso a saludar al President de la Generalitat i aquest anés a trobar a l’Artur Mas, en principi com a convergent m’hauria de fer gràcia, però no va ser així i molt menys quan per arribar fins a ell la presentadora va guiar al pallasso com si d’un gos d’atura es tractés. Ho vaig trobar realment patètic.

El President de la Generalitat de Catalunya, sigui qui sigui, es mereix respecte, i si el cinema català vol trencar motlles ha de mirar de buscar l’originalitat sense menysprear a les persones i les institucions. Seria realment d'agrair que el món de la faràndula tingués clar que una cosa és la conyeta del Polònia i l'altre una cerimònia d'entrega dels Premis cinematogràfics d'un país assenyat.

El meu dia a dia a l'ajuntament

Amb la voluntat de fer més pròxim el meu càrrec i donar a conèixer a la població el que faig a l'ajuntament, de cares a aquest any 2009 poso en funcionament un espai a la xarxa on explico diàriament i de forma breu quina és la meva feina.

El fet de tenir una dedicació exclusiva entre d'altres coses em permet mantenir aquest espai que espero us resulti d'interès, perquè la meva feina d'alguna manera és també la vostra.

Si voleu accedir-hi feu click.

Discurs de Reis 2009

Majestats, un any més em toca, aquest cop, per delegació de l’Alcalde fer-vos el discurs de benvinguda al Port de la Selva.

És un repte per mi i per al municipi acollir-vos de manera que us sentiu com a casa vostra. Amb aquesta finalitat aquest any us vull expressar els nostres sentiments i desitjos tal com ho fan el dia de Nadal les nenes i els nens del nostre poble, i de tot el país, davant els seus padrins i familiars. Per això m’he permès la llibertat d’adaptar un dels molts versos que aquest any han dit, i que diu:

Majestats, tantes coses us volem dir
que hem cercat per aquesta cita
els mots més adients per embellir
la vostra esperada visita.

Potser ho hauríem de deixar
i no demanar-vos gran cosa
perquè el món tal i com va
ja és feixuc com una llosa.

Però si ho fem:
Quin serà el nostre paper com a poble?
Fer-vos creure que hem perdut tota esperança,
que no veiem aquest cel immens
on floreixen les estrelles,
ni sentim el sol intens
que ens banya les parpelles.

Per la joia d’estimar
per la Pau que el cor ens emplena
perquè els portselvatans tenim molt i molt clar
el que volem i val la pena

Que no és gloria, ni ambició
ni renom, ni tantes noces,
sinó viure en aquest dolç racó
ple de grans petites coses

I us ho diem de tot cor
amb paraules i un somriure
com si fos un gran tresor
i és que ho és pel fet de viure

Benvolguts Gaspar, Melcior i Baltasar abans de cedir-vos la paraula deixeu-me, en nom de l’Ajuntament, agrair l’esforç de totes les persones que fan possible que els nens i les nenes del Port de la Selva puguin gaudir aquesta nit de la vostra màgia.

Visca els Tres Reis!!!

Aquest és el discurs de benvinguda que avui he fet per rebre als Tres Reis a l'Ajuntament del Port de la Selva.