Canvis a l'Associació d'ADF de l'Alt Empordà

Després de quatre anys presidint l'Associació d'Agrupacions de Defensa Forestal de l'Alt Empordà arriba, tal i com estableixen els Estatuts, el relleu. A l'Assemblea del passat 19 de febrer, es va escollir la nova Junta que encapçalarà un bon amic, en Ramon Casellas Gómez de l'ADF del Rissec.

Han estat els quatre primers anys d'un projecte engrescador, que va néixer amb ganes de sumar esforços i cohesionar el col·lectiu. Han estat quatre anys intensos que han servit per consolidar l'Associació, i dels que en queda molta feina feta.

Així des del 2005 les activitats realitzades per l’Associació són nombroses i van des de l’assessorament, a l’organització de cursos i jornades, passant per la coordinació en situacions d’emergència i la participació en projectes pedagògics. Intento fer un repàs i em venen al cap, en matèria de formació un seguit de cursos i jornades de formació pels voluntaris de les ADF de l’Alt Empordà i altres comarques veïnes impartint un mínim d’un curs anual de formació bàsic per a voluntaris de les ADF, i altres de complementaris sobre la gestió dels boscos, transmissions, eines i seguretat. També hem coordinat la participació de les ADF en els cremes controlades que realitzaven els bombers en els punts de gestió estratègics per tal de reduir el combustible i obtenir oportunitats en l’extinció dels incendis. Ha estat un complement a la formació i una bona manera de relacionar-nos ADF i bombers per així fer més efectiva la nostra tasca en situacions d’emergència. Pel que fa a la sensibilització vàrem paticipar en el programa pilot MEFITU on conjuntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, l’enginyer de forest del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la comarca de l’Alt Empordà, el Parc Natural del Cap de Creus i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà vàrem treballar amb més de 150 alumnes. Però la tasca principal i més destacable ha estat la de la coordinació, la peça clau ha estat i és Control Empordà, primer a Palau-Saverdera amb algunes mancances però amb molta il·lusió i finalment a Figueres en condicions immillorables. Amb la veritable prova de foc durant la primera setmana d’agost del 2006 en que durant sis dies vàrem ser capaços de mobilitzar 381 voluntaris, 77 vehicles tot terreny, 14 tractors amb bota i 5 camions per recolzar als bombers en les tasques d’extinció. Tot aquest moviment, a més, vàrem ser capaços d’analitzar-lo 8 mesos després revisant el que havíem fet i com ho havíem fet: coordinació, actuació i intervenció. Veien el que va funcionar i el que no. I finalment, també, hem estat capaços de divertir-nos i fer-nos més amics amb l’organització de les festes de fi de campanya.

És evident que tot això ho hem pogut fer gràcies el recolzament de les administracions i altres entitats, vodria fer esment especial a l’ajuntament de Palau-Saverdera que ens va acollir a casa seva durant la fase de constitució i la primera etapa de Control Empordà, a la Diputació de Girona i al Consell Comarcal que des delprimer moment van creure amb nosaltres facilitant-nos tirar endavant el nostre projecte i sobretot al Patronat de “la Cate” que ens ha permés crèixer i millorar notablement.

Però aquí i ara vull dedicar el meu major agraïment a totes i a tots els voluntaris, el veritable valor afegit de les ADF, perquè sense ells no hagués estat possible assolir tots els objectius que ens havien proposat.

La meva marxa de la Presidència ha estat volguda. Com ja sabeu molts de vosaltres, continuaré col·laborant directament amb l’Associació, ara com a coordinador, per tant podeu comptar amb mi.

A tots moltes gràcies.

Fira de l'Espàrrec

Ja hi som pel tros, finalment , malgrat els dubtes, la contenció pressupostaria i alguna opinió poc engrescadora la fira és pública. Tot i que fa temps que hi treballem internament, és ara quan ha sonat el tret de sortida, hem afegit a la meitat dels actors principals de la diada, els restauradors i els comerciants, als quals aquesta setmana hi afegirem a les associacions i a tots els veïns que vulguin col·laborar.

La Fira de l’espàrrec, del boscà, de marge, del silvestre o sigui el no conreat, va començar a gestar-se ara fa un any, en les reunions de turisme i cultura de l’Ajuntament del Port de la Selva, amb l’objectiu principal de dinamitzar el poble organitzant una diada festiva fora de temporada.

Conscients de que tot està inventat es tractava de veure que era el que funcionava als altres llocs i a partir d’aquí personalitzar-ho a l’interès del Port de la Selva. En aquest punt ja sabíem que faríem una fira, i que aquesta havia de girar entorn un producte del nostre territori, un producte de temporada.

Buscàvem un producte original, assequible, que fos veritablement del territori, i sobretot al qual no se li dediqués una fira similar a la comarca. I va ser llavors quan vàrem arribar a l’espàrrec. Des de començaments de febrer a finals de març és habitual anar a caçar espàrrecs en el nostre municipi, tots hi hem anat: nens, joves, adults, jubilats i el més important, difícilment tornem de buit. Però aquest no és un acte recent, sinó que forma part de l’economia de subsistència dels nostres avantpassats que tiraven endavant amb un seguit d’activitats complementaries: la pesca, el conreu de l’hort, de la vinya i l’olivera, la recol·lecció de la llenya, de bolets i d’espàrrecs. Aquests darrers doncs formaven part de la dieta d’aquella gent, per bé que culinàriament el receptari quedava reduït a la típica truita d’espàrrecs. Quedava clara la component etnològica i cultural del producte, que automàticament es convertia en un argument més el seu favor.

Havíem trobat el producte, ara calia saber quin tipus fira volíem, també ho teníem clar, no volíem fer venir una associació de firaires que ens vengués els seus productes, tenim un teixit comercial prou important i el que ens calia era implicar a aquest comerç local, els botiguers d’aquí han de ser els protagonistes, la fira ha de servir per promocionar els seus establiments i els seus productes.

Altrament ens calia explotar les possibilitats gastronòmiques del producte, sabíem que el receptari fins el moment és força limitat: truites, remenats, cremes i no gaire res més. Però això no havia de ser un inconvenient, el contrari volia dir que hi ha terreny per explorar, i qui millor per fer-ho que els nostres professionals de la restauració.

No podíem oblidar que tota fira ha de tenir un caràcter lúdic i festiu. I aquest li volem donar involucrant els diferents col·lectius i associacions del poble, per fer de la Fira una festa de tothom.

Ens queda poc més d’un mes per convertir en realitat aquest projecte, la resposta a la primera posada en escena de la fira és esperançadora. Ara ens cal treballar a tots junts, i sobretot fer-ne publicitat i difusió.