Un any després del govern més progressista de
la història es constata que la situació no millora ni per Catalunya ni per les
comarques gironines. La coalició d’esquerres continua arrossegant molt dels
defectes dels governs Rajoy agreujats per la situació de crisi generada per la
covid19.
S’ha fet evident la manca d’un suport efectiu a pimes i
autònoms, no només no han arribat ajuts a fons perdut com a altres estats
europeus, sinó que s’ha actuat com havien fet els governs del PP, apujant-los
la quota. Quan més necessàries seran les polítiques actives d’ocupació, aquest
govern retalla l’aportació un 22%, Catalunya rebrà 86M menys. Els ERTO, una
bona eina a priori, tampoc acaben de funcionar i moltes persones tenen
problemes per cobrar.
Aquest és el govern dels grans titulars en polítiques
socials però la seva aplicació sempre va
coixa, incapacitat de gestionar bé l’ingrés mínim vital, de complir amb la llei
dependència, continuen els desnonaments, s’afavoreixen als fons voltor, a la
banca i als grans tinents. Quan més caldria potenciar les polítiques socials el
govern Sánchez no té cap vergonya per augmentar el pressupost de la casa del
Rei i l’exèrcit. Dues institucions que també avalen la poca qualitat
democràtica de l’estat espanyol. Aquest govern tan progressista lluny de
revertir la situació el que fa es ajudar al fugitiu de l’emèrit per tapar els
seus abusos i mirar cap a un altre costat banalitzant les cada vegada més
freqüents mostres de feixisme de l'estament militar.
La repressió no s’atura, l’independentisme i la
dissidència continua patint persecució a tots nivells. La llei mordassa tan
qüestionada per els que governen quan eren a l’oposició continua ben vigent i
el 155 digital també. No tenen cap solució política per Catalunya, neguen
amnistia i especulen amb indults, amb
reformes codis penals que no tenen capacitat d’abordar.
Aquest és un govern que recentralitza la gestió i quan
veu que no se’n surt presumeix de descentralitzar-la deixant gestionar des
d’aquí però sense donar els recursos necessaris per poder-ho fer bé. És un
govern incomplidor amb Catalunya, no hi ha millora amb dèficit fiscal que acaba
traduint-se en dèficit social, tampoc en
drets i llibertats.
A les comarques gironines un any després del “gobierno
más progresista” no hem notat canvis respecte als governs de Rajoy. L'abandonament de l'Estat pel que fa a les
infraestructures segueix clamant al cel, i per molt que ens diguin que en el
pressupost del 2021 es contemplem algunes partides d’actuacions pendents de fa
una dècada o més, per experiència sabem que el que acaba fent bo el pressupost
és la seva execució i amb el nivell d’incompliment reiterat per part de l’Estat
no es pot ser massa optimista. D’exemples n’hi ha dotzenes, els desdoblaments
pendents de la N-II i la N-260 o les millores a les línies R-3 i R-11, la supressió de passos de nivell, l’abaixador
de l’AVE a l’aeroport, ...aquests incompliments representen problemes de
mobilitat, que generen accidents i ens resten competitivitat afectant
negativament el desenvolupament de la demarcació i la qualitat de vida de la
ciutadania.
Així que cal continuar treballant a Madrid per
revertir aquesta situació, però sobretot cal continuar treballant aquí per
avançar cap un estat propi que pugui prendre les seves decisions, gestionar els seus recursos i fer les millors
polítiques en tots els àmbits pels seus ciutadans.