El diumenge passat, per tancar la festa de
Sant Baldiri, copatró del Port de la Selva, vaig tenir el goig d’inaugurar l’exposició “Gisela, una nina diferent”.
Diferent per molts aspectes que podreu descobrir si visiteu l’exposició,
ho podeu fer fins l’onze de setembre a la sala del carrer Major,19 del nostre
municipi. Gisela va ser una nina
d’èxit de la postguerra espanyola, segurament la de més èxit juntament amb la Mariquita Pérez, a qui va desbancar del
primer lloc.
Gisela a mitjans dels anys 40 i durant tots
els 50 del segle passat va esdevenir un veritable fenomen social. Al seu
voltant va crear un veritable món. La Gisela no només
tenia més de cent cinquanta models diferents i desenes de complements, sinó
també una revista, una representació teatral i inclús varis programes de ràdio,
que no podem oblidar que en aquelles dates era el principal mitjà de difusió.
La Gisela va néixer
a Madrid, amb tota seguretat m’atreveixo a dir que les nenes del Port de la
Selva no van tenir cap Gisela.
Aquesta era una nina cara, reservada a les filles de les famílies benestants no
tan sols de Madrid, sinó de tot l’Estat, d’Europa i d’Amèrica.
És evident que una nina d’aquestes característiques, per molt
d’èxit que hagués tingut, difícilment seria objecte d’una exposició a casa
nostra promoguda des de l’ajuntament.
Si hem tirat endavant aquesta exposició al Port de la Selva
és per la Carme Cervera, quedi clar que la Carme i un servidor no tenim relació
de parentiu, per bé que també podria ser i a mi no em faria res. Cervera, d’una
branca o una altra, encara avui és el cognom més abundant del Port de la Selva.
Com deia, si hem fet aquesta exposició és per la Carme, en
aquells moments una jove inquieta filla d’una família senzilla que desprès de
la guerra se’n va anar a Madrid per fer companyia a la seva germana, perquè
aquí el dia a dia era molt feixuc.
Allà atenta a tot el que passava al seu voltant, va tenir la
idea de crear la seva pròpia nina, diu una nina guapa i somrient, com ella, diu
també que a més de somrient grassoneta, això jo no puc dir si com ella, perquè
quan la vaig conèixer no n’era, val a dir que a les fotografies no ho sembla.
Aquest és el veritable motiu que justifica aquesta exposició,
l’esperit de la Carme que en un context de dificultat i en una ciutat a
centenars de quilometres de casa seva va ser capaç de tirar endavant una idea i
convertir-la en una realitat.
Aquesta exposició vol ser el reconeixement a la seva emprenedoria i
també a l’esperit del seu projecte que va ser un negoci pròsper amb un producte
destinat a les elits però amb una càrrega social important, que va donar una
oportunitat a moltes noies orfes i petits tallers artesans familiars. A més era
habitual la seva participació en actes benèfics per aconseguir recursos pels
més necessitats.
La bona acollida de la Gisela
va comportar que li sorgís un germanet, en Guni
i més endavant una germana, la Lili tots
ells fills de la Carme, i dic fills perquè l’amor i la passió que sent quan en
parla no es pot comparar amb res més.
Aquesta exposició ha estat possible gràcies a la cessió de
material de les col·leccions de la Consuelo Yubero, la Rosa Sort, la Mercè
Llobet i en Joan Tomàs, en Tomàs Pla i del Museu de la Joguina de Sant Feliu de
Guixols. I molt especialment a la Maria Emilia Cabrera, que coneix molt bé a la
Carme i a la Gisela, perquè va
recollir i publicar molta informació ara fa uns anys i a més aquests darrers
dies ha vingut des de Cadis per ajudar-nos a tenir-ho tot a punt.
Gràcies també a la Carola Magem i en Jaume Torroella, que han
estat el encarregats de donar forma a l’exposició i dels que he descobert que a
més de ser uns enamorats del Port de la Selva són uns grans professionals. I finalment també un agraïment al personal de l’ajuntament
que sempre hi és i respon, des de la brigada a l’Andrés, passant per la Judit,
la Mari i la Marina, en aquest cas encapçalats per la nostra tècnica de cultura
la Isabel Buscató a qui mai podrem agrair prou la seva dedicació.
I sobretot moltes gràcies a la Carme, per fer-nos coneixedors
de la seva història, que va marcar una etapa i que molts desconeixíem. Gràcies
per conservar una memòria de notari i tanta vitalitat, només limitada, com dius
ella perquè les cames no la volen seguir.
La Carme m’ha dit algun cop que és molt afortunada perquè sempre
ha tingut una mà al costat que l’ha ajudada a tirar endavant, quan m’ho diu, ho
fa com si parles d’una mà sobrenatural o almenys així ho interpreto jo per la
cara que hi posa. Personalment crec que
n’ha tingut moltes, primer les dels seus pares, després la de la seva germana i
el seu cunyat o la del fundador de Galerias
Preciados i de ben segur un llarg etcètera. Fos la que fos segur que ben
merescuda i resultat sempre d’aquesta il·lusió i perseverança que encara ens transmet.
La Carme el 9 de setembre farà cent anys, tots sabem que no
és gens fàcil arribar-hi i menys fer-ho amb aquesta lucidesa per tant serveixi
aquesta exposició com a regal avançat del teu centè aniversari.
Felicitats Carme i moltes gràcies!