Ahir em vaig empassar bona part dels premis Gaudí que feien a TV3, per molta Acadèmia Catalana de Cine que fos ho vaig trobar “un quiero y no puedo” , l’espai fred, els micròfons malgirbats, el format sense massa novetats: actor i actriu, video, sobre i estatueta, els espectacles fora de lloc i la presentadora carregosa. Però totes aquestes coses no mereixerien un espai en el meu bloc, el problema és que la cosa no es va acabar aquí, entre la presentadora i el pallasso Monti van representar un numeret de pena, que no tan sols va superar el mal gust sinó que va ratllar l’insult. L’objecte de l’escarni fou el President de la Generalitat. Els que em coneixen saben que no tinc cap devoció pel Molt Honorable Sr. Montilla però no per això deixaré mai de respectar-lo. El fet què en un moment de la cerimònia la presentadora enviés al pallasso a saludar al President de la Generalitat i aquest anés a trobar a l’Artur Mas, en principi com a convergent m’hauria de fer gràcia, però no va ser així i molt menys quan per arribar fins a ell la presentadora va guiar al pallasso com si d’un gos d’atura es tractés. Ho vaig trobar realment patètic.
El President de la Generalitat de Catalunya, sigui qui sigui, es mereix respecte, i si el cinema català vol trencar motlles ha de mirar de buscar l’originalitat sense menysprear a les persones i les institucions. Seria realment d'agrair que el món de la faràndula tingués clar que una cosa és la conyeta del Polònia i l'altre una cerimònia d'entrega dels Premis cinematogràfics d'un país assenyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada