El voluntariat de Catalunya davant la prevenció i l’extinció d’incendis forestals

Aquest cap de setmana les Agrupacions de Defensa Forestals (ADF) catalanes hem celebrat el nostre 1r Congrés després de 23 anys de funcionament. Ha estat un repte important i un fet meritori que un cop més, dubto hagi tingut la cobertura que mereixia.

Les ADF són entitats sense ànim de lucre formades per propietaris forestals, ajuntaments, i entitats vinculades al territori que tenen com a finalitat la preservació del mateix. L’objectiu de les ADF és la prevenció i el suport en l’extinció d’incendis forestals. En aquest moments a Catalunya hi ha unes 300 ADF, que representen més del 75% dels municipis catalans, més del 85% de la superfície forestal del país i un col•lectiu d’aproximadament 10.000 voluntaris.

El Congrés ha estat la posada en escena d’una feina prèvia, 24 taules territorials, 4 jornades de treball del Comitè Tècnic i moltes reunions del Comitè Organitzador. Tot plegat ha servit per conèixer gent, opinions i experiències. I només per això ja es pot dir que ha estat un èxit i haurà valgut la pena, independentment de si les conclusions finals han respost les expectatives que cadascú s’havia creat.

Des de l’organització del Congrés em van proposar participar com a membre de les ADF a la taula rodona sobre “el voluntariat de Catalunya davant la prevenció i l’extinció d’incendis forestals”. Vaig compartir taula amb l’inspector en Cap del Cos d’Agents Rurals i el Subdirector general operatiu del Cos de Bombers, ambdós de la Generalitat de Catalunya. Sincerament n’esperava una mica més.

Com podeu entendre per mi ha estat un honor poder compartir taula amb aquestes autoritats en la matèria, però també una gran responsabilitat que em va portar a preparar-me a consciència la meva exposició, de la que voldria que en quedes alguna cosa més que el record.

Ha de quedar molt clar que aquesta és la meva visió, la d’un membre d’una ADF. No és per tant ni la visió oficial del Congrés, ni la del Secretariat Nacional d’ADF. És una visió des del territori fruït de les experiències viscudes i que només pretenia i pretén serveixi com a aportació per enriquir el debat.

Val a dir que quan parlem de voluntariat a Catalunya, ho podem fer en propietat doncs el nostre petit país té més de 500.000 voluntaris repartits en 1.700 entitats. I això com molt bé va dir fa poc més d’un mes l’Hble. Conseller Sr. Jordi Ausàs és una marca de país.

De voluntariat n’hi ha en molts camps, voluntariat social, assistencial, cultural, en el lleure, ambiental,... segurament tants com dificultats per consensuar una única definició del voluntariat.

Però en el nostre país quan parlem de voluntariat i de prevenció i extinció d’incendis forestals no hi ha d’haver cap dubte i ens hem de reivindicar i fer valer, estem parlant del voluntariat de les ADF.

Des de la creació de les ADF fins avui hi ha hagut una evolució d’aquest voluntariat. A finals dels anys 80’ el gruix dels voluntaris de les ADF eren propietaris forestals, bosquetans, pagesos, masovers,... en definitiva persones del món rural. Vint-i-tres anys després, o sigui en aquest moments el col•lectiu és molt heterogeni, fins el punt que tenim casos on l'únic nexe d’unió entre el bosc i el voluntari és l’ADF. La convivència d’aquests dos models ha enriquit i ha fet créixer el col•lectiu.

Es fa difícil definir aquest voluntariat tan heterogeni de les ADF, però a partir de 9 conceptes, podem arribar a establir que el 100% seria fàcilment identificable com a mínim amb 6 d’aquest "imputs": 1. - Viu i treballa en el territori a protegir. 2. - Te un gran coneixement del medi físic això el fa extraordinàriament efectiu a l'hora de realitzar funcions de suport a les unitats d'extinció. 3. - El seu assessorament és molt valuós quan s'han de determinar les necessitats en quant a infraestructura de prevenció. 4. - Col•labora en tasques de prevenció d’incendis forestals. 5. -Col•labora en tasques d'extinció d’incendis forestals. 6 - S’ha autoorganitzat. 7. - S’ha format en les tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals. 8. - Disposa d’equips i materials per desenvolupar la seva tasca. 9. - Actua de forma coordinada.

Però durant aquest temps no només ha evolucionat el voluntariat de les ADF

Ha evolucionat la societat, tenim una societat més exigent, vivim a la generació del reclam dels drets i l’oblit dels deures, tenim una societat més urbana, el món rural ha perdut pes davant les ciutats, però paradoxalment la societat és molt més usuària del medi natural, tothom va a caçar bolets, tots som bons per collir espàrrecs, molta gent va a cacera, i no parlem de l’efecte decathlon que ha popularitzat el senderisme, la btt, ...

Ha evolucionat el paisatge, abandonament dels conreus, construcció de grans zones residencials i urbanitzacions, noves infraestructures: línies elèctriques, autovies, parcs eòlics, alta velocitat.

Ha evolucionat el clima, científicament demostrat, encara que ho vulguem posar en dubte o no ho vulguem creure a casa nostra la temperatura mínima mitjana a pujat poc més d’un grau els darrers cinquanta anys, i el món acadèmic, com ens deia el Dr. Boada ha constatat canvis en el nostre entorn.

Ha evolucionat el bosc, n’hi ha més i en pitjors condicions.

I conseqüentment per tot plegat han evolucionat els incendis forestals. Fa poc més de 10 anys, després dels incendis de la Catalunya Central, en Marc Castellnou, avui analista en Cap de Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals dels bombers ens deia que havien arribat els incendis forestals de tercera generació, incendis que ja no propagaven per radiació com estàvem acostumats, sinó que es propagaven per convecció degut a la important carrega de combustible. Però és que en aquest 10 anys hem passat ja als incendis de 4a generació, incendis convectius de molta intensitat en zones periurbanes, i els nostres veïns (grecs i italians) ja han fet el salt a la 5a generació que no són més que la simultaneïtat en condicions extremes dels incendis de la 4a.

Davant aquesta situació ens hem de plantejar cap on ha d’anar el voluntariat de les ADF. En el camp de la prevenció, el més important pel que fa a la tasca de les ADF, estem en el bon camí. Hem de continuar participant en actuacions de millora forestal, inventariant i seguint l’estat de les infrastructures de suport a l’extinció, fent recorreguts de vigilància i localització de riscs, i potenciant la difusió i la sensibilització. Per fer tot això hi ha prou eines, plans de prevenció d’incendis de les mateixes ADF, municipals, de massissos, d’espais naturals, ... és una tasca planificable i sense estrès.

Però, i en el camp de l’extinció? Doncs penso que hem de consolidar, generalitzar i oficialitzar el que en molts racons del país s’ha iniciat per interès propi. Ens cal un voluntariat format, amb una formació bàsica i homogènia a tot el territori, ja no si val el discurs de “que m’has d’explicar si tota la vida que apago foc”, els incendis han evolucionat, les tècniques d’extinció també i ens cal a tots parlar un mateix idioma. Ens cal també un voluntariat equipat, amb equips acords al risc, el nostre voluntari no va amb pantalons curts i una branca. En l’extinció no hi ha d’haver diferència entre l’equip d’un funcionari i el d'un voluntari. Ens cal un voluntariat organitzat, sempre que tinc oportunitat dic que el veritable valor afegit de les ADF son cadascun dels seus voluntaris amb les seves habilitats personals, però el que ens fa forts i eficients és la suma d’aquestes individualitats. I finalment ens cal un voluntariat coordinat, nosaltres som uns més en el món dels incendis forestals, durant la meva presentació vaig fer el símil incendi = pel•lícula, en aquesta nosaltres som un actor més, un actor secundari, sense que això sigui un demèrit, doncs difícilment pot acabar bé sinó hi ha oscar per tots.

I fet això quin ha de ser el nostre àmbit de treball, doncs habitualment el local, l’àmbit natural de cada ADF, és on sempre serem més efectius i eficients en tots el camps de la nostra activitat. I excepcionalment el nacional, només en situacions de simultaneïtat de grans incendis forestals.

Perquè si som capaços de formar-nos, equipar-nos, organitzar-nos i coordinar-nos, podem ser el suport necessari per evitar o endarrerir el col•lapse del nostre sistema d’extinció.

Catalunya davant els incendis forestals del futur no es pot refiar d’una crida d’urgència al voluntariat ocasional, el nostre país es mereix un col•lectiu compromès com el de les ADF, massa sovint invisible a ulls dels funcionaris, polítics, mitjans de comunicació i població en general.