Davant aquest fet i sense demora vaig fer arribar un escrit al Sr. Josep Maria Rufí (Diputat de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona) i al Sr. Enric Vilert (President de la Diputació de Girona) on expressava els meus dubtes i feia un seguit d’observacions respecte a l’esmentat dispositiu, recollides també en un article en aquest bloc titulat “Dir que hi ha un dispositiu no és sinònim de tenir-lo”.
La resposta a les meves cartes me la va donar el Sr. Rufí. No sé si la resposta fou políticament correcte, però el que si sabia és que no m’havia convençut, a hores d’ara s’ha confirmat, ell no tenia raó. En aquests moments el Sr. Rufí ja no és a la Diputació, per bé que alguna responsabilitat hauria d’assumir per l’herència que ens ha deixat, com a mínim hauria de tenir la decència de reconèixer que es va equivocar, que se’n podia haver parlat. No ens mereixíem el fred tracte d'una resposta per escrit dos mesos després quan tot era dat i beneït.
Desitjo que almenys els tècnics de la Diputació siguin capaços de transmetre als nous responsables polítics la història del dispositiu, que siguin capaços de tenir en compte a les ADF i desestimin les decisions dels fets consumats. Jo per la part que em toca també ho faré.
Aquest estiu no comptar amb les ADF, amb la gent del territori, ha estat més car que mai, doncs s’ha pagat per res o per ben poca cosa.
El Sr. Rufí parlava d’un dispositiu, per el Cap de Creus, de tres mesos de vigilància contra incendis forestals. Doncs res senyor, ho sap vostè i ho sabem nosaltres. Per començar, gent contractada que es va haver de quedar a casa perquè no hi havia vehicles, per cert vehicles de lloguer, a quin preu?
De l’operatiu que els darrers anys s’oferia de vigilància, informació i 1a intervenció, hem quedat en res. La vigilància en hores punta s’ha fet molts dies des del bar amb un “carajillo” entre mans. La informació ha brillat per la seva absència, no només perquè la majoria del personal no coneixia el territori ni les seves problemàtiques, sinó per la poca capacitat de comunicació de molts d’ells. I la 1a intervenció, legalment no estaven coberts per fer-la, però tampoc tenien els equips ni els recursos materials. Això si, van rebre la formació per fer-ho. A quin preu?
Per contra el que si hem tingut han estat conflictes, conflictes al supermercat, conflictes al monestir de Sant Pere de Rodes, conflictes a l’àrea d’esbarjo del mas Ventós, conflictes entre el mateix personal, aquests només són els que ens han arribat sense tenir-hi res a veure.
També hem constatat: vehicles aixafats, conduccions temeràries, aparcaments irregulars i alguns fets molt més greus que de moment no podem demostrar.
Les ADF del Cap de Creus hem sentit vergonya de la imatge que ha donat una gent que lluïen anagrames oficials que deien que feien prevenció d’incendis forestals.
En dos mesos s’ha fet recular la imatge del dispositiu de Cap de Creus a nivells impensables. Que ha aportat aquest dispositiu a la prevenció d’incendis forestals? I al Cap de Creus? I al país?
A 20 d’agost el dispositiu finançat per la Diputació de Girona al Parc Natural de Cap de Creus no hi és. De les dues unitats que parlava el Sr. Rufí no n’hi ha cap. Del total de 7 treballadors que havia de tenir el dispositiu segons l’escrit del Sr. Rufí, en algun moment n’hi va haver 5, els dos caps de colla no s’han arribat a contractar mai. Que passa amb els diners previstos?
Que ha costat dir que hi havia un dispositiu a Cap de Creus? Que ha costat no tenir-lo? L’eficiència i l’eficàcia també cal valorar-les, doncs és el que acaba encarint el servei.
Us remeto un cop més al meu escrit del setembre de l’any passat, espero que els que decideixen mai més prescindeixin de la gent del territori. No es pot prescindir de les ADF quan parlem de temes de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals, molt menys a l’Alt Empordà on hem demostrat capacitat sobrada per fer-ho bé. Seria irresponsable el fet de no aprofitar la nostra predisposició i experiència.
Com que costa molt que es reconegui la tasca de les ADF vull acabar agraint un cop més l’esforç de les juntes i els voluntaris de les ADF, sempre fidels al territori, els primers esforçant-se fent treballar la imaginació per reconduir els pocs ajuts i buscant noves formules de finançament. I els segons, els incombustibles voluntaris, posant-t’hi moltes hores perquè, malgrat les polítiques que el senyor Rufí ens ha deixat des d’un despatx, la nostra terra pugui continuar tenint aquest estiu un dispositiu de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals com es mereix.