Discurs de Reis 2012

Majestats un any més heu arribat puntualment a la vostra cita amb el Port de la Selva. Malgrat les previsions d’amenaçadora tramuntana, pràcticament tot el poble us hem vingut a rebre, jo en nom de tots us dono la benvinguda i les gràcies per la feina que feu.

I és que majestats, vosaltres sou un reis propers, esperats, desitjats i estimats. Sou els representants de la única monarquia que té raó de ser. Una monarquia que reparteix Pau i felicitat arreu.

Com ha passat sempre al Port de la Selva, les nenes i els nens han complert, no només ja us han fet arribar la carta sinó que durant tot l’any han estudiat, ajudat, estimat i respectat. Són els nens i les nenes un bons ambaixadors vostres, ja sabeu que reparteixen alegria allà on van. Per tant estic convençut que, malgrat la crisi, aquesta nit els sabreu correspondre.

I parlant de crisi, ja us deveu haver donat compte que la nostra societat viu una situació molt complicada i que l’any que encetem no s’albira fàcil. Nosaltres, cadascú des del seu lloc, treballarem fort per canviar la tendència, però no cal que us digui que un cop de mà sempre serà d’ajuda. Als que governem deixeu-nos un farcell de valentia i encert per prendre decisions, a la resta un cabàs de generositat i paciència. I a tots plegats un bon sac d’esperança.

La vostra màgia feu-la servir per coses molt i molt importants, per donar-nos salut, per fomentar la solidaritat, per escampar la vostra bondat i sobretot per posar una mica de sal i color a la vida dels que més ho necessiten.

Aquesta és la vostra nit i la dels nens i les nenes que us esperen aquí baix, ser que esteu delitosos per començar la feina. Però deixeu-me abans agrair la dedicació de tots els col·laboradors que teniu aquí i que ja fa unes setmanes treballen perquè ho trobeu tot a punt.

Melcior, Gaspar i Baltasar abans de passar-vos la paraula deixeu-me dir-vos un cop més gràcies per ser aquí, gràcies per renovar-nos la il·lusió.

VISCA ELS TRES REIS!!!

Discurs de benviguda pronunciat el 5 de gener de 2012 al balcó de l'ajuntament del Port de la Selva.

Bon Nadal

Ara fa mig any prenia possessió del càrrec d’alcalde del Port de la Selva. Ho feia, com us deia en aquells moments, conscient de la responsabilitat que això comportava i amb ganes de servir-vos amb eficàcia i eficiència. Conjuntament amb el meu equip i amb el suport del personal de l’ajuntament, en això estem.

En aquests primers mesos al front de l’Ajuntament, he trobat l’escalf i el suport de molts portselvatans/nes, i aquest és un fet àmpliament reconfortant que m’omple de joia. Admiro la gran activitat de les entitats i associacions del nostre poble, de les existents i de les de nova creació, admiro a tots aquells veïns que es dediquen a fer poble promocionant activitats socials, esportives, culturals, .... Tinc, també, plena confiança en tots i cada un dels comerciants, empresaris i emprenedors del Port de la Selva, sé que tots plegats continuarem fent bona feina per tal d’aconseguir una vila on cada dia faci més goig viure, una vila que reforci la nostra personalitat pròpia dins del cap de Creus, de l’Empordà, de Catalunya i del món.

Internament valorem i analitzem la feina feta durant aquest mesos, però no en tenim prou, us vull demanar a tots que perdeu uns moments per ajudar-nos a valorar la nostra manera de fer. Si ho feu de ben segur contribuireu a consolidar les línies encertades de la nostra gestió i a corregir aquelles millorables de forma que disposarem d’uns bons fonaments per encarar un mandat, que a priori no es preveu fàcil i, per construir un futur sòlid.

Arriba el Nadal, s’acosta el Cap d’Any i, en aquestes dates, és moment de fer balanç de l’any que deixem enrere, l’any 2011, un any que ens ha familiaritzat encara més amb paraules com crisi i atur. Una crisi econòmica que ens afecta a tots, administracions, indústries, comerços,... però que mostra la seva cara més dura quan toca a les persones del nostre entorn. Persones que pateixen no pel seu futur sinó pel seu present. Tothom parla d’aquesta crisi econòmica i financera, tothom hi busca solucions. A nosaltres també ens preocupa i també en busquem. Hem congelat la pràctica totalitat dels impostos i taxes i hem rebaixat un 50% les vinculades a la creació de nous negocis. Busquem nous ingressos, busquem noves formules per mirar de generar nous llocs de feina i no perdem la il•lusió de treballar per millorar el que tenim amb els recursos existents, optimitzant-los al màxim.

És en moments de dificultats que hem de potenciar valors com la solidaritat i la participació ajudant als qui més ho necessiten, oferint companyia al que està sol i col·laborant en el dia a dia del nostre poble i dels seus veïns. Si tots plegats som capaços d’implicar-nos segur que generarem noves propostes i noves il·lusions que ens faran avançar millor.

Malgrat les dificultats del moment estic convençut que el Port de la Selva ens en sortirem, durant aquesta tardor he tingut la sort de dinar en dues ocasions amb la gent més gran de casa nostra, veient aquestes persones penso que podem ser optimistes, una bona part van viure la guerra i la majoria la post-guerra, no eren aquells moments més difícils? Van tirar endavant, amb esforç i perseverança, cultivant aquells valors que ens són propis i sense perdre la il·lusió. Segur, doncs, que nosaltres també serem capaços de fer-ho.

Acabo amb un desig general de salut, salut per tots, perquè els que la teniu la conserveu i perquè els que l’heu perdut la recupereu. De tot cor espero que tingueu una bona entrada d’any i pugueu gaudir d’aquestes festes de Nadal amb els vostres éssers estimats.

Bon Nadal i feliç 2012!

#paramodiputat

Diumenge ens hi juguem molt, això que sentim cada cop que hi ha eleccions i que segurament sempre és veritat, aquesta vegada agafa connotacions dramàtiques davant el context en que vivim.

Fa quatre anys uns dies abans de les generals escrivia en aquest bloc que en aquelles eleccions no només ens hi jugàvem el fet que es respectes Catalunya, com pregonàvem des de CiU. Deia que al meu entendre ens hi jugàvem molt més. Ens hi jugàvem el ser o no ser. Ens hi jugàvem el model Català, el que va més enllà del bipartidisme del PP-PSOE. Deia en aquells moments que ja sabíem el que en podíem esperar d'ells. Els primers els coneixíem bé no calia parlar-ne, CiU hi va pactar i així ens va anar. I els segons, s'havien endut el gat a l’aigua, s’havien menjat al PSC i estaven macerant a Esquerra i Iniciativa.

Dies després d'aquell 9 de març de 2008 en aquest mateix bloc feia la meva valoració dels resultats i escrivia: la maceració estava més avançada del que havia arribat a pensar i la bipolarització ha estat fortíssima.

El 2008 a Catalunya gairebé tothom va perdre vots en referència al 2004, es salvava el PSC-PSOE que en guanyava 95.000, els que no varen anar votar que augmentaven en 295.000 i els que van votar en blanc que pujaven en 20.000. La resta en perdien: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.

Era evident que per mi aquell era un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Deia amb tota la humilitat del món que potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Malgrat era conscient que això sonava a utopia tal i com estava el galliner.

Que mesells varem ser els catalans, havíem fet president del nostre país a un dirigent del PSOE i donàvem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans

Al meu entendre aquell era el pitjor resultat dels darrers 20 anys, 20 anys en els que nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquell 2008 on entre CiU i ERC només en sumavem 13.

El que ens deparava aquesta legislatura que ara tanquem passava per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE havia tret a Catalunya, però ara ja sabem que han estat incapaços de qüestionar el discurs de l'aparell del PSOE.

Acabava el març del 2008 demanant als estrategs del meu partit i als d'ERC que per una vegada pensessin veritablement en clau catalana i menys de partit, altrament si ens volíem fer respectar i ser un país de primera, calia arremangar-se i començar a remar.

Des de llavors tots sabem com han anat les coses, ERC s'ha despertat tard, i encara amb sectors massa ressentits, al meu entendre sense raó, vers CiU.

La gent de CiU varem reaccionar millor i més ràpid. Hem fet bona feina, hem sembrat i hem iniciat un nou cicle, un cicle amb un discurs en positiu a favor de Catalunya que el novembre de 2010 ens va portar a guanyar les eleccions al Parlament fent President en Mas. Un cicle que ens va portar a fites que semblaven inassolibles a les municipals d'aquest passat mes de maig. Un cicle que hem de mirar de consolidar aquest diumenge amb un resultat extraordinari.

Ens cal un gran esforç, no podem deixar el nostre futur en mans de partits sucursalistes. Aquests ja han decidit la seva sort. Els del PP guanyaran les eleccions, els del PSOE les perdran, per tant només queda saber que passarà a Catalunya. I a Catalunya només li poden passar dues coses, que guanyi o que perdi, i per guanyar tot passa perquè CiU faci un resultat inapel·lable.

És per això que, sense vergonya, us demano als republicans i als socialdemòcrates que ens deixeu el vot, que aquesta vegada el vot útil és el de CiU. A la demarcació de Girona, però més concretament als empordanesos i especialment a la gent del cap de Creus ens cal col·laborar en aquesta gran victòria fent diputat en Carles Pàramo.

Reflexioneu i voteu!

Discurs de la Diada Nacional de Catalunya

Portselvatans i portselvatanes, estiuejants i estiuejantes,
amics i amigues tots,

avui fa 297 anys que Barcelona capitulava davant Felip V, sovint s’ha qualificat aquest fet com la fi de la nació catalana perquè amb el posterior Decret de Nova Planta Catalunya passa a ser tractada com una província més del Rei, un Rei que vol castellanitzar el nostre país. Però com va dir l’historiador Pierre Vilar, una nació no és perd amb una batalla i menys amb un decret.

Durant aquest gairebé tres segles hem plantat cara al procés de desnacionalització a que ens ha sotmès la monarquia borbònica i el que avui anomenem Estat espanyol.

Durant aquest gairebé tres segles hem buscat el nostre encaix en aquest projecte que en diuen Espanya, però una vegada i una altra acabem constatant que no hi cabem.

El mes de juliol va fer un any que el nostre municipi es va declarar moralment exclòs de la constitució espanyola en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum. Des de llavors els atacs contra la nostra sobirania han estat constants. S’ha qüestionat la Llei d’acollida, la política lingüística i darrerament el model d’ensenyament. També escudant-se en la crisi econòmica i el necessari control del dèficit públic es modifica la Constitució i s’amenaça encara més l’autogovern de Catalunya.

No voldria oblidar-me avui de la gent que viu situacions complicades, persones que pateixen pel seu present i pel seu futur als que els pot semblar que aquest discurs no és prioritari o no va amb ells. Doncs si també els afecta, la fortalesa econòmica del nostre país, la capacitat de generar feina i el nostre benestar van estretament lligats a la nostra capacitat de prendre decisions al respecte.

Des del 5 de juliol de l'any passat Catalunya no està quieta, la manifestació del 10 d'aquell mateix mes fou una reacció multitudinària de dignitat nacional que encetava el camí cap al dret a decidir. Alguns alcaldes i ajuntaments volem fer un pas més.

Abans d’ahir escrivia el bon amic Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic: hem començat a treballar seriosament, amb rigor i amb empenta pel llarg camí cap a la independència de Catalunya. Intuïm que no serà un camí llaurat de flors però comptem amb l’impuls que ens dóna l’estima per la nostra terra i el coratge de tots els catalans i catalanes que volen dir prou al vassallatge del nostre estat tutor que no ens vol, no ens estima, però que tampoc ens deixa escapar perquè és conscient de la nostra vàlua.

Hem començat a treballar per construir la Catalunya plena, la Catalunya sobirana que tantes i tantes generacions hem somniat. Ens hi acompanyeu?

Visca Catalunya!!!

Dir que hi ha un dispositiu no és sinònim de tenir-lo (2)

El setembre del 2010 vaig tenir noticia que la Diputació de Girona reorganitzava el Dispositiu de Prevenció d’Incendis Forestals en els Espais Naturals d’Especial Protecció. Emparant-se amb la crisi econòmica, s’havien d’aprofitar els suposats avantatges dels Plans d’Ocupació del SOC. Això convertia en incompatible, al meu entendre, la participació de les ADF en el mateix.

Davant aquest fet i sense demora vaig fer arribar un escrit al Sr. Josep Maria Rufí (Diputat de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona) i al Sr. Enric Vilert (President de la Diputació de Girona) on expressava els meus dubtes i feia un seguit d’observacions respecte a l’esmentat dispositiu, recollides també en un article en aquest bloc titulat “Dir que hi ha un dispositiu no és sinònim de tenir-lo”.

La resposta a les meves cartes me la va donar el Sr. Rufí. No sé si la resposta fou políticament correcte, però el que si sabia és que no m’havia convençut, a hores d’ara s’ha confirmat, ell no tenia raó. En aquests moments el Sr. Rufí ja no és a la Diputació, per bé que alguna responsabilitat hauria d’assumir per l’herència que ens ha deixat, com a mínim hauria de tenir la decència de reconèixer que es va equivocar, que se’n podia haver parlat. No ens mereixíem el fred tracte d'una resposta per escrit dos mesos després quan tot era dat i beneït.

Desitjo que almenys els tècnics de la Diputació siguin capaços de transmetre als nous responsables polítics la història del dispositiu, que siguin capaços de tenir en compte a les ADF i desestimin les decisions dels fets consumats. Jo per la part que em toca també ho faré.

Aquest estiu no comptar amb les ADF, amb la gent del territori, ha estat més car que mai, doncs s’ha pagat per res o per ben poca cosa.

El Sr. Rufí parlava d’un dispositiu, per el Cap de Creus, de tres mesos de vigilància contra incendis forestals. Doncs res senyor, ho sap vostè i ho sabem nosaltres. Per començar, gent contractada que es va haver de quedar a casa perquè no hi havia vehicles, per cert vehicles de lloguer, a quin preu?

De l’operatiu que els darrers anys s’oferia de vigilància, informació i 1a intervenció, hem quedat en res. La vigilància en hores punta s’ha fet molts dies des del bar amb un “carajillo” entre mans. La informació ha brillat per la seva absència, no només perquè la majoria del personal no coneixia el territori ni les seves problemàtiques, sinó per la poca capacitat de comunicació de molts d’ells. I la 1a intervenció, legalment no estaven coberts per fer-la, però tampoc tenien els equips ni els recursos materials. Això si, van rebre la formació per fer-ho. A quin preu?

Per contra el que si hem tingut han estat conflictes, conflictes al supermercat, conflictes al monestir de Sant Pere de Rodes, conflictes a l’àrea d’esbarjo del mas Ventós, conflictes entre el mateix personal, aquests només són els que ens han arribat sense tenir-hi res a veure.

També hem constatat: vehicles aixafats, conduccions temeràries, aparcaments irregulars i alguns fets molt més greus que de moment no podem demostrar.

Les ADF del Cap de Creus hem sentit vergonya de la imatge que ha donat una gent que lluïen anagrames oficials que deien que feien prevenció d’incendis forestals.

En dos mesos s’ha fet recular la imatge del dispositiu de Cap de Creus a nivells impensables. Que ha aportat aquest dispositiu a la prevenció d’incendis forestals? I al Cap de Creus? I al país?

A 20 d’agost el dispositiu finançat per la Diputació de Girona al Parc Natural de Cap de Creus no hi és. De les dues unitats que parlava el Sr. Rufí no n’hi ha cap. Del total de 7 treballadors que havia de tenir el dispositiu segons l’escrit del Sr. Rufí, en algun moment n’hi va haver 5, els dos caps de colla no s’han arribat a contractar mai. Que passa amb els diners previstos?

Que ha costat dir que hi havia un dispositiu a Cap de Creus? Que ha costat no tenir-lo? L’eficiència i l’eficàcia també cal valorar-les, doncs és el que acaba encarint el servei.

Us remeto un cop més al meu escrit del setembre de l’any passat, espero que els que decideixen mai més prescindeixin de la gent del territori. No es pot prescindir de les ADF quan parlem de temes de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals, molt menys a l’Alt Empordà on hem demostrat capacitat sobrada per fer-ho bé. Seria irresponsable el fet de no aprofitar la nostra predisposició i experiència.

Com que costa molt que es reconegui la tasca de les ADF vull acabar agraint un cop més l’esforç de les juntes i els voluntaris de les ADF, sempre fidels al territori, els primers esforçant-se fent treballar la imaginació per reconduir els pocs ajuts i buscant noves formules de finançament. I els segons, els incombustibles voluntaris, posant-t’hi moltes hores perquè, malgrat les polítiques que el senyor Rufí ens ha deixat des d’un despatx, la nostra terra pugui continuar tenint aquest estiu un dispositiu de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals com es mereix.