El Port de la Selva és un dels pocs municipis de la Costa Mediterrània que a començaments del S.XXI encara s’abasteix només de l’aigua del seu propi aqüífer. Aquest fet cal valorar-lo positivament perquè és un indicador de la sostenibilitat del municipi que ha tingut un creixement proporcional al seus recursos hídrics i fins a dia d’avui no ha generat pràcticament cap dèficit a cap altra conca.
En situacions de pluviometria considerada normal al segle XX
(la mitjana es situava entorn els 650 mm/any) i si la riera arribava a mar a la
tardor i a la primavera no teníem cap problema de subministrament més enllà de
patir una lleugera salinització de l’aigua després de l’estirada de l’estiu i
fins a l’arribada de les pluges de la tardor, però que no acostumava a superar el
llindar dels 250 mg/l i per tant es mantenia en els paràmetres considerats normals.
Entrat el segle XXI la pluja va clarament de baixa i els anys
2007 i 2008 patim el primer gran període de sequera d’aquest segle que ens
provocà un augment de la salinitat de l’aqüífer importantíssim. Aquest
s’intentà pal·liar amb la construcció de nous pous per complementar el de
l’aqüífer principal. Aquest sistema es demostrà insuficient i s’opta per
començar a treballar altres alternatives, entre les que destaca una clara
aposta per la reutilització de l’aigua, avançant de la mà del Consorci d’Aigües
de la Costa Brava i del projecte europeu Demowear (https://www.watershare.eu/projects/el-port-de-la-selva)
En aquest camp el nostre municipi ha esdevingut referent i des de la
tardor del 2015 fins a la primavera del 2017 es va poder infiltrar aigua
regenerada garantint la qualitat de la mateixa i allunyant la sequera malgrat
el dèficit de pluja. L’estiu del 2017 es va haver d’aturar el procés perquè
degut a la manca de pluges l’aigua ja presentava un índex de sal molt elevat,
sal que també es trobava a les aigües que arribaven a l’EDAR que fins a data
d’avui no es pot eliminar amb el tractament que es fa per la seva
reutilització.
La continua manca de pluja ha fet que pràcticament des del
novembre del 2017 visquem un estat permanent de sequera, amb pluviometries
anuals sempre per sota del 500mm i varis anys inclús per sota dels 400mm, i com
a màxim amb una únic període en que la riera arribava a mar, condició
indispensable per omplir l’aqüífer i recuperar la qualitat de l’aigua.
El 2018 la sequera acumulada, va comportar que l’aigua
subministrada al nostre municipi obtinguda exclusivament de l’aqüífer presentés
un nivell de sal (clorurs) altíssim i la única solució en aquell moment per
continuar garantint la qualitat de l’aigua per l’ús domèstic passava per
dessalar-la. En aquella ocasió des de l’ajuntament amb l’ajuda de l’Agència
Catalana de l’Aigua es va llogar una dessalinitzadora que fou operativa 3 mesos
perquè la tardor d’aquell any les pluges van recuperar les condicions de
l’aqüífer. Paral·lelament es va fer una
connexió a precari a través de Llançà a la xarxa d’aigua de la Costa Brava Nord
(embassament Darnius-Boadella) i es comença a treballar amb la connexió
definitiva a aquesta xarxa a través de Cadaqués, que és la solució que les
administracions competents ens proposen com a definitiva per poder afrontar amb
les millors garanties possibles el subministrament d’aigua en el nostre
municipi.
La complexitat d’aquesta connexió sabíem que era important, entre
altres coses perquè requeria d’actuacions més enllà del nostre terme, i així
s’ha confirmat per bé que vàrem començar a treballar amb tots els agents
implicats perquè fos una realitat el més aviat possible.
A data d’avui tot just estem a la part final de tota la
tramitació del Projecte d’Actuació Específica (PAE) que requereix l’actuació i està
previst encarregar la redacció del
projecte executiu, aquesta situació ens porta sent optimistes a l’estiu del
2025.
A dia d’avui estem subministrant a la xarxa pràcticament
només aigua de la que ens arriba per la connexió a precari amb Llançà. Però la
capacitat d’aquesta connexió i la disponibilitat d’aigua és limitada i a mida
que creix la demanada de Llançà es redueix l’aportació fins a ser inexistent
durant la temporada d’estiu.
Les darreres setmanes la situació del nostre aqüífer s’acosta
a la que teníem en aquestes dates l’any 2018. Després de vàries reunions
d’urgència amb el Consorci d’aigües de la Costa Brava i amb l’Agència Catalana
de l’Aigua confirmem la situació d’emergència en que ens trobem i coincidim en que la única solució per encarar
amb garanties aquest estiu és tornar a dessalar l’aigua.
A diferència del 2018 des de l’ajuntament hem estat valorant
si anàvem al lloguer d’una dessalinitzadora com es va fer el 2018 i esperàvem
que plogués o optàvem per accelerar una
solució més estructural que fa temps que contemplàvem davant la situació
de sequera en que es troba immers el conjunt del país i que estem convençuts
que amb l’avenç del canvi climàtic la tendència no serà a millor.
Així des del Port de la Selva, i vista la poca diferència de
preu entre el lloguer i la compra, plantegem una solució de màxima urgència
però que ens permet pensar en clau de futur, que passa en primer lloc per
instal·lar una dessalanitzadora a la zona del dipòsit principal d’aigua del
Puig de les Forques per dessalinitzar no l’aigua de mar sinó l’aigua de
l’aqüífer reorganitzant tota la instal·lació amb la finalitat de donar resposta
immediata al problema generat per la no arribada de les pluges de primavera.
Paral·lelament es fa un pas més amb la regeneració de l’aigua
residual i el Consorci d’aigües de la Costa Brava instal·larà en breu una
planta d’osmosi inversa a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) que
ens permetrà obtenir 200m3 d’aigua reutilitzada diaris en condicions
de ser infiltrats a l’aqüífer.
Sense renunciar a la connexió al pantà de Darnius-Boadella
que és la que l’ACA i el CACB apunten com a definitiva, ens sembla que amb el
preveiem en aquests moment no tan sols podrem garantir una aigua de qualitat
sinó que ho farem amb aigua Km 0. Aigua Km 0 que més a la llarga i si fos el
cas ens agradaria poder obtenir en gran part
amb energia Km 0, amb energia solar.
La implantació d’urgència de la dassalinitzadora, l’adaptació
de l’estructura del dipòsit del Puig de les Forques tenen un cost aproximat de
800.000 €, un 70% correspon al cost de la planta i la resta a l’adequació de la
instal·lació. La inversió de sortida l’assumirem des de l’ajuntament de El Port
de la Selva amb el compromís que a partir del 1r d’octubre i fruit del conveni
signat prèviament amb el Consorci d’Aigües de la Costa Brava per la gestió de
l’aigua en alta en el nostre municipi recuperem bona part de la inversió feta
per la planta de tractament que passaran a gestionar ells. També ens acollim a
línies d'ajuts sobre el cicle de l'aigua i la sequera de l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA).
És evident que l’execució d’aquesta actuació d’emergència
requereix per part de l’ajuntament d’un esforç financer important a curt
termini però del tot assumible davant el benefici del seu retorn.
Igual d’evident resulta que tota aquesta actuació ha d’anar acompanyada d’una intensificació de l’estalvi i un aprofitament més eficient del recurs. Per això, cal complir de forma estricta les mesures establertes per les administracions competents i treballar per implementar un canvi d’hàbits individuals i col·lectius per fer un ús de l’aigua el màxim de responsable en tots els àmbits de la nostra vida.