Fira de l'Espàrrec

Ja hi som pel tros, finalment , malgrat els dubtes, la contenció pressupostaria i alguna opinió poc engrescadora la fira és pública. Tot i que fa temps que hi treballem internament, és ara quan ha sonat el tret de sortida, hem afegit a la meitat dels actors principals de la diada, els restauradors i els comerciants, als quals aquesta setmana hi afegirem a les associacions i a tots els veïns que vulguin col·laborar.

La Fira de l’espàrrec, del boscà, de marge, del silvestre o sigui el no conreat, va començar a gestar-se ara fa un any, en les reunions de turisme i cultura de l’Ajuntament del Port de la Selva, amb l’objectiu principal de dinamitzar el poble organitzant una diada festiva fora de temporada.

Conscients de que tot està inventat es tractava de veure que era el que funcionava als altres llocs i a partir d’aquí personalitzar-ho a l’interès del Port de la Selva. En aquest punt ja sabíem que faríem una fira, i que aquesta havia de girar entorn un producte del nostre territori, un producte de temporada.

Buscàvem un producte original, assequible, que fos veritablement del territori, i sobretot al qual no se li dediqués una fira similar a la comarca. I va ser llavors quan vàrem arribar a l’espàrrec. Des de començaments de febrer a finals de març és habitual anar a caçar espàrrecs en el nostre municipi, tots hi hem anat: nens, joves, adults, jubilats i el més important, difícilment tornem de buit. Però aquest no és un acte recent, sinó que forma part de l’economia de subsistència dels nostres avantpassats que tiraven endavant amb un seguit d’activitats complementaries: la pesca, el conreu de l’hort, de la vinya i l’olivera, la recol·lecció de la llenya, de bolets i d’espàrrecs. Aquests darrers doncs formaven part de la dieta d’aquella gent, per bé que culinàriament el receptari quedava reduït a la típica truita d’espàrrecs. Quedava clara la component etnològica i cultural del producte, que automàticament es convertia en un argument més el seu favor.

Havíem trobat el producte, ara calia saber quin tipus fira volíem, també ho teníem clar, no volíem fer venir una associació de firaires que ens vengués els seus productes, tenim un teixit comercial prou important i el que ens calia era implicar a aquest comerç local, els botiguers d’aquí han de ser els protagonistes, la fira ha de servir per promocionar els seus establiments i els seus productes.

Altrament ens calia explotar les possibilitats gastronòmiques del producte, sabíem que el receptari fins el moment és força limitat: truites, remenats, cremes i no gaire res més. Però això no havia de ser un inconvenient, el contrari volia dir que hi ha terreny per explorar, i qui millor per fer-ho que els nostres professionals de la restauració.

No podíem oblidar que tota fira ha de tenir un caràcter lúdic i festiu. I aquest li volem donar involucrant els diferents col·lectius i associacions del poble, per fer de la Fira una festa de tothom.

Ens queda poc més d’un mes per convertir en realitat aquest projecte, la resposta a la primera posada en escena de la fira és esperançadora. Ara ens cal treballar a tots junts, i sobretot fer-ne publicitat i difusió.