Diumenge ens hi juguem molt, això que sentim cada cop que hi ha eleccions i que segurament sempre és veritat, aquesta vegada agafa connotacions dramàtiques davant el context en que vivim.Fa quatre anys uns dies abans de les generals escrivia en aquest bloc que en aquelles eleccions no només ens hi jugàvem el fet que es respectes Catalunya, com pregonàvem des de CiU. Deia que al meu entendre ens hi jugàvem molt més. Ens hi jugàvem el ser o no ser. Ens hi jugàvem el model Català, el que va més enllà del bipartidisme del PP-PSOE. Deia en aquells moments que ja sabíem el que en podíem esperar d'ells. Els primers els coneixíem bé no calia parlar-ne, CiU hi va pactar i així ens va anar. I els segons, s'havien endut el gat a l’aigua, s’havien menjat al PSC i estaven macerant a Esquerra i Iniciativa.
Dies després d'aquell 9 de març de 2008 en aquest mateix bloc feia la meva valoració dels resultats i escrivia: la maceració estava més avançada del que havia arribat a pensar i la bipolarització ha estat fortíssima.
El 2008 a Catalunya gairebé tothom va perdre vots en referència al 2004, es salvava el PSC-PSOE que en guanyava 95.000, els que no varen anar votar que augmentaven en 295.000 i els que van votar en blanc que pujaven en 20.000. La resta en perdien: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.
Era evident que per mi aquell era un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Deia amb tota la humilitat del món que potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Malgrat era conscient que això sonava a utopia tal i com estava el galliner.
Que mesells varem ser els catalans, havíem fet president del nostre país a un dirigent del PSOE i donàvem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans
Al meu entendre aquell era el pitjor resultat dels darrers 20 anys, 20 anys en els que nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquell 2008 on entre CiU i ERC només en sumavem 13.
El que ens deparava aquesta legislatura que ara tanquem passava per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE havia tret a Catalunya, però ara ja sabem que han estat incapaços de qüestionar el discurs de l'aparell del PSOE.
Acabava el març del 2008 demanant als estrategs del meu partit i als d'ERC que per una vegada pensessin veritablement en clau catalana i menys de partit, altrament si ens volíem fer respectar i ser un país de primera, calia arremangar-se i començar a remar.
Des de llavors tots sabem com han anat les coses, ERC s'ha despertat tard, i encara amb sectors massa ressentits, al meu entendre sense raó, vers CiU.
La gent de CiU varem reaccionar millor i més ràpid. Hem fet bona feina, hem sembrat i hem iniciat un nou cicle, un cicle amb un discurs en positiu a favor de Catalunya que el novembre de 2010 ens va portar a guanyar les eleccions al Parlament fent President en Mas. Un cicle que ens va portar a fites que semblaven inassolibles a les municipals d'aquest passat mes de maig. Un cicle que hem de mirar de consolidar aquest diumenge amb un resultat extraordinari.
Ens cal un gran esforç, no podem deixar el nostre futur en mans de partits sucursalistes. Aquests ja han decidit la seva sort. Els del PP guanyaran les eleccions, els del PSOE les perdran, per tant només queda saber que passarà a Catalunya. I a Catalunya només li poden passar dues coses, que guanyi o que perdi, i per guanyar tot passa perquè CiU faci un resultat inapel·lable.
És per això que, sense vergonya, us demano als republicans i als socialdemòcrates que ens deixeu el vot, que aquesta vegada el vot útil és el de CiU. A la demarcació de Girona, però més concretament als empordanesos i especialment a la gent del cap de Creus ens cal col·laborar en aquesta gran victòria fent diputat en Carles Pàramo.
Reflexioneu i voteu!