Un cop més el portantveu del grup PORT AM carrega contra la gestió municipal, aquesta vegada ho fa amb una carta a l'Hora Nova, amb l’excusa de donar les gràcies a la Roser Pinart. No m’agrada entrar al drap i ajudar a fomentar polèmiques inexistents, perquè tinc clar que no porten enlloc, però no puc permetre que s’embruti gratuïtament la tasca feta per els equips de govern en què he participat. Pel teu coneixement, amic Josep Marés, en primer lloc cal que sàpigues que el CAU ha estat el casal d’infants del poble des de fa gairebé 40 anys, però no el casal d’infants de l’Ajuntament, ho és des de fa menys de 10 anys i per voluntat de l'equip de CiU del moment.
Si fem història, hauríem de començar agraint l'inici d'aquest servei a uns quants membres de la societat civil local que amb la col·laboració de la parròquia a principis dels 70 van tirar-ho endavant. La Paquita Nadal, en Domingo Subirà, en Jordi Cervera i en Miquel Sala entre d’altres et poden posar al corrent dels esforços, i del poc suport institucional que van tenir en aquella epoca. A partir d’aquí el funcionament fou autònom, amb etapes més o menys brillants, en funció del suport dels pares que hi portaven els seus fills. Dels esforços fets durant aquest segon període te’n parlaria entre d’altres en Josep Paltré.
Va ser, essent regidora per Convergència i Unió, la Júlia Clara Buscató que a finals dels anys 90 es va assumir el CAU com un servei municipal. Amb la seva feina, les gestions de l’Alcalde i la col·laboració del mossèn es va aconseguir la cessió de l’espai per part del Bisbat. Fet que va possibilitar que l’any 2000 s’adeqüessin les instal·lacions actuals, seguint el que contemplava la normativa del moment per formar part de la xarxa de llars d’infants de la Generalitat. I ben fet o mal fet, el que va interrompre el procés, fou la situació de la persona que durant molts anys havia fet aquesta feina pel seu compte i risc. Davant la fàcil i còmoda opció de contractar una persona amb la titulació adient i oblidar-nos de la Roser, el nostre equip, que sempre ha estat al costat de les persones, la va incorporar a la plantilla municipal el 5 de març del 2001. Per tant, millor prova d’agraïment que aquesta a la seva tasca és difícil de trobar. Tot això ha comportat una sèrie d’inconvenients que evidentment han tingut una repercussió econòmica per l’Ajuntament, no pas pels pares. Fins ara l’ajuntament ha assumit de mitjana el 66% de la despesa, els pares el 33%. Si entrem a la xarxa de llars d’infants de la Generalitat les despeses es repartiran en un 33% per l’Ajuntament, un 33% per la Generalitat i un 33% pels pares, segur que a l’ajuntament li surt a compte, i no només econòmicament, sinó sobretot per la tranquil·litat que suposa estar supervisat per un ens superior que avali la nostra gestió. Pel que fa al servei, aquest és difícil que millori més del que hem assolit aquest darrer any.
Aprofito aquest escrit per reconèixer personalment la tasca feta, no només per la Roser, sinó per tota la gent del Port de la Selva que ha treballat pels infants, els nens i les nenes del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada