El facebook m’ha donat i em dona la possibilitat de conèixer gent, gent llunyana amb qui difícilment podria tenir cap altra relació que no fos la virtual. M’ha donat la possibilitat de consolidar amistats properes en l’espai però amb les qui resulta difícil coincidir físicament, m’ha donat la possibilitat de fer amistat amb gent d’arreu amb aficions o inquietuds comunes.
Perquè més enllà de la definició enciclopèdica que diu que un amic “és algú amb qui estem units per l’amistat, o sigui amb qui compartim una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual”, tots podem definir que és per nosaltres un amic : aquella persona amb qui podem compartir experiències i opinions, que t’escolta i et contesta, que mira d’entendre’t, que t’anima, que s’alegra de la teva sort i s’entristeix de la teva pena, que no t’enveja, que no t’exclou, que t’ajuda,... i estic convençut que tot això no és incompatible amb la xarxa, i és que, ara que m’he aturat a reflexionar-hi, facebook m’ha portat molts bons amics, i desgraciadament també m’ha fet veure que alguns que jo tenia per tals abans del boom de les xarxes socials no ho eren tant. Amb això vull deixar clar que els amics falsos no són exclusivitat del facebook i les xarxes socials. Però avui aquests no són importants, ni he escrit per ells, he escrit pels veritables amics, també els del facebook . Moltes gràcies per ser-ho!!!
