Bon Nadal

Ara fa mig any prenia possessió del càrrec d’alcalde del Port de la Selva. Ho feia, com us deia en aquells moments, conscient de la responsabilitat que això comportava i amb ganes de servir-vos amb eficàcia i eficiència. Conjuntament amb el meu equip i amb el suport del personal de l’ajuntament, en això estem.

En aquests primers mesos al front de l’Ajuntament, he trobat l’escalf i el suport de molts portselvatans/nes, i aquest és un fet àmpliament reconfortant que m’omple de joia. Admiro la gran activitat de les entitats i associacions del nostre poble, de les existents i de les de nova creació, admiro a tots aquells veïns que es dediquen a fer poble promocionant activitats socials, esportives, culturals, .... Tinc, també, plena confiança en tots i cada un dels comerciants, empresaris i emprenedors del Port de la Selva, sé que tots plegats continuarem fent bona feina per tal d’aconseguir una vila on cada dia faci més goig viure, una vila que reforci la nostra personalitat pròpia dins del cap de Creus, de l’Empordà, de Catalunya i del món.

Internament valorem i analitzem la feina feta durant aquest mesos, però no en tenim prou, us vull demanar a tots que perdeu uns moments per ajudar-nos a valorar la nostra manera de fer. Si ho feu de ben segur contribuireu a consolidar les línies encertades de la nostra gestió i a corregir aquelles millorables de forma que disposarem d’uns bons fonaments per encarar un mandat, que a priori no es preveu fàcil i, per construir un futur sòlid.

Arriba el Nadal, s’acosta el Cap d’Any i, en aquestes dates, és moment de fer balanç de l’any que deixem enrere, l’any 2011, un any que ens ha familiaritzat encara més amb paraules com crisi i atur. Una crisi econòmica que ens afecta a tots, administracions, indústries, comerços,... però que mostra la seva cara més dura quan toca a les persones del nostre entorn. Persones que pateixen no pel seu futur sinó pel seu present. Tothom parla d’aquesta crisi econòmica i financera, tothom hi busca solucions. A nosaltres també ens preocupa i també en busquem. Hem congelat la pràctica totalitat dels impostos i taxes i hem rebaixat un 50% les vinculades a la creació de nous negocis. Busquem nous ingressos, busquem noves formules per mirar de generar nous llocs de feina i no perdem la il•lusió de treballar per millorar el que tenim amb els recursos existents, optimitzant-los al màxim.

És en moments de dificultats que hem de potenciar valors com la solidaritat i la participació ajudant als qui més ho necessiten, oferint companyia al que està sol i col·laborant en el dia a dia del nostre poble i dels seus veïns. Si tots plegats som capaços d’implicar-nos segur que generarem noves propostes i noves il·lusions que ens faran avançar millor.

Malgrat les dificultats del moment estic convençut que el Port de la Selva ens en sortirem, durant aquesta tardor he tingut la sort de dinar en dues ocasions amb la gent més gran de casa nostra, veient aquestes persones penso que podem ser optimistes, una bona part van viure la guerra i la majoria la post-guerra, no eren aquells moments més difícils? Van tirar endavant, amb esforç i perseverança, cultivant aquells valors que ens són propis i sense perdre la il·lusió. Segur, doncs, que nosaltres també serem capaços de fer-ho.

Acabo amb un desig general de salut, salut per tots, perquè els que la teniu la conserveu i perquè els que l’heu perdut la recupereu. De tot cor espero que tingueu una bona entrada d’any i pugueu gaudir d’aquestes festes de Nadal amb els vostres éssers estimats.

Bon Nadal i feliç 2012!

#paramodiputat

Diumenge ens hi juguem molt, això que sentim cada cop que hi ha eleccions i que segurament sempre és veritat, aquesta vegada agafa connotacions dramàtiques davant el context en que vivim.

Fa quatre anys uns dies abans de les generals escrivia en aquest bloc que en aquelles eleccions no només ens hi jugàvem el fet que es respectes Catalunya, com pregonàvem des de CiU. Deia que al meu entendre ens hi jugàvem molt més. Ens hi jugàvem el ser o no ser. Ens hi jugàvem el model Català, el que va més enllà del bipartidisme del PP-PSOE. Deia en aquells moments que ja sabíem el que en podíem esperar d'ells. Els primers els coneixíem bé no calia parlar-ne, CiU hi va pactar i així ens va anar. I els segons, s'havien endut el gat a l’aigua, s’havien menjat al PSC i estaven macerant a Esquerra i Iniciativa.

Dies després d'aquell 9 de març de 2008 en aquest mateix bloc feia la meva valoració dels resultats i escrivia: la maceració estava més avançada del que havia arribat a pensar i la bipolarització ha estat fortíssima.

El 2008 a Catalunya gairebé tothom va perdre vots en referència al 2004, es salvava el PSC-PSOE que en guanyava 95.000, els que no varen anar votar que augmentaven en 295.000 i els que van votar en blanc que pujaven en 20.000. La resta en perdien: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.

Era evident que per mi aquell era un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Deia amb tota la humilitat del món que potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Malgrat era conscient que això sonava a utopia tal i com estava el galliner.

Que mesells varem ser els catalans, havíem fet president del nostre país a un dirigent del PSOE i donàvem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans

Al meu entendre aquell era el pitjor resultat dels darrers 20 anys, 20 anys en els que nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquell 2008 on entre CiU i ERC només en sumavem 13.

El que ens deparava aquesta legislatura que ara tanquem passava per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE havia tret a Catalunya, però ara ja sabem que han estat incapaços de qüestionar el discurs de l'aparell del PSOE.

Acabava el març del 2008 demanant als estrategs del meu partit i als d'ERC que per una vegada pensessin veritablement en clau catalana i menys de partit, altrament si ens volíem fer respectar i ser un país de primera, calia arremangar-se i començar a remar.

Des de llavors tots sabem com han anat les coses, ERC s'ha despertat tard, i encara amb sectors massa ressentits, al meu entendre sense raó, vers CiU.

La gent de CiU varem reaccionar millor i més ràpid. Hem fet bona feina, hem sembrat i hem iniciat un nou cicle, un cicle amb un discurs en positiu a favor de Catalunya que el novembre de 2010 ens va portar a guanyar les eleccions al Parlament fent President en Mas. Un cicle que ens va portar a fites que semblaven inassolibles a les municipals d'aquest passat mes de maig. Un cicle que hem de mirar de consolidar aquest diumenge amb un resultat extraordinari.

Ens cal un gran esforç, no podem deixar el nostre futur en mans de partits sucursalistes. Aquests ja han decidit la seva sort. Els del PP guanyaran les eleccions, els del PSOE les perdran, per tant només queda saber que passarà a Catalunya. I a Catalunya només li poden passar dues coses, que guanyi o que perdi, i per guanyar tot passa perquè CiU faci un resultat inapel·lable.

És per això que, sense vergonya, us demano als republicans i als socialdemòcrates que ens deixeu el vot, que aquesta vegada el vot útil és el de CiU. A la demarcació de Girona, però més concretament als empordanesos i especialment a la gent del cap de Creus ens cal col·laborar en aquesta gran victòria fent diputat en Carles Pàramo.

Reflexioneu i voteu!

Discurs de la Diada Nacional de Catalunya

Portselvatans i portselvatanes, estiuejants i estiuejantes,
amics i amigues tots,

avui fa 297 anys que Barcelona capitulava davant Felip V, sovint s’ha qualificat aquest fet com la fi de la nació catalana perquè amb el posterior Decret de Nova Planta Catalunya passa a ser tractada com una província més del Rei, un Rei que vol castellanitzar el nostre país. Però com va dir l’historiador Pierre Vilar, una nació no és perd amb una batalla i menys amb un decret.

Durant aquest gairebé tres segles hem plantat cara al procés de desnacionalització a que ens ha sotmès la monarquia borbònica i el que avui anomenem Estat espanyol.

Durant aquest gairebé tres segles hem buscat el nostre encaix en aquest projecte que en diuen Espanya, però una vegada i una altra acabem constatant que no hi cabem.

El mes de juliol va fer un any que el nostre municipi es va declarar moralment exclòs de la constitució espanyola en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum. Des de llavors els atacs contra la nostra sobirania han estat constants. S’ha qüestionat la Llei d’acollida, la política lingüística i darrerament el model d’ensenyament. També escudant-se en la crisi econòmica i el necessari control del dèficit públic es modifica la Constitució i s’amenaça encara més l’autogovern de Catalunya.

No voldria oblidar-me avui de la gent que viu situacions complicades, persones que pateixen pel seu present i pel seu futur als que els pot semblar que aquest discurs no és prioritari o no va amb ells. Doncs si també els afecta, la fortalesa econòmica del nostre país, la capacitat de generar feina i el nostre benestar van estretament lligats a la nostra capacitat de prendre decisions al respecte.

Des del 5 de juliol de l'any passat Catalunya no està quieta, la manifestació del 10 d'aquell mateix mes fou una reacció multitudinària de dignitat nacional que encetava el camí cap al dret a decidir. Alguns alcaldes i ajuntaments volem fer un pas més.

Abans d’ahir escrivia el bon amic Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic: hem començat a treballar seriosament, amb rigor i amb empenta pel llarg camí cap a la independència de Catalunya. Intuïm que no serà un camí llaurat de flors però comptem amb l’impuls que ens dóna l’estima per la nostra terra i el coratge de tots els catalans i catalanes que volen dir prou al vassallatge del nostre estat tutor que no ens vol, no ens estima, però que tampoc ens deixa escapar perquè és conscient de la nostra vàlua.

Hem començat a treballar per construir la Catalunya plena, la Catalunya sobirana que tantes i tantes generacions hem somniat. Ens hi acompanyeu?

Visca Catalunya!!!

Dir que hi ha un dispositiu no és sinònim de tenir-lo (2)

El setembre del 2010 vaig tenir noticia que la Diputació de Girona reorganitzava el Dispositiu de Prevenció d’Incendis Forestals en els Espais Naturals d’Especial Protecció. Emparant-se amb la crisi econòmica, s’havien d’aprofitar els suposats avantatges dels Plans d’Ocupació del SOC. Això convertia en incompatible, al meu entendre, la participació de les ADF en el mateix.

Davant aquest fet i sense demora vaig fer arribar un escrit al Sr. Josep Maria Rufí (Diputat de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona) i al Sr. Enric Vilert (President de la Diputació de Girona) on expressava els meus dubtes i feia un seguit d’observacions respecte a l’esmentat dispositiu, recollides també en un article en aquest bloc titulat “Dir que hi ha un dispositiu no és sinònim de tenir-lo”.

La resposta a les meves cartes me la va donar el Sr. Rufí. No sé si la resposta fou políticament correcte, però el que si sabia és que no m’havia convençut, a hores d’ara s’ha confirmat, ell no tenia raó. En aquests moments el Sr. Rufí ja no és a la Diputació, per bé que alguna responsabilitat hauria d’assumir per l’herència que ens ha deixat, com a mínim hauria de tenir la decència de reconèixer que es va equivocar, que se’n podia haver parlat. No ens mereixíem el fred tracte d'una resposta per escrit dos mesos després quan tot era dat i beneït.

Desitjo que almenys els tècnics de la Diputació siguin capaços de transmetre als nous responsables polítics la història del dispositiu, que siguin capaços de tenir en compte a les ADF i desestimin les decisions dels fets consumats. Jo per la part que em toca també ho faré.

Aquest estiu no comptar amb les ADF, amb la gent del territori, ha estat més car que mai, doncs s’ha pagat per res o per ben poca cosa.

El Sr. Rufí parlava d’un dispositiu, per el Cap de Creus, de tres mesos de vigilància contra incendis forestals. Doncs res senyor, ho sap vostè i ho sabem nosaltres. Per començar, gent contractada que es va haver de quedar a casa perquè no hi havia vehicles, per cert vehicles de lloguer, a quin preu?

De l’operatiu que els darrers anys s’oferia de vigilància, informació i 1a intervenció, hem quedat en res. La vigilància en hores punta s’ha fet molts dies des del bar amb un “carajillo” entre mans. La informació ha brillat per la seva absència, no només perquè la majoria del personal no coneixia el territori ni les seves problemàtiques, sinó per la poca capacitat de comunicació de molts d’ells. I la 1a intervenció, legalment no estaven coberts per fer-la, però tampoc tenien els equips ni els recursos materials. Això si, van rebre la formació per fer-ho. A quin preu?

Per contra el que si hem tingut han estat conflictes, conflictes al supermercat, conflictes al monestir de Sant Pere de Rodes, conflictes a l’àrea d’esbarjo del mas Ventós, conflictes entre el mateix personal, aquests només són els que ens han arribat sense tenir-hi res a veure.

També hem constatat: vehicles aixafats, conduccions temeràries, aparcaments irregulars i alguns fets molt més greus que de moment no podem demostrar.

Les ADF del Cap de Creus hem sentit vergonya de la imatge que ha donat una gent que lluïen anagrames oficials que deien que feien prevenció d’incendis forestals.

En dos mesos s’ha fet recular la imatge del dispositiu de Cap de Creus a nivells impensables. Que ha aportat aquest dispositiu a la prevenció d’incendis forestals? I al Cap de Creus? I al país?

A 20 d’agost el dispositiu finançat per la Diputació de Girona al Parc Natural de Cap de Creus no hi és. De les dues unitats que parlava el Sr. Rufí no n’hi ha cap. Del total de 7 treballadors que havia de tenir el dispositiu segons l’escrit del Sr. Rufí, en algun moment n’hi va haver 5, els dos caps de colla no s’han arribat a contractar mai. Que passa amb els diners previstos?

Que ha costat dir que hi havia un dispositiu a Cap de Creus? Que ha costat no tenir-lo? L’eficiència i l’eficàcia també cal valorar-les, doncs és el que acaba encarint el servei.

Us remeto un cop més al meu escrit del setembre de l’any passat, espero que els que decideixen mai més prescindeixin de la gent del territori. No es pot prescindir de les ADF quan parlem de temes de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals, molt menys a l’Alt Empordà on hem demostrat capacitat sobrada per fer-ho bé. Seria irresponsable el fet de no aprofitar la nostra predisposició i experiència.

Com que costa molt que es reconegui la tasca de les ADF vull acabar agraint un cop més l’esforç de les juntes i els voluntaris de les ADF, sempre fidels al territori, els primers esforçant-se fent treballar la imaginació per reconduir els pocs ajuts i buscant noves formules de finançament. I els segons, els incombustibles voluntaris, posant-t’hi moltes hores perquè, malgrat les polítiques que el senyor Rufí ens ha deixat des d’un despatx, la nostra terra pugui continuar tenint aquest estiu un dispositiu de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals com es mereix.

El meu sou d'alcalde

Els darrers dies i arran d’un comunicat de premsa del Grup municipal PORTAM, he estat notícia. Diu la tradició “que la qüestió és que se’n parli ni que sigui per bé”. M'hauria estimat més no ser-ne. Però ja que ho he sigut provaré d’explicar-me, a veure si tinc la mateixa repercussió fent declaracions assenyades que facilitant mitges veritats o mitges mentides als mitjans de comunicació.

S’ha escrit, s’ha dit i s’ha publicat que l’Alcalde del Port de la Selva s’ha apujat el sou un 170%. S’ha venut malgrat les explicacions que es varen donar en el ple i s’ha publicat com si el que diuen aquesta gent fos així i punt.

Fins el darrer Ple municipal, o sigui el passat 29 de juny, el sou establert i, pel que ha cotitzat els darrers 4 anys l’Alcalde del Port de la Selva era de 2.000€ bruts mensuals per una dedicació mínima de 30 hores setmanals. És veritat que arrel de l’aprovació del Pla de sanejament econòmic l’any 2009 l’anterior Alcalde va decidir retornar el 50% d’aquest import. Aquesta fou una decisió personal, que l’honora i, que en tot cas, va prendre perquè s’ho podia permetre.

Per establir el meu sou actual no vaig fer res més que agafar els 2.000€ fixats l’any 2007 com a sou brut mensual de l’alcalde, aplica’ls-hi les puges d’IPC des del 2007 fins el 2011 i restar-li el 5% que es va retallar el maig del 2010 a tots els funcionaris i treballadors de l’ajuntament. Això em donava 2.041€ que vaig dividir per 30 i, tot seguit, vaig multiplicar el resultant per 40, que serà el mínim d’hores setmanals que dedicaré a l’ajuntament.

D’aquesta senzilla operació matemàtica  en surt el sou arrodonit de 2.700€ bruts mensuals. Si feu una regla de tres veureu que això en cap cas representa una puja d’un 170%.

Però més enllà del tant per cent de la pujada o de la baixada que pot representar, voldria dir que no em sento malament per tenir aquest sou, ni penso que no me’l mereixi o no me’l guanyi.

Podria entendre que els que heu descobert el meu sou a la premsa, només amb un titular espectacular i una informació en la majoria de casos esbiaixada, em podeu encasellar en el grup dels trepes que arriben de la nit al dia i sense trajectòria a la política “para llenarse los bolsillos”, que també n’hi ha algun. Però que això ho faci l’oposició del meu poble és d’una malicia innata.

No sóc un nouvingut a la política municipal, des dels 26 anys he estat regidor del meu poble. Setze anys dedicant-me a l’Ajuntament és més d’un terç de la meva vida. Ha estat una opció personal, ha estat per voluntat pròpia que m’he volgut dedicar a la política local i destinar bona part del meu temps a servir als meus veïns.

Dels 25 als 40 anys, podia haver pres moltes altres opcions, ja que oportunitats no me n’han faltat. Però vaig prendre el determini de dedicar-me a la política municipal que era el que m’agradava i, sense tenir en compte els diners aquesta ha estat la meva prioritat.

Els 12 primers anys sense cap dedicació remunerada, els darrers 4 amb una dedicació completa. No m’hi he fet ric, tampoc me’n faré ara, no visc en l’opulència, tampoc hi viuré ara. Estic pràcticament segur que la meva situació econòmica seria molt millor si hagués destinat el meu temps i el meu treball al sector privat i no al públic. I el que hagués aconseguit no tindria data de caducitat com el meu mandat.

M’agrada la política i m'hi vull dedicar dignament, el meu sou no és una “prerrogativa”, és la corresponent contraprestació a l’exercici efectiu de les funcions executives i representatives que el càrrec comporta. La política municipal exigeix d’un compromís personal intents i d’una dedicació important, a més, els que tenim funcions executives més enllà de la responsabilitat política n’assumim d’administratives, de civils i de penals i, ens cal estar atents a tot el que passa.

Des que em dedico a la política municipal he complert amb diligència la meva missió de servir al ciutadà amb rigor, honestedat i independència, ho vull continuar fent en adequades condicions personals, crec que he demostrat capacitat per fer-ho i, per això, trobo just tenir una contraprestació econòmica que s’hi correspongui.

El meu és un municipi petit, 1.000 habitants, però també turístic, podem arribar a multiplicar la població per 15. Tenim una plantilla que ronda els 40 treballadors i un pressupost ordinari de 2,5 milions d’euros. A la funció pública o a l’empresa privada a qui s’hauria d’equiparar l’Alcalde?, a un peó? a un oficial? a un administratiu? a un tècnic? a un cap de secció? a un cap de servei? a un gerent? a un subdirector? a un director? S’ho ha preguntat mai ningú?

El que ens hauria de preocupar a tots és: 1r que els sous dels polítics fossin els dignes i adients per la tasca encomanada i 2n que els polítics ens els guanyem. Si no el que acaba passant és que només es poden dedicar a la política que requereix una dedicació important els molt rics, que tenen la vida solucionada, o les persones mediocres incapaces de destacar en cap altre àmbit; doncs; avui per avui, per dedicar-se a la política, és per una de les molt poques coses que no s’exigeix cap tipus de formació, ni demostrar cap capacitat.

Al portaveu del Grup PORTAM dir-li que si aquesta és l’oposició constructiva amb la que s’omple la boca, arribarà lluny. Ell, per la seva joventut, pot tenir un futur polític i hauria d’haver entès que la meva explicació del perquè del sou algun dia també li hagués anat a favor.

Malgrat haver de passar la vergonya de ser l’Alcalde que ha sortit en els diaris per apujar-se el sou un 170%, perquè difícilment ningú rectificarà i menys en portada, continuaré tranquil amb la meva consciència, fent la feina encomanada amb integritat i valentia, guanyant-me cada un dels euros del meu sou sense oblidar que els rebo per servir amb eficàcia i eficiència al meu poble i a tots els seus veïns.

Discurs de benvinguda a la Flama del Canigó

Benvolguts regidors, regidores, portadors i portadores de la Flama, veïns i veïnes.

Un any més la rebuda de la Flama del Canigó inicia els actes de la revetlla de Sant Joan, una revetlla de festa, però també de reivindicació d’uns costums i tradicions que ens són propis.

Aquesta flama que ens porteu des del cim del Pirineu ens recorda la necessitat de fer-nos valdre constantment com a poble i respectar com a Nació.

Ens “apreten”, no cal que us ho digui, ens “apreten” molt. Qualsevol pas endavant és vist com la demanda d’uns privilegis insolidaris i, amb aquesta excusa es posa límits als nostres drets i es justifica el nostre espoli.

El poble català és un poble obert, integrador, cooperant i assenyat, però també lluitador i reivindicatiu quan convé i, avui convé. I convé estar atents, molt atents.

Amb menys d’un any hem passat de la manifestació del 10 de juliol, on ens reafirmàvem com a Nació i dèiem que volíem decidir a la del 15 de juny on el catalanisme i la reafirmació nacional brillen per la seva absència.

Pot estar bé que la gent s’indigni, però cal identificar els perquès i, no es pot obviar que la situació de Catalunya respecte a Espanya també hi ajuda. La indignació dels catalans no pot ser la indignació dels de Madrid o dels d’Atenes, la indignació de Catalunya no es pot perdre en la globalització.

Ens toca viure moments difícils, com ho van ser a mitjans dels segle passat els inicis de la Flama del Canigó. Durant més de 50 anys aquesta flama ha estat exemple de com un poble vetlla per la seva història, per la seva cultura i pels seu patrimoni i, així ha de continuar sent.

No ens conformem amb noves situacions enganyoses, no sentim feblesa, no ens rendim. Canviem les persones, avui per primer cop us rebo jo com a representant acabat d’escollir, però la força i els sentiments dels que us han rebut durant anys continuen vigents.

Als que veniu del Nord us vull transmetre l’agraïment i la solidaritat del Port de la Selva per la vostra sentida constància que fa que cada 23 de juny compartim aquest acte.

Als que sou aquí us animo a gaudir amb alegria i prudència de la revetlla.

I a tots plegats us encoratjo a mantenir la Flama més viva que mai!

Visca la Flama del Canigó i visca Catalunya!!!

El Port de la Selva, 23 de juny de 2011

El meu discurs de presa de possessió com Alcalde del Port de la Selva

Regidores, regidors, senyores, senyors, amigues i amics gràcies a tots per acompanyar-nos en aquest moment en que acabem de complir amb el mandat democràtic de constituir aquesta Corporació Municipal prenen possessió dels nostres càrrecs.

No cal que us digui que aquest és un dia de gran rellevància en la meva vida i desitjaria que també ho fos per tots vosaltres.

Deixeu-me començar agraint el suport dels que amb el vostre vot heu fet possible que jo avui tingui el gran honor de ser l’Alcalde del Port de la Selva.

Vull agrair també la participació dels que exercint el vostre dret legítim, heu preferit altres opcions.

Tots heu fet possible que avui estrenem un nou Ple municipal. Un Ple amb cares vistes però també amb cares noves. A tots, gràcies. Vàreu escoltar, valorar i escollir. La vostra decisió expressada lliure i democràticament és inapel•lable.

Gràcies també als companys del partit i sobretot als de candidatura, que amb el vostre treball i generositat m’heu ajudat i, m’ajudareu, en aquest repte. Gràcies per la vostra incondicional, permanent i sòlida confiança.

Avui també és un dia per acomiadar amb agraïment a tots aquells que han estat regidors fins ara. Diem adéu a persones que portaven varies legislatures treballant i defensant aquest poble, a vegades de forma poc reconeguda. A tots ells, començant pel que ha estat l’alcalde durant els darrers setze anys, en Genis Pinart i acabant per en Xavier Bassaganya passant per en Quim Nadal, voldria donar-los les gràcies en nom meu i, si m’ho permeteu, de tot l’Ajuntament i del municipi del Port de la Selva.

Genis, Quim i Xavi sé de l’interès i l’estima que teniu pel vostre poble i us animo a continuar treballant per ell, ara des d’altres àmbits, aprofitant la vostra experiència i el vostre bagatge que no podem, ni volem deixar perdre.

Crec que la darrera legislatura no ha estat un exemple de bona relació entre govern i oposició, tampoc ha estat un exemple la campanya electoral, des d’alguns sectors s’ha afavorit un clima de confrontació que encara cueja i, que El Port de la Selva en cap cas es mereix.

Vagi, doncs, per endavant la meva ferma i, si convé, obsessiva voluntat de garantir la convivència.

I en els que avui heu promès el càrrec us demano que m’ajudeu. Necessitem fer política, opinar i expressar-nos, si ho fem emparant-nos en la veritat, el sentit comú i sobretot el respecte, tots els nostres votants ens ho agrairan i, de ben segur si afegiran.

A partir d’ara tenim a les nostres mans la possibilitat de fer del nostre municipi un lloc encara millor. Tenim la possibilitat d’escoltar i de treballar per tots els nostres veïns i veïnes. Cadascú ho farà des del lloc que li correspon, uns des de l’equip de govern i els altres des de l’oposició.

Espero que la solemnitat i la importància d’aquesta jornada ens ajudi a prendre consciència, als que aquí seiem, de la gran responsabilitat que suposa formar part d’aquesta institució.

Com us deia, és un gran honor assumir la responsabilitat que m’heu atorgat els Portselvatans amb el resultat d’aquestes eleccions tan participatives, que hagueu votat un 85% dels electors és el millor símbol de normalitat democràtica i, només alguna ment rebuscada ho pot entendre d’altra forma.

Avui, després de setze anys com a regidor, he rebut la confiança dels meus companys del grup de Convergència i Unió per tal d’encapçalar un nou equip i liderar el meu poble. Entomo el càrrec amb il•lusió i ganes, ganes de servir al Port de la Selva i a la seva gent procurant en tot moment ser digne de l’encàrrec que m’heu fet. Però també us haig de dir, que per mi, no valdria la pena poder dir que sóc l’Alcalde del meu poble sense poder-hi afegir que sóc fill, pare i marit,  deixeu-me donar les gràcies als meus pares per haver-me educat en la cultura dels valors i l’esforç. Deixeu-me-les donar, molt especialment, a la meva dona, l’Anna i als meus fills, en Guillem i en Bernat, pel seu amor, per la seva comprensió i el seu recolzament.

Seré l’alcalde i el servidor de tots, dels que m’heu donat suport i dels que no, dels que m’heu respectat i dels que m’heu faltat, dels que m’heu elogiat i dels que m’heu calumniat. Sóc conscient que la dinàmica de la vida municipal és complexa, conec les obligacions del càrrec i tinc consciència de la gran responsabilitat que comporta.

Seré proper, estaré allà on passen les coses, escoltaré i treballaré, més ben dit, serem propers, estarem allà on passen les coses, escoltarem i treballarem sota la premissa de que les coses sempre es poden fer millor, així tindrem, tindreu la garantia de no quedar aturats.

Durant la campanya no hem fet promeses, però hem pres un compromís traduït en un seguit de propostes que fa unes setmanes us presentàvem, aquest és el nostre llistat de deures, tingueu-lo a mà, el volem complir i, el volem complir perquè estem convençuts que fer-ho redundarà en la millora del nostre poble i la nostra qualitat de vida.

Estaria molt bé, que tots plegats fóssim capaços de pensar en el futur del nostre poble i no en el nostre futur polític, que tots plegats treballéssim per les pròximes generacions i no per les pròximes eleccions.

Compto amb tots els que de cor ens vulgueu ajudar, amb les entitats, amb els treballadors de l’ajuntament, amb les associacions, amb les empreses, amb els comerços, amb les famílies, en definitiva amb cada persona.

I avui, que és un dia de promeses us en faig una altra: governaré amb senzillesa, humilitat i honradesa, sempre en positiu i a favor del Port de la Selva, a canvi només us demano que sigueu exigents amb els vostres drets, però que no oblideu els vostres deures.

Com què el futur només es garanteix des del present, des d’ara mateix, us encoratjo a tots, a cadascun des del seu lloc, a participar d’aquest nou projecte que avui comença, us encoratjo a teixir una il•lusió col•lectiva que ens permeti dir un cop i un altre:

Sóc del Port de la Selva i estic orgullós de ser-ho!.

Moltes gràcies, bon dia i bona legislatura!

El Port de la Selva, 11 de juny de 2011

Especulació o especulacions

La Vall de Santa Creu, és un veïnat del Port de la Selva, enclavat a la falda de la muntanya de Sant Pere de Rodes que aquests dies torna a ser noticia perquè a través de de la llei Òmnibus és vol corregir l’errada comesa en el redactat de la Llei 4/1998 que no l’excloïa expressament de l’àmbit del Parc Natural de cap de Creus .

Recularé fins al 1983, 15 anys abans de declarar Parc el cap de Creus, en aquells moments s’aprova el 1r Pla Ordenació Urbanística Municipal del Port de la Selva de la democràcia recuperada. Aquest ja definia 4 zones de conservació, essent la 1a de les zones la de la Vall de Santa Creu, en aquest document s’encerclava el nucli i les infraestructures existents que és classificaven de sòl urbà i tots els voltants eren classificats com a sòl rústic protegit (no urbanitzable), durant 15 anys la voluntat municipal va salvaguardar la Vall i va fer possible incorporar el seu entorn al Parc.

El naixement del Parc, és veritat, havia estat llargament reclamat per veïns, visitants i grups ecologistes, però el definitiu fou el suport dels ajuntaments de l’àmbit del cap de Creus, que després de les eleccions del 1995 ens organitzem i pressionem perquè el Cap de Creus esdevingui definitivament Parc Natural. Els límits que es van pactar en aquell moment amb els redactors de la Llei, en el cas del nostre municipi, eren els previstos en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. I això és el que va recollir la Llei del Parc Natural de cap de Creus. Queda clar i, tothom ha admès, que el redactat de l’annex 1 de delimitació del Parc Natural no parla del sòl urbà de la Vall de Santa Creu, però no ho és menys que l’annex 2 de la mateixa Llei, que delimita el Paratge Natural d’Interès Nacional de la Serra de Rodes, fa referència en dues ocasions al Sòl Urbà de la Vall de Santa Creu admetent la seva existència. Aquest fet ens ha de fer entendre que la no referència a l’annex 1 del sòl urbà de la Vall és motiu d’un descuit dels redactors.

La sentència emesa s’ha limitat a dir que el Pla especial no era en cap cas la figura adequada per esmenar la Llei 4/1998 i rectificar l’errada. Per tan interpretem que l’acompliment d’aquesta sentencia obliga a tramitar una modificació de la Llei 4/1998, per tal que el nucli quedi exclòs del Parc Natural.

Però anem més enllà, el fet que el nucli de la Vall de Santa Creu sigui sòl urbà no té res a veure amb la protecció del medi ni de valors naturals de l’indret, el nucli urbà des de fa més de 30 anys ha estat delimitat per sòl no urbanitzable. Els límits del nucli han estat ben delimitats pels vials existents i el desenvolupament urbanístic mai s’ha previst fora d’aquest límits. El Pla d’Ordenació Urbanística del Port de la Selva del 2004 preveia en el nucli urbà de la Vall de Santa Creu la possibilitat de com a màxim poder edificar 8 cases més, amb l’objectiu de completar el teixit urbà, a més es fixaven criteris de protecció del paisatge i l’entorn, que en cap cas trenquessin la tipologia tradicional del lloc.

L'hipotètic desenvolupament d’aquest solars situats dins l’àmbit del nucli comportarien cessions que servirien per dotar el municipi d'espais i infraestructures necessàries pel veïnat. Per tant no té cap sentit dir que el tema de la Vall és un tema d’especulació urbanística, el creixement és el mateix que es preveia al 1983 i dins del mateix àmbit.

Independentment de la possibilitat d’edificar 8 nous habitatges, el que és absurd és haver de donar a cada casa del nucli de la Vall de Santa Creu existent el tractament que es dona a qualsevol mas de l’àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, tractant-lo com una unitat aïllada i sense tenir en compte el conjunt. Altrament si la voluntat del Parc hagués estat incloure la Vall de Santa Creu dins l’àmbit del mateix existeix una figura que ho hagués permès , és la Zona d’Ordenació Especifica (ZOE), una figura que es va reservar per zones urbanitzades i urbanes que amb la llei 4/98 deixaven de ser sòl urbà per passar expressament a ser sòl no urbanitzable.

Cal veure la modificació de la Llei com la correcció d’una errada, en cap cas com un perill pel nucli històric de la Vall, ni pel seu entorn. Aquesta modificació ens permetria a tots plegats gestionar de forma clara i àgil el veïnat de la Vall, un veïnat no comparable a un mas ni a la urbanització de la Perafita (ZOE). La Vall de Santa Creu és un nucli amb personalitat, història i vida pròpia, on si ha de poder viure disposant dels espais i dels serveis necessaris per fer-ho.

Aquests dies i, per embolicar un xic més la troca, algú també s’ha referit a Cala Tamariua i a la urbanització del sector de ponent, no és pot parlar sense coneixement de causa i dir que es va moure un cartell del límit del parc per poder fer 20 cases. Cal parlar amb propietat i saber perquè les coses són com són i, que consti per endavant que preferiria que mai s’hagués edificat en aquest indret. Però si volem parlar de la urbanització de cala Tamariua també ens hem de remuntar al 1983, aquell mateix Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que establia l’àmbit del nucli urbà de la Vall de Santa Creu i protegia el seu entorn, qualificava de sòl urbà una part del vessant occidental de cala Tamariua, una zona que l’any 1992 l’ajuntament d’aquell moment va desqualificar amb una revisió del Pla del 1983. Aquesta desqualificació fou recorreguda per la promotora que promovia el seu desenvolupament i el seu recurs fou estimat per la Conselleria de Política Territorial malgrat els arguments i l’oposició municipal. I és que vivim en un país de dret on tothom el pot exercir. Tot i això, en el moment del seu desenvolupament es van poder establir a la Tamariua algunes mesures integradores i contraprestacions en forma de cessions dels terrenys que avui formen part del parc urbà de serra Carbonera, un espai de sòl no urbanitzable de 10 hectàrees contigu al parc natural qualificat com a zona de protecció paisatgística que enllaça amb el N del casc urbà del Port de la Selva.

Amb tot això vull dir que intentar posar el municipi del Port de la Selva i, l’actuació dels diferents ajuntaments democràtics com a exemple d’especulació urbanística o de creixement desmesurat és una cosa que no s’aguanta. Un poble que ha urbanitzat menys del 5% del seu terme municipal i, que a finals del segle XX fou capaç d’aportar més de 4.000 hectàrees (un 92% del terme) de sòl no urbanitzable per fer un parc natural, que acull dos paratges naturals d’interès nacional i part d’una reserva natural integral, no pot ser tractat com un proxeneta del territori.

Gràcies i a disposar

Un cop més deixeu-me donar-vos les gràcies a tots i a totes els que ens heu donat el vostre suport i el vostre afecte, espero poder-vos correspondre com us mereixeu. Han passat les eleccions, no anava desencaminat quan durant la campanya feia un anàlisi del que podien deparar aquestes eleccions, en aquells moments ja preveia que CiU faria un molt bon resultat arreu del país i així ha estat. A nivell municipal ens hem quedat a les portes d’una amplia majoria, conservant amb escreix la majoria absoluta que ens ha de permetre desenvolupar el nostre programa de govern.

En el nostre municipi la sensació és que s’ha votat més en clau de poble, com sempre, l’efecte CiU que ha tacat Catalunya de bons resultats no ens ha arribat, no s’ha valorat prou la part del nostre discurs on dèiem que el pes del nostre partit en cada municipi seria fonamental a l'hora de negociar temes que requereixin del suport polític extern. El nostre grau d’exigència seria més difícil de qüestionar amb un molt bon resultat que amb un resultat just. Malgrat tot estem contents, l’eufòria ens l’hagués donat el cinquè regidor, però d’això no se’n ressentirà la nostra acció de govern, doncs les persones de la candidatura van segellar un compromís de treball de 4 anys més enllà del resultat electoral.

Estic content perquè com vaig dir en el míting de fi de campanya, la majoria silenciosa ha parlat i, s’ha demostrat que la confiança que hem estat capaços de generar ha superat la mentida, l’anonimat i la bogeria que a so de timbals ens volien imposar. No entraré en detalls, cadascú s’ho sap, no seré jo qui miraré enrere, això s’ha acabat, o no?

A partir del dia 11 de juny, quan prengui possessió del càrrec seré l’alcalde i el servidor de tots, dels que m’heu donat suport i dels que no, dels que m’heu respectat i dels que m’heu faltat, dels que m’heu elogiat i dels que m’heu calumniat. Sóc conscient que la dinàmica de la vida municipal és complexa, conec les obligacions del càrrec i tinc consciència de la gran responsabilitat que comporta, treballaré, més ben dit, treballarem sota la premissa de que les coses sempre es poden fer millor, així tindrem la garantia de no quedar aturats.

Durant la campanya no hem fet promeses, però hem pres un compromís traduït en un seguit de propostes que fa unes setmanes us presentàvem, aquest és el nostre llistat de deures, tingueu-lo a mà, el volem complir i, el volem complir perquè estem convençuts que fer-ho redundarà en la millora del nostre poble i la nostra qualitat de vida.

Lamento profundament que la resta d’opcions polítiques i algunes institucions no hagin sabut llegir el partit, que no hagin entès el canvi en el si de la nostra candidatura, ni abans, ni durant, ni després, al final tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. Lamento que molts s’hagin autoexclòs amb gestos voluntaris o involuntaris de col•laborar almenys en els temes claus de poble, malgrat això vetllarem per fer les coses amb un consens ampli que ens permeti construir una il•lusió col•lectiva com a base d’un Port de la Selva millor. Estaria molt bé, que tots plegats fóssim capaços de pensar en el futur del nostre poble i no en el nostre futur polític, que tots plegats treballéssim per les pròximes generacions i no per les pròximes eleccions.

Acabo, avui si amb una promesa, governaré amb senzillesa, humilitat i honradesa, sempre en positiu i a favor del Port de la Selva, a canvi només us demano que sigueu exigents amb els vostres drets, però que no oblideu els vostres deures!!!

Gràcies i a disposar.

Voteu en positiu, voteu a favor del Port de la Selva, voteu CiU

S'acaba la campanya, l'acabem amb més il•lusió i més força que no la varem començar. Ens hem vist i hem parlat amb moltes persones a les que hem pogut transmetre les nostres ganes de treballar pel nostre poble. Sense cap mena de dubte hem fet una bona campanya, sense afegir-hi elements externs de dubtosa procedència, que mai més es recordaran del Port de la Selva.

Hem actuat sota les premisses del nostre eslògan i el del partit que ens empara, o sigui fent campanya en positiu i a favor del Port de la Selva.

Vull recordar-vos que he format un molt bon equip, perquè sense cap mena de dubte som i treballem com un equip, un equip per mirar endavant amb confiança. Som un equip integrador, un equip de titulars, on tots volem jugar.

Amb tota la humilitat del món deixeu-me dir-vos que em sento preparat i tinc la força necessària per ser l’alcalde del Port de la Selva. De no ser així no m’hauria presentat, sento massa respecte per aquest poble i la seva gent per fer-ho si no n’estigués convençut.

No hem promès res a ningú durant la campanya i no ho faré ara, però teniu el meu, més ben dit, el nostre compromís de que treballarem fidels als nostres sentiment, o sigui, en positiu i a favor del Port de la Selva.

Amb nosaltres el Port de la Selva, el nostre poble mai anirà a remolc de res ni de ningú.

Tenim i teniu un gran avantatge, ens coneixeu a tots, amb les nostres virtuts i els nostres defectes i sabeu que som aquí perquè sabem que les coses sempre es poden fer millor.

A l’iniciar la campanya vaig demanar a la meva gent que fugissin de polèmiques estèrils, que no es deixessin intoxicar, i ho hem aconseguit. Hem actuat amb seriositat i rigor, sovint aquesta forma de fer queda aclaparada davant el soroll de la cridòria, la queixa i la demagògia i per això en alguns moments ens pot semblar que això és el que impera. Però nosaltres estem convençuts que al Port de la selva hi ha una amplia i silenciosa majoria de persones que entenen que s’ha d’actuar des del seny i la responsabilitat. Una amplia majoria que esperem parli el proper diumenge.

Necessitem una amplia majoria, a nosaltres només ens val una gran victòria, altrament no governarem, totes les parts ho han deixat clar. Però aquesta amplia majoria no només ens cal per evitar un pacte entre la resta, aquest bon resultat el necessitem per posicionar-nos. Estic convençut que en aquestes eleccions CiU farà molt bons resultats arreu del país, per tant el pes del nostre partit en cada municipi serà fonamental alhora de negociar temes que requereixin suport polític i, en aquests moments el millor suport polític ens el pot donar CiU. Sempre podrem exigir més amb un molt bon resultat que amb un resultat just.

Acabo demanant-vos oberta i clarament que voteu en positiu, que voteu a favor del Port de la Selva, que VOTEU CiU

No us fallarem!!! No us fallarem!!!

Moltes gràcies!

El representant sindical s’apunta a la campanya

Divendres passat entre un i dos quarts de nou aparcava davant de l’ajuntament, venia de revisar feines que s’havien fet i altres que s’estaven fent. M’esperava un llarg matí de feina, doncs tenia reunions programades pràcticament des d’aquell moment fins l’hora de plegar. Encara no havia obert la porta i posat un peu a terra, se m’acosta el delegat sindical, uniformat com a vigilant municipal que és, i em diu que s’ha pujat el sou a set persones de la plantilla municipal (a posteriori ha dit que havia dit dues) potser si, no negaré que a vegades em costa entendre’l. Però tornem on érem, jo en aquell moment vaig entendre set, també em va dir que s’havia creat una plaça de funcionari, evidentment la meva resposta va ser que no sabia de que em parlava. Després em va dir que hauríem de parlar, i la meva resposta fou que si, però que en aquests moments no podia ser, com ja he dit tenia un matí “apretat”. Malgrat tot quan vaig entrar a l’ajuntament vaig anar a preguntar al secretari-interventor si havíem apujat el sou a set treballadors i si havíem creat una plaça de funcionari, doncs sincerament a mi no em constava.

A mig matí, em diuen que el representant sindical a entrat un escrit al registre. Escrit que no em puc mirar fins a darrera hora. Per bé que resulta complicat en certs moments seguir el fil del document, m’agradaria fer alguns matisos:

Comença l’escrit del delegat sindical dient que els treballadors de l’ajuntament “es troben en una situació laboral molt precària”. Precari vol dir que no té garanties de durar i, davant la situació del món laboral actual no sé si és de justícia utilitzar aquesta paraula per referir-se a la plantilla municipal, però en fi, fins aqui cap problema aquesta és una observació personal i potser subjectiva.

Continua parlant dels triennis. Em semblaria lícit que el representant sindical defensi els triennis de tots els treballadors, però precisament ell coneix bé el tema, doncs el Sr. que exerceix com a delegat sindical a títol personal en data 16 de juliol de 2009 va presentar reclamació prèvia a la via jurisdiccional laboral dels triennis que ell considerava que li pertocaven a la seva persona. Això ho va fer, insisteixo, a títol personal i per la seva única persona, no com a representant sindical. En data 6 d’agost del mateix any se li va notificar la resolució de l’alcaldia on se li desestimava la reclamació, desestimació raonada i que ell malgrat la reclamació fos a títol personal podria haver traslladat els seus companys i companyes. A la mateixa resolució es diu textualment: “se li desestima expressament aquesta reclamació prèvia per reconeixement de triennis en favor de la vostra persona, amb el ben entès que el reconeixement d’antiguitats en favor de tot el personal laboral d’aquest ajuntament, sense exclusió, caldrà tractar-lo, si és el cas, amb motiu de la negociació d’un nou conveni col•lectiu de treball, amb tot us resta oberta la via jurisdiccional social, si és del vostre interès”.

Continua parlant de la baixada del 5% aplicat l’any 2010 a tots els treballadors públics de l’Estat Espanyol per voluntat del Govern d’Espanya , i diu “ però aquest ajuntament en particular s’ha aplicat a tothom inclús al personal de neteja amb una categoria E”, que no afectava a tots els treballadors de l’administració pública? que la categoria professional requereix de tractes diferents? I continua dient, “mentrestant a alguns administratius se’ls hi ha augmentat el sou”, diu que “Segons l’acord del Ple ... i a proposta del grup majoritari CiU darrerament es va votar en l’al•ludit ple municipal del mateix Ajuntament, beneficiant i concedint l’augment de sou d’una treballadora i l’augment de categoria laboral, passant d’auxiliar administrativa a administrativa i proposant la creació del lloc de funcionària de la mateixa”. Imagino que el representant sindical fa referència al Ple del 3 de febrer de 2011, al qual, ja avanço que, jo no hi vaig assistir perquè aquell dia i aquella hora estava donant suport a la Confraria de Pescadors a la reunió que hi havia al Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, malgrat tot he recuperat la convocatòria d’aquell ple i he consultat l’acta de la mateixa, que és un document públic, en el punt 1 hi ha l’aprovació inicial del pressupost general d’aquest ajuntament per l’exercici 2011, dins d’aquest punt l’acta recull una modificació en la plantilla municipal, es diu que s’amortitza una plaça d’auxiliar administratiu adscrita a la intervenció municipal i als serveis tècnics i se’n crea una d’administratiu, es justifica dient que aquest lloc de treball requereix d’una preparació i responsabilitat major. Això és el que coneixia amb anterioritat i això és el que he pogut comprovar revisant l’acte de l’esmentat Ple.

Continua l’escrit el Sr. delegat sindical manifestant que no se li va notificar aquesta modificació de la plantilla, cosa que és certa, en aquesta ocasió no sé si s’havia de fer o no fer per Llei, però no se li va comunicar expressament. Val a dir que aquesta falta, en cas de ser-ho, no provoca indefensió perquè un cop feta l’aprovació inicial del pressupost i la plantilla hi ha el corresponent termini d’exposició al públic i d’al•legacions abans no queda definitivament aprovat i publicat al Butlletí Oficial de la Provincia.

En el paràgraf següent diu que “fa aproximadament 4 anys que gaudeixen d’un conveni col•lectiu caducat”, i tot seguit afegeix “prorrogat any per any per una clàusula del mateix”, si està prorrogat deu voler dir que és vigent, no?. I diu el Sr. delegat sindical que “fa aproximadament dos anys que intenten negociar el conveni col•lectiu sense cap mena d’èxit per part de la voluntat de l’equip de govern, podent comprovar-ne mitjançant el registre d’entrada a la corporació, dir que això que us explico i manifesto és totalment verídic i gaudeixo de la documentació registrada que ho acredita” Doncs, si Senyor, ho acrediti, aporti tota aquesta documentació registrada, doncs jo  l'he demanada tota la documentació entrada per vostè o pel sindicat que representeu i, sabeu que hi ha:

16 de juliol de 2009 (registre d’entrada número 1.052/09), a títol personal reclamació de triennis. Contestat el 6 d’agost de 2009 (registre de sortida número 924/09).

3 d’agost de 2009 (registre d’entrada número 1.147/09),  com a delegat sindical demana el pagament d’unes hores extres als vigilants municipals.

10 d’agost de 2009 (registre d’entrada número 1.189/09) sol•licitud a títol personal, d’un certificat que acredites la seva situació laboral en aquest centre de treball. Que li va ser oportunament contestat el 19 d’octubre de 2010 (registre de sortida número 1195/09).

20 de juliol de 2010 (registre d’entrada número 1.127/10) carta amb paper de la UGT i que signa com a representant sindical on demana hora per parlar amb mi tota la plantilla de vigilants municipals d’un parell de temes que els preocupen. Per bé que és cert que aquesta reunió s’havia sol•licitat de paraula amb anterioritat, es va fer dies després de la sol•licitud.

31 de gener de 2011 (registre d’entrada número 137/11) presentació com a delegat sindical d’una proposta de Conveni col•lectiu.

25 de març de 2011, (registre d’entrada número 431/11) amb paper de la UGT i signat amb un Per Ordre com a Delegat Sindical, l’escrit i nota de premsa que ens ha portat fins aquí.

En total 6 entrades al registre oficial de l'actual delegat sindical, dues a títol personal i quatre com a representant sindical, de les quals dues per temes específics de només una part del col•lectiu de treballadors municipals, concretament de la seva. Les dues restants són recents, una d’encara no fa dos mesos on es presenta una proposta de conveni i una darrera del dia 25 de març que és la que ens ocupa.

Per contra des de l’ajuntament, a part de les respostes a les seves entrades, jo personalment li he notificat:

El 7 d’agost de 2009 (registre de sortida número 929/09) còpia de la carta d’acomiadament a un treballador temporal per incompliment de contracte.

El 26 d’abril de 2010 (registre de sortida número 513/10) còpia de la carta d’avis per queixes a un treballador municipal.

27 d’abril de 2010 (registre de sortida número 528/10) comunicació de l'aprovació del protocol de prevenció de l’assetjament sexual i còpia del mateix.

Serveixi la present per deixar constància de què el delegat sindical és habitualment posat al corrent dels temes que afecten als treballadors.  Per contra voldria destacar que l’anterior delegat sindical amb molt bon criteri i com preveu el conveni, notificava quines hores de les compreses en el seu horari laboral destinava a les tasques sindicals. En el cas de l'actual delegat sindical val a dir que no s’ha fet mai.

Però continuem amb l’escrit del delegat sindical, passa a parlar dels vigilants municipals, diu que aquests haurien de ser funcionaris i, que tots tenen la titulació requerida. Però que m’explica el delegat sindical, ja ho sé!, llevat d’ell la resta de vigilants municipals van anar a l’escola de Policia per voluntat d’aquest equip de govern, i un servidor va crear 5 places de funcionari de vigilants municipal, instant al nomenament com a funcionaris interins, doncs no podia ser d’altra manera, dels vigilants que eren més antics a la plantilla. Després d’estar nomenats com a funcionaris interins durant més d’un any, no van voler prendre possessió del càrrec . Davant aquest fet i, amb el conseqüent enrenou es tornen al regim de contractats laborals. Respecte a les funcions que tenen encomanades com a vigilants municipals val a dir que son les que preveu l’article 13 de la llei 16/91.

L’escrit del Sr. delegat sindical, diu “ cal manifestar i així ho faig, que quan el Delegat sindical de UGT va demanar parlar amb el corresponent regidor, i actual tinent alcalde i alcaldable del grup CIU, la resposta es “si però no en aquests moments”. La qual cosa ha dut a la situació de dos anys sense un diàleg corresponent”. Com ja he dit el Sr. delegat sindical em va abordar al mig del carrer, quan tot just baixava del cotxe, vestit de vigilant municipal i sense dir que venia com a representant dels treballadors, doncs estava de servei i pensava que venia per un tema molt urgent vinculat a aquest, de no ser així, no poder esperar a que jo entres a l’ajuntament no tenia cap sentit. Com ja he dit tenia un mati de divendres de molta feina. D’aquí a relacionar això amb “una situació de dos anys sense diàleg” es faltar a la veritat. Voldria fer notar la utilització recurrent del terme “alcaldable de CIU” per part del delegat sindical, per referir-se a mi. Doncs per bé que ho sóc, no té cap implicació en el tema que ens ocupa i, menys en la nostra relació, doncs ell amb mi com a representant sindical i treballador de l’ajuntament només hi té relació en tan que primer tinent alcalde o regidor, en cap cas com a alcaldable, i seria molt d’agrair que el que jo tinc clar, també ho tingui ell.

Com a alcaldable no he mantingut cap relació amb el delegat sindical i, no he fet cap oferta, ni he negociat res particular amb cap treballador de l’ajuntament, malgrat algun m’ha vingut a veure per si millorava l’oferta d’altres.

Continua dient: “I han negat qualsevol informació quan els hi he demanat com a Delegat sindical informació sobre la creació del lloc de funcionari al•ludit fent ús com a resposta del Regidor i Primer Tinent d’Alcalde del ...” no se pas de que parles...” ignorant totalment la qualitat i responsabilitat del Delegat Sindical.” A l’ajuntament no es nega informació a ningú, les seves sol•licituds han obtingut resposta sempre que la requeria. Les meves paraules del "no sé de que em parles” no es poden treure de context, com he dit les vaig dir quan el Sr. delegat sindical va dir, o jo vaig entendre, que havíem pujat el sou a 7 treballadors de l’ajuntament i creat una plaça de funcionari. Davant una cosa que desconeixia no podia respondre res més.

Puc demostrar que no hi ha hagut manca de diàleg, ni s’ha ignorat la qualitat i responsabilitat del Delegat sindical, a més dels escrits referits, repassant la meva llibreta constato:

Que ha participat en els processos de selecció de personal temporal per les temporades d’estiu 2009 i 2010.

Que el 27.10.2009 em reuneixo amb el delegat sindical. Temes que tractem: treballadors fixes, treballadors indefinits, estructura de nòmines, triennis i permisos.

Que el 16.12.2009 amb reuneixo amb delegat sindical més assessors d’UGT, temes que tractem: triennis, antiguitat, contractació, accés, proves i interinatges.

Que el 27.7.2010, amb reuneixo mab el Delegat sindical, temes que tractem: reducció 5%, base salarial, mesa negociadora, ambulància, vigilants municipals.

Continua l’escrit del Delegat Sindical dient “Adoptant mesures com la anteriorment ressenyada tot es fa d’esquenes (presumpte traïdoria) al Delegat Sindical amb una presumpte traïdoria i nocturnitat ja que no teníem coneixement ni tant sols de la plantilla de personal corresponent al exercici fiscal de 2011.” Com es pot demostrar en el registre de sortides hi ha els comunicats al representant sindical d’aspectes que afecten al personal. Pel que fa a la plantilla de personal del 2011, aquesta fou aprovada inicialment pel Ple conjuntament amb tot el pressupost com s’ha fet sempre. Després va quedar a exposició al públic durant el temps establert sense que hi hagués cap al•legació, ni al pressupost en general, ni a la plantilla en concret, per tant va quedar aprovat definitivament i publicat en el BOP. Traïdoria i nocturnitat són paraules inapropiades, quan s’apliquen a una cosa que ha estat aprovada pel ple i ha seguit un procés d’exposició al públic com preveu la llei. Com a molt, potser hi pot haver hagut una falta de comunicació al delegat sindical.

Continua dient el Sr. delegat sindical: “Si em permeteu la pregunta segons paraula d’un membre del actual govern amb la frase “ S’ha de crear perquè és de justícia”, no sé a que es refereix el que aquí comenta, i per tant no puc respondre, i voldria deixar clar que no vaig ser jo que la va pronunciar com es podria despendre de l'escrit del delegat sindical.

Acaba el Sr. delegat sindical el seu escrit amb majúscules i dient: “ Per acabar dir que per part del sindicat UGT, d’ençà aproximadament fa dos anys s’ha informat a la part negociadora el Sr. Regidor actual tinent alcalde i alcaldable de CiU juntament amb el secretari de la corporació, de la il•legalitat permanent de la situació de part de la plantilla”. El Sr. delegat sindical, un cop més hauria de poder demostrar el que diu, aportant la documentació que ho acrediti.

Curiós és el fet que el Sr. delegat sindical acabi signant el document com a Delegat Sindical UGT per ordre,( P.O.), jo em pregunto per ordre de qui?, que no és ell el Delegat Sindical?

Els darrers anys a l’ajuntament he assumit la relació amb els treballadors municipals i amb els representants sindicals, no diré que ha estat un camí de roses perquè ja se sap que els temes de personal són complicats de per si. Però puc dir que he atès a tots i cadascun dels treballadors que m’han vingut a veure, he buscat solucions a les necessitats i problemes que han sorgit amb la màxima equitat i justícia, igual que m’he plantat i he assumit les conseqüències quan s’ha hagut de dir que no tocava.

En definitiva, la puc haver encertat o no, però el que en cap cas hi ha hagut és inaccessibilitat, falta de diàleg i de compromís vers el col•lectiu d’empleats municipals. En aquest món tot es defensable, no hi ha ningú en possessió de la veritat absoluta, ni del fer perfecte, per tant sempre es pot qüestionar una actuació feta per altre, però si ho fem, cal fer-ho amb proves, honestament i sense descontextualitzar.

No entraré a valorar el paper dels membres dels dos grups polítics PSC i PORT-AM a l'oposició que el Sr. delegat sindical menciona en el seu escrit i que de paraula diu que li donen suport.  En el Ple d'avui he donat les explicacions que acabeu de llegir a pregunta del representant del PSC sobre l'escrit presentat pel delegat sindical. En el mateix Ple els dos portaveus han manifestat que estaven al corrent de l'escrit presentat, el del PSC ha dit que el divendres passat el delegat sindical el va trucar per informar-lo, però que ells no hi tenien res a veure i que el PSC es desmarcava de l'escrit entrat. El portaveu de Port-am ha dit que el delegat sindical també el va trucar el divendres al matí, i  que li havia passat un primer esborrany  més fort.

Que què tenim?

Tenim el Cau, l’escola, la biblioteca, la sala del Ball, un consultori, un pavelló, un skate parc, un magatzem, una seu pels municipals, una oficina de turisme, associacions, un punt tic, un espai jove, aigua regenerada, la bíblia, St. Baldiri, camins de ronda, Sta. Creu, la fira de l’espàrrec, peix,  miradors, itineraris, enllumenats ecològics, passejos, platges, mar, muntanyes, un parc natural, romànic ... i així anar seguint i seguint.

Déu n’hi do el què tenim al Port de la Selva, ah! i, és veritat, també tenim deute, entre 1.600 i 1700 € de deute per habitant, contat sobre poc més o poc menys de 1000 empadronats.

Però en el temps que vivim, qui no té deute? i, no parlo d’administracions, parlo d’empreses, negocis i persones; qui tira endavant projectes sense anar a l’endeutament? pocs, molt pocs. El que és realment important és que el deute no ofegui, o sigui, que es pugui fer front als interessos i a l’amortització del deute amb tranquil•litat, sense haver d’aturar la màquina i perjudicar l’esdevenir.

El deute de l’ajuntament del Port de la Selva, ens deixa respirar, és totalment assumible. Anualment l’amortització i els interessos d’aquest deute representen al voltant d’un 6% del pressupost ordinari municipal, el que vindria a ser entre 140 i 150 € per persona.

La gestió feta en la negociació dels 4 crèdits vius que en aquests moments hi ha a l’ajuntament del Port, crec que es pot qualificar de bona o molt bona, doncs en el cas del darrer, el negociat en pitjors condicions, en el moment en què es va aprovar el pla de sanejament, quan encara n’hi havia que negaven la crisi, és a un interès del 2'63%, els altres: un al 0,5%, un al 1’125% i l’altre al 1’09%. No ho devem haver fet tan malament l’equip de govern de CiU, quan la Generalitat del PSC, Esquerra i Iniciativa va haver de col•locar deute públic a un 4’75% d’interès sense comptar la part corresponent a les entitats bancaries, no per fer front a inversions de present i de futur com en el nostre cas, sinó per garantir el funcionament de la mateixa administració. O ahir mateix sentiem que Portugal negociava un interès pel seu deute de l'ordre del 8%.

El Port de la Selva tenim una casuística molt especial, diria que gairebé irrepetible a Catalunya, probablement som l'únic o dels únics municipis de poc menys o poc més de 1.000 habitants capaços de multiplicar la població per 12 ó 13, amb el que això comporta en quan a infraestructures i serveis.

Voler comparar el nostre deute amb el de l'Armentera, Espinelves, La Pera o Maià de Montcal, municipis que tenen tot el meu respecte i admiració, és poc més que demagògia i ganes de fer-nos caure en un pessimisme que no ens porta en lloc.

Al Port de la Selva tenim, el què tenim, que és molt, moltíssim, i jo i, la gent de qui m’estic envoltant, per tenir opció a continuar liderant el municipi, n’estem convençuts i tenim ganes, moltes ganes de treballar amb la il•lusió, l’energia i el compromís que el nostre poble es mereix.

Arribat el maig veurem que passa, però el que es pot assegurar és que el que arribi a l’Ajuntament no es trobarà ni amb problemes financers, ni de tresoreria, ni amb urgències per fer front al pagament de les nòmines del mes de juny.

Deixeu-me doncs tornar a dir ben fort:

QUE QUÈ TENIM? Tenim molt més que deute.
Tenim un entorn magnífic i un patrimoni de 1a.
Tenim una societat dinàmica i participativa.
Tenim un gran potencial com a poble i com a destí turístic.
Tenim persones preparades i valentes, disposades a escoltar a tothom i a buscar solucions.
Tenim l’oportunitat d’anar endavant, de mirar el futur amb optimisme.

Que què tenim? Ho sabem molt bé el que tenim, serem capaços de valorar-ho?

El Doctor Moises Broggi (II)

Fes click a la imatge per ampliar-la

Avui reprodueixo l'entrada feta el 8 de juny del 2008 quan el Port de la Selva acabava d'homenatjar al Dr. Broggi, gairebé tres anys després TV3 ens ha donat l'oportunitat de continuar-ne gaudint. Us deixo l'enllaç per si us vàreu perdre el Sense ficció d'ahir.

http://www.tv3.cat/videos/3411710/Dr-Moises-Broggi-Ciencia-etica

08/06/08El Doctor Moisès Broggi

Ahir el municipi del Port de la Selva va homenatjar al Dr. Moisés Broggi, els actes van ser d’allò més emotius, malgrat algun problema tècnic de darrera hora vinculat a la megafonia. Les darreres setmanes en tant que primer tinent d’alcalde de l’ajuntament del Port m’ha tocat peparar amb l'ajut d'un bon equip aquests actes d’homenatge fet que m’ha permès acostar-me a l’obra i a la vida del Dr. Broggi. Una vida no mancada de dificultats, almenys durant una etapa, però la seva força i perseverança davant la injustícia no només li va permetre superar-la sinó que el va convertir en un triomfador. Ahir durant tot el dia vaig quedar sorprès per la capacitat de transmetre saviesa d’aquest gran personatge, cada frase seva es podria convertir en una cita. Em sento feliç d’haver pogut compartir una jornada amb ell.

Oficialment candidat!

Divendres passat dia 25 de febrer de 2011, vaig ser presentat oficialment com a candidat de CiU a l’alcaldia del Port de la Selva.

En Xavi, gran amic i company de batalla durant els darrers anys a l’ajuntament, va donar el tret de sortida a l’acte amb poques però sentides paraules. Tot seguit en Genis, l’ALCALDE, (si alcalde en majúscules, perquè en Genis pot tenir seguidors i detractors, però ningú li pot negar que és un Alcalde que s’ho creu, que en fa i en sap), va fer un repàs a la seva trajectòria política i a la del poble, que d'ençà la recuperació de la democràcia han transcorregut pràcticament paral·leles. L’Oriol Pujol, el secretari general adjunt del meu partit va presidir la presentació i va fer un discurs final carregat d’energia i optimisme. Tots van estar de cine, quina gran gent la del meu partit.

Tot això ho van fer davant un centenar llarg de persones, entre ells la família, els companys de partit i molts amics i veïns del Port, quin gran honor! I quins nervis, els que hi éreu ja ho vareu notar, tot i que havia escrit el que us volia dir, me’n vaig deixar una part, però en fi no és important tindrem temps de parlar-ne.

Les darreres setmanes he dit per activa i per passiva que era conscient que substituir a en Genis no era gens fàcil, sobretot perquè el seu carisma i la seva capacitat estan lluny de les meves. Molts m’ho heu retret i m’heu dit que ja ni havia prou d’infravalorar-me, cosa que m’encoratja i, us faig saber que no hi insistiré més. Com vaig dir el divendres assumeixo el repte amb força, il•lusió i humilitat.

Tots esteu al corrent que tinc la columna vertebral de la llista de persones que m’acompanyaran en aquest trajecte i que he parlat amb moltes altres per acabar de completar-la, les properes setmanes quedarà definida la nostra candidatura. Però més enllà de la llista voldria demanar-vos a tots la vostra col•laboració i recolzament a l’hora de vestir el projecte.

Us comentava ara fa una setmana que el programa no estava fet, que hi pensàvem i hi treballàvem, però que tenim temps i ara ens toca escoltar i recollir les vostres aportacions, les de tots, doncs la prioritat més enllà de les grans línies, han de ser els problemes reals de cadascuna i cadascú de vosaltres.

És cert, però, que quan haguem d’elaborar el programa jugarem amb avantatge perquè el podrem estructurar a partir d’una bona base, la feina feta durant els darrers anys. Crec, sincerament, que hem estat capaços de liderar un poble per viure-hi bé. Que hi ha mancances? Segur. Que es pot millorar? També, només faltaria. El poble ha avançat s’han fet moltes coses, tindrem oportunitat de parlar-ne amb profunditat els propers mesos, però per dir alguna cosa: la guarderia, el pavelló, el dispensari, la biblioteca, la sala del Ball, l’escola, ... molt més que edificis, en definitiva espais necessaris per afavorir les relacions socials i la convivència.

Benvolguts conciutadans el Port de la Selva durant els anys que fa que sóc a l’ajuntament ha esdevingut pioner i referència en molts àmbits, quants municipis de la comarca s’han emmirallat en el cos de vigilants municipals, quants municipis van fer una “aposta” tan decidida com la nostra en el salvament marítim?. Igual que amb el servei d’ambulància, el que els darrers anys ens ofereix el SEM al nostre poble es va iniciar el 1995. Aquest 2011 tots els municipis de la demarcació de Girona disposaran de com a mínim un desfibril•lador, el Port de la Selva fa 10 anys que va estrenar el 1r i, acabarem l’any amb 4. Un municipi de la comarca amb característiques molt similars a les nostres, per alguns referent turístic, tot just l’any passat va connectar les aigües residuals a una depuradora, nosaltres sempre hem estat capdavanters, en l'actualitat estem a punt d’esdevenir referent mundial en els usos per part de privats de l’aigua regenerada, i això en gran part és així perquè hem estat capaços de planificar, amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2003. Ens hem posat al dia amb les noves tecnologies, disposem d’una web renovada i dinàmica, som presents a les xarxes socials, hem potenciat l’ús gratuït d’internet i de la informàtica amb ordinadors a la biblioteca, a l’espai jove i molt aviat al punt TIC i amb zones wifi vinculades a aquests àmbits. Hem tirat endavant el pla local de joventut que s’ha traduït amb un tècnic compartit, en un espai jove, una festa jove, un skate park,.. sense oblidar quants joves van poder, en el seu moment, fer la prestació social amb comoditat,quants han pogut fer pràctiques o quants han pogut optar a una feina durant el període d’estudis.

I amb el patrimoni cultural? Doncs també ens hi hem fet de valent, ens hem fet sentir en el Patronat de Sant Pere de Rodes, hem participat i consolidat el festival de música, hem recuperat la bíblia, hem restaurat Sant Baldiri, hem participat i organitzat les campanyes arqueològiques de Santa Creu de Rodes i l’entorn de Sant Baldiri. Hem creat itineraris, hem fet jornades i exposicions. Hem recuperat el fons d’en Pol Nadal i Mallol amb la col•lecció integra de la revista “Ressorgiment”.

I amb la resta? N’anirem parlant i, veurem que en molts i molts aspectes s’ha avançat i s’ha avançat bé. Malgrat tot hi ha assignatures que s’arrosseguen, en som conscients, haurem d’esforçar-nos més per aprovar-les. Però malgrat això resulta evident que parlar d’immobilisme al Port de la Selva és faltar a la veritat.

I a partir d’ara que? Doncs a partir d’ara tot. El poble té un gran projecte entre mans, el “viure al poble” un projecte seleccionat entre més d’un centenar de projectes i posat com a exemple per l’anterior conseller de Governació, que per cert no era convergent. Aquest és un projecte ambiciós a dos anys, que ha d’ordenar el sector que va des de la plaça del Dr. Oriol al carrer de la Roqueta, modernitzant els serveis, soterrant els que calgui, prioritzant als vianants, guanyant espai per les persones i afavorint el desenvolupament de la 2a línia. Haurem d’acabar de definir l’ordenació del front de mar amb el pla especial portuari, un cop recollides les aportacions dels sectors més afectats. Continuarem treballant per mantenir els serveis i millorant els que es puguin.

El divendres passat vaig parlar també del turisme, perquè encara avui és el motor principal del nostre municipi i en aquest camp el nostre compromís és el de buscar l’excel•lència, us remeto al butlletí d’informació municipal de l’agost del 2008 on exposàvem un seguit d’iniciatives pel foment del turisme sostenible, són les que tenim intenció de seguir amb la complicitat de tots els sectors implicats. Estem convençuts que tenim un bon producte, que hem treballat per millorar-lo, que aquest producte no és comparable al de Marbella ni Benidorm, ni al de Lloret o Platja d’Aro, ni tan sols al dels nostres veïns de Llançà i Cadaqués. Que des d’aquesta especificitat l’hem de saber vendre, hem de buscar el mercat i atreure’l, hem de veure que ens pot allargar la temporada i potenciar-ho, treballant conjuntament, tenint clar que no som el melic del món, que no podem avançar pensant que tots els problemes del Port de la Selva són culpa del Port de la Selva, o més ben dit de l’ajuntament o concretament de Convergència i Unió. Cal entendre que tot s’ha globalitzat, per exemple fa 25 anys només uns pocs adinerats feien vacances al Carib o a Thailàndia ara són competència directe, gairebé tothom hi pot anar.

El país està en un moment econòmicament difícil però el capital humà del nostre municipi es revaloritza per moments, les entitats i les associacions no han perdut dinamisme, les persones tampoc ho hem de fer.

Acabo aquest escrit, com ho vaig fer divendres passat, sense cap gran promesa, segurament el que us la faci més gran serà el que més us decebrà, però si amb un compromís, el compromís de treballar de valent pel Port de la Selva i tots els seus veïns i veïnes.

En aquest moments em sento un hereu més de la democràcia, hem sento hereu de tots els portselvatans i les portselvatanes que en un moment o altre des de CiU heu treballat pel poble. I amb aquesta riquesa, amb el suport de la meva família, dels meus amics i de tots els que me’l vulgueu donar espero ser un bon candidat.

Gràcies, visca el Port de la Selva i visca Catalunya!

Un pas important!

16 anys enrere debutava en una llista electoral, des de llavors he participat d’una forma o altra en totes les eleccions municipals sense interrupció. Aquesta vegada repetiré. Repetiré perquè se m’ha ofert la possibilitat d’encapçalar la llista de Convergència i Unió al Port de la Selva i, aquesta, no cal que us digui, és una oportunitat somiada que em motiva enormement. No és un repte fàcil, sóc ben conscient que no tinc el carisma, ni el bagatge, ni tan sols la capacitat del meu predecessor, sens dubte el millor alcalde i candidat possible. Però arribats aquí, aquest desafiament no m’espanta, m’estimula, l’afrontaré treballant amb força, com sempre, i sobretot amb l’ajuda de tots. Compto amb tu!

Gràcies i a disposar.