Déu n’hi do el què tenim al Port de la Selva, ah! i, és veritat, també tenim deute, entre 1.600 i 1700 € de deute per habitant, contat sobre poc més o poc menys de 1000 empadronats.
Però en el temps que vivim, qui no té deute? i, no parlo d’administracions, parlo d’empreses, negocis i persones; qui tira endavant projectes sense anar a l’endeutament? pocs, molt pocs. El que és realment important és que el deute no ofegui, o sigui, que es pugui fer front als interessos i a l’amortització del deute amb tranquil•litat, sense haver d’aturar la màquina i perjudicar l’esdevenir.
El deute de l’ajuntament del Port de la Selva, ens deixa respirar, és totalment assumible. Anualment l’amortització i els interessos d’aquest deute representen al voltant d’un 6% del pressupost ordinari municipal, el que vindria a ser entre 140 i 150 € per persona.
La gestió feta en la negociació dels 4 crèdits vius que en aquests moments hi ha a l’ajuntament del Port, crec que es pot qualificar de bona o molt bona, doncs en el cas del darrer, el negociat en pitjors condicions, en el moment en què es va aprovar el pla de sanejament, quan encara n’hi havia que negaven la crisi, és a un interès del 2'63%, els altres: un al 0,5%, un al 1’125% i l’altre al 1’09%. No ho devem haver fet tan malament l’equip de govern de CiU, quan la Generalitat del PSC, Esquerra i Iniciativa va haver de col•locar deute públic a un 4’75% d’interès sense comptar la part corresponent a les entitats bancaries, no per fer front a inversions de present i de futur com en el nostre cas, sinó per garantir el funcionament de la mateixa administració. O ahir mateix sentiem que Portugal negociava un interès pel seu deute de l'ordre del 8%.
El Port de la Selva tenim una casuística molt especial, diria que gairebé irrepetible a Catalunya, probablement som l'únic o dels únics municipis de poc menys o poc més de 1.000 habitants capaços de multiplicar la població per 12 ó 13, amb el que això comporta en quan a infraestructures i serveis.
Voler comparar el nostre deute amb el de l'Armentera, Espinelves, La Pera o Maià de Montcal, municipis que tenen tot el meu respecte i admiració, és poc més que demagògia i ganes de fer-nos caure en un pessimisme que no ens porta en lloc.
Al Port de la Selva tenim, el què tenim, que és molt, moltíssim, i jo i, la gent de qui m’estic envoltant, per tenir opció a continuar liderant el municipi, n’estem convençuts i tenim ganes, moltes ganes de treballar amb la il•lusió, l’energia i el compromís que el nostre poble es mereix.
Arribat el maig veurem que passa, però el que es pot assegurar és que el que arribi a l’Ajuntament no es trobarà ni amb problemes financers, ni de tresoreria, ni amb urgències per fer front al pagament de les nòmines del mes de juny.
Deixeu-me doncs tornar a dir ben fort:
QUE QUÈ TENIM? Tenim molt més que deute.
Tenim un entorn magnífic i un patrimoni de 1a.
Tenim una societat dinàmica i participativa.
Tenim un gran potencial com a poble i com a destí turístic.
Tenim persones preparades i valentes, disposades a escoltar a tothom i a buscar solucions.
Tenim l’oportunitat d’anar endavant, de mirar el futur amb optimisme.
Que què tenim? Ho sabem molt bé el que tenim, serem capaços de valorar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada