Recularé fins al 1983, 15 anys abans de declarar Parc el cap de Creus, en aquells moments s’aprova el 1r Pla Ordenació Urbanística Municipal del Port de la Selva de la democràcia recuperada. Aquest ja definia 4 zones de conservació, essent la 1a de les zones la de la Vall de Santa Creu, en aquest document s’encerclava el nucli i les infraestructures existents que és classificaven de sòl urbà i tots els voltants eren classificats com a sòl rústic protegit (no urbanitzable), durant 15 anys la voluntat municipal va salvaguardar la Vall i va fer possible incorporar el seu entorn al Parc.
El naixement del Parc, és veritat, havia estat llargament reclamat per veïns, visitants i grups ecologistes, però el definitiu fou el suport dels ajuntaments de l’àmbit del cap de Creus, que després de les eleccions del 1995 ens organitzem i pressionem perquè el Cap de Creus esdevingui definitivament Parc Natural. Els límits que es van pactar en aquell moment amb els redactors de la Llei, en el cas del nostre municipi, eren els previstos en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. I això és el que va recollir la Llei del Parc Natural de cap de Creus. Queda clar i, tothom ha admès, que el redactat de l’annex 1 de delimitació del Parc Natural no parla del sòl urbà de la Vall de Santa Creu, però no ho és menys que l’annex 2 de la mateixa Llei, que delimita el Paratge Natural d’Interès Nacional de la Serra de Rodes, fa referència en dues ocasions al Sòl Urbà de la Vall de Santa Creu admetent la seva existència. Aquest fet ens ha de fer entendre que la no referència a l’annex 1 del sòl urbà de la Vall és motiu d’un descuit dels redactors.
La sentència emesa s’ha limitat a dir que el Pla especial no era en cap cas la figura adequada per esmenar la Llei 4/1998 i rectificar l’errada. Per tan interpretem que l’acompliment d’aquesta sentencia obliga a tramitar una modificació de la Llei 4/1998, per tal que el nucli quedi exclòs del Parc Natural.
Però anem més enllà, el fet que el nucli de la Vall de Santa Creu sigui sòl urbà no té res a veure amb la protecció del medi ni de valors naturals de l’indret, el nucli urbà des de fa més de 30 anys ha estat delimitat per sòl no urbanitzable. Els límits del nucli han estat ben delimitats pels vials existents i el desenvolupament urbanístic mai s’ha previst fora d’aquest límits. El Pla d’Ordenació Urbanística del Port de la Selva del 2004 preveia en el nucli urbà de la Vall de Santa Creu la possibilitat de com a màxim poder edificar 8 cases més, amb l’objectiu de completar el teixit urbà, a més es fixaven criteris de protecció del paisatge i l’entorn, que en cap cas trenquessin la tipologia tradicional del lloc.
L'hipotètic desenvolupament d’aquest solars situats dins l’àmbit del nucli comportarien cessions que servirien per dotar el municipi d'espais i infraestructures necessàries pel veïnat. Per tant no té cap sentit dir que el tema de la Vall és un tema d’especulació urbanística, el creixement és el mateix que es preveia al 1983 i dins del mateix àmbit.
Independentment de la possibilitat d’edificar 8 nous habitatges, el que és absurd és haver de donar a cada casa del nucli de la Vall de Santa Creu existent el tractament que es dona a qualsevol mas de l’àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, tractant-lo com una unitat aïllada i sense tenir en compte el conjunt. Altrament si la voluntat del Parc hagués estat incloure la Vall de Santa Creu dins l’àmbit del mateix existeix una figura que ho hagués permès , és la Zona d’Ordenació Especifica (ZOE), una figura que es va reservar per zones urbanitzades i urbanes que amb la llei 4/98 deixaven de ser sòl urbà per passar expressament a ser sòl no urbanitzable.
Cal veure la modificació de la Llei com la correcció d’una errada, en cap cas com un perill pel nucli històric de la Vall, ni pel seu entorn. Aquesta modificació ens permetria a tots plegats gestionar de forma clara i àgil el veïnat de la Vall, un veïnat no comparable a un mas ni a la urbanització de la Perafita (ZOE). La Vall de Santa Creu és un nucli amb personalitat, història i vida pròpia, on si ha de poder viure disposant dels espais i dels serveis necessaris per fer-ho.
Aquests dies i, per embolicar un xic més la troca, algú també s’ha referit a Cala Tamariua i a la urbanització del sector de ponent, no és pot parlar sense coneixement de causa i dir que es va moure un cartell del límit del parc per poder fer 20 cases. Cal parlar amb propietat i saber perquè les coses són com són i, que consti per endavant que preferiria que mai s’hagués edificat en aquest indret. Però si volem parlar de la urbanització de cala Tamariua també ens hem de remuntar al 1983, aquell mateix Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que establia l’àmbit del nucli urbà de la Vall de Santa Creu i protegia el seu entorn, qualificava de sòl urbà una part del vessant occidental de cala Tamariua, una zona que l’any 1992 l’ajuntament d’aquell moment va desqualificar amb una revisió del Pla del 1983. Aquesta desqualificació fou recorreguda per la promotora que promovia el seu desenvolupament i el seu recurs fou estimat per la Conselleria de Política Territorial malgrat els arguments i l’oposició municipal. I és que vivim en un país de dret on tothom el pot exercir. Tot i això, en el moment del seu desenvolupament es van poder establir a la Tamariua algunes mesures integradores i contraprestacions en forma de cessions dels terrenys que avui formen part del parc urbà de serra Carbonera, un espai de sòl no urbanitzable de 10 hectàrees contigu al parc natural qualificat com a zona de protecció paisatgística que enllaça amb el N del casc urbà del Port de la Selva.
Amb tot això vull dir que intentar posar el municipi del Port de la Selva i, l’actuació dels diferents ajuntaments democràtics com a exemple d’especulació urbanística o de creixement desmesurat és una cosa que no s’aguanta. Un poble que ha urbanitzat menys del 5% del seu terme municipal i, que a finals del segle XX fou capaç d’aportar més de 4.000 hectàrees (un 92% del terme) de sòl no urbanitzable per fer un parc natural, que acull dos paratges naturals d’interès nacional i part d’una reserva natural integral, no pot ser tractat com un proxeneta del territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada