El meu sou d'alcalde

Els darrers dies i arran d’un comunicat de premsa del Grup municipal PORTAM, he estat notícia. Diu la tradició “que la qüestió és que se’n parli ni que sigui per bé”. M'hauria estimat més no ser-ne. Però ja que ho he sigut provaré d’explicar-me, a veure si tinc la mateixa repercussió fent declaracions assenyades que facilitant mitges veritats o mitges mentides als mitjans de comunicació.

S’ha escrit, s’ha dit i s’ha publicat que l’Alcalde del Port de la Selva s’ha apujat el sou un 170%. S’ha venut malgrat les explicacions que es varen donar en el ple i s’ha publicat com si el que diuen aquesta gent fos així i punt.

Fins el darrer Ple municipal, o sigui el passat 29 de juny, el sou establert i, pel que ha cotitzat els darrers 4 anys l’Alcalde del Port de la Selva era de 2.000€ bruts mensuals per una dedicació mínima de 30 hores setmanals. És veritat que arrel de l’aprovació del Pla de sanejament econòmic l’any 2009 l’anterior Alcalde va decidir retornar el 50% d’aquest import. Aquesta fou una decisió personal, que l’honora i, que en tot cas, va prendre perquè s’ho podia permetre.

Per establir el meu sou actual no vaig fer res més que agafar els 2.000€ fixats l’any 2007 com a sou brut mensual de l’alcalde, aplica’ls-hi les puges d’IPC des del 2007 fins el 2011 i restar-li el 5% que es va retallar el maig del 2010 a tots els funcionaris i treballadors de l’ajuntament. Això em donava 2.041€ que vaig dividir per 30 i, tot seguit, vaig multiplicar el resultant per 40, que serà el mínim d’hores setmanals que dedicaré a l’ajuntament.

D’aquesta senzilla operació matemàtica  en surt el sou arrodonit de 2.700€ bruts mensuals. Si feu una regla de tres veureu que això en cap cas representa una puja d’un 170%.

Però més enllà del tant per cent de la pujada o de la baixada que pot representar, voldria dir que no em sento malament per tenir aquest sou, ni penso que no me’l mereixi o no me’l guanyi.

Podria entendre que els que heu descobert el meu sou a la premsa, només amb un titular espectacular i una informació en la majoria de casos esbiaixada, em podeu encasellar en el grup dels trepes que arriben de la nit al dia i sense trajectòria a la política “para llenarse los bolsillos”, que també n’hi ha algun. Però que això ho faci l’oposició del meu poble és d’una malicia innata.

No sóc un nouvingut a la política municipal, des dels 26 anys he estat regidor del meu poble. Setze anys dedicant-me a l’Ajuntament és més d’un terç de la meva vida. Ha estat una opció personal, ha estat per voluntat pròpia que m’he volgut dedicar a la política local i destinar bona part del meu temps a servir als meus veïns.

Dels 25 als 40 anys, podia haver pres moltes altres opcions, ja que oportunitats no me n’han faltat. Però vaig prendre el determini de dedicar-me a la política municipal que era el que m’agradava i, sense tenir en compte els diners aquesta ha estat la meva prioritat.

Els 12 primers anys sense cap dedicació remunerada, els darrers 4 amb una dedicació completa. No m’hi he fet ric, tampoc me’n faré ara, no visc en l’opulència, tampoc hi viuré ara. Estic pràcticament segur que la meva situació econòmica seria molt millor si hagués destinat el meu temps i el meu treball al sector privat i no al públic. I el que hagués aconseguit no tindria data de caducitat com el meu mandat.

M’agrada la política i m'hi vull dedicar dignament, el meu sou no és una “prerrogativa”, és la corresponent contraprestació a l’exercici efectiu de les funcions executives i representatives que el càrrec comporta. La política municipal exigeix d’un compromís personal intents i d’una dedicació important, a més, els que tenim funcions executives més enllà de la responsabilitat política n’assumim d’administratives, de civils i de penals i, ens cal estar atents a tot el que passa.

Des que em dedico a la política municipal he complert amb diligència la meva missió de servir al ciutadà amb rigor, honestedat i independència, ho vull continuar fent en adequades condicions personals, crec que he demostrat capacitat per fer-ho i, per això, trobo just tenir una contraprestació econòmica que s’hi correspongui.

El meu és un municipi petit, 1.000 habitants, però també turístic, podem arribar a multiplicar la població per 15. Tenim una plantilla que ronda els 40 treballadors i un pressupost ordinari de 2,5 milions d’euros. A la funció pública o a l’empresa privada a qui s’hauria d’equiparar l’Alcalde?, a un peó? a un oficial? a un administratiu? a un tècnic? a un cap de secció? a un cap de servei? a un gerent? a un subdirector? a un director? S’ho ha preguntat mai ningú?

El que ens hauria de preocupar a tots és: 1r que els sous dels polítics fossin els dignes i adients per la tasca encomanada i 2n que els polítics ens els guanyem. Si no el que acaba passant és que només es poden dedicar a la política que requereix una dedicació important els molt rics, que tenen la vida solucionada, o les persones mediocres incapaces de destacar en cap altre àmbit; doncs; avui per avui, per dedicar-se a la política, és per una de les molt poques coses que no s’exigeix cap tipus de formació, ni demostrar cap capacitat.

Al portaveu del Grup PORTAM dir-li que si aquesta és l’oposició constructiva amb la que s’omple la boca, arribarà lluny. Ell, per la seva joventut, pot tenir un futur polític i hauria d’haver entès que la meva explicació del perquè del sou algun dia també li hagués anat a favor.

Malgrat haver de passar la vergonya de ser l’Alcalde que ha sortit en els diaris per apujar-se el sou un 170%, perquè difícilment ningú rectificarà i menys en portada, continuaré tranquil amb la meva consciència, fent la feina encomanada amb integritat i valentia, guanyant-me cada un dels euros del meu sou sense oblidar que els rebo per servir amb eficàcia i eficiència al meu poble i a tots els seus veïns.