Desitjo que aquest any 2009:
Tots visquem amb menys pressa, gaudint dels molts petits bons moments.
Tots visquem amb menys pressa, gaudint dels molts petits bons moments.
31/12/08
22/12/08
Felicitació de Nadal
El mariner guaita amb delit
Nit de Nadal és nit de joia!
la boira enterboleix els ulls
i enllà vacil·la la farola.
Davant els ulls
la mar quieta i negra s’obre.
(Fragment de Cançó de Nadal de Tomàs Garcés)
.
Que el Nadal no noti la crisi depèn de tu: No estalviïs petons, consumeix amistat i regala amor.
Bones festes!
19/12/08
No vol ploure!
S’acaba el 2008 i al Port de la Selva en prou feines hem vist ploure, les estacions meteorològiques del municipi (la de l’Ajuntament i la del Club Nàutic) coincideixen, no arribem als 300 ml acumulats de precipitació, això representa la meitat de la mitjana anual, bé de la mitjana anual abans del 2005, perquè els darrers tres anys no l’hem assolit en cap cas.Ens trobem doncs immersos en un escenari de sequera extrema, l’aigua no s’acabarà, tenim el mar a prop i aquest no l’eixugarem, però el que si s’acabarà és l’aigua de qualitat, l’aigua apte per l’ús de boca. En l’actualitat ja patim una salinització molt important de l’aqüífer principal, només minimitzada a la xarxa de distribució per l’aportació d’aigua dels nous pous i per la precària portada d’aigua de Llançà.
Però si no plou els propers mesos podrien assolir uns nivells de sal que la farien inutilitzable per tots els usos. El rendiment dels nous pous baixa cada dia, doncs no reben aportació d’aigua nova. Difícilment trobarem una solució local per encarar el futur. S’ha fomentat l’ús de l'aigua regenerada en tots els camps en què era possible i des de l’Ajuntament, a través de l’ADF, s’han posat les eines per facilitar-ne el seu repartiment i ús a tothom que ho ha necessitat, s’han fet campanyes per afavorir l’estalvi i reduir el consum, s’ha modificat el reglament del servei d’aigua, ...
Tots aquests pal·liatius de ben segur resultaran insuficients per encarar l’estiu si es mante l’actual règim de pluja. La solució passa perquè plogui, però com que no vol ploure hem d'anar pensant en connectar-nos definitivament a la xarxa de Llançà que alhora esta connectada a la de Roses i Cadaqués i que rep l’aigua de Boadella. Ja sabem que Boadella en aquests moments no es cap garantia, està al voltant del 20% de la seva capacitat. Però també és veritat que si busquem solucions locals podem quedar arraconats, sempre serà més fàcil invertir en grans projectes supramunicipals per garantir l’aigua a tots els pobles del Cap de Creus. Les paraules de la Presidenta del Consorci de la Costa Brava van en aquesta línia, esperem que l’Agència Catalana de l’Aigua també ho entengui i treballem tots colze a colze.
8/12/08
Passejant pel Camí de Ronda
Ahir el matí em vaig passejar amb la família pel tram del camí de Ronda que va des de la zona del far S’Arnella fins a final de terme direcció Llançà. Les obres estan acabades, han quedat un centenar de metres per poder unir-lo amb el camí de Ronda de Llançà. Malgrat això la connexió entre els dos camins es pot fer amb comoditat.
Aquest nou tram, com ja va fer el que va de l’Erola al Port de la Vall, ordena i adequa la façana litoral de les urbanitzacions de S’Arnella i Cap de Bol facilitant l’accés a les principals platges. Predominen en tot el seu traç les estructures de fusta que donen lleugeresa i noblesa a l’obra. El paviment té el mateix disseny que el tram anterior, però guanya amb duresa, fet important per la seva conservació.
Un dels elements que caracteritzen i personalitzen aquesta obra és el sistema d’iluminació. Es tracta d’un sistema vinculat a les energies renovables i que no requereix connexió a la xarxa elèctrica tradicional. La llum de cada farola es genera a partir d’una petita placa solar.
En fi una altra agradable passejada per oferir als portselvatans i a tots els que ens visiten, per cert, sempre amb permís de la tramuntana, doncs el tram és obert al Nord sense cap recer.
Un dels elements que caracteritzen i personalitzen aquesta obra és el sistema d’iluminació. Es tracta d’un sistema vinculat a les energies renovables i que no requereix connexió a la xarxa elèctrica tradicional. La llum de cada farola es genera a partir d’una petita placa solar.
En fi una altra agradable passejada per oferir als portselvatans i a tots els que ens visiten, per cert, sempre amb permís de la tramuntana, doncs el tram és obert al Nord sense cap recer.
3/12/08
La difícil tasca d'educar
Ser pare per mi és, sense cap mena de dubte, el repte més important de la meva vida. Tinc dos fills a qui des del primer dia he procurat donar tota l’estimació possible. Em resulta complicat trobar les paraules idònies per expressar el que arribo a sentir per ells. Durant els primers anys de les seves vides hi va haver alguns dies que es van fer molt llargs (no es trobaven bé, ploraven, no dormien, es queixaven, ...) però per contra les setmanes passaven, i encara passen cada cop més, lleugeres i els anys volant. Amb el primer tot és nou, bolquers, biberons, gatejar, dents, caminar, parlar, ... amb el segon també, doncs repeteixes en un marc més complexa, de ser dos pendents d’un nen, passem a ser dos pendents de dos nens, però com resulta evident vas fent camí i sense adonar-te’n, un dia veus que mentre passa tot això els estàs educant.
Amb la mateixa proporció que els fills guanyen autonomia nosaltres hem de prendre decisions, escollir, seleccionar, ... i aquí comencen els dubtes, a vegades penses que ets massa permissiu i tolerant, per contra altres et sembla que has estat massa sever i estricte. On és l’equilibri? quina és la justa mesura?
Quina por! veritablement puc donar fe del tòpic: educar és complicat, no hi ha un mètode infal·lible, segons com podem aconseguir tenir uns fills molt obedients i educats, però incapaços d’afrontar els reptes de la vida per l’alt grau d’autoprotecció a que els hem acostumat. Per contra, que els deixem més o menys llibertat d’acció tampoc és garantia de res. El més emprenyat del tema és que has de continuar fent sense una resposta immediata. El temps i només aquest ens dirà si ens n'hem sortit. Si realment volem trobar una resposta afirmativa al final del procés el que hem de tenir clar és que no podem dimitir de les nostres responsabilitats educatives, deixant-les només o en gran part en mans de la societat (comunitat educativa i administracions).
Amb la mateixa proporció que els fills guanyen autonomia nosaltres hem de prendre decisions, escollir, seleccionar, ... i aquí comencen els dubtes, a vegades penses que ets massa permissiu i tolerant, per contra altres et sembla que has estat massa sever i estricte. On és l’equilibri? quina és la justa mesura?
Quina por! veritablement puc donar fe del tòpic: educar és complicat, no hi ha un mètode infal·lible, segons com podem aconseguir tenir uns fills molt obedients i educats, però incapaços d’afrontar els reptes de la vida per l’alt grau d’autoprotecció a que els hem acostumat. Per contra, que els deixem més o menys llibertat d’acció tampoc és garantia de res. El més emprenyat del tema és que has de continuar fent sense una resposta immediata. El temps i només aquest ens dirà si ens n'hem sortit. Si realment volem trobar una resposta afirmativa al final del procés el que hem de tenir clar és que no podem dimitir de les nostres responsabilitats educatives, deixant-les només o en gran part en mans de la societat (comunitat educativa i administracions).
12/11/08
Finalment, ens ha tocat!
La dita que “las cosas de Palacio van despacio” en aquesta ocasió s’ha confirmat, però per sort encara hi hem arribat a temps. M’estic referint a l’execució dels treballs de prevenció d’incendis forestals que s’estan fent al sector oriental del massís de Cap de Creus, en concret entre Puig Gros i els Bufadors al terme municipal del Port de la Selva.
L’any 2002, després de dos estius consecutius de grans incendis forestals en el Cap de Creus, es va començar a redactar el projecte que havia de servir per preservar l’àrea forestal més important del Parc no afectada per grans incendis els darrers vint anys. El desenvolupament de la vegetació ha estat extraordinari convertint la zona en una gran massa continua de combustible dificilment aturable en cas de foc.
Després de diverses revisions del projecte, d’estires i arronses, d’estius de guàrdia a l’espera dels treballs, ara aquests ja han començat. El tractament silvícola de centenars d’hectàrees, l’arranjament de pistes forestals i les franges de protecció i baixa càrrega no acabaran amb el risc d’incendi en aquest sector del Cap de Creus però si que contribuiran, en cas que es produeixin incendis, en el control de la seva intensitat i en facilitar les tasques d’extinció.
Un cop acabada la feina haurem de ser capaços de mantenir totes aquestes infraestructures, doncs la natura no s’atura i tendirà a tornar a la situació que teníem fa uns mesos. Esperem que tots els agents implicats siguem prou hàbils per trobar la millor manera de fer-ho.
L’any 2002, després de dos estius consecutius de grans incendis forestals en el Cap de Creus, es va començar a redactar el projecte que havia de servir per preservar l’àrea forestal més important del Parc no afectada per grans incendis els darrers vint anys. El desenvolupament de la vegetació ha estat extraordinari convertint la zona en una gran massa continua de combustible dificilment aturable en cas de foc.
Després de diverses revisions del projecte, d’estires i arronses, d’estius de guàrdia a l’espera dels treballs, ara aquests ja han començat. El tractament silvícola de centenars d’hectàrees, l’arranjament de pistes forestals i les franges de protecció i baixa càrrega no acabaran amb el risc d’incendi en aquest sector del Cap de Creus però si que contribuiran, en cas que es produeixin incendis, en el control de la seva intensitat i en facilitar les tasques d’extinció.
Un cop acabada la feina haurem de ser capaços de mantenir totes aquestes infraestructures, doncs la natura no s’atura i tendirà a tornar a la situació que teníem fa uns mesos. Esperem que tots els agents implicats siguem prou hàbils per trobar la millor manera de fer-ho.
7/11/08
Dimecres passat, en Pere el “superaparellador”, em va convidar a participar del facebook, no sé si li haig d’agrair o l’haig de maleir pel temps que m'ha "robat". El cert és que el tema crea addicció, estic retrobant gent que feia temps que tenia perduda de vista i altres que malgrat la proximitat no trobes mai el moment de compartir ni un comentari.
Ara a través de la xarxa tinc un cercle d’amistats internàutiques sense moure’m de casa, sorprenent!, al·lucinant! això no te límit.
Però que és facebook?
Facebook és un lloc web de xarxes socials. Va Ser creat originalment per a estudiants de la Universitat d'Harvard, però ha estat obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
Els usuaris poden participar en una o més xarxes socials, en relació amb la seva situació acadèmica, el seu lloc de treball, les seves aficions o regió geogràfica.
El febrer de 2007 tenia més de 19 milions de membres en tot el món, malgrat només es publicava en anglès. El 2008 va sortir la seva versió en francès, alemany i espanyol, recentment en català fet que ha impulsat molt més la seva expansió fora dels països anglosaxons.
Us hi voleu registrar i formar-ne part: http://es-la.facebook.com/
Ara a través de la xarxa tinc un cercle d’amistats internàutiques sense moure’m de casa, sorprenent!, al·lucinant! això no te límit.
Però que és facebook?
Facebook és un lloc web de xarxes socials. Va Ser creat originalment per a estudiants de la Universitat d'Harvard, però ha estat obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
Els usuaris poden participar en una o més xarxes socials, en relació amb la seva situació acadèmica, el seu lloc de treball, les seves aficions o regió geogràfica.
El febrer de 2007 tenia més de 19 milions de membres en tot el món, malgrat només es publicava en anglès. El 2008 va sortir la seva versió en francès, alemany i espanyol, recentment en català fet que ha impulsat molt més la seva expansió fora dels països anglosaxons.
Us hi voleu registrar i formar-ne part: http://es-la.facebook.com/
5/11/08
ADF
El passat diumenge 26 d’octubre de 2008 ens varem trobar a Cabanelles molts dels representants i voluntaris de les ADF associades de la comarca.
Per bé que en la part inicial es va reflexionar i debatre sobre la campanya que tancàvem i els projectes de futur, aquesta jornada era bàsicament un acte festiu d’homenatge a tots aquells homes i dones que de forma altruista continuem vetllant pel territori.
És cert que hem tingut un bon any pel que fa a incendis forestals, i esperem que la poca pluja d’aquests darrers dies ens l’acabi de solucionar, però no és menys cert que les ADF i la seva gent continuem patint.
Continuem patint perquè anem a remolc de les administracions i això massa vegades vol dir no saber a on anem. Totes les ADF tenim clar quines són les actuacions que convenen i quan s’han de realitzar, i malgrat les nostres actuacions sempre son en benefici del comú molts cops queden capades o esbiaixades pels mecanismes de les administracions o la manca de compromís de les mateixes. És veritablement complicat elaborar un pressupost de despesa sense saber quins seran els ingressos, i molt més complicat és executar-lo sense saber quan disposaràs dels recursos econòmics necessaris.
Els homes i les dones de les ADF hem demostrat que el nostre compromís amb el país i el nostre entorn és sòlid. Com que difícilment ens acabaran les ganes de tirar endavant continuarem demanant a les administracions que ens ho facin més fàcil i ens deixin concentrar el patiment on realment toca.
Per bé que en la part inicial es va reflexionar i debatre sobre la campanya que tancàvem i els projectes de futur, aquesta jornada era bàsicament un acte festiu d’homenatge a tots aquells homes i dones que de forma altruista continuem vetllant pel territori.
És cert que hem tingut un bon any pel que fa a incendis forestals, i esperem que la poca pluja d’aquests darrers dies ens l’acabi de solucionar, però no és menys cert que les ADF i la seva gent continuem patint.
Continuem patint perquè anem a remolc de les administracions i això massa vegades vol dir no saber a on anem. Totes les ADF tenim clar quines són les actuacions que convenen i quan s’han de realitzar, i malgrat les nostres actuacions sempre son en benefici del comú molts cops queden capades o esbiaixades pels mecanismes de les administracions o la manca de compromís de les mateixes. És veritablement complicat elaborar un pressupost de despesa sense saber quins seran els ingressos, i molt més complicat és executar-lo sense saber quan disposaràs dels recursos econòmics necessaris.
Els homes i les dones de les ADF hem demostrat que el nostre compromís amb el país i el nostre entorn és sòlid. Com que difícilment ens acabaran les ganes de tirar endavant continuarem demanant a les administracions que ens ho facin més fàcil i ens deixin concentrar el patiment on realment toca.
1/10/08
Veremes
Aquestes darreres setmanes el Port ha estat de veremes, es va començar collint el blanc, però de blanc n’hi ha poc i els moscats la gent se’ls guarda bàsicament pel consum propi. La verema del negre va començar la setmana passada i a la vinya de l’Ajuntament el dijous, amb la participació dels nens de l’escola, ja la vàrem donar per tancada.Com a part interessada podeu considerar que no sóc prou objectiu, però a fe que ho dic tal i com ho sento: quina sort que l’Ajuntament ens decidíssim a tirar endavant el tema de la vinya. I dic quina sort no pel vi que en surt, ni per la millora del paisatge, ni per la prevenció d’incendis, ... que també. La sort és que encara mantenim una tradició i que tenim possibilitat de mostrar-la a les noves generacions.
El passat 25 de setembre vaig tenir la possibilitat d’anar amb els nens de l’escola a fer veremes a la vinya, mentre ells participaven de la verema collint i jo ajudava a preparar l’esmorzar em van venir un munt de records d’infantesa vinculats a la verema.
Fa trenta anys, encara hi havia força gent que s’elaborava el vi, per bé que la superfície de vinyes en marxa no devia diferir massa de l’actual. A casa meva no fèiem vi, suposo que va ser perquè quan el meu avi va morir jo tenia només set anys i no ho recordo. Per contra si recordo setembres de veremes, de més petit acompanyat de l’àvia Empar a la vinya del meu oncle Joan del mas de l’Estela, i ja de més gran amb els meus cosins a la vinya del meu oncle Gaieta, a sota el salt de la Gorga. En un lloc o en l’altre situacions es repetien: la il·lusió de primera hora, en què omplíem fàcilment la galleda i érem capaços de fer un viatge darrera l’altre, saltant feixes, fins a la samal més propera anava a la baixa amb la mateixa rapidesa que pujava el sol. Un cop esmorzats les prioritats, dels que érem nens, havien canviat i cada cop que podíem ens despistàvem en busca d’una ombra, on fer una “cabanya”, o d’una gorga amb aigua, per refrescar-nos i treure’ns la suor polsegosa que havíem acumulat durant la nostra curta jornada.
I així passàvem el temps esperant el que sens cap mena de dubte era l’altre gran moment de la verema, i que aquest no reviuran els actuals alumnes, es tractava de la “trepitjada” del raïm prèvia al seu pas per la premsa. El ritual sempre era el mateix, sabates fora i peus nets, a partir d’aquí no feia falta res més que ganes de trepitjar fort el gustós raïm, això si, sovint a canvi de la desagraïda picada d’una abella. Recordo lleugerament aquesta operació a la Selva a casa de la tia Contxita, i amb molta més claredat al Port tan a can Palau al Carrer Sant Baldiri com també a can Miquel “barber”. D’aquest darrer recordo especialment els esmorzars, l’arribada de la tia Enriqueta i l’Antònia amb la safata de pa amb tomata amb anxoves ho aturava tot menys el regalim del most cap a la tina. Això sense desmerèixer la resta d’àpats durant la verema, com els de la Lola al mas de l’Estela que ens reunien a tots a la sortida de darrera la cuina i on per mí era tan interessant el que es menjava com el que deien els grans.
En fi un record llunyà d’una activitat nostra, que ni que sigui en part hem de fer viure a les noves generacions per mantenir viu l’esperit dels que ja ens han deixa’t.
10/9/08
Transport de viatgers
El vuit de febrer de 2008 l’Ajuntament del Port de la Selva presentava una al·legació al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, veiem que aquest tampoc preveia resoldre els problemes del nostre municipi en aquest camp.
Enteníem en aquell moment, que sobretot els horaris d’hivern no responien a cap criteri, no eren bons ni per la gent que treballava, ni pels estudiants, ni pel lleure.
Dèiem que sense cap mena de dubte aquest era un peix que es mossegava la cua. Difícilment es podia fomentar l’ús d’un servei de transport que no responia a les necessitats dels usuaris. La sensació que ens provocava tot plegat era que el transport de viatgers per carretera que s'oferia en el nostre municipi es feia per cobrir l’expedient dient que existia.
El que en tot cas el que quedava clar era que el servei de transport de viatgers del nostre municipi no complia ni els objectius generals del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, ni les Directrius nacionals de mobilitat i tampoc veiem que el Pla tingués previst solucionar-ho.
Tot això ens va portar a demanar des de l’Ajuntament que el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 incorpores per el Port de la Selva un servei de transport de viatgers eficaç, que permetés una integració millor del territori per tal que els ciutadans gaudíssim del mateix nivell d’oportunitats per al nostre desenvolupament personal i social, incrementant la nostra qualitat de vida i la sostenibilitat del país.
A partir d’aquí ens posem a treballar amb l’empresa concessionària SARFA, paral·lelament la Direcció General del Transport Terrestre estudia les nostres al·legacions i tot això desemboca en una proposta per part dels Serveis Territorials a Girona de Ports i Transports d’uns nous horaris pel servei de viatgers en el nostre municipi.
Des de l’Ajuntament hem proposat petits retocs a l’horari, que a hores d’ara no sabem si s’han incorporat però malgrat tot entenc que la millora és substancial, no només per l’increment del numero de serveis sinó sobretot per la seva coherència, doncs de ben segur ara responen a criteris de mobilitat fàcilment justificables.
El nou servei es posarà en marxa, en principi el proper dilluns dia 22 de setembre de 2008, des de l’Ajuntament i des de SARFA sereu convenientment informats dels nous horaris.
Aquest és per mi un clar exemple d’aquelles satisfaccions difícilment experimentables fora la política municipal , doncs l’esforç personal té una recompensa col·lectiva.
Per veure els horaris fes click
Enteníem en aquell moment, que sobretot els horaris d’hivern no responien a cap criteri, no eren bons ni per la gent que treballava, ni pels estudiants, ni pel lleure.
Dèiem que sense cap mena de dubte aquest era un peix que es mossegava la cua. Difícilment es podia fomentar l’ús d’un servei de transport que no responia a les necessitats dels usuaris. La sensació que ens provocava tot plegat era que el transport de viatgers per carretera que s'oferia en el nostre municipi es feia per cobrir l’expedient dient que existia.
El que en tot cas el que quedava clar era que el servei de transport de viatgers del nostre municipi no complia ni els objectius generals del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, ni les Directrius nacionals de mobilitat i tampoc veiem que el Pla tingués previst solucionar-ho.
Tot això ens va portar a demanar des de l’Ajuntament que el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 incorpores per el Port de la Selva un servei de transport de viatgers eficaç, que permetés una integració millor del territori per tal que els ciutadans gaudíssim del mateix nivell d’oportunitats per al nostre desenvolupament personal i social, incrementant la nostra qualitat de vida i la sostenibilitat del país.
A partir d’aquí ens posem a treballar amb l’empresa concessionària SARFA, paral·lelament la Direcció General del Transport Terrestre estudia les nostres al·legacions i tot això desemboca en una proposta per part dels Serveis Territorials a Girona de Ports i Transports d’uns nous horaris pel servei de viatgers en el nostre municipi.
Des de l’Ajuntament hem proposat petits retocs a l’horari, que a hores d’ara no sabem si s’han incorporat però malgrat tot entenc que la millora és substancial, no només per l’increment del numero de serveis sinó sobretot per la seva coherència, doncs de ben segur ara responen a criteris de mobilitat fàcilment justificables.
El nou servei es posarà en marxa, en principi el proper dilluns dia 22 de setembre de 2008, des de l’Ajuntament i des de SARFA sereu convenientment informats dels nous horaris.
Aquest és per mi un clar exemple d’aquelles satisfaccions difícilment experimentables fora la política municipal , doncs l’esforç personal té una recompensa col·lectiva.
Per veure els horaris fes click
9/9/08
El Crit i el Port de la Vall del Port de la Selva reben mala nota dels internautes
El diumenge 7 de setembre de 2008 el Diari de Girona publicava una noticia signada pel senyor Jordi Vera Garcia amb el títol que he reproduït per encapçalar el meu escrit. Com a responsable municipal em preocupen les sensacions que tenen els usuaris de les nostres platges, i em sorprèn que la Platja del Port de la Vall rebi aquesta qualificació doncs és veritat que és una platja sense socorristes, que no te lavabos però és una platja amb la zona de bany abalisada, que es neteja a diari, amb aparcament, bon accés i unes aigües de primera.Un cop llegit l’article, alarmat pel titular i el contingut de la noticia, connecto immediatament el meu ordinador i consulto la web http://www.eyeonearth.eu/ que és la que ha fet servir de referència el senyor Vera per generar-la. Començo a navegar i 1a Sorpresa de les més de 20 platges del meu municipi només n’hi ha una, i precisament no és cap de les que tenen bandera blava (que teòricament tenen uns estàndards de serveis valorables). Però això no acaba aquí, faig click sobre la platja del Port de la Vall (mal situada en el mapa per cert) i 2a sorpresa dels dos factors que es valoren el primer fa referència a la qualitat de l’aigua ( que rep una nota d’EXCEL·LENT) i el segon es refereix al grau de satisfacció de l’usuari, en caps cas als serveis de la platja. Aquest apareix taronja amb una mà planera, busco que vol dir: la web explica que en una escala de 1 (nota més baixa) a 3 (nota més alta) aquest color i aquest símbol equivalen a una nota d’entre 1,5 i 2,5. Per tant no sé si l’expressió de PITJOR NOTA o MALA NOTA és la més adient. Però atenció això no és tot, 3a sorpresa dels milers d’usuaris que cada temporada passant per aquesta platja només n’hi ha 3 que en data de 7 de setembre de 2008 hagin emès el seu vot. En el cas del Crit només 2. No val la pena continuar, podríem parlar del número de platges valorades en totes les comarques gironines, escassament una vintena, o del número de vots emesos en el conjunt de les platges, en definitiva res de res.
Sr. Jordi Vera Garcia aquesta noticia no s’aguanta ni amb pinces, almenys com vostè l’ha presentat i li demano explicacions públiques dels criteris utilitzats per donar validesa i fiabilitat a la vostra interpretació de les dades de http://www.eyeonearth.eu , almenys les referides a la platja del Port de la Vall, creu que tres usuaris poden generar un titular que malmeti la imatge de les nostres platges de forma injusta. Sr. Vera acabo fent-vos saber que la Platja del Port de la Vall està sotmesa durant la temporada de bany a controls setmanals per part de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que fa un anàlisi rigorós i objectiu de la qualitat de l’aigua i de l’estat de la platja, i que durant tot aquest estiu han estat excel·lents.
8/9/08
Al senyor Talp i als portbouencs
Voldria d’entrada disculpar-me amb els portbouencs si en algun moment amb la lectura del meu article, publicat el 26 d’agost en aquest periòdic, van tenir la sensació que volia menystenir o menysprear a aquest municipi. És cert que vaig obviar el tema del transport de viatgers i de mercaderies, igual que vaig obviar el de la flota pesquera, el de les empreses nàutiques, el de l’hostaleria, el dels càmpings i el de la construcció entre d’altres. Les comparacions fàcils només eren per donar peu al contingut veritablement interessant que com deia el seu títol eren els “municipis desatesos” . Tots, el seu, el meu i d’altres. També explicar l’esforç del meu per buscar solucions a aquesta desatenció.
El que no vaig fer en cap moment en el meu escrit fou qüestionar el model de municipi, ni la seva gestió, doncs sempre he estat partidari de l’autonomia de cada poble i no soc ningú per alliçonar al veí. Sembla que vos, Sr. Francesc, no us en podeu estar. Dieu que Portbou fa una gestió assenyada i responsable del seu patrimoni i dels seus recursos i em demaneu que reflexioni de com és possible que un poble com el Port de la Selva absorbeixi el creixement estacional que té sense que la qualitat de vida de la gent que hi viu se’n ressenti.
Doncs encara que a vos no us ho sembli, i ens vulgueu col·locar a l’extrem oposat, ho fem amb les mateixes eines que a Portbou: la gestió assenyada i responsable del nostre patrimoni i els nostres recursos (més d’un 90% del terme municipal qualificat de sòl no urbanitzable, recursos hídrics propis, conjuntament amb el seu poble i amb Colera encara som els únics municipis de la costa autosuficients en l’abastament d’aigua, implantació d’una doble xarxa per l’ús de l’aigua regenerada, ...) tot això sense perdre l’estructura social i tradicional del municipi i vetllant en tot moment perquè la qualitat de vida dels nostres veïns i visitants en cap cas es vegi afectada per les mancances en serveis no exclusivament municipals, malgrat l’esforç econòmic que com us deia això representa.
Així doncs només em queda restar a la vostra disposició i a la del municipi de Portbou, per cert: no serà la primera vegada, per fer front comú a problemes comuns.
El 26 d'agost de 2008 el bisetmanari Hora Nova publicava un article meu on bàsicament es reproduia el que el dia 11 d'agost havia penjat en aquest bloc amb el títol de "municipis desatesos", aquest va ser contestat pel senyor Francesc Talp a les cartes dels lectors del mateix periòdic del dimarts 2 de setembre de 2008, lamento no haver trobat un enllaç digital per reproduïr la seva resposta. Aquest escrit que acabeu de llegir és el que jo he enviat.
El que no vaig fer en cap moment en el meu escrit fou qüestionar el model de municipi, ni la seva gestió, doncs sempre he estat partidari de l’autonomia de cada poble i no soc ningú per alliçonar al veí. Sembla que vos, Sr. Francesc, no us en podeu estar. Dieu que Portbou fa una gestió assenyada i responsable del seu patrimoni i dels seus recursos i em demaneu que reflexioni de com és possible que un poble com el Port de la Selva absorbeixi el creixement estacional que té sense que la qualitat de vida de la gent que hi viu se’n ressenti.
Doncs encara que a vos no us ho sembli, i ens vulgueu col·locar a l’extrem oposat, ho fem amb les mateixes eines que a Portbou: la gestió assenyada i responsable del nostre patrimoni i els nostres recursos (més d’un 90% del terme municipal qualificat de sòl no urbanitzable, recursos hídrics propis, conjuntament amb el seu poble i amb Colera encara som els únics municipis de la costa autosuficients en l’abastament d’aigua, implantació d’una doble xarxa per l’ús de l’aigua regenerada, ...) tot això sense perdre l’estructura social i tradicional del municipi i vetllant en tot moment perquè la qualitat de vida dels nostres veïns i visitants en cap cas es vegi afectada per les mancances en serveis no exclusivament municipals, malgrat l’esforç econòmic que com us deia això representa.
Així doncs només em queda restar a la vostra disposició i a la del municipi de Portbou, per cert: no serà la primera vegada, per fer front comú a problemes comuns.
El 26 d'agost de 2008 el bisetmanari Hora Nova publicava un article meu on bàsicament es reproduia el que el dia 11 d'agost havia penjat en aquest bloc amb el títol de "municipis desatesos", aquest va ser contestat pel senyor Francesc Talp a les cartes dels lectors del mateix periòdic del dimarts 2 de setembre de 2008, lamento no haver trobat un enllaç digital per reproduïr la seva resposta. Aquest escrit que acabeu de llegir és el que jo he enviat.
11/8/08
Municipis desatesos
Fa un parell de setmanes repassant la premsa comarcal vaig trobar dues noticies que em van cridar especialment l’atenció.
La primera deia que a Portbou estaven indignats perquè podien perdre el servei de metge de nits. No voldria que se m’interpretés malament i que algú penses que jo vull que els retirin el metge de guàrdia a les nits en els portbouencs, ans el contrari el que jo voldria és que el meu municipi també en tingues de metge de guàrdia a les nits.
I és què si el portbouencs estan indignats com hauríem d’estar els portselvatans que només tenim metge de dilluns a divendres de 8h a 15h, a excepció de juliol i agost que ens amplien l’horari de 8h a 20h. Amb l’agreujant que Portbou disposa 24h al dia durant 365 dies a l’any d’una ambulància del Departament de Salut de la Generalitat (061) per atendre les urgències i el Port de la Selva no.
Les comparacions entre els dos municipis són fàcils. Portbou té 1.350 habitants, el Port de la Selva 1.050, Portbou dista de Llançà, població on hi ha el CAP de referència 12 km, el Port de la Selva 8 km, Portbou dista 34 km de Figueres, població on hi ha l’Hospital comarcal de referència, el Port de la Selva 30 km. Portbou sent generosos pot triplicar la seva població durant l’estiu. El Port de la Selva la multiplica per 10. El terme municipal de Portbou té menys de 10km2 el del Port de la Selva més de 40 km2 amb l’atractiu del Monestir de Sant Pere de Rodes per on passen més de 100.000 visitants a l’any, a més amb uns 20 km de costa que acullen embarcacions de tots els ports de la Mar d’Amunt i amb el 90% del terme municipal dins els Parc Natural de Cap de Creus on a diari, però especialment durant els caps de setmana i períodes de vacances hi ha desenes de persones fent activitats de senderisme, btt, ... Tot plegat, i estic convençut que les estadístiques dels serveis d’emergència em donarien la raó, fa que el Port de la Selva concentri un número de serveis urgents i importants per la seva gravetat dels més alts de la comarca.
Però tot això no és suficient per disposar d’un metge de guàrdia 24h, ni tan sols ho és per disposar d’una ambulància del 061 en les mateixes condicions que Llançà, Portbou o Cadaqués.
La manca de suport i sensibilitat de les autoritats competents en la matèria és total, no dels d’ara, dels d’ara i dels d’abans. Els governs de CiU no ens van donar resposta en el seu moment i en l’actualitat els del tripartit molt menys, és veritat que tenim dispensari nou, però també ho és que està obert menys hores que mai, a l'estiu de tancar a les 22h hem passat a les 20h, hem perdut el metge dels caps de setmana i se’ns ha arraconat en el desplegament de les ambulàncies del Servei d’Emergències Mediques (061).
La segona noticia que també em mereix un comentari fa referència a Sant Pere Pescador. Un municipi de 1.800 habitants que té un creixement estival similar al del Port de la Selva. L’Alcalde Santperenc, com jo mateix he fet públicament en altres ocasions, mostra la seva inquietud per la manca d’efectius policials en el seu municipi. Des de la Direcció General de Seguretat Ciutadana s’apunta com a solució crear un cos de vigilants municipals del qual l’Ajuntament n’assumiria el cost.
Parlo d’aquesta segona noticia perquè em dona peu a dir que malgrat les queixes a el Port de la Selva no ens hem quedat de braços plegats, així que quan l’any 1995 vaig entrar a l’Ajuntament acompanyant a l’actual alcalde en Genís Pinart, sovint titllat d’atípic, varem tenir molt clar i varem establir com a prioritari donar resposta a la seguretat de les persones i els seus bens. Davant les mancances de la resta d’administracions l’Ajuntament ha assumit cada vegada més un paper vital en aquests àmbits amb el gran esforç econòmic que requereix i massa sovint sense el reconeixement ni suport de qui també en té competències.
Així des de l’any 1995 existeix un Cos de Vigilants Municipals en el Port de la Selva que supleixen totes aquestes mancances, no només les policials, sinó també les emergències mèdiques. A més dels vehicles policials disposen d’una ambulància totalment equipada per atendre les urgències sanitàries i fer els trasllats com a mínim fins el CAP de Llançà durant les hores que no hi ha metge al municipi, que són la majoria. El personal s’ha hagut de formar, els equips s’han de mantenir, tot això a data d’avui sense suport de cap altre administració i amb un cost que supera els 300.000 € anuals.
La finalitat de totes aquestes explicacions són per deixar clar que de municipis desatesos ni ha més que els que surten al diari, però alguns ens hem lligat la manta al cap i hem decidit solucionar els problemes de seguretat i de salut en detriment d’altres actuacions amb un rèdit electoral més alt com pagar una part dels llibres als escolars del poble, arreglar places o posar més gronxadors.
La primera deia que a Portbou estaven indignats perquè podien perdre el servei de metge de nits. No voldria que se m’interpretés malament i que algú penses que jo vull que els retirin el metge de guàrdia a les nits en els portbouencs, ans el contrari el que jo voldria és que el meu municipi també en tingues de metge de guàrdia a les nits.
I és què si el portbouencs estan indignats com hauríem d’estar els portselvatans que només tenim metge de dilluns a divendres de 8h a 15h, a excepció de juliol i agost que ens amplien l’horari de 8h a 20h. Amb l’agreujant que Portbou disposa 24h al dia durant 365 dies a l’any d’una ambulància del Departament de Salut de la Generalitat (061) per atendre les urgències i el Port de la Selva no.
Les comparacions entre els dos municipis són fàcils. Portbou té 1.350 habitants, el Port de la Selva 1.050, Portbou dista de Llançà, població on hi ha el CAP de referència 12 km, el Port de la Selva 8 km, Portbou dista 34 km de Figueres, població on hi ha l’Hospital comarcal de referència, el Port de la Selva 30 km. Portbou sent generosos pot triplicar la seva població durant l’estiu. El Port de la Selva la multiplica per 10. El terme municipal de Portbou té menys de 10km2 el del Port de la Selva més de 40 km2 amb l’atractiu del Monestir de Sant Pere de Rodes per on passen més de 100.000 visitants a l’any, a més amb uns 20 km de costa que acullen embarcacions de tots els ports de la Mar d’Amunt i amb el 90% del terme municipal dins els Parc Natural de Cap de Creus on a diari, però especialment durant els caps de setmana i períodes de vacances hi ha desenes de persones fent activitats de senderisme, btt, ... Tot plegat, i estic convençut que les estadístiques dels serveis d’emergència em donarien la raó, fa que el Port de la Selva concentri un número de serveis urgents i importants per la seva gravetat dels més alts de la comarca.
Però tot això no és suficient per disposar d’un metge de guàrdia 24h, ni tan sols ho és per disposar d’una ambulància del 061 en les mateixes condicions que Llançà, Portbou o Cadaqués.
La manca de suport i sensibilitat de les autoritats competents en la matèria és total, no dels d’ara, dels d’ara i dels d’abans. Els governs de CiU no ens van donar resposta en el seu moment i en l’actualitat els del tripartit molt menys, és veritat que tenim dispensari nou, però també ho és que està obert menys hores que mai, a l'estiu de tancar a les 22h hem passat a les 20h, hem perdut el metge dels caps de setmana i se’ns ha arraconat en el desplegament de les ambulàncies del Servei d’Emergències Mediques (061).
La segona noticia que també em mereix un comentari fa referència a Sant Pere Pescador. Un municipi de 1.800 habitants que té un creixement estival similar al del Port de la Selva. L’Alcalde Santperenc, com jo mateix he fet públicament en altres ocasions, mostra la seva inquietud per la manca d’efectius policials en el seu municipi. Des de la Direcció General de Seguretat Ciutadana s’apunta com a solució crear un cos de vigilants municipals del qual l’Ajuntament n’assumiria el cost.
Parlo d’aquesta segona noticia perquè em dona peu a dir que malgrat les queixes a el Port de la Selva no ens hem quedat de braços plegats, així que quan l’any 1995 vaig entrar a l’Ajuntament acompanyant a l’actual alcalde en Genís Pinart, sovint titllat d’atípic, varem tenir molt clar i varem establir com a prioritari donar resposta a la seguretat de les persones i els seus bens. Davant les mancances de la resta d’administracions l’Ajuntament ha assumit cada vegada més un paper vital en aquests àmbits amb el gran esforç econòmic que requereix i massa sovint sense el reconeixement ni suport de qui també en té competències.
Així des de l’any 1995 existeix un Cos de Vigilants Municipals en el Port de la Selva que supleixen totes aquestes mancances, no només les policials, sinó també les emergències mèdiques. A més dels vehicles policials disposen d’una ambulància totalment equipada per atendre les urgències sanitàries i fer els trasllats com a mínim fins el CAP de Llançà durant les hores que no hi ha metge al municipi, que són la majoria. El personal s’ha hagut de formar, els equips s’han de mantenir, tot això a data d’avui sense suport de cap altre administració i amb un cost que supera els 300.000 € anuals.
La finalitat de totes aquestes explicacions són per deixar clar que de municipis desatesos ni ha més que els que surten al diari, però alguns ens hem lligat la manta al cap i hem decidit solucionar els problemes de seguretat i de salut en detriment d’altres actuacions amb un rèdit electoral més alt com pagar una part dels llibres als escolars del poble, arreglar places o posar més gronxadors.
29/7/08
CAMCAT
Ja tenim el CAMCAT, Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines, aquest és el primer dels plans de protecció civil municipals que des de l'ajuntament i concretament des de la Regidoria de Governació estem tirant endavant i que han de servir-nos per afrontar les situacions de risc o emergència amb la màxima eficiència i eficacia.
Les nostres costes són un important patrimoni natural, social, econòmic i cultural. La contaminació, en un sentit ampli, posa en perill aquest patrimoni extens. Tot i que la majoria de la contaminació que afecta els mars i oceans procedeix de terra d’una forma “continuada i constant”, la contaminació episòdica o accidental procedent de terra o mar representa un factor important que cal prevenir, minimitzar i controlar.
Davant les costes del cap de Creus es produeix un important moviment de vaixells carregats amb substàncies que poden representar, en cas d’accident, un perill important; es tracta doncs, d’un risc potencial. Si en aquest risc li afegim, una presència humana important i una activitat econòmica fonamental per al nostre poble (pensem, per exemple, en el turisme), a més del patrimoni natural, social i cultural, arribem a la conclusió que el risc de contaminació accidental de les nostres costes mereix la nostra atenció i, per tant, una anàlisi de risc adequada.
Aquesta anàlisi s’ha fet dins de l’elaboració de l’Agenda 21 sota el títol d’“Avaluació i actuació dels riscos geològics (despreniments), contaminació biològica, contaminació marina, avistament d’animals, morts o desorientats a la costa al terme municipal del Port de la Selva” i ha donat com a resultat l’elaboració del nostre CAMCAT (Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines).
Així doncs, amb l’objectiu principal de definir i coordinar l’actuació dels diferents mitjans involucrats, tant de les administracions públiques com de les institucions públiques i privades, per tal d’obtenir el rendiment màxim, en el cas de lluita contra la contaminació marina derivada d’un accident, l’Ajuntament va aprovar el passat 26 de juny de 2008 la documentació corresponent al Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 10 de juliol de 2008.
Les funcions bàsiques d’aquest Pla són les de preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per accidents amb contaminació de les aigües que succeeixin en l’àmbit del terme municipal –o en municipis veïns– i que el puguin afectar, en coordinació amb els grups d'actuació previstos en aquest Pla. Igualment preveure procediments d'informació, alerta a la població i presa de mesures orientades a la disminució de l'exposició de la població a la contaminació. Això implica la posada en pràctica de mesures de tancament de la zona, d'allunyament, o d’altres específiques per a cada cas.
Les nostres costes són un important patrimoni natural, social, econòmic i cultural. La contaminació, en un sentit ampli, posa en perill aquest patrimoni extens. Tot i que la majoria de la contaminació que afecta els mars i oceans procedeix de terra d’una forma “continuada i constant”, la contaminació episòdica o accidental procedent de terra o mar representa un factor important que cal prevenir, minimitzar i controlar.
Davant les costes del cap de Creus es produeix un important moviment de vaixells carregats amb substàncies que poden representar, en cas d’accident, un perill important; es tracta doncs, d’un risc potencial. Si en aquest risc li afegim, una presència humana important i una activitat econòmica fonamental per al nostre poble (pensem, per exemple, en el turisme), a més del patrimoni natural, social i cultural, arribem a la conclusió que el risc de contaminació accidental de les nostres costes mereix la nostra atenció i, per tant, una anàlisi de risc adequada.
Aquesta anàlisi s’ha fet dins de l’elaboració de l’Agenda 21 sota el títol d’“Avaluació i actuació dels riscos geològics (despreniments), contaminació biològica, contaminació marina, avistament d’animals, morts o desorientats a la costa al terme municipal del Port de la Selva” i ha donat com a resultat l’elaboració del nostre CAMCAT (Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines).
Així doncs, amb l’objectiu principal de definir i coordinar l’actuació dels diferents mitjans involucrats, tant de les administracions públiques com de les institucions públiques i privades, per tal d’obtenir el rendiment màxim, en el cas de lluita contra la contaminació marina derivada d’un accident, l’Ajuntament va aprovar el passat 26 de juny de 2008 la documentació corresponent al Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 10 de juliol de 2008.
Les funcions bàsiques d’aquest Pla són les de preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per accidents amb contaminació de les aigües que succeeixin en l’àmbit del terme municipal –o en municipis veïns– i que el puguin afectar, en coordinació amb els grups d'actuació previstos en aquest Pla. Igualment preveure procediments d'informació, alerta a la població i presa de mesures orientades a la disminució de l'exposició de la població a la contaminació. Això implica la posada en pràctica de mesures de tancament de la zona, d'allunyament, o d’altres específiques per a cada cas.
8/6/08
El Doctor Moisès Broggi
Ahir el municipi del Port de la Selva va homenatjar al Dr. Moisés Broggi, els actes van ser d’allò més emotius, malgrat algun problema tècnic de darrera hora vinculat a la megafonia. Les darreres setmanes en tant que primer tinent d’alcalde de l’ajuntament del Port m’ha tocat peparar amb l'ajut d'un bon equip aquests actes d’homenatge fet que m’ha permès acostar-me a l’obra i a la vida del Dr. Broggi. Una vida no mancada de dificultats, almenys durant una etapa, però la seva força i perseverança davant la injustícia no només li va permetre superar-la sinó que el va convertir en un triomfador. Ahir durant tot el dia vaig quedar sorprès per la capacitat de transmetre saviesa d’aquest gran personatge, cada frase seva es podria convertir en una cita. Em sento feliç d’haver pogut compartir una jornada amb ell.
4/6/08
La meva relació amb els incendis forestals
Aquesta tarda he compartit una estona amb en Marc Testart periodista del setmanari l’Empordà, parlant amb ell de les ADF repassava la meva vinculació amb els incendis forestals.
Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.
Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.
En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.
Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.
Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.
En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.
19/5/08
Fins sempre "Pepitu"
El passat divendres, 16 de maig de 2008 mentre acabàvem d’enllestir els actes de les festes de Sant Baldiri ens arribava la noticia de la mort d’en Josep Mallol i Oriol, durant el darrer quart del segle passat en “Pepitu” era un dels protagonistes d’aquesta festa, doncs hi feia coincidir la presentació d’un dels seus llibres.
I és que en “Pepitu”, escriptor i historiador autodidacte, ha recollit en una vintena llarga de publicacions els costums, les tradicions, les anècdotes, el tarannà, ... i en definitiva tot allò que configura l’ànima d’un poble, en aquest cas del Port de la Selva.
Gràcies pels teus llibres que han contribuït i contribuiran a la difusió de la nostra història, la nostra cultura i la nostra manera de ser.
I és que en “Pepitu”, escriptor i historiador autodidacte, ha recollit en una vintena llarga de publicacions els costums, les tradicions, les anècdotes, el tarannà, ... i en definitiva tot allò que configura l’ànima d’un poble, en aquest cas del Port de la Selva.
Gràcies pels teus llibres que han contribuït i contribuiran a la difusió de la nostra història, la nostra cultura i la nostra manera de ser.
23/4/08
Del sou, de la dedicació a l’Ajuntament i la professionalitat
He llegit l’escrit del Grup Municipal Port AM en el 3er butlletí d’informació municipal i voldria fer un seguit d’observacions des de l’experiència acumulada durant els gairebé 13 anys que fa que sóc regidor del meu poble.
En primer lloc i al meu entendre professionalitat no és sinònim del fet de tenir un sou. Quants assalariats coneixem que són pèssims professionals? i quants amateurs, voluntaris, .... que actuen com veritables professionals?
Per mi presentar-me a l’Ajuntament sempre ha estat un fet voluntari, resultat no només de l’estima al poble sinó sobretot de les inquietuds personals i les ganes d’aportar coses a un projecte comú. Sota la premissa de Si vols pols ves a l’era, he repetit en tres ocasions a les llistes municipals. Ser regidor per mi ha estat i és una experiència enriquidora, que aporta mal de caps i recriminacions, però també alegries i agraïments. Això, us asseguro que, no ho canvia el fet de rebre una compensació econòmica més o menys gran.
Amb aquests gairebé tretze anys mai m’he queixat per les hores dedicades a l’Ajuntament en detriment de la meva família, dels meus negocis o dels meus projectes personals. Hores que si hagués de valorar econòmicament segurament serien les més mal pagades del poble.
Aquesta legislatura, per primer cop i després de dotze anys tinc una dedicació exclusiva que implica, evidentment, un sou de l’Ajuntament. Aquest sou, personalment em suposa si fa o no fa els mateixos ingressos que tenia a l’anterior feina, per tant no em comportarà tenir més diners. Per contra si que a priori pensava que em reportaria més temps per dedicar a la família i altres projectes, en la realitat no ha estat tan així, però aquest és un problema meu. Aquest sou no em fa ser un regidor més professional, en canvi si que em permet aplicar molt més la meva professionalitat a la tasca de regidor.
Lamento que el Grup Municipal Port AM jugui amb dos jocs de cartes: Un dient que ells sempre han defensat un ajuntament professional quant de les seves paraules se’n desprèn una confusió que apunta més aviat a un ajuntament amb polítics assalariats i això com ja he dit són coses que no necessariament coincidents . Tot seguit treuen la segona baralla afirmant que per dignificar la feina dels polítics hem fet fora 4 treballadors. Això ho trobo realment injust, això no serveix per dignificar el que pretenen defensar, ni a la gent que ens dediquem a la política municipal i de la que ells també en formen part.
Avui, com fa dotze anys no dubteu a demanar-me explicacions i exigir-me resultats. Jo sóc a l’Ajuntament, com ja he explicat , per alguna cosa més que un sou, els fets per testimoni.
En primer lloc i al meu entendre professionalitat no és sinònim del fet de tenir un sou. Quants assalariats coneixem que són pèssims professionals? i quants amateurs, voluntaris, .... que actuen com veritables professionals?
Per mi presentar-me a l’Ajuntament sempre ha estat un fet voluntari, resultat no només de l’estima al poble sinó sobretot de les inquietuds personals i les ganes d’aportar coses a un projecte comú. Sota la premissa de Si vols pols ves a l’era, he repetit en tres ocasions a les llistes municipals. Ser regidor per mi ha estat i és una experiència enriquidora, que aporta mal de caps i recriminacions, però també alegries i agraïments. Això, us asseguro que, no ho canvia el fet de rebre una compensació econòmica més o menys gran.
Amb aquests gairebé tretze anys mai m’he queixat per les hores dedicades a l’Ajuntament en detriment de la meva família, dels meus negocis o dels meus projectes personals. Hores que si hagués de valorar econòmicament segurament serien les més mal pagades del poble.
Aquesta legislatura, per primer cop i després de dotze anys tinc una dedicació exclusiva que implica, evidentment, un sou de l’Ajuntament. Aquest sou, personalment em suposa si fa o no fa els mateixos ingressos que tenia a l’anterior feina, per tant no em comportarà tenir més diners. Per contra si que a priori pensava que em reportaria més temps per dedicar a la família i altres projectes, en la realitat no ha estat tan així, però aquest és un problema meu. Aquest sou no em fa ser un regidor més professional, en canvi si que em permet aplicar molt més la meva professionalitat a la tasca de regidor.
Lamento que el Grup Municipal Port AM jugui amb dos jocs de cartes: Un dient que ells sempre han defensat un ajuntament professional quant de les seves paraules se’n desprèn una confusió que apunta més aviat a un ajuntament amb polítics assalariats i això com ja he dit són coses que no necessariament coincidents . Tot seguit treuen la segona baralla afirmant que per dignificar la feina dels polítics hem fet fora 4 treballadors. Això ho trobo realment injust, això no serveix per dignificar el que pretenen defensar, ni a la gent que ens dediquem a la política municipal i de la que ells també en formen part.
Avui, com fa dotze anys no dubteu a demanar-me explicacions i exigir-me resultats. Jo sóc a l’Ajuntament, com ja he explicat , per alguna cosa més que un sou, els fets per testimoni.
18/3/08
Els resultats del 9M
Ja han passat uns dies des del 9 de març, s’han comptat i recomptat els vots, i tothom hi ha dit la seva. Avui, jo també. Renoi quins resultats! la maceració estava més avançada del que havia arribat a pensar i la bipolarització ha estat fortíssima.
A Catalunya gairebé tothom perd vots en referència al 2004, es salva el PSC-PSOE que en guanya 95.000, els que no varen anar votar que augmenten en 295.000 i els que van votar en blanc que pugen en 20.000. La resta en perden: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.
La meva interpretació d’aquests números és la següent: els 15.000 vots que ha perdut el PP han anat a parar a Ciutadans que n’han fet 27.000 a Catalunya, gens estrany i fins a cert punt normal. Pel que fa als vots perduts per d’Iniciativa penso que han anat pràcticament en la seva totalitat al PSC-PSOE, igual ha passat amb una part important dels d’ERC i segurament amb menys de CiU. Han votat contra el PP. Però hi continua havent un grup molt significatiu que no ha anat a votar o ha votat en blanc, i aquests em fa l’efecte que són bàsicament votants d’ERC a les darreres eleccions autonòmiques i en menor mesura de CiU, els primers descontents amb el 2on tripartit i els altres desenganyats amb el sistema.
Per mi un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Però això sona a utopia tal i com està el galliner.
Que mesells que som els catalans, fem president del nostre país a un dirigent del PSOE i donem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans.
En fi tots els partits tenen estrategs capaços d’analitzar la situació i de veure que és el que més convé, en els de CiU i ERC els demanaria que per una vegada pensin veritablement en clau catalana i menys de partit. Doncs al meu entendre el nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquest any on entre CiU i ERC només en sumen 13, per tant els pitjors resultats dels darrers 20 anys.
El futur que ens esdevé passa per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE ha tret a Catalunya, però em fa l’efecte que aquesta és collita verda, veurem si seran capaços de qüestionar el discurs del Sr. Bono o a la Sra. Álvarez que formen part de l'aparell del PSOE igual que el Sr. Montilla.
Altrament si han de respectar Catalunya i Catalunya ha de ser un país de primera, cal que ens arremanguem i comencem a remar.
A Catalunya gairebé tothom perd vots en referència al 2004, es salva el PSC-PSOE que en guanya 95.000, els que no varen anar votar que augmenten en 295.000 i els que van votar en blanc que pugen en 20.000. La resta en perden: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.
La meva interpretació d’aquests números és la següent: els 15.000 vots que ha perdut el PP han anat a parar a Ciutadans que n’han fet 27.000 a Catalunya, gens estrany i fins a cert punt normal. Pel que fa als vots perduts per d’Iniciativa penso que han anat pràcticament en la seva totalitat al PSC-PSOE, igual ha passat amb una part important dels d’ERC i segurament amb menys de CiU. Han votat contra el PP. Però hi continua havent un grup molt significatiu que no ha anat a votar o ha votat en blanc, i aquests em fa l’efecte que són bàsicament votants d’ERC a les darreres eleccions autonòmiques i en menor mesura de CiU, els primers descontents amb el 2on tripartit i els altres desenganyats amb el sistema.
Per mi un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Però això sona a utopia tal i com està el galliner.
Que mesells que som els catalans, fem president del nostre país a un dirigent del PSOE i donem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans.
En fi tots els partits tenen estrategs capaços d’analitzar la situació i de veure que és el que més convé, en els de CiU i ERC els demanaria que per una vegada pensin veritablement en clau catalana i menys de partit. Doncs al meu entendre el nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquest any on entre CiU i ERC només en sumen 13, per tant els pitjors resultats dels darrers 20 anys.
El futur que ens esdevé passa per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE ha tret a Catalunya, però em fa l’efecte que aquesta és collita verda, veurem si seran capaços de qüestionar el discurs del Sr. Bono o a la Sra. Álvarez que formen part de l'aparell del PSOE igual que el Sr. Montilla.
Altrament si han de respectar Catalunya i Catalunya ha de ser un país de primera, cal que ens arremanguem i comencem a remar.
7/3/08
Diumenge ens hi juguem molt
Cada vegada que hi ha eleccions sentim la cançoneta de que aquesta vegada ens hi juguem molt. Segurament sempre és veritat, però aquest cop més. Com a militant de Convergència podria dir que ens hi juguem el fet que es respecti Catalunya. Doncs no, al meu entendre ens hi juguem encara més. Ens hi juguem el ser o no ser. Ens hi juguem el model Català, el que va més enllà del bipartidisme del PP-PSOE. I d’aquests ja sabem el que en podem esperar. Els primers ja els coneixem no cal parlar-ne, CiU hi va pactar i així ens va. I els segons, aquests s’han endut el gat a l’aigua, s’han menjat al PSC i estan macerant a Esquerra i Iniciativa, absorbits ja a les actuals llistes al Senat.
En fi cal que CiU faci un bon resultat i sigui decisiva a Madrid, altrament hi haurà moltes possibilitats que d’aquí 4 anys la nostra única opció sigui votar PP o votar PSOE. A mi aquesta opció no m’agrada.
En fi cal que CiU faci un bon resultat i sigui decisiva a Madrid, altrament hi haurà moltes possibilitats que d’aquí 4 anys la nostra única opció sigui votar PP o votar PSOE. A mi aquesta opció no m’agrada.
20/1/08
S'ha jubilat en Feliu
En Josep Lluís Feliu Díaz ha fet 65 anys, li ha arribat l’hora de la jubilació, En Feliu, com tots el coneixem, és bomber. Durant els darrers 25 anys ha estat el cap del Parc de bombers de Llançà, que és el nostre parc de referència.
En Feliu ha esdevingut una institució en l’àmbit de l’emergència, poc dogmàtic a primer cop d’ull, enèrgic i generós ha fet de la vocació ofici i de l’ofici vocació. Ha estat l’exemple de funcionari al servei de l’administrat, per tot això avui ens hem reunit més de 70 persones per homenatjar-lo.
Espero poder continuar gaudint de la seva amistat, per molts anys!!!
En Feliu ha esdevingut una institució en l’àmbit de l’emergència, poc dogmàtic a primer cop d’ull, enèrgic i generós ha fet de la vocació ofici i de l’ofici vocació. Ha estat l’exemple de funcionari al servei de l’administrat, per tot això avui ens hem reunit més de 70 persones per homenatjar-lo.
Espero poder continuar gaudint de la seva amistat, per molts anys!!!
4/1/08
Discurs de Reis
Majestats, un any més ens alegra poder-vos rebre al Port de la Selva, en aquesta ocasió i per primera vegada ho faig jo i, en nom de tots us dono la benvinguda i les gràcies per la vostra gran tasca de fer arribar la Pau, l’harmonia i la solidaritat a tots els racons del món.La vostra visita ens referma la il·lusió i la màgia d’aquestes festes, alhora que renova el nostre compromís amb l’any que encetem.
Estic convençut que les cartes dels nens i nenes del Port de la Selva són plenes de bones intencions, desitjos i sentiments. Durant l’any que hem passat tots han complert i avui també ho faran.
Com que els pares hem perdut el costum d’escriure permeteu-me que us faci una petició de paraula, res té a veure amb l’Ajuntament, ni tampoc amb el poble, és un prec genèric i complicat que requereix de la vostra aportació.
El que us demano és una cosa que hem de saber trobar els grans però que servirà pels petits, i no és ni res més ni res menys que TEMPS, temps per escoltar als nostres infants, temps per jugar amb ells, temps per educar-los, per ensenyar-los a gaudir del que tenen i a prescindir del que els falta, temps per dir-los que els estimem i que són molt importants.
Majestats només cal mirar la cara dels nens i nenes d’aquí baix per veure que la vostra alegria, la vostra esperança i les vostres ganes de donar s’encomanen amb facilitat. Aquesta nit vosaltres i ells sou els protagonistes, per tant us passo la paraula tot dient:
VISCA ELS TRES REIS !!!
Demà nit de Reis, em toca fer el discurs, doncs exerceixo d’alcalde accidental per absència del titular que és de vacances, el que diré als meus conciutadans és el que heu pogut llegir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)