Aquesta tarda he compartit una estona amb en Marc Testart periodista del setmanari l’Empordà, parlant amb ell de les ADF repassava la meva vinculació amb els incendis forestals.
Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.
Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.
En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.
Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.
Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.
En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada