Un any a Madrid

Un any després del govern més progressista de la història es constata que la situació no millora ni per Catalunya ni per les comarques gironines. La coalició d’esquerres continua arrossegant molt dels defectes dels governs Rajoy agreujats per la situació de crisi generada per la covid19.

S’ha fet evident la manca d’un suport efectiu a pimes i autònoms, no només no han arribat ajuts a fons perdut com a altres estats europeus, sinó que s’ha actuat com havien fet els governs del PP, apujant-los la quota. Quan més necessàries seran les polítiques actives d’ocupació, aquest govern retalla l’aportació un 22%, Catalunya rebrà 86M menys. Els ERTO, una bona eina a priori, tampoc acaben de funcionar i moltes persones tenen problemes per cobrar.

Aquest és el govern dels grans titulars en polítiques socials però la seva aplicació sempre va coixa, incapacitat de gestionar bé l’ingrés mínim vital, de complir amb la llei dependència, continuen els desnonaments, s’afavoreixen als fons voltor, a la banca i als grans tinents. Quan més caldria potenciar les polítiques socials el govern Sánchez no té cap vergonya per augmentar el pressupost de la casa del Rei i l’exèrcit. Dues institucions que també avalen la poca qualitat democràtica de l’estat espanyol. Aquest govern tan progressista lluny de revertir la situació el que fa es ajudar al fugitiu de l’emèrit per tapar els seus abusos i mirar cap a un altre costat banalitzant les cada vegada més freqüents mostres de feixisme de l'estament militar.

La repressió no s’atura, l’independentisme i la dissidència continua patint persecució a tots nivells. La llei mordassa tan qüestionada per els que governen quan eren a l’oposició continua ben vigent i el 155 digital també. No tenen cap solució política per Catalunya, neguen amnistia  i especulen amb indults, amb reformes codis penals que no tenen capacitat d’abordar.

Aquest és un govern que recentralitza la gestió i quan veu que no se’n surt presumeix de descentralitzar-la deixant gestionar des d’aquí però sense donar els recursos necessaris per poder-ho fer bé. És un govern incomplidor amb Catalunya, no hi ha millora amb dèficit fiscal que acaba traduint-se en dèficit social,  tampoc en drets i llibertats.

A les comarques gironines un any després del “gobierno más progresista” no hem notat canvis respecte als  governs de Rajoy.  L'abandonament de l'Estat pel que fa a les infraestructures segueix clamant al cel, i per molt que ens diguin que en el pressupost del 2021 es contemplem algunes partides d’actuacions pendents de fa una dècada o més, per experiència sabem que el que acaba fent bo el pressupost és la seva execució i amb el nivell d’incompliment reiterat per part de l’Estat no es pot ser massa optimista. D’exemples n’hi ha dotzenes, els desdoblaments pendents de la N-II i la N-260 o les millores a les línies R-3 i R-11,  la supressió de passos de nivell, l’abaixador de l’AVE a l’aeroport, ...aquests incompliments representen problemes de mobilitat, que generen accidents i ens resten competitivitat afectant negativament el desenvolupament de la demarcació i la qualitat de vida de la ciutadania.

Així que cal continuar treballant a Madrid per revertir aquesta situació, però sobretot cal continuar treballant aquí per avançar cap un estat propi que pugui prendre les seves decisions,  gestionar els seus recursos i fer les millors polítiques en tots els àmbits pels seus ciutadans.