Avui a Catalunya independència és sinònim de democràcia

D’aquí uns mesos farà 8 anys que faig d’alcalde del Port de la Selva. Us puc assegurar que en aquests període el nostre dia a dia, el dels alcaldes i alcaldesses, ha fet un canvi significatiu. M’explicaré.

Quan em vaig proposar optar a l’alcaldia del meu poble, ho vaig fer perquè estava disposat a invertir un període de la meva vida al meu municipi i als meus veïns i veïnes. Era ben conscient que em tocaria esmerçar moltes hores a la gestió pública per donar resposta a les necessitats de tothom prioritzant sempre el bé comú. Sabia que des de l’ajuntament hauria de planificar, oferir uns bons serveis bàsics i complementaris, garantir la seguretat, fomentar l’economia local, promoure el turisme, donar suport a les entitats, tenir al dia els equipaments públics, vetllar pel territori, d’intercedir en els conflictes,... Com feien tots els alcaldes i les alcaldesses d’aquest país. En aquell moment també sabia que hauria d’ampliar l’agenda i que, sense deixar de treballar intensament pel meu poble i la seva gent, em tocaria treballar pel país, perquè si volíem fer les millors polítiques en tots els àmbits ja resultava evident que no ho podíem fer dins l’Estat espanyol. Un Estat espanyol que s’havia carregat un Estatut referendat pel poble de Catalunya i elevat a llei orgànica, un estat que no estima la nostra llengua, que qüestiona el nostre model educatiu, que capa les nostres infraestructures, que es carrega les nostres lleis socials, energètiques, mediambientals... per tant sabia que des del municipalisme, també hauria de treballar per assolir democràticament un nou estat, un estat que m’ajudes a servir millor al meu poble.  

El que no sabia ni havia previst és que m’hauria de dedicar a defensar els drets bàsics i fonamentals meus i dels meus conciutadans. Estava enganyadament convençut que a l’Europa del segle XXI aquest era un fet assolit i garantit.

Després de 8 anys al capdavant del meu ajuntament, sense deixar d’atendre ni un moment tot allò que ja sabia que hauria de fer, avui la meva prioritat és defensar els drets i llibertats de tots els ciutadans que, dia rere dia, veiem que son vulnerats.

El dimecres d’aquesta setmana n’hem tingut un exemple més amb la detenció gratuïta, arbitraria i injustificada de 16 persones, entre elles dos alcaldes, l’Ignasi Sabater de Verges i en Dani Cornella de Celrà, dos electes al capdavant dels ajuntaments dels seus pobles amb qui no comparteixo ideologia política, però si valors i que estic convençut que avalen i comparteixen els motius que em van portar a optar a l’alcaldia.

Dimecres, l’Estat espanyol va fer un pas més cap el seu empobriment democràtic, que ja estava en situació de misèria. Perquè en Dani i l’Ignasi no van ser detinguts pel que van fer o van deixar de fer, van ser detinguts pel que pensen i pel que anhelen. Com van fer amb els nostres líders socials i polítics, com han fet, en major o menor intensitat amb tanta i tanta gent d’aquest país. I quan un Estat persegueix a les persones pel que pensen, dinamita d’arrel els seus drets bàsics i fonamentals.

I aquí estem els alcaldes i les alcaldesses, com no podria ser d’altra manera, lluitant per garantir que els nostres veïns i veïnes es puguin reunir, es puguin expressar lliurement, es puguin manifestar cívicament i puguin decidir democràticament. I tots sabem que això a l’Estat espanyol tampoc és gratuït, ho confirmen les més de 500 causes obertes contra el món local sobiranista sense tenir en compte l’exercici de coacció de la fiscalia pel nostre paper en el referèndum de l’1 d’octubre. Tot això mentre veiem cada dia com el feixisme campa pels carrers amb la complicitat de qui l’hauria d’aturar i limitar.

El comportament de l’Estat espanyol ha tingut la trista virtut de convertir la independència en sinònim de democràcia, perquè a aquestes alçades només la independència garantirà la democràcia. Una democràcia inclusiva i vertebradora, basada en els millors valors republicans, els de la llibertat i la igualtat, però també els de la justícia social, la transparència, la participació i la proximitat, una proximitat de la que els electes locals ens en sentim garants i que estic convençut que tots practiquem. Una proximitat que avui ens apel·la, per dignitat, a avançar units cap a al República, una república que ja tindrem temps de decidir com ha de ser, però que de sortida i de forma immediata garanteixi a la gent d’aquest país pensar i anhelar el que vulgui sense veure perillar la seva llibertat.