Crònica del viatge del NO

Dimarts 8 d’abril de 2014 l’AVE, que ha arribat vint anys tard a casa nostra, surt puntual a les vuit menys cinc cap a Madrid. Hi vaig embarcat com a membre de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Hi anem a donar suport als tres parlamentaris que van al Congrés a demanar la cessió de la competència per fer la consulta del 9 de novembre. De Figueres a Barcelona repasso la premsa, les possibilitats d’èxit són inexistents, però, malgrat tot, estic convençut que aquests és un viatge que cal fer. A les nou menys minuts arribem a Sants, s’afegeixen a l’expedició l’Alcalde de Vic i President de l’AMI, en Josep Maria Vila d’Abadal, l’Alcalde de Ripoll, en Jordi Munell i la Rosa Sanjaume, Coordinadora de l’Associació. L’Alcalde de Montblanc, en Pep Andreu, el de Balaguer en Josep Maria Roigé i el de Flix, en Marc Mur han agafat l’AVE a Lleida i arribaran a la capital de l’Estat vint minuts abans que nosaltres. L’expedició la completa l’Alcalde d’Olot en Mia Coromines, que ja és a Madrid. Durant una part el viatge ens acompanya el periodista Xabier Barrena de El Periódico que com altres molts mitjans s’interessen per saber de les raons que ens porten a Madrid.

Al Congrés hi anem a portar l’escalf dels 690 municipis i 29 consells comarcals adherits a l’AMI,  aquesta força que ens ha de permetre fer visualitzar clarament que aquests procés no és una dèria del President o una imposició dels partits polítics, sinó el reflex del que desitja una bona part de la societat catalana.

A tres quarts de dotze arribem a Atocha, agafem el taxi i passem per la Gran Via a deixar les coses a l’hotel i retrobar la resta. Plegats enfilem cap a la Carrera de Sant Jerónimo, a davant del Congrés ens espera la premsa,  hi ha molta expectació. Ens esplaiem amb el missatge, a Catalunya volem votar perquè volem poder decidir el nostre futur, un futur que per nosaltres passa per la independència. La premsa espanyola no ho entenen o no ho volen entendre, en fi. Un cop atesos els mitjans, busquem un lloc per dinar, coincidim a l’entrada del restaurant amb l’expedició del PSC encapçalada per en Maurici Lucena i en Miquel Iceta, salutació de rigor i poc més. Val a dir que hi ha amb nosaltres, en Marc Mur, un dels dirigents significats del PSC a les Terres de l’Ebre que recentment s’ha donat de baixa del partit.

A dos quarts de quatre iniciem les acreditacions al Congrés, més premsa i un cafè, s’ha apujat vint-i cinc cèntims des de l’època Zapatero, ara en val vuitanta-cinc. Sembla que hi ha algun problema i no podrem entrar tots a l’hemicicle. El president i vicepresidents de l’AMI cap a dins , la resta ens quedem a la sala Sagasta, on ens trobem amb altres càrrecs electes, alguns republicans empordanesos com en Pere Trias i en Martí Armadà. Des d’aquí podem seguir la sessió a través d’un canal intern. Tinc a darrera representants del PP, diria que d’algun ajuntament català, no els identifico, però els seus comentaris vers els nostres ponents ratllen l’insult. És veritat la Marta Rovira, crec que ha estat poc encertada, discurs emotiu però infantil al meu entendre. Quan intervé el Sr. Rajoy, la cosa es tensiona, un dels seus devots es desfà en elogis a la seva gestió i retrets a les polítiques que fem els ajuntaments, ho fa en veu alta i to provocador. M’aguanto, ni diria quatre de fresques, deu ser que a ells l’RSAL no els afecta. La cosa no va a més perquè just en aquell moment ens venen a buscar per entrar a l’hemicicle, podrem seguir el que queda de sessió amb la resta de companys. La il·lusió d’estar a la tribuna del Congrés ràpidament es converteix en mitja decepció, aquí no podem dir res, els bidells ens vigilen amb recel, prohibit fer res, no facis el gest  d’aplaudir o intentis fer servir el mòbil, sense mòbil s’han acabat els twits.

Les intervencions s’allarguen, totes sobre el previst. El Sr .Rajoy s’empara amb la legalitat de la sagrada Constitució per dir NO. El Sr. Rubalcaba que sí però que no, en Duran una de freda i una de calenta; per moments em costa relacionar-lo amb en Jordi Turull, al meu entendre bon discurs jurídic, poc contingut polític. Tot seguit el Sr. Coscubiela defensa la consulta com a pas previ al federalisme.  Quan arriba el torn de la  Sra. Rosa Diez (UPyD) s’em remou l’estómac. Quin discurs més reaccionari, les seves dosis de populisme m’enerven molt, surto de l’hemicicle, més d’un ha fet el mateix, en el passadís coincideixo amb la Muriel Casals i en Lluís Corominas. A les sales annexes l’Oriol Amorós, l’Alberto Fernández Díaz i molts altres polítics catalans que busquen, com jo, un endoll on carregar el telèfon. Torno a l’hemicicle, intervé  el Sr. Aitor Esteban, avui els bascos (EAJ-PNV) es mullen i estaran al nostre costat. El segueix l’Alfred Bosch, amb un molt bon discurs, el procés es mou agradi o no. Arriba el torn de la resta de representants del Grup mixt, Sr. Errekondo d’Amaiur diu que ens recolzen i votaran favorablement, la Sra. Olaia Fernández (BNG) també, la Sra. Ana Maria Oramas de Coalición Canaria s’abstindran, el Sr. Joan Baldoví de Compromís està a favor de la consulta. El Sr. Enrique Álvarez (Foro Asturias) evidentment no, igual que Sr. Salvador Armendáriz (UPN) i finalment la jove diputada Sra. Uxue Barkos (Geroa Bai) que ens avala.

S’inicia el torn de rèpliques, portem gairebé sis hores de debat. Val a dir que ara els tres representants del Parlament de Catalunya han estat molt bé, especialment en Jordi Turull, ja ho havia estat a la part de l’exposició però ara hi posa més energia i contundència, la Marta Rovira està més relaxada i en Joan Herrera es mou com peix a l’aigua. La resta, més del mateix, la líder d’UPyD  em torna a treure de polleguera, mirant amb to desafiant als nostres tres parlamentaris i fent esment al nostre President, els diu que els que no compleixen les sentencies són delinqüents i, a Espanya, a aquests se'ls persegueix. Igualment denuncia que els catalans que no estan a favor del procés viuen oprimits perquè els marginem. Tot plegat patètic.

Finalment darrera intervenció del portaveu del Partit Popular, Alfonso Alonso per refermar el No i dir-nos que ens estimen molt, i tant, penso, el seu amor és d’aquells que maten.

Arriba l’hora de la veritat, cap sorpresa, una abstenció i “quasi tres-cents” vots negatius a “no arribem a cinquanta” de favorables. Després de set llargues hores sortim amb la cua entre cames com era previsible. Saludem als nostres ponents i compartim comentaris amb bona part dels catalans que hem fet el seguiment. Hi ha altres empordanesos com els bons amics Pere Maluquer, senador i en Carles Pàramo, diputat. Aquest darrer s’afegeix a la comitiva de l’AMI i ens acompanya a fer un sopar lleuger. També sopa amb nosaltres en Marià Vila d’Abadal, que a més de germà de l’Alcalde de Vic és gerent de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears i, per tant, habitual de Madrid. Per això deixem que abans d’anar a dormir ens convidi a fer una copa a l’històric bar Cock.

Sense esmorzar, perquè m’he adormit, a tres quarts de vuit agafem el taxi de nou cap a Atocha. Una part de l’expedició ja ha sortit, jo torno amb els alcaldes de Balaguer, Flix i Ripoll. A migdia tenim Junta Directiva de l’AMI a Barcelona.

Després de la contundent resposta dels diputats espanyols, totalment contrària a la celebració d’una consulta, que al meu entendre, és l’eina més democràtica que tenim per determinar el nostre futur, des de l’Associació de Municipis per la Independència estem convençuts que el món municipal hem de continuar defensant, ara i sempre, el dret d’autodeterminació dels pobles i amb la finalitat de poder exercir aquest dret treballarem amb fermesa per aconseguir-ho al costat de les institucions i de la societat catalanes.  

Quedi clar que donarem suport al govern de la Generalitat de Catalunya en totes les accions que vagin encaminades a aconseguir aquest objectiu. I, si convé,  facilitarem i impulsarem la celebració d’una consulta a Catalunya per tal que els ciutadans i ciutadanes, democràticament, puguin decidir si volen la independència del nostre país

Amb aquesta declaració d’intencions recollida per la Junta Directiva de l’Associació de Municipis per la Independència, en la reunió celebrada el 9 d’abril de 2014, en el marc del centre de la resistència de 1714 del Born acaba la crònica d’un viatge que, malgrat el no, continua.