La campanya i el vot de la meva vida! #JuntspelSi

Aquest vespre he tancat la campanya en nom de Junts pel Si a casa meva, a El Port de la Selva, municipi que m'ha vist créixer i del que en sóc alcalde. Us reprodueixo el que he dit al centenar de veïns que m'han acompanyat.

Bona tarda i gràcies a tots i totes per respondre a la nostra convocatòria, bé hauria de dir gairebé a la meva, perquè dec ser dels únics candidats de Junts pel Si que aquesta hora no és Barcelona. Però he volgut que fos així perquè el meu compromís amb El Port de la Selva i amb tots vosaltres és immens i intents i no volia, ni podia deixar passar l’oportunitat d’adreçar-me al meu poble com a candidat de Junts pel Si!

Coincidireu amb mi que viure aquest moment, viure el procés en que es troba Catalunya és apassionant. No cal que us digui que és un honor poder treballar al costat de tanta i tanta gent per una causa tan noble com és la independència del nostre país.

Per mi poder-ho fer en primera persona des de  l’executiva de l’AMI ja fa uns anys  i des de la candidatura de Junts Pel Si el darrer mes, n’hi que sigui com a reserva, ha estat i és una experiència impagable.

Deixeu-me fer una mica d’història, per posar-nos tots en situació i deixar clar que això no és la dèria d’un president, ni d’uns polítics.

La majoria sabeu de la meva relació amb els incendis forestals,  tots de ben segur recordeu l’incendi que va viure la nostra comarca el juliol d’ara ha fet tres anys ,un incendi  que va cremar un bon boci de l'Alt Empordà. Dimarts passat em va tocar anar a fer campanya a Agullana, un dels municipis envoltats pel foc. Mentre hi arribava observava com el verd havia guanyat lloc al negre, i m’admirava amb la resistència dels nostres boscos i pensava que era similar a la nostra resistència com a poble.

Un poble, el català, que fa tres cents anys que resistim el foc espanyol, un foc que reiteradament intenta cremar el nostre progrés, el nostre benestar, la nostra cultura, els nostres costums, la nostra manera de ser i de fer, en definitiva tot allò que ens és propi.

Per activa i per passiva s’ha intentat descafeïnar Catalunya, s’ha intentat que el nostre país acabés sent una província més del Regne d'Espanya.

I en això estan encara avui els nostres veïns. Cada divendres el Consell de ministres ens deixa un regalet,  que ens retalla competències, que recentralitza, que qüestiona les nostres iniciatives (com el decret-llei de pobresa energètica o l’impost sobre dipòsits bancaris i fons d’inversió)  que no perjudiquen només als independentistes de pro com jo, si no el dia a dia dels nostres conciutadans més vulnerables.

És evident que durant aquests darrers tres segles, ens hem esforçat una vegada i una altra per encaixar en aquest projecte hostil anomenat Espanya.

El darrer intent l’Estatut d'autonomia del 2006.

Fou al meu entendre la sentència contra aquest estatut la que va despertar al país del síndrome d’Estocolm en que es trobava  i el  juliol del 2010 després de la manifestació convocada per Òmnium sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim» Catalunya va fer un cop de timó i es posava, més ben dit ens posàvem en marxa definitivament per defensar la nostra dignitat nacional.

Es refermava el camí cap al dret a decidir, iniciat uns mesos abans amb la primera consulta popular per la independència d'Arenys d’Amunt.

En aquell moment també alguns ajuntaments volgueren fer un pas més, amb el  «moralment exclòs de la constitució espanyola» del nostre ajuntament, s’iniciava, llavors, la gestació de l’Associació de Municipis per la Independència que avui té associats 753 municipis que representen la meitat dels ciutadans del país.

Però el que ha estat determinant ha estat la implicació de molts gent, gent com tots vosaltres, la  societat civil.  N’és la prova més evident l’Assemblea Nacional Catalana, amb gairebé 50.000 socis, una organització que ha estat capaç de mobilitzar milers de persones al territori i més d’un milió les darrers diades. Amb l’ajuda d’ Òmnium Cultural i Súmate. Però també amb el Cercle Català de Negocis, el Col·lectiu Emma, la Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, la Plataforma per la Llengua, Sobirania i Justícia, ...

El principal objectiu de tots aquests col·lectius és el de sumar esforços per aconseguir la creació d’un estat propi per Catalunya.

Tota aquesta mobilització, políticament es va traduir  en la necessitat de donar la paraula al poble per escoltar-lo.

Per activa i passiva es va intentar convocar un referèndum acordat amb l’estat espanyol, però ens varen tancar totes les possibilitats en base a la interpretació de la sagrada i reconsagrada Constitució Espanyola.

Ep! Una Constitució que han estat incapaços de interpretar per deixar-nos decidir, però que si han estat capaços de canviar-la, en dos dies, seguint els dictats de la Merkel, per pagar el deute.

Reprenc el fil dient-vos que, és veritat que les urnes van sortir al carrer el passat 9N de 2014.

Hi vàrem poder fer una consulta amb un ampli suport, el de 87 dels 135 parlamentaris i 920 ajuntaments dels 948. Malgrat totes les mancances, el resultat fou clar. Però no va servir perquè Espanya ens escoltes sinó que va servir perquè espanya es querelles contra el president i les conselleres d’ensenyament i governació.

I per això som aquí, per acabar la feina, per poder votar legalment i fer, de la única manera possible, el que més s’aproxima al referèndum desitjat per poder decidir el nostre futur.

I per poder donar aquest caràcter plebiscitari, (per cert un caràcter plebiscitari que ja ningú qüestiona a aquestes alçades).Per donar aquest caràcter de plebiscit a aquestes eleccions molta d’aquesta gent de la que us parlava i entre ells el president i el cap de oposició amb els seus respectius partits  ens presentem junts.

Hem creat una candidatura transversal i heterogènia, a on hi ha sensibilitats ben diferents  i que tenim un objectiu comú: Millorar la vida de tothom que viu a Catalunya.

Estem segurs que això només ho podem fer si som un país normal amb les eines que té qualsevol estat democràtic.

I tot això ho fem perquè estem tips de ser maltractats, de viure en un estat que massa sovint, per no dir sempre, ens va a la contra.

Tips de viure en un estat que ha estat incapaç d’acabar amb el franquisme.

Tips de viure en un estat on no saben que és la separació de poders i per tant no existeix i tots es barregen.

Tips de sentir que aquí es discrimina el castellà, quan en molts àmbits és a la inversa.

Tips que ens diguin que adoctrinem a les escoles quan el Sr. Wert és qui diu que cal espanyolitzar als nostres nens.

Tips de circular per una N-II atrotinada que suporta la major part del transit d’entrada i sortida de la península.

Tips d’haver de pagar 25€ d’autopista per anar d’aquí a Barcelona  quan pràcticament pots travessar la resta des l’Estat per autovies de franc.

Tips que malgrat ser la zona de l’Estat més industrialitzada i que per on circulen totes les mercaderies provinents del llevant i els sud de l’Estat no es prioritzi el corredor mediterrani o ens facin propostes com fer-lo passar per Saragossa i el mega túnel de Canfranc.

Tips que capin l’aeroport de Barcelona perquè no superi al de Barajas.

Tips de rebre el 8% de les beques quan tenim el 17% dels estudiants.

Tips d’haver de rescatar bancs que ens deien que estaven immaculats.

Tips d’operacions “xapussa” com el Prestige de ja fa tems o el Projecte Castor recentment.

Tips de Gurtels, Palmaarenas, Malayas o Noos. I referint-me a aquets no vull obviar els casos d’aquí, màxima condemna per tot el que s’ha fet malament, i s’explica molt bé en el nostre programa que farem un país  net de corrupció a on qui la faci la pagui, sense cap impunitat).

Tips definitivament que ens amenacin i ens facin por.

Són els nostres temps de canvis i, com sempre aquests canvis generen incerteses.  Però el que fa l'Estat espanyol, la majoria dels polítics partidaris del No, els periodistes  del règim, la banca, i altres detractors de la independència,  és immoral. No si val voler convertir la incertesa en por i molt menys emparant-se en mentides.

Nosaltres tenim els objectius clars, la nostra és una candidatura integradora formada per gent orígens diversos, de tendències polítiques diferents, àmbits laborals diferents, ...

La nostra és la candidatura de la generositat i de solidaritat amb tothom i per tothom: amb els que van néixer aquí, amb els que van arribar fa temps, amb els que han arribat fa poc i amb els que arribaran en el futur.

De solidaritat amb tothom, també amb la resta de pobles de l’Estat espanyol amb qui hi tenim molts lligams, lligams que no ens ho trencaran, no ens ho trencaran perquè això dels orígens de cadascú, ja s’ha dit una mil vegades que avui no és important d’on venim, avui és important on anem i com hi anem, i vull insistir hi anem tots i hi anem Junts.

De solidaritat també amb els pobles de la Mediterrània, amb aquells que ara pateixen la cruesa de la guerra, i amb la resta de pobles del món perquè no pot ser d'altra manera.

Catalunya viu la revolució dels somriures. També dels somriures de molta gent implicada en aquest projecte. La nostra candidatura, la de Junts pel Si, és la de la il·lusió i esperança, l’esperança de construir un país millor, dedicat als que ja no hi son,  a tots aquells que van lluitar per ser on som però que malauradament ens han deixat pel camí, però sobretot pel nostre futur, pel dels nostres fills, dels nostres nets i de les generacions que ens precediran.

Deia ahir el nostre cap de llista en Raül Romeva a Girona, “No som millors que ningú simplement som i volem ser, en contra de ningú, a favor de tothom”

I això ho pot dir gràcies a la transversalitat de la nostra candidatura, aquesta amalgama de persones ho fa possible. Fa possible construir un país no des d’una sola sensibilitat si no de moltes, sense excloure a ningú. Hi ha alternatives que ja diuen que amb el President Mas no faran res. Reflexioneu-hi. Però és que nosaltres també ho farem amb els que hagin optat no, perquè volem fer un estat on també si sentin còmodes, i on puguin expressar-se lliure i democràticament. Perquè nosaltres ja sabem que és viure en un estat hostil que no et deixa expressar amb llibertat.

Si a aquestes alçades algú encara no ha entès que  aquestes no són unes eleccions com d’altres, te un problema. Som davant una cita electoral que ha de servir per canviar el futur d'aquest país, el nostre futur.

Son unes eleccions que ens ha de permetre gestionar el nostres propis recursos per evolucionar, per créixer, per ser més competitius, perquè tothom que visqui a Catalunya pugui prosperar.

Son unes eleccions per atendre, com cal, les necessitats més bàsiques de la població i garantir drets universals com l’habitatge, la sanitat o l’educació.

Son també unes eleccions per preservar la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra llengua.

Son en definitiva unes eleccions per construir un país normal.

Diumenge estem convocats a manifestar-nos a les urnes, no hi cap  fórmula d'expressió al món més democràtica que la de votar.

Tots i cadascun de vosaltres podreu mostrar lliurement la vostra opinió, la vostra opció política, triareu el model de país que voleu.

I com diu el nostre cap de llista per Girona, en Lluis Llach, "triareu si voleu continuar sent aspirants a ciutadans en un Estat del segle XIX que ens tracte com a súbdits o si per contra voleu ser ciutadans de ple dret a la República Catalana, un Estat d'Europa del segle XXI". Jo ho tinc clar!

 Per aquests motius us demano, més ben dit us demanem, ara més que mai, que feu ús del vostre VOT, que no deixeu escapar aquesta oportunitat de canviar les coses.

I no només us demanem això, també volem que ens ajudeu a convèncer als vostres familiars, amics i veïns que encara no s’han decidit. El seu VOT també és necessari.  Deia ahir , també a Girona, l'Oriol Junqueras, "Això no està guanyat, no sobrarà cap vot i tots els vots ens faran servei."

O sigui que ara no hi lloc per la indiferència, la renúncia o la por. Junts pel Si us necessita. Hi hem de ser tots i totes.

I abans d'acabar, deixeu-me passar-vos un vídeo, perquè he anat fent cites dels nostres candidats, però aquesta ho sintetitza tot tan bé i amb tanta força que s'ha de mirar  Discurs Artur Mas

Dues darreres reflexions. La primera, ahir a Girona, hi havia quebequesos i escocesos, ells saben molt bé que hi ha molta gent que es penedeix d'haver votat no. Per contra no hi ha cap lituà, estonià o letò que s'hagi penedit de votar si.

I la segona, en clau d'humor, però no per això menys certa. La independència no és la bicoca, no és una panacea que ens ho solucionarà tot, però segur que no és tan dolenta com diuen per Catalunya, perquè si ho fos l'Estat Espanyol ja ens l'hauria donada.

Ara si acabo, comptem amb vosaltres i amb el vostre vot. Voteu per mi, voteu per vosaltres, voteu per les vostres famílies, voteu per el Port de la Selva i voteu per Catalunya!

Voteu Junts pel Si, No us en penedíreu!

Moltes gràcies! Fem-ho possible!