Vogarem junts?

Diumenge, quan arribava a casa després d'haver seguit l’escrutini de la mesa electoral del meu municipi i a la vista dels resultats generals escrivia El missatge no ha calat, faig un anàlisi en calent, espero equivocar-me, però el somni independentista s’allunya. Per fer aquest camí calia un gran líder, i el teníem, al meu entendre avui ha quedat tocat i afeblit. M’agrada que ERC sigui la 2a força, però és igual . A hores d'ara Espanya està tranquil·la i el món gira la vista. Han derrotat al President Mas, que havia entomat el sentiment d'un poble. Aquest era un tren massa important per deixar-lo passar. Cal veure com es posiciona ERC, però la governabilitat del nostre país s’augura complicadíssima. Segurament a hores d'ara alguns ja es deuen lamentar del sentit del seu vot. Però al final el poble ha parlat i cal respectar-ho. Ànims Artur!

Un cop refredada i reanalitzada la situació, no sóc massa més optimista, en primer lloc perquè les expectatives que m’havia generat eren  tan  importants que un no es pot refer en dos dies. I en segon, perquè el panorama no hi ajuda.

Començaré per casa. Ningú convidarà al senyor Duran a marxar? a CiU hem estat #totsambelpresident menys un.  I jo em pregunto perquè ens ho hem deixat fer.  De la nostra pèrdua de vots ell n’és part responsable, jo que he estat a peu de carrer ho tinc claríssim, no ho dic avui, saben els meus companys de l’executiva comarcal que he estat terriblement queixós durant la campanya. Arribats aquí, si volem continuar avançant cap el dret a decidir i l’estat propi, no el podem mantenir més al costat del President.

Qualsevol possibilitat d'avançar cap a la independència amb l’organització d'un referèndum que ens permeti esdevenir un nou estat d'Europa passa per posar-nos d'acord amb ERC. És esperançador que després de les declaracions d'ahir  avui l’Oriol Junqueras digui que assumiran les responsabilitats que facin falta per fer el referèndum sortir de la crisi el més aviat possible.

Però com ho farem? cal gestionar el dia a dia, i amb la situació actual aquesta no és una tasca ni fàcil ni agradable. El marge de maniobra és petit, tant si t’ho mires des de l’esquerra com des de la dreta. Per tant caldrà molta generositat per totes les parts per tenir, ja no dic un govern fort, em conformaria en que fos estable.

Si som capaços de governar aquest dia a dia, sense que ningú intenti imposar el seu projecte de país (això ja ho farem l’endemà i tothom podrà defensar-lo) podrem prioritzar el dret a decidir, organitzar un referèndum i treballar per guanyar-lo.

No hem d'oblidar que tenim un opositor poderós, amb estructures d'estat consolidades, que juga brut i que no és qüestionat ni per conservadors ni per progressistes.

La situació és complexa, però el primer pas depèn dels dos grans partits sobiranistes. El President Mas va fer el que tocava, va escoltar el poble i li va donar la paraula . El resultat no ha estat el que s’esperava, però l'ha entès a la primera. Manté el compromís però no ho podrà fer sol. Només ens hem de posar d'acord  Serem capaços de fer-ho? Ho donarem la raó a Madrid, que el diumenge a la nit van tancar la carpeta del nostre dret a decidir perquè saben que els catalans ens marquem tots solets.

Malgrat, de moment, no poder superar el pensament que el clímax de l’independentisme ara mateix ens queda un pas enrere perquè no hem agafat la barca que tocava,  penso continuar vogant per la llibertat del meu país!!!