Benvolguts regidors, regidores, portadors i portadores de la Flama, veïns i veïnes.
Un any més la rebuda de la Flama del Canigó inicia els actes de la revetlla de Sant Joan, una revetlla de festa, però també de reivindicació d’uns costums i tradicions que ens són propis.
Aquesta flama que ens porteu des del cim del Pirineu ens recorda la necessitat de fer-nos valdre constantment com a poble i respectar com a Nació.
Ens “apreten”, no cal que us ho digui, ens “apreten” molt. Qualsevol pas endavant és vist com la demanda d’uns privilegis insolidaris i, amb aquesta excusa es posa límits als nostres drets i es justifica el nostre espoli.
El poble català és un poble obert, integrador, cooperant i assenyat, però també lluitador i reivindicatiu quan convé i, avui convé. I convé estar atents, molt atents.
Amb menys d’un any hem passat de la manifestació del 10 de juliol, on ens reafirmàvem com a Nació i dèiem que volíem decidir a la del 15 de juny on el catalanisme i la reafirmació nacional brillen per la seva absència.
Pot estar bé que la gent s’indigni, però cal identificar els perquès i, no es pot obviar que la situació de Catalunya respecte a Espanya també hi ajuda. La indignació dels catalans no pot ser la indignació dels de Madrid o dels d’Atenes, la indignació de Catalunya no es pot perdre en la globalització.
Ens toca viure moments difícils, com ho van ser a mitjans dels segle passat els inicis de la Flama del Canigó. Durant més de 50 anys aquesta flama ha estat exemple de com un poble vetlla per la seva història, per la seva cultura i pels seu patrimoni i, així ha de continuar sent.
No ens conformem amb noves situacions enganyoses, no sentim feblesa, no ens rendim. Canviem les persones, avui per primer cop us rebo jo com a representant acabat d’escollir, però la força i els sentiments dels que us han rebut durant anys continuen vigents.
Als que veniu del Nord us vull transmetre l’agraïment i la solidaritat del Port de la Selva per la vostra sentida constància que fa que cada 23 de juny compartim aquest acte.
Als que sou aquí us animo a gaudir amb alegria i prudència de la revetlla.
I a tots plegats us encoratjo a mantenir la Flama més viva que mai!
Visca la Flama del Canigó i visca Catalunya!!!
El Port de la Selva, 23 de juny de 2011
11/6/11
El meu discurs de presa de possessió com Alcalde del Port de la Selva
Regidores, regidors, senyores, senyors, amigues i amics gràcies a tots per acompanyar-nos en aquest moment en que acabem de complir amb el mandat democràtic de constituir aquesta Corporació Municipal prenen possessió dels nostres càrrecs.
No cal que us digui que aquest és un dia de gran rellevància en la meva vida i desitjaria que també ho fos per tots vosaltres.
Deixeu-me començar agraint el suport dels que amb el vostre vot heu fet possible que jo avui tingui el gran honor de ser l’Alcalde del Port de la Selva.
Vull agrair també la participació dels que exercint el vostre dret legítim, heu preferit altres opcions.
Tots heu fet possible que avui estrenem un nou Ple municipal. Un Ple amb cares vistes però també amb cares noves. A tots, gràcies. Vàreu escoltar, valorar i escollir. La vostra decisió expressada lliure i democràticament és inapel•lable.
Gràcies també als companys del partit i sobretot als de candidatura, que amb el vostre treball i generositat m’heu ajudat i, m’ajudareu, en aquest repte. Gràcies per la vostra incondicional, permanent i sòlida confiança.
Avui també és un dia per acomiadar amb agraïment a tots aquells que han estat regidors fins ara. Diem adéu a persones que portaven varies legislatures treballant i defensant aquest poble, a vegades de forma poc reconeguda. A tots ells, començant pel que ha estat l’alcalde durant els darrers setze anys, en Genis Pinart i acabant per en Xavier Bassaganya passant per en Quim Nadal, voldria donar-los les gràcies en nom meu i, si m’ho permeteu, de tot l’Ajuntament i del municipi del Port de la Selva.
Genis, Quim i Xavi sé de l’interès i l’estima que teniu pel vostre poble i us animo a continuar treballant per ell, ara des d’altres àmbits, aprofitant la vostra experiència i el vostre bagatge que no podem, ni volem deixar perdre.
Crec que la darrera legislatura no ha estat un exemple de bona relació entre govern i oposició, tampoc ha estat un exemple la campanya electoral, des d’alguns sectors s’ha afavorit un clima de confrontació que encara cueja i, que El Port de la Selva en cap cas es mereix.
Vagi, doncs, per endavant la meva ferma i, si convé, obsessiva voluntat de garantir la convivència.
I en els que avui heu promès el càrrec us demano que m’ajudeu. Necessitem fer política, opinar i expressar-nos, si ho fem emparant-nos en la veritat, el sentit comú i sobretot el respecte, tots els nostres votants ens ho agrairan i, de ben segur si afegiran.
A partir d’ara tenim a les nostres mans la possibilitat de fer del nostre municipi un lloc encara millor. Tenim la possibilitat d’escoltar i de treballar per tots els nostres veïns i veïnes. Cadascú ho farà des del lloc que li correspon, uns des de l’equip de govern i els altres des de l’oposició.
Espero que la solemnitat i la importància d’aquesta jornada ens ajudi a prendre consciència, als que aquí seiem, de la gran responsabilitat que suposa formar part d’aquesta institució.
Com us deia, és un gran honor assumir la responsabilitat que m’heu atorgat els Portselvatans amb el resultat d’aquestes eleccions tan participatives, que hagueu votat un 85% dels electors és el millor símbol de normalitat democràtica i, només alguna ment rebuscada ho pot entendre d’altra forma.
Avui, després de setze anys com a regidor, he rebut la confiança dels meus companys del grup de Convergència i Unió per tal d’encapçalar un nou equip i liderar el meu poble. Entomo el càrrec amb il•lusió i ganes, ganes de servir al Port de la Selva i a la seva gent procurant en tot moment ser digne de l’encàrrec que m’heu fet. Però també us haig de dir, que per mi, no valdria la pena poder dir que sóc l’Alcalde del meu poble sense poder-hi afegir que sóc fill, pare i marit, deixeu-me donar les gràcies als meus pares per haver-me educat en la cultura dels valors i l’esforç. Deixeu-me-les donar, molt especialment, a la meva dona, l’Anna i als meus fills, en Guillem i en Bernat, pel seu amor, per la seva comprensió i el seu recolzament.
Seré l’alcalde i el servidor de tots, dels que m’heu donat suport i dels que no, dels que m’heu respectat i dels que m’heu faltat, dels que m’heu elogiat i dels que m’heu calumniat. Sóc conscient que la dinàmica de la vida municipal és complexa, conec les obligacions del càrrec i tinc consciència de la gran responsabilitat que comporta.
Seré proper, estaré allà on passen les coses, escoltaré i treballaré, més ben dit, serem propers, estarem allà on passen les coses, escoltarem i treballarem sota la premissa de que les coses sempre es poden fer millor, així tindrem, tindreu la garantia de no quedar aturats.
Durant la campanya no hem fet promeses, però hem pres un compromís traduït en un seguit de propostes que fa unes setmanes us presentàvem, aquest és el nostre llistat de deures, tingueu-lo a mà, el volem complir i, el volem complir perquè estem convençuts que fer-ho redundarà en la millora del nostre poble i la nostra qualitat de vida.
Estaria molt bé, que tots plegats fóssim capaços de pensar en el futur del nostre poble i no en el nostre futur polític, que tots plegats treballéssim per les pròximes generacions i no per les pròximes eleccions.
Compto amb tots els que de cor ens vulgueu ajudar, amb les entitats, amb els treballadors de l’ajuntament, amb les associacions, amb les empreses, amb els comerços, amb les famílies, en definitiva amb cada persona.
I avui, que és un dia de promeses us en faig una altra: governaré amb senzillesa, humilitat i honradesa, sempre en positiu i a favor del Port de la Selva, a canvi només us demano que sigueu exigents amb els vostres drets, però que no oblideu els vostres deures.
Com què el futur només es garanteix des del present, des d’ara mateix, us encoratjo a tots, a cadascun des del seu lloc, a participar d’aquest nou projecte que avui comença, us encoratjo a teixir una il•lusió col•lectiva que ens permeti dir un cop i un altre:
Sóc del Port de la Selva i estic orgullós de ser-ho!.
Moltes gràcies, bon dia i bona legislatura!
El Port de la Selva, 11 de juny de 2011
No cal que us digui que aquest és un dia de gran rellevància en la meva vida i desitjaria que també ho fos per tots vosaltres.
Deixeu-me començar agraint el suport dels que amb el vostre vot heu fet possible que jo avui tingui el gran honor de ser l’Alcalde del Port de la Selva.
Vull agrair també la participació dels que exercint el vostre dret legítim, heu preferit altres opcions.
Tots heu fet possible que avui estrenem un nou Ple municipal. Un Ple amb cares vistes però també amb cares noves. A tots, gràcies. Vàreu escoltar, valorar i escollir. La vostra decisió expressada lliure i democràticament és inapel•lable.
Gràcies també als companys del partit i sobretot als de candidatura, que amb el vostre treball i generositat m’heu ajudat i, m’ajudareu, en aquest repte. Gràcies per la vostra incondicional, permanent i sòlida confiança.
Avui també és un dia per acomiadar amb agraïment a tots aquells que han estat regidors fins ara. Diem adéu a persones que portaven varies legislatures treballant i defensant aquest poble, a vegades de forma poc reconeguda. A tots ells, començant pel que ha estat l’alcalde durant els darrers setze anys, en Genis Pinart i acabant per en Xavier Bassaganya passant per en Quim Nadal, voldria donar-los les gràcies en nom meu i, si m’ho permeteu, de tot l’Ajuntament i del municipi del Port de la Selva.
Genis, Quim i Xavi sé de l’interès i l’estima que teniu pel vostre poble i us animo a continuar treballant per ell, ara des d’altres àmbits, aprofitant la vostra experiència i el vostre bagatge que no podem, ni volem deixar perdre.
Crec que la darrera legislatura no ha estat un exemple de bona relació entre govern i oposició, tampoc ha estat un exemple la campanya electoral, des d’alguns sectors s’ha afavorit un clima de confrontació que encara cueja i, que El Port de la Selva en cap cas es mereix.
Vagi, doncs, per endavant la meva ferma i, si convé, obsessiva voluntat de garantir la convivència.
I en els que avui heu promès el càrrec us demano que m’ajudeu. Necessitem fer política, opinar i expressar-nos, si ho fem emparant-nos en la veritat, el sentit comú i sobretot el respecte, tots els nostres votants ens ho agrairan i, de ben segur si afegiran.
A partir d’ara tenim a les nostres mans la possibilitat de fer del nostre municipi un lloc encara millor. Tenim la possibilitat d’escoltar i de treballar per tots els nostres veïns i veïnes. Cadascú ho farà des del lloc que li correspon, uns des de l’equip de govern i els altres des de l’oposició.
Espero que la solemnitat i la importància d’aquesta jornada ens ajudi a prendre consciència, als que aquí seiem, de la gran responsabilitat que suposa formar part d’aquesta institució.
Com us deia, és un gran honor assumir la responsabilitat que m’heu atorgat els Portselvatans amb el resultat d’aquestes eleccions tan participatives, que hagueu votat un 85% dels electors és el millor símbol de normalitat democràtica i, només alguna ment rebuscada ho pot entendre d’altra forma.
Avui, després de setze anys com a regidor, he rebut la confiança dels meus companys del grup de Convergència i Unió per tal d’encapçalar un nou equip i liderar el meu poble. Entomo el càrrec amb il•lusió i ganes, ganes de servir al Port de la Selva i a la seva gent procurant en tot moment ser digne de l’encàrrec que m’heu fet. Però també us haig de dir, que per mi, no valdria la pena poder dir que sóc l’Alcalde del meu poble sense poder-hi afegir que sóc fill, pare i marit, deixeu-me donar les gràcies als meus pares per haver-me educat en la cultura dels valors i l’esforç. Deixeu-me-les donar, molt especialment, a la meva dona, l’Anna i als meus fills, en Guillem i en Bernat, pel seu amor, per la seva comprensió i el seu recolzament.
Seré l’alcalde i el servidor de tots, dels que m’heu donat suport i dels que no, dels que m’heu respectat i dels que m’heu faltat, dels que m’heu elogiat i dels que m’heu calumniat. Sóc conscient que la dinàmica de la vida municipal és complexa, conec les obligacions del càrrec i tinc consciència de la gran responsabilitat que comporta.
Seré proper, estaré allà on passen les coses, escoltaré i treballaré, més ben dit, serem propers, estarem allà on passen les coses, escoltarem i treballarem sota la premissa de que les coses sempre es poden fer millor, així tindrem, tindreu la garantia de no quedar aturats.
Durant la campanya no hem fet promeses, però hem pres un compromís traduït en un seguit de propostes que fa unes setmanes us presentàvem, aquest és el nostre llistat de deures, tingueu-lo a mà, el volem complir i, el volem complir perquè estem convençuts que fer-ho redundarà en la millora del nostre poble i la nostra qualitat de vida.
Estaria molt bé, que tots plegats fóssim capaços de pensar en el futur del nostre poble i no en el nostre futur polític, que tots plegats treballéssim per les pròximes generacions i no per les pròximes eleccions.
Compto amb tots els que de cor ens vulgueu ajudar, amb les entitats, amb els treballadors de l’ajuntament, amb les associacions, amb les empreses, amb els comerços, amb les famílies, en definitiva amb cada persona.
I avui, que és un dia de promeses us en faig una altra: governaré amb senzillesa, humilitat i honradesa, sempre en positiu i a favor del Port de la Selva, a canvi només us demano que sigueu exigents amb els vostres drets, però que no oblideu els vostres deures.
Com què el futur només es garanteix des del present, des d’ara mateix, us encoratjo a tots, a cadascun des del seu lloc, a participar d’aquest nou projecte que avui comença, us encoratjo a teixir una il•lusió col•lectiva que ens permeti dir un cop i un altre:
Sóc del Port de la Selva i estic orgullós de ser-ho!.
Moltes gràcies, bon dia i bona legislatura!
El Port de la Selva, 11 de juny de 2011
10/6/11
Especulació o especulacions
La Vall de Santa Creu, és un veïnat del Port de la Selva, enclavat a la falda de la muntanya de Sant Pere de Rodes que aquests dies torna a ser noticia perquè a través de de la llei Òmnibus és vol corregir l’errada comesa en el redactat de la Llei 4/1998 que no l’excloïa expressament de l’àmbit del Parc Natural de cap de Creus .
Recularé fins al 1983, 15 anys abans de declarar Parc el cap de Creus, en aquells moments s’aprova el 1r Pla Ordenació Urbanística Municipal del Port de la Selva de la democràcia recuperada. Aquest ja definia 4 zones de conservació, essent la 1a de les zones la de la Vall de Santa Creu, en aquest document s’encerclava el nucli i les infraestructures existents que és classificaven de sòl urbà i tots els voltants eren classificats com a sòl rústic protegit (no urbanitzable), durant 15 anys la voluntat municipal va salvaguardar la Vall i va fer possible incorporar el seu entorn al Parc.
El naixement del Parc, és veritat, havia estat llargament reclamat per veïns, visitants i grups ecologistes, però el definitiu fou el suport dels ajuntaments de l’àmbit del cap de Creus, que després de les eleccions del 1995 ens organitzem i pressionem perquè el Cap de Creus esdevingui definitivament Parc Natural. Els límits que es van pactar en aquell moment amb els redactors de la Llei, en el cas del nostre municipi, eren els previstos en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. I això és el que va recollir la Llei del Parc Natural de cap de Creus. Queda clar i, tothom ha admès, que el redactat de l’annex 1 de delimitació del Parc Natural no parla del sòl urbà de la Vall de Santa Creu, però no ho és menys que l’annex 2 de la mateixa Llei, que delimita el Paratge Natural d’Interès Nacional de la Serra de Rodes, fa referència en dues ocasions al Sòl Urbà de la Vall de Santa Creu admetent la seva existència. Aquest fet ens ha de fer entendre que la no referència a l’annex 1 del sòl urbà de la Vall és motiu d’un descuit dels redactors.
La sentència emesa s’ha limitat a dir que el Pla especial no era en cap cas la figura adequada per esmenar la Llei 4/1998 i rectificar l’errada. Per tan interpretem que l’acompliment d’aquesta sentencia obliga a tramitar una modificació de la Llei 4/1998, per tal que el nucli quedi exclòs del Parc Natural.
Però anem més enllà, el fet que el nucli de la Vall de Santa Creu sigui sòl urbà no té res a veure amb la protecció del medi ni de valors naturals de l’indret, el nucli urbà des de fa més de 30 anys ha estat delimitat per sòl no urbanitzable. Els límits del nucli han estat ben delimitats pels vials existents i el desenvolupament urbanístic mai s’ha previst fora d’aquest límits. El Pla d’Ordenació Urbanística del Port de la Selva del 2004 preveia en el nucli urbà de la Vall de Santa Creu la possibilitat de com a màxim poder edificar 8 cases més, amb l’objectiu de completar el teixit urbà, a més es fixaven criteris de protecció del paisatge i l’entorn, que en cap cas trenquessin la tipologia tradicional del lloc.
L'hipotètic desenvolupament d’aquest solars situats dins l’àmbit del nucli comportarien cessions que servirien per dotar el municipi d'espais i infraestructures necessàries pel veïnat. Per tant no té cap sentit dir que el tema de la Vall és un tema d’especulació urbanística, el creixement és el mateix que es preveia al 1983 i dins del mateix àmbit.
Independentment de la possibilitat d’edificar 8 nous habitatges, el que és absurd és haver de donar a cada casa del nucli de la Vall de Santa Creu existent el tractament que es dona a qualsevol mas de l’àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, tractant-lo com una unitat aïllada i sense tenir en compte el conjunt. Altrament si la voluntat del Parc hagués estat incloure la Vall de Santa Creu dins l’àmbit del mateix existeix una figura que ho hagués permès , és la Zona d’Ordenació Especifica (ZOE), una figura que es va reservar per zones urbanitzades i urbanes que amb la llei 4/98 deixaven de ser sòl urbà per passar expressament a ser sòl no urbanitzable.
Cal veure la modificació de la Llei com la correcció d’una errada, en cap cas com un perill pel nucli històric de la Vall, ni pel seu entorn. Aquesta modificació ens permetria a tots plegats gestionar de forma clara i àgil el veïnat de la Vall, un veïnat no comparable a un mas ni a la urbanització de la Perafita (ZOE). La Vall de Santa Creu és un nucli amb personalitat, història i vida pròpia, on si ha de poder viure disposant dels espais i dels serveis necessaris per fer-ho.
Aquests dies i, per embolicar un xic més la troca, algú també s’ha referit a Cala Tamariua i a la urbanització del sector de ponent, no és pot parlar sense coneixement de causa i dir que es va moure un cartell del límit del parc per poder fer 20 cases. Cal parlar amb propietat i saber perquè les coses són com són i, que consti per endavant que preferiria que mai s’hagués edificat en aquest indret. Però si volem parlar de la urbanització de cala Tamariua també ens hem de remuntar al 1983, aquell mateix Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que establia l’àmbit del nucli urbà de la Vall de Santa Creu i protegia el seu entorn, qualificava de sòl urbà una part del vessant occidental de cala Tamariua, una zona que l’any 1992 l’ajuntament d’aquell moment va desqualificar amb una revisió del Pla del 1983. Aquesta desqualificació fou recorreguda per la promotora que promovia el seu desenvolupament i el seu recurs fou estimat per la Conselleria de Política Territorial malgrat els arguments i l’oposició municipal. I és que vivim en un país de dret on tothom el pot exercir. Tot i això, en el moment del seu desenvolupament es van poder establir a la Tamariua algunes mesures integradores i contraprestacions en forma de cessions dels terrenys que avui formen part del parc urbà de serra Carbonera, un espai de sòl no urbanitzable de 10 hectàrees contigu al parc natural qualificat com a zona de protecció paisatgística que enllaça amb el N del casc urbà del Port de la Selva.
Amb tot això vull dir que intentar posar el municipi del Port de la Selva i, l’actuació dels diferents ajuntaments democràtics com a exemple d’especulació urbanística o de creixement desmesurat és una cosa que no s’aguanta. Un poble que ha urbanitzat menys del 5% del seu terme municipal i, que a finals del segle XX fou capaç d’aportar més de 4.000 hectàrees (un 92% del terme) de sòl no urbanitzable per fer un parc natural, que acull dos paratges naturals d’interès nacional i part d’una reserva natural integral, no pot ser tractat com un proxeneta del territori.
Recularé fins al 1983, 15 anys abans de declarar Parc el cap de Creus, en aquells moments s’aprova el 1r Pla Ordenació Urbanística Municipal del Port de la Selva de la democràcia recuperada. Aquest ja definia 4 zones de conservació, essent la 1a de les zones la de la Vall de Santa Creu, en aquest document s’encerclava el nucli i les infraestructures existents que és classificaven de sòl urbà i tots els voltants eren classificats com a sòl rústic protegit (no urbanitzable), durant 15 anys la voluntat municipal va salvaguardar la Vall i va fer possible incorporar el seu entorn al Parc.
El naixement del Parc, és veritat, havia estat llargament reclamat per veïns, visitants i grups ecologistes, però el definitiu fou el suport dels ajuntaments de l’àmbit del cap de Creus, que després de les eleccions del 1995 ens organitzem i pressionem perquè el Cap de Creus esdevingui definitivament Parc Natural. Els límits que es van pactar en aquell moment amb els redactors de la Llei, en el cas del nostre municipi, eren els previstos en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. I això és el que va recollir la Llei del Parc Natural de cap de Creus. Queda clar i, tothom ha admès, que el redactat de l’annex 1 de delimitació del Parc Natural no parla del sòl urbà de la Vall de Santa Creu, però no ho és menys que l’annex 2 de la mateixa Llei, que delimita el Paratge Natural d’Interès Nacional de la Serra de Rodes, fa referència en dues ocasions al Sòl Urbà de la Vall de Santa Creu admetent la seva existència. Aquest fet ens ha de fer entendre que la no referència a l’annex 1 del sòl urbà de la Vall és motiu d’un descuit dels redactors.
La sentència emesa s’ha limitat a dir que el Pla especial no era en cap cas la figura adequada per esmenar la Llei 4/1998 i rectificar l’errada. Per tan interpretem que l’acompliment d’aquesta sentencia obliga a tramitar una modificació de la Llei 4/1998, per tal que el nucli quedi exclòs del Parc Natural.
Però anem més enllà, el fet que el nucli de la Vall de Santa Creu sigui sòl urbà no té res a veure amb la protecció del medi ni de valors naturals de l’indret, el nucli urbà des de fa més de 30 anys ha estat delimitat per sòl no urbanitzable. Els límits del nucli han estat ben delimitats pels vials existents i el desenvolupament urbanístic mai s’ha previst fora d’aquest límits. El Pla d’Ordenació Urbanística del Port de la Selva del 2004 preveia en el nucli urbà de la Vall de Santa Creu la possibilitat de com a màxim poder edificar 8 cases més, amb l’objectiu de completar el teixit urbà, a més es fixaven criteris de protecció del paisatge i l’entorn, que en cap cas trenquessin la tipologia tradicional del lloc.
L'hipotètic desenvolupament d’aquest solars situats dins l’àmbit del nucli comportarien cessions que servirien per dotar el municipi d'espais i infraestructures necessàries pel veïnat. Per tant no té cap sentit dir que el tema de la Vall és un tema d’especulació urbanística, el creixement és el mateix que es preveia al 1983 i dins del mateix àmbit.
Independentment de la possibilitat d’edificar 8 nous habitatges, el que és absurd és haver de donar a cada casa del nucli de la Vall de Santa Creu existent el tractament que es dona a qualsevol mas de l’àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, tractant-lo com una unitat aïllada i sense tenir en compte el conjunt. Altrament si la voluntat del Parc hagués estat incloure la Vall de Santa Creu dins l’àmbit del mateix existeix una figura que ho hagués permès , és la Zona d’Ordenació Especifica (ZOE), una figura que es va reservar per zones urbanitzades i urbanes que amb la llei 4/98 deixaven de ser sòl urbà per passar expressament a ser sòl no urbanitzable.
Cal veure la modificació de la Llei com la correcció d’una errada, en cap cas com un perill pel nucli històric de la Vall, ni pel seu entorn. Aquesta modificació ens permetria a tots plegats gestionar de forma clara i àgil el veïnat de la Vall, un veïnat no comparable a un mas ni a la urbanització de la Perafita (ZOE). La Vall de Santa Creu és un nucli amb personalitat, història i vida pròpia, on si ha de poder viure disposant dels espais i dels serveis necessaris per fer-ho.
Aquests dies i, per embolicar un xic més la troca, algú també s’ha referit a Cala Tamariua i a la urbanització del sector de ponent, no és pot parlar sense coneixement de causa i dir que es va moure un cartell del límit del parc per poder fer 20 cases. Cal parlar amb propietat i saber perquè les coses són com són i, que consti per endavant que preferiria que mai s’hagués edificat en aquest indret. Però si volem parlar de la urbanització de cala Tamariua també ens hem de remuntar al 1983, aquell mateix Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que establia l’àmbit del nucli urbà de la Vall de Santa Creu i protegia el seu entorn, qualificava de sòl urbà una part del vessant occidental de cala Tamariua, una zona que l’any 1992 l’ajuntament d’aquell moment va desqualificar amb una revisió del Pla del 1983. Aquesta desqualificació fou recorreguda per la promotora que promovia el seu desenvolupament i el seu recurs fou estimat per la Conselleria de Política Territorial malgrat els arguments i l’oposició municipal. I és que vivim en un país de dret on tothom el pot exercir. Tot i això, en el moment del seu desenvolupament es van poder establir a la Tamariua algunes mesures integradores i contraprestacions en forma de cessions dels terrenys que avui formen part del parc urbà de serra Carbonera, un espai de sòl no urbanitzable de 10 hectàrees contigu al parc natural qualificat com a zona de protecció paisatgística que enllaça amb el N del casc urbà del Port de la Selva.
Amb tot això vull dir que intentar posar el municipi del Port de la Selva i, l’actuació dels diferents ajuntaments democràtics com a exemple d’especulació urbanística o de creixement desmesurat és una cosa que no s’aguanta. Un poble que ha urbanitzat menys del 5% del seu terme municipal i, que a finals del segle XX fou capaç d’aportar més de 4.000 hectàrees (un 92% del terme) de sòl no urbanitzable per fer un parc natural, que acull dos paratges naturals d’interès nacional i part d’una reserva natural integral, no pot ser tractat com un proxeneta del territori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)