Moralment exclòs

No cal que en faci massa propaganda, doncs la noticia corre com la pólvora. Ahir tots els regidors de l’ajuntament del Port de la Selva varem aprovar, en sessió extraordinària del Ple, declarar el nostre municipi moralment exclòs de l'àmbit de la Constitució Espanyola, en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica, de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament.

Més enllà de l’Ebre diran que aquest és un gest de quatre radicals eixelebrats de la Catalunya més tancada, d’aquests que sempre hem estat al·lèrgics a l’Estat Espanyol. Doncs, sense desmerèixer a aquest col·lectiu els vull dir que no s’equivoquin, el que escriu no és un català de sang, sinó un català, com molts, amb una àvia murciana, oncles, ties, cosines i cosins andalusos, valencians o lleonesos. Casat amb una dona d’arrels asturianes de família de llarga tradició militar, amb heroi de guerra inclòs. Dos fills que animem la selecció catalana pels vols de Nadal, però que els agrada que guanyi la “Roja”, en Fernando Alonso o en Rafa Nadal. Amb contactes, projectes, relacions laborals i d’amistat amb gent de tot l’Estat.

Per tan podeu pensar que ganes de trencar coses poques, en canvi si amb moltes ganes de buscar l’encaix a la realitat de Catalunya, prou ben trobat, al meu entendre, amb l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 2005. Estatut que va passar pel filtre abans de ser aprovat pel Ple del Congrés dels Diputats i del Senat , però que malgrat tot fou ratificat finalment en referèndum popular pel poble Català, promulgat pel Rei i publicat com a Llei orgànica el 2006 i amb el qual ja es feia el fet, almenys de moment, per una àmplia majoria dels catalans.

Però es veu que haver fet tots aquests passos dins la legalitat no és suficient per el PP i altres personatges. I aquests presenten un recurs d’inconstitucionalitat només contra el nostre Estatut en el Tribunal Constitucional, segurament menys legítim que el procés, però no hi vull entrar.

Com a regidor quan vaig prendre possessió del càrrec vaig prometre, i no ho vaig fer per imperatiu com altres regidors que m’acompanyaven, guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una Constitució en la que jo entenia hi cabíem tots i un Estatut en vigor des del 9 d’agost del 2006.

És evident que la situació ha canviat, l’Estatut tal com l’havien aprovat les administracions i referendat el poble Català no té cabuda a la Constitució segons el Tribunal Constitucional. Doncs molt bé senyors legalment hauré de continuar guardant i fent guardar la Constitució, ara si per imperatiu, però ningú em prohibirà que moralment m’exclogui de l’àmbit d’una Constitució que amb una sentència m’ha exclòs prèviament.