Ja ha nascut la Fira

Ara fa un mes i mig, quan sortia de la 1era reunió amb els comerciants i restauradors, en la que els hi havíem fet publica la intenció de l’Ajuntament de tirar endavant la 1era Fira de l’Espàrrec, m’envaïa una sensació d’optimisme. Era similar a les que vaig tenir les dues ocasions en què vaig fer públic que seria pare. L’acollida a la nostra iniciativa havia estat molt bona, dos dies després ens reuníem amb les entitats i associacions, la seva resposta excel·lent.

En aquells moments sabia que la Fira aniria bé. Algú pot pensar que a toro passat és molt fàcil de dir això. Però el que realment passava era que jo jugava amb avantatge. Jo sabia que a darrera de tot això hi havia una feina feta i sobretot un equip excel·lent amb el que feia temps que hi treballava. Amb la Isabel, la Carme i la Maria feia gairebé un any que havíem començat a gestar la Fira amb el suport de l'Alcalde i els companys de Govern. Un cop madurat i desenvolupat el projecte va arribar el moment de fer públic l’embaràs. Quedava clar que aquesta era una criatura desitjada per la majoria, i serien molts els que treballarien perquè el part anés sobre rodes, per tant no calia patir.

La noticia es va escampar ràpidament, es va anar afegint gent a l’equip que l’havia de portar al món. I a mesura que s’acostava la data l’excitació augmentava.

Dijous 12 de març darrera reunió. Hem trencat aigües, la brigada municipal s’arremanga cal preparar la sala de parts, els organitzadors, que hem ampliat l’equip per l’ocasió, repassem aquells exercicis que hem previst durant l’embaràs que han de facilitar el part, mentre els comerciants, els restauradors, les entitats, les associacions i cadascun dels portselvatans implicats preparan la benvinguda de la criatura oferint el millor que tenen. Ni el Déu Eolo pot impedir que el diumenge 15 de març de 2009 a les 10:30 neixi la Fira de l’Espàrrec del Port de la Selva.

Aquest dia, la va venir a veure molta gent, de molts llocs diferents, i tots coincidien: Quina cosa més maca!!! Ja us podeu imaginar com ens sentim la família, per cert, una gran família amb carnissers, cantants, pescadors, flequers, polítics, geganters, cuiners, funcionaris, caçadors, voluntaris, mestres, artistes, banquers, cambrers, policies, botiguers, cosidores, peixaters, artesans, lampistes, calafats, ...

Aquest és un èxit de tots, d’un poble viu, d’un poble capaç, d’un poble amb futur. El nostre objectiu, i quan dic el nostre vull dir el de tots, ha de ser el de fer créixer la criatura, que faci un any i després dos. I si un dia té germanets o germanetes rebre-les amb la mateixa il·lusió.

Moltissimes gràcies a tots i per molts anys Port de la Selva !

El casal d’infants del Port de la Selva a l'Hora Nova

Un cop més el portantveu del grup PORT AM carrega contra la gestió municipal, aquesta vegada ho fa amb una carta a l'Hora Nova, amb l’excusa de donar les gràcies a la Roser Pinart. No m’agrada entrar al drap i ajudar a fomentar polèmiques inexistents, perquè tinc clar que no porten enlloc, però no puc permetre que s’embruti gratuïtament la tasca feta per els equips de govern en què he participat. Pel teu coneixement, amic Josep Marés, en primer lloc cal que sàpigues que el CAU ha estat el casal d’infants del poble des de fa gairebé 40 anys, però no el casal d’infants de l’Ajuntament, ho és des de fa menys de 10 anys i per voluntat de l'equip de CiU del moment.

Si fem història, hauríem de començar agraint l'inici d'aquest servei a uns quants membres de la societat civil local que amb la col·laboració de la parròquia a principis dels 70 van tirar-ho endavant. La Paquita Nadal, en Domingo Subirà, en Jordi Cervera i en Miquel Sala entre d’altres et poden posar al corrent dels esforços, i del poc suport institucional que van tenir en aquella epoca. A partir d’aquí el funcionament fou autònom, amb etapes més o menys brillants, en funció del suport dels pares que hi portaven els seus fills. Dels esforços fets durant aquest segon període te’n parlaria entre d’altres en Josep Paltré.

Va ser, essent regidora per Convergència i Unió, la Júlia Clara Buscató que a finals dels anys 90 es va assumir el CAU com un servei municipal. Amb la seva feina, les gestions de l’Alcalde i la col·laboració del mossèn es va aconseguir la cessió de l’espai per part del Bisbat. Fet que va possibilitar que l’any 2000 s’adeqüessin les instal·lacions actuals, seguint el que contemplava la normativa del moment per formar part de la xarxa de llars d’infants de la Generalitat. I ben fet o mal fet, el que va interrompre el procés, fou la situació de la persona que durant molts anys havia fet aquesta feina pel seu compte i risc. Davant la fàcil i còmoda opció de contractar una persona amb la titulació adient i oblidar-nos de la Roser, el nostre equip, que sempre ha estat al costat de les persones, la va incorporar a la plantilla municipal el 5 de març del 2001. Per tant, millor prova d’agraïment que aquesta a la seva tasca és difícil de trobar. Tot això ha comportat una sèrie d’inconvenients que evidentment han tingut una repercussió econòmica per l’Ajuntament, no pas pels pares. Fins ara l’ajuntament ha assumit de mitjana el 66% de la despesa, els pares el 33%. Si entrem a la xarxa de llars d’infants de la Generalitat les despeses es repartiran en un 33% per l’Ajuntament, un 33% per la Generalitat i un 33% pels pares, segur que a l’ajuntament li surt a compte, i no només econòmicament, sinó sobretot per la tranquil·litat que suposa estar supervisat per un ens superior que avali la nostra gestió. Pel que fa al servei, aquest és difícil que millori més del que hem assolit aquest darrer any.

Aprofito aquest escrit per reconèixer personalment la tasca feta, no només per la Roser, sinó per tota la gent del Port de la Selva que ha treballat pels infants, els nens i les nenes del poble.