Bon Any!!!

Desitjo que aquest any 2009:

Tots visquem amb menys pressa, gaudint dels molts petits bons moments.

Felicitació de Nadal

El mariner guaita amb delit
Nit de Nadal és nit de joia!
la boira enterboleix els ulls
i enllà vacil·la la farola.
Davant els ulls
la mar quieta i negra s’obre.

(Fragment de Cançó de Nadal de Tomàs Garcés)
.


Que el Nadal no noti la crisi depèn de tu: No estalviïs petons, consumeix amistat i regala amor.

Bones festes!

No vol ploure!

S’acaba el 2008 i al Port de la Selva en prou feines hem vist ploure, les estacions meteorològiques del municipi (la de l’Ajuntament i la del Club Nàutic) coincideixen, no arribem als 300 ml acumulats de precipitació, això representa la meitat de la mitjana anual, bé de la mitjana anual abans del 2005, perquè els darrers tres anys no l’hem assolit en cap cas.

Ens trobem doncs immersos en un escenari de sequera extrema, l’aigua no s’acabarà, tenim el mar a prop i aquest no l’eixugarem, però el que si s’acabarà és l’aigua de qualitat, l’aigua apte per l’ús de boca. En l’actualitat ja patim una salinització molt important de l’aqüífer principal, només minimitzada a la xarxa de distribució per l’aportació d’aigua dels nous pous i per la precària portada d’aigua de Llançà.

Però si no plou els propers mesos podrien assolir uns nivells de sal que la farien inutilitzable per tots els usos. El rendiment dels nous pous baixa cada dia, doncs no reben aportació d’aigua nova. Difícilment trobarem una solució local per encarar el futur. S’ha fomentat l’ús de l'aigua regenerada en tots els camps en què era possible i des de l’Ajuntament, a través de l’ADF, s’han posat les eines per facilitar-ne el seu repartiment i ús a tothom que ho ha necessitat, s’han fet campanyes per afavorir l’estalvi i reduir el consum, s’ha modificat el reglament del servei d’aigua, ...

Tots aquests pal·liatius de ben segur resultaran insuficients per encarar l’estiu si es mante l’actual règim de pluja. La solució passa perquè plogui, però com que no vol ploure hem d'anar pensant en connectar-nos definitivament a la xarxa de Llançà que alhora esta connectada a la de Roses i Cadaqués i que rep l’aigua de Boadella. Ja sabem que Boadella en aquests moments no es cap garantia, està al voltant del 20% de la seva capacitat. Però també és veritat que si busquem solucions locals podem quedar arraconats, sempre serà més fàcil invertir en grans projectes supramunicipals per garantir l’aigua a tots els pobles del Cap de Creus. Les paraules de la Presidenta del Consorci de la Costa Brava van en aquesta línia, esperem que l’Agència Catalana de l’Aigua també ho entengui i treballem tots colze a colze.

Passejant pel Camí de Ronda

Ahir el matí em vaig passejar amb la família pel tram del camí de Ronda que va des de la zona del far S’Arnella fins a final de terme direcció Llançà. Les obres estan acabades, han quedat un centenar de metres per poder unir-lo amb el camí de Ronda de Llançà. Malgrat això la connexió entre els dos camins es pot fer amb comoditat.

Aquest nou tram, com ja va fer el que va de l’Erola al Port de la Vall, ordena i adequa la façana litoral de les urbanitzacions de S’Arnella i Cap de Bol facilitant l’accés a les principals platges. Predominen en tot el seu traç les estructures de fusta que donen lleugeresa i noblesa a l’obra. El paviment té el mateix disseny que el tram anterior, però guanya amb duresa, fet important per la seva conservació.

Un dels elements que caracteritzen i personalitzen aquesta obra és el sistema d’iluminació. Es tracta d’un sistema vinculat a les energies renovables i que no requereix connexió a la xarxa elèctrica tradicional. La llum de cada farola es genera a partir d’una petita placa solar.

En fi una altra agradable passejada per oferir als portselvatans i a tots els que ens visiten, per cert, sempre amb permís de la tramuntana, doncs el tram és obert al Nord sense cap recer.

La difícil tasca d'educar

Ser pare per mi és, sense cap mena de dubte, el repte més important de la meva vida. Tinc dos fills a qui des del primer dia he procurat donar tota l’estimació possible. Em resulta complicat trobar les paraules idònies per expressar el que arribo a sentir per ells. Durant els primers anys de les seves vides hi va haver alguns dies que es van fer molt llargs (no es trobaven bé, ploraven, no dormien, es queixaven, ...) però per contra les setmanes passaven, i encara passen cada cop més, lleugeres i els anys volant. Amb el primer tot és nou, bolquers, biberons, gatejar, dents, caminar, parlar, ... amb el segon també, doncs repeteixes en un marc més complexa, de ser dos pendents d’un nen, passem a ser dos pendents de dos nens, però com resulta evident vas fent camí i sense adonar-te’n, un dia veus que mentre passa tot això els estàs educant.

Amb la mateixa proporció que els fills guanyen autonomia nosaltres hem de prendre decisions, escollir, seleccionar, ... i aquí comencen els dubtes, a vegades penses que ets massa permissiu i tolerant, per contra altres et sembla que has estat massa sever i estricte. On és l’equilibri? quina és la justa mesura?

Quina por! veritablement puc donar fe del tòpic: educar és complicat, no hi ha un mètode infal·lible, segons com podem aconseguir tenir uns fills molt obedients i educats, però incapaços d’afrontar els reptes de la vida per l’alt grau d’autoprotecció a que els hem acostumat. Per contra, que els deixem més o menys llibertat d’acció tampoc és garantia de res. El més emprenyat del tema és que has de continuar fent sense una resposta immediata. El temps i només aquest ens dirà si ens n'hem sortit. Si realment volem trobar una resposta afirmativa al final del procés el que hem de tenir clar és que no podem dimitir de les nostres responsabilitats educatives, deixant-les només o en gran part en mans de la societat (comunitat educativa i administracions).