Les obres del camí de Ronda van agafant forma, pràcticament som a les darreres setmanes de treballs per enllestir la tramada que va des de l’Erola fins al Port de la Vall.
Realment l’obra representa una millora considerable, i per tothom és evident que l’espai ha guanyat en qualitat. PERÒ, si, si, PERÒ, tothom hi troba PERÒ, jo també.
Però és que ja ningú recorda els problemes que hem tingut per tirar endavant aquest camí de Ronda? és que hem perdut la memòria? És que tenim amnèsia?
Uns es pregunten o es queixen pel fet que hi ha escales i no s’ha adaptat a les persones amb problemes de mobilitat, als cotxets i a les bicicletes, altres es queixen de la seva estretor en alguns trams havent-hi espai suficient per tenir més amplada, altres de que no hi passarà un vehicle d’emergències i jo mateix em queixo del que ens costarà a l’Ajuntament (o sigui a tots) el manteniment d’aquest camí amb un paviment innovador (ecològic) però amb un desgast brutal.
Però jo tinc la consciència tranquil·la, doncs en la meva primera legislatura a l’Ajuntament, i d’això ja fa més de 10 anys el Ministerio ens va presentar un projecte de camí de Ronda molt ambiciós, com algú va dir era més aviat un passeig marítim de llarg recorregut, amb un paviment dur, amb més murets, sense barreres arquitectòniques pels minusvàlids i preparat pel pas de vehicles de serveis, bàsicament era el camí de Ronda que corresponia a un tram tan urbà com és el que ens ocupa en aquests moments. I això és el que jo personalment i els meus companys de legislatura encapçalats per en Genís varem defensar.
Les al·legacions, contra aquest projecte van acabar al Contenciós de mans d’alguns “senyors” de Barcelona i de la IAEDEN amb signatures d’alguns dels veïns, familiars o molt amics dels que ara he sentit que protesten o no ho acaben de veure'l bé.
Davant aquesta situació i per evitar anar a l’enfrontament el Ministerio, en aquell moment, va retirar el projecte. I va anar per fer altres camins de Ronda amb les virolles que aquí s’havia estalviat. En definitiva es va haver de tornar engegar el procés i redactar un de nou projecte: el que ara s’executa i que després d’haver perdut gran part de l’ambició i molt de temps podrem començar a gaudir.
Realment l’obra representa una millora considerable, i per tothom és evident que l’espai ha guanyat en qualitat. PERÒ, si, si, PERÒ, tothom hi troba PERÒ, jo també.
Però és que ja ningú recorda els problemes que hem tingut per tirar endavant aquest camí de Ronda? és que hem perdut la memòria? És que tenim amnèsia?
Uns es pregunten o es queixen pel fet que hi ha escales i no s’ha adaptat a les persones amb problemes de mobilitat, als cotxets i a les bicicletes, altres es queixen de la seva estretor en alguns trams havent-hi espai suficient per tenir més amplada, altres de que no hi passarà un vehicle d’emergències i jo mateix em queixo del que ens costarà a l’Ajuntament (o sigui a tots) el manteniment d’aquest camí amb un paviment innovador (ecològic) però amb un desgast brutal.
Però jo tinc la consciència tranquil·la, doncs en la meva primera legislatura a l’Ajuntament, i d’això ja fa més de 10 anys el Ministerio ens va presentar un projecte de camí de Ronda molt ambiciós, com algú va dir era més aviat un passeig marítim de llarg recorregut, amb un paviment dur, amb més murets, sense barreres arquitectòniques pels minusvàlids i preparat pel pas de vehicles de serveis, bàsicament era el camí de Ronda que corresponia a un tram tan urbà com és el que ens ocupa en aquests moments. I això és el que jo personalment i els meus companys de legislatura encapçalats per en Genís varem defensar.
Les al·legacions, contra aquest projecte van acabar al Contenciós de mans d’alguns “senyors” de Barcelona i de la IAEDEN amb signatures d’alguns dels veïns, familiars o molt amics dels que ara he sentit que protesten o no ho acaben de veure'l bé.
Davant aquesta situació i per evitar anar a l’enfrontament el Ministerio, en aquell moment, va retirar el projecte. I va anar per fer altres camins de Ronda amb les virolles que aquí s’havia estalviat. En definitiva es va haver de tornar engegar el procés i redactar un de nou projecte: el que ara s’executa i que després d’haver perdut gran part de l’ambició i molt de temps podrem començar a gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada