Si sortim del Port de la Selva (Alt Empordà) i ens dirigim cap a llevant, com si volguéssim anar a la punta del Cap de Creus, després de quatre quilòmetres mal comptats trobem la Vall de Sant Baldiri.
No ens hem d’imaginar una vall d’alta muntanya, es tracta d’una petita vall envoltada de turons arrodonits el més alt dels quals no supera els dos cents cinquanta metres sobre el nivell del mar.
És una vall vestida de gran varietat d’arbres, fet força excepcional si parlem de la península del Cap de Creus tan recurrentment castigada pels incendis forestals. Predominen les alzines, sobretot les sureres. Els pins, herència de l’abandonament de les vinyes, també hi tenen un pes important. En els fondals hi ha alguns roures vigilant el pas de l’aigua cap al mar.
Ara la Vall està en silenci, entre l'exuberant vegetació descobrim les restes de Sant Baldiri, un conjunt d’arquitectura tradicional format per una gran ermita, les cases del sagristà i del masover, el cementiri i una torre de defensa pràcticament enrunada. Aquest fou el punt de trobada de la gent que habitava els més de 20 masos d’aquest sector, centre espiritual i econòmic durant segles avui sembla deixat inclús de la mà de Déu.
Si ens passegem, sobretot per les pinedes del voltant, descobrirem centenars de metres de construcció de pedra seca resultat del treball incansable de moltes animes autòctones: feixes per aprofitar la terra, agulles per conduir l’aigua, barraques per aixoplugar-se i guardar l’aixada, i pontets, escales i rastells per facilitar el trajecte.
La proximitat del mar, que es troba a dos escassos quilòmetres, ens és pràcticament imperceptible, aquest fet que és recíproc, o sigui des del mar tampoc perceps Sant Baldiri i això degué ser molt favorable en altres temps, sobretot per combatre la pirateria, però avui és una llàstima i per poder-nos arribar a la costa no tenim més remei que anar cap el mas Paltré i des d’aquí a cala Taballera, una gran volta d’entre tres quarts i una hora.
Ara fa quinze anys es van fer uns adhesius que deien: “Sant Baldiri, la perla perduda del Cap de Creus”, fa només uns mesos l’ajuntament del Port de la Selva obtenia la cessió del conjunt arquitectònic i d’una part important de la Vall (que encara estava en mans dels Ducs de Medinacelli, hereus dels comptes d’Empúries). Aquest fet, a hores d’ara, fa possible tirar endavant un programa de recuperació llargament reclamat i que ha de permetre l’estudi, la conservació i el gaudi d’aquest indret.
No ens hem d’imaginar una vall d’alta muntanya, es tracta d’una petita vall envoltada de turons arrodonits el més alt dels quals no supera els dos cents cinquanta metres sobre el nivell del mar.
És una vall vestida de gran varietat d’arbres, fet força excepcional si parlem de la península del Cap de Creus tan recurrentment castigada pels incendis forestals. Predominen les alzines, sobretot les sureres. Els pins, herència de l’abandonament de les vinyes, també hi tenen un pes important. En els fondals hi ha alguns roures vigilant el pas de l’aigua cap al mar.
Ara la Vall està en silenci, entre l'exuberant vegetació descobrim les restes de Sant Baldiri, un conjunt d’arquitectura tradicional format per una gran ermita, les cases del sagristà i del masover, el cementiri i una torre de defensa pràcticament enrunada. Aquest fou el punt de trobada de la gent que habitava els més de 20 masos d’aquest sector, centre espiritual i econòmic durant segles avui sembla deixat inclús de la mà de Déu.
Si ens passegem, sobretot per les pinedes del voltant, descobrirem centenars de metres de construcció de pedra seca resultat del treball incansable de moltes animes autòctones: feixes per aprofitar la terra, agulles per conduir l’aigua, barraques per aixoplugar-se i guardar l’aixada, i pontets, escales i rastells per facilitar el trajecte.
La proximitat del mar, que es troba a dos escassos quilòmetres, ens és pràcticament imperceptible, aquest fet que és recíproc, o sigui des del mar tampoc perceps Sant Baldiri i això degué ser molt favorable en altres temps, sobretot per combatre la pirateria, però avui és una llàstima i per poder-nos arribar a la costa no tenim més remei que anar cap el mas Paltré i des d’aquí a cala Taballera, una gran volta d’entre tres quarts i una hora.
Ara fa quinze anys es van fer uns adhesius que deien: “Sant Baldiri, la perla perduda del Cap de Creus”, fa només uns mesos l’ajuntament del Port de la Selva obtenia la cessió del conjunt arquitectònic i d’una part important de la Vall (que encara estava en mans dels Ducs de Medinacelli, hereus dels comptes d’Empúries). Aquest fet, a hores d’ara, fa possible tirar endavant un programa de recuperació llargament reclamat i que ha de permetre l’estudi, la conservació i el gaudi d’aquest indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada