El Port de la
Selva viu l’estiu més complicat en relació amb el subministrament d’aigua com a
mínim dels darrers 30 anys. El nostre és
un dels pocs municipis de la Costa Mediterrània que a començaments del S.XXI
encara s’abasteix només de l’aigua del seu propi aqüífer. Aquest fet cal
valorar-lo positivament perquè és un indicador de la sostenibilitat del
municipi que ha tingut un creixement proporcional al seus recursos hídrics i
fins a dia d’avui no ha generat cap dèficit a cap altra conca.
En situacions de
pluviometria considerada normal (la mitjana de les darreres dècades se situa
entorn els 650 mm/any) i si la riera arriba un cop a mar no tenim problemes greus de subministrament més enllà de
patir una salinització de l’aigua després de l’estirada de l’estiu i fins a l’arribada
de les pluges de la tardor, però que no acostuma a supera el llindar dels 250 mg/l i per
tant es manté en els paràmetres normals.
Els anys 2007 i
2008 vàrem patir el primer període de sequera d’aquest segle que ens provocà un
augment de la salinitat importantíssim. Aquest s’intentà pal·liar amb la
construcció de nous pous per complementar el de l’aqüífer principal. Aquest sistema es demostrà insuficient i vàrem treballar altres
alternatives, fent una clara aposta per la reutilització de l’aigua. En aquest camp el nostre municipi
ha esdevingut referent i des de la tardor del 2015 fins a la primavera del 2017 es va
poder infiltrar aigua regenerada garantint la qualitat de la mateixa i allunyant la sequera malgrat el dèficit de pluja. L’estiu
del 2017 es va haver d’aturar el procés perquè l’aigua ja presentava un índex
de sal molt elevat que no es pot eliminar amb el tractament que fem per la
reutilització.
Això, afegit a
la continua manca de pluja, va fer que el novembre del 2017 s’activés el decret de
sequera, avui encara vigent. I és que en aquest moments, a diferència de bona
part del país, vivim una situació
excepcional perquè la mitjana de pluja dels darrers tres anys ha quedat per
sota dels 500mm (495mm el 2015, 476mm el 2016 i 411mm el 2017).
Davant la sequera acumulada, l’aigua subministrada
al nostre municipi obtinguda exclusivament de l’aqüífer, ha augmentat el nivell de sal (clorurs) i si la situació no
canvia i continua augmentant la qualitat
de l’aigua per l’ús domèstic se’n ressentirà segur.
Fa mesos que treballem per poder-nos connectar
a la xarxa de la Costa Brava Nord i poder afrontar amb les millors garanties
possibles el subministrament d’aigua en el nostre municipi. La complexitat del
projecte és important i requereix d’actuacions més enllà del nostre terme, però treballem amb tots els agents implicats perquè el 2019 sigui una realitat.
Si podem complementar l’aigua del nostre aqüífer amb una part de la del pantà
de Darnius-Boadella podrem continuar regenerant aigua, garantir un
subministrament de qualitat i tancar el cercle.
Però mentrestant i per tal de minimitzar el
nivell de sal i garantir la qualitat de l’aigua des de l’Ajuntament amb el suport de l’ACA, del Consorci de la Costa Brava i de SOREA hem
adoptat un seguit de mesures de caràcter excepcional. La principal és la de
llogar una dessaladora mòbil per tractar l’aigua de l’aqüífer i garantir durant
la temporada d’estiu els usos de boca de la mateixa.
Però aquesta actuació ha d’anar igualment
acompanyada d’una intensificació de l’estalvi i un aprofitament més eficient. Per
això, cal complir de forma estricta les mesures establertes mitjançant el
Decret d’alcaldia de la tardor passada que estableixen un seguit de prohibicions en la utilització de
l’aigua subministrada a través de la xarxa municipal i que són:
El reg agrícola i de reg de jardins.
La neteja de carrers i espais públics.
L’ omplir piscines.
La neteja de vehicles i d’embarcacions.
La neteja de façanes i terrasses.
Qualsevol altre ús que no sigui pròpiament
el domèstic.
A més de complir cal que tothom faci un ús el màxim
de responsable i fomenti l’estalvi de l’aigua en la seva activitat diària.