Estic a punt de marxar cap a
Barcelona, un quants alcaldes i alcaldesses de la comarca anem al Parlament,
volem estar al costat del govern i dels diputats. Jo personalment hi vaig sobretot
per donar suport al President, un polític intel·ligent, un home honest i
valent. Hi aniria igualment si ahir hagués convocat eleccions pel desembre, sobretot si
aquestes eleccions haguessin estat a canvi d’alliberar els Jordis, aturar el
155 i tots els processos judicials, retirar la policia i la guàrdia civil, així com respectar les nostres
institucions. Estic convençut que si ho hagués fet el desencís d’una majoria
avui seria majúscul i molts a aquestes
hores haurien culpabilitzat al President Puigdemont d’una acte d’alta traïció.
Jo no ho veuria així i d’aquí un mes segurament serien més els que s’avindrien
a reconèixer les virtuts de que aquest pacte poder no era tan mala cosa. La
negociació ens hauria donat guanys petits però molt importants, els jordis
estarien entre nosaltres, ara la perspectiva de llibertat per ells serà molt complicada.
La no aplicació del 155, la marxa de les forces de seguretat espanyoles i el
funcionament normal de les nostres institucions ens haguessin donat aire per en
poc menys de dos mesos donar una estocada definitiva al procés. Que són uns mesos
més en aquesta gran lluita per la llibertat? Sincerament penso que no son res
comparats amb uns dies més a la presó.
Avui amb tota probabilitat es
declararà la independència, i la majoria estarem molt eufòrics , direm que s‘ha
fet el que tocava, el que demanava el poble, i serà ben veritat. Tan veritat
com que un cop més l’Estat Espanyol ens hi ha ajudat amb el seu autoritarisme imperialista que no s'aturarà. Jo també hi seré i donaré tot el meu suport a
aquesta declaració. Però no ens enganyem aquesta declaració és el tret de
sortida a un període d’hostilitats, de grans hostilitats. Un servidor
continuarà al peu de canó. Conscient que ara no n’hi haurà prou amb mocions i
en manifestar-nos pacíficament, caldrà afegir-hi gestos personals que ens poden
posar a tots, no només a alguns polítics, en escenaris molt incomodes, estic
convençut que tots hi sereu. Perquè el que seria molt injust és que d’aquí un
mes, quan el President i alguns més estiguin en una situació precària o a la presó (tant de
bo m’equivoqui), els que ahir estàveu molt enfadats amb el ell no estigueu disposats a tot.
Això no és un carrera de
velocitat, és una carrera de fons amb obstacles, a partir d’avui una dura “pista
americana”. Però som on voliem, no? Així que confiança, coratge, dignitat i resistència pacifica.
Som-hi!