Portselvatans i portselvatanes, estiuejants i estiuejantes,amics i amigues tots,
avui fa 297 anys que Barcelona capitulava davant Felip V, sovint s’ha qualificat aquest fet com la fi de la nació catalana perquè amb el posterior Decret de Nova Planta Catalunya passa a ser tractada com una província més del Rei, un Rei que vol castellanitzar el nostre país. Però com va dir l’historiador Pierre Vilar, una nació no és perd amb una batalla i menys amb un decret.
Durant aquest gairebé tres segles hem plantat cara al procés de desnacionalització a que ens ha sotmès la monarquia borbònica i el que avui anomenem Estat espanyol.
Durant aquest gairebé tres segles hem buscat el nostre encaix en aquest projecte que en diuen Espanya, però una vegada i una altra acabem constatant que no hi cabem.
El mes de juliol va fer un any que el nostre municipi es va declarar moralment exclòs de la constitució espanyola en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum. Des de llavors els atacs contra la nostra sobirania han estat constants. S’ha qüestionat la Llei d’acollida, la política lingüística i darrerament el model d’ensenyament. També escudant-se en la crisi econòmica i el necessari control del dèficit públic es modifica la Constitució i s’amenaça encara més l’autogovern de Catalunya.
No voldria oblidar-me avui de la gent que viu situacions complicades, persones que pateixen pel seu present i pel seu futur als que els pot semblar que aquest discurs no és prioritari o no va amb ells. Doncs si també els afecta, la fortalesa econòmica del nostre país, la capacitat de generar feina i el nostre benestar van estretament lligats a la nostra capacitat de prendre decisions al respecte.
Des del 5 de juliol de l'any passat Catalunya no està quieta, la manifestació del 10 d'aquell mateix mes fou una reacció multitudinària de dignitat nacional que encetava el camí cap al dret a decidir. Alguns alcaldes i ajuntaments volem fer un pas més.
Abans d’ahir escrivia el bon amic Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic: hem començat a treballar seriosament, amb rigor i amb empenta pel llarg camí cap a la independència de Catalunya. Intuïm que no serà un camí llaurat de flors però comptem amb l’impuls que ens dóna l’estima per la nostra terra i el coratge de tots els catalans i catalanes que volen dir prou al vassallatge del nostre estat tutor que no ens vol, no ens estima, però que tampoc ens deixa escapar perquè és conscient de la nostra vàlua.
Hem començat a treballar per construir la Catalunya plena, la Catalunya sobirana que tantes i tantes generacions hem somniat. Ens hi acompanyeu?
Visca Catalunya!!!