El Diari de Girona del dimarts passat, dia 25 de maig de 2010, titulava la seva editorial: Un estiu de molt risc per als boscos gironins. Començava dient que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, havia alertat recentment: “aquest estiu serà el més perillós pel que fa a risc d'incendis”.
L’editorial continua explicant que en bona part això és conseqüència de la nevada del 8 de març, diu que des de la Generalitat s’està treballant gairebé des de l'endemà mateix de les nevades, per intentar retirar la massa forestal caiguda en aquells punts que es consideren crítics, com podrien ser el perímetres de protecció prioritària. Malgrat això, continua l’editorial, ja s'avisa que les intervencions que s’estan fent seran insuficients per afrontar amb garanties la temporada d'estiu. I acaba apel•lant a la responsabilitat ciutadana perquè aquesta assumeixi tota la normativa sobre prevenció d'incendis forestals, doncs hi ha en joc els boscos, però també explotacions agràries i vides humanes. És per això que cap esforç serà sobrer, conclou.
Davant un panorama de sortida tan negre, miro al meu voltant i m'envaeixen els dubtes. Visc en un dels perímetres de protecció prioritària de les comarques gironines, no és el de les Gavarres, però a escala proporcional el seu bosc també s’ha vist afectat. Aquí, al cap de Creus, ni l’endemà ni fins ara, no hi ha treballat cap brigada, ni una. Bé, la colla del parc natural, per vergonya d’algú, durant uns dies va apartar quatre branques. Les úniques actuacions sobre la vegetació afectada pel temporal del 8 de març, llevat de les d’urgència per garantir el pas durant el dia de la nevada i els immediatament posteriors que foren assumides pels ajuntaments, les ha fet personal voluntari de les ADF, destinant-t’hi alguns dissabtes al matí, aquesta tasca que hauria de ser anecdòtica, resulta que és la més important tot i ser insignificant en el conjunt.
Però a més, tot i ser conscients que caldrà estar més alerta que mai, la Diputació de Girona ha retallat més del 50% el dispositiu de vigilància i prevenció d’incendis forestals en espais naturals d'especial protecció de les comarques gironines. Un dispositiu exemplar, que s'havia consolidat amb els anys, implicant als ajuntaments i les ADF o sigui a la gent del territori. En el cas de l’Alt Empordà s’ha passat de contractar 17 persones el 2009 a contractar-ne 7 aquest estiu. 10 llocs menys de treball en una comarca com la nostra resulten prou significatius. Operativament vol dir que de les 5 unitats que hi havia el 2009 repartides estratègicament per la comarca: dues en l’àmbit del cap de Creus, dues a l’Albera i una a les Salines, passarem a una al cap de Creus, una a l’Albera i cap a les Salines.
Cal afegir, malgrat no és oficial, que la Generalitat retallarà les ajudes a les ADF, en concret la partida per compra de vestuari i material de protecció pels voluntaris quedarà a 0€ per la majoria d’ADF. A l’era dels riscos laborals, quan el nostre país ha superat el voluntariat amb xancletes i calces curtes costa d’entendre aquesta passa enrere. Però la perspectiva no és millor per la resta de línies de subvenció. Tant en el cas de les de la Generalitat com en el de les de la Diputació, no hi ha cap garantia de que es mantinguin al 100%.
Entenc perfectament que vivim una situació econòmica complicadíssima i que les administracions s’han d’estrènyer el cinturó, però no sé si ho estan fent de la millor manera. Retallar en prevenció i dispositius de vigilància no és estalviar, doncs la nostra societat i menys els nostres politics no estan preparats per deixar cremar el país, i quan un conat, que podria haver estat controlat a temps pels serveis de vigilància i prevenció que no hi haurà, es converteixi en un incendi descontrolat si abocaran recursos sense mesura, el cost dels quals superaran amb escreix el que ara pot semblar que s’estalvia.
I no cal esperar el foc per incontrolar la despesa. A tall d'exemple, només de veure la quantitat de publicacions que tan la Generalitat com la Diputació editen per autobombo, amb escàs interès per la majoria dels mortals, i que en el 90% dels casos després d’un mesos passejant pels racons acaben en el contenidor blau, penso en lo absurd que és haver de retallar en allò que funciona i dona valor afegit al país. Estalviant-se alguna d’aquestes publicacions, o optant per edicions més modestes de les mateixes segurament seriem més sostenibles i no caldria ni deixar coixos els dispositius de prevenció d’incendis forestals, ni els voluntaris sense equips de protecció personal.
Des dels mitjans de comunicació es poden fer crides a la població, però també s’hauria d’exigir més als polítics i a les administracions, perquè cap esforç serà sobrer.
enllaç a l'editorial Diari de Girona 25 de maig de 2010