Fa unes setmanes, la Isabel, historiadora, tècnica de cultura de l’Ajuntament i gran coneixedora del passat de la nostra vila, em va passar un document extraordinari, almenys per mi, del que n’havia sentit a parlar i llegit referències però no havia aconseguit fins ara.
Es tracta de l’article publicat el novembre de 1894 en el “Boletín de la Asociación artístico-arqueológica barcelonesa” escrit per en Romualdo Alfaras el 30 d’agost de 1894, o sigui fa poc més de 115 anys, i que titulava “Pesca de ánforas”. En aquest document escrit en castellà hi ha molta i bona informació del que passava en el nostre municipi. Per començar ja ens parla de la vinguda de bussos durant el mesos d’estiu per participar a l’abundant pesca del corall. Ens diu que en aquells moments esta en hores baixes, doncs anys anteriors havia estat molt més de moda i es pagava molt millor. Potser va ser aquest fet el que va possibilitar que el Sr. Alfaras i el Sr. Marés poguessin llogar els serveis d’aquests bussejadors per explorar els fons de cala Cativa. En Romuald recordava que 30 anys abans, quan ell era un nen, un vell pescador del Port anomenat l’avi “Caló” havia pescat amb el palangre una gerra de forma estranya que va regalar a la seva família perquè no hi havia res de valor a dins.
Després de contrastar aquest record amb informacions dels bussos coralers més grans, el dia 22 d’agost de 1894 tres llaguts sortien del Port de la Selva rumb a cala Cativa. Arribats a un punt entre Cap mitjà i la mateixa cala van fondejar per iniciar la recerca submarina. A trenta dos metres de fondària varen localitzar el jaciment d’una nau Emporitana o Masiliota que 2000 anys abans, de ben segur, es va veure sorpresa per un temporal de tramuntana en aquesta feréstega costa.
D’aquesta embarcació enfonsada només en restava part de l’ancora, que havia quedat soldada al fons i que ni la força de nou mariners va fer possible recuperar-la sencera. Durant dos dies els bussejadors van estar feinejant a l’indret amb cordes de cànem i espart que servien per recuperar les restes del naufragi. Concretament setanta dues àmfores, tretze en perfecte estat, trenta amb insignificant desgast i les vint-i-nou restants amb alguna mutilació.
No ens diu el text que se’n va fer d’aquestes restes, però podem pensar que algunes estan en el fons del Museu Marés de Barcelona, doncs la família Marés va participar de la gesta fent-se càrrec del cost de la meitat de l’expedició.
Per si en voleu llegir tots els detalls, us deixo l’enllaç a la biblioteca virtual de premsa històrica del Ministerio de Cultura aquí.