Avui parlava amb una companya de feina de l’ajuntament , em deia que li havien agradat molt els actes i activitats programats per la festa major, però que un dia mentre gaudia de la festa li va saber molt greu que les seva filla no hagués pogut ballar al Port de la Selva.
Ella sap molt bé, a diferència d’algun regidor, que si les nenes i noies de l’escola de ballet de Llançà no van venir a ballar al Port de la Selva al juny no fou perquè l’ajuntament no les deixes venir. Durant anys han vingut i l’ajuntament s’ha fet càrrec de tota la despesa que portava l’actuació, sense cap problema. Si en valia 3 en valia 3 i si en valia 5 en valia 5.
La diferència és que aquest any, com sabeu molt bé, i per imperiosa necessitat intentem revisar i valorar qualsevol despesa. I si la considerem excessiva abans de descartar-la busquem altres solucions o alternatives més econòmiques.
Aquest any les mares de l’escola de dansa de Llançà ens van proposar venir a fer l’espectacle de ballet, i ens adjuntaven un pressupost encarregat per la directora de l'escola de 1.350 € en concepte de lloguer d’equips de megafonia i llums. Des de l’ajuntament els varem dir que ens semblava molt car, i els varem oferir alternatives. Des de fer-ho a la sala de Ball, on ja hi ha llums i megafonia fins a utilitzar els equips de so de l’ajuntament al pavelló.
Val a dir que no hi va haver diàleg ni negociació. Sembla ser que en aquesta escola de ballet si no hi ha els seus llums i la seva megafonia les alumnes ja no poden ballar ni fer cap espectacle per mostrar les aptituds adquirides durant l’any,
Malgrat tot, lamento el sentiment d’aquesta mare, que deu ser el de moltes mares, pares, avis, avies i amics, i sobretot el de les nenes que ballen, potser ens varem equivocar, o potser no, potser la que s’equivoca és la directora de l’escola de d’Art Coreogràfic de Llançà, que emparant-se amb els sentiments dels pares i els alumnes és incapaç de replantejar la contractació dels equips a una empresa francesa que només pel desplaçament ja cobra 400€.
L'estalvi s'ha de fer on realment és possible fer-lo, i en aquest cas jo estic convençut que era possible fer l'espectacle i estalviar. Vosaltres, no?
27/8/09
13/8/09
La Selva amb ulls autòctons
El passat primer d’agost el meu pare inaugurava una de les seves poques exposicions. Que jo en tingui record es poden comptar amb els dits d’una mà. En aquets cas ho feia al Trull d’en Rubiés, un espai recuperat per l’Ajuntament de la Selva de Mar que ben gestionat té enormes possibilitats. I en aquest marc, que millor que presentar una retrospectiva del municipi, amb pintures que van des de començaments dels anys 60 fins no més enllà dels 80. Racons i raconets de la Selva que evoquen records i sentiments en molts casos d’altres temps, de gent absent i moments fugits.
http://jordicervera.net/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)