Fa un parell de setmanes repassant la premsa comarcal vaig trobar dues noticies que em van cridar especialment l’atenció.
La primera deia que a Portbou estaven indignats perquè podien perdre el servei de metge de nits. No voldria que se m’interpretés malament i que algú penses que jo vull que els retirin el metge de guàrdia a les nits en els portbouencs, ans el contrari el que jo voldria és que el meu municipi també en tingues de metge de guàrdia a les nits.
I és què si el portbouencs estan indignats com hauríem d’estar els portselvatans que només tenim metge de dilluns a divendres de 8h a 15h, a excepció de juliol i agost que ens amplien l’horari de 8h a 20h. Amb l’agreujant que Portbou disposa 24h al dia durant 365 dies a l’any d’una ambulància del Departament de Salut de la Generalitat (061) per atendre les urgències i el Port de la Selva no.
Les comparacions entre els dos municipis són fàcils. Portbou té 1.350 habitants, el Port de la Selva 1.050, Portbou dista de Llançà, població on hi ha el CAP de referència 12 km, el Port de la Selva 8 km, Portbou dista 34 km de Figueres, població on hi ha l’Hospital comarcal de referència, el Port de la Selva 30 km. Portbou sent generosos pot triplicar la seva població durant l’estiu. El Port de la Selva la multiplica per 10. El terme municipal de Portbou té menys de 10km2 el del Port de la Selva més de 40 km2 amb l’atractiu del Monestir de Sant Pere de Rodes per on passen més de 100.000 visitants a l’any, a més amb uns 20 km de costa que acullen embarcacions de tots els ports de la Mar d’Amunt i amb el 90% del terme municipal dins els Parc Natural de Cap de Creus on a diari, però especialment durant els caps de setmana i períodes de vacances hi ha desenes de persones fent activitats de senderisme, btt, ... Tot plegat, i estic convençut que les estadístiques dels serveis d’emergència em donarien la raó, fa que el Port de la Selva concentri un número de serveis urgents i importants per la seva gravetat dels més alts de la comarca.
Però tot això no és suficient per disposar d’un metge de guàrdia 24h, ni tan sols ho és per disposar d’una ambulància del 061 en les mateixes condicions que Llançà, Portbou o Cadaqués.
La manca de suport i sensibilitat de les autoritats competents en la matèria és total, no dels d’ara, dels d’ara i dels d’abans. Els governs de CiU no ens van donar resposta en el seu moment i en l’actualitat els del tripartit molt menys, és veritat que tenim dispensari nou, però també ho és que està obert menys hores que mai, a l'estiu de tancar a les 22h hem passat a les 20h, hem perdut el metge dels caps de setmana i se’ns ha arraconat en el desplegament de les ambulàncies del Servei d’Emergències Mediques (061).
La segona noticia que també em mereix un comentari fa referència a Sant Pere Pescador. Un municipi de 1.800 habitants que té un creixement estival similar al del Port de la Selva. L’Alcalde Santperenc, com jo mateix he fet públicament en altres ocasions, mostra la seva inquietud per la manca d’efectius policials en el seu municipi. Des de la Direcció General de Seguretat Ciutadana s’apunta com a solució crear un cos de vigilants municipals del qual l’Ajuntament n’assumiria el cost.
Parlo d’aquesta segona noticia perquè em dona peu a dir que malgrat les queixes a el Port de la Selva no ens hem quedat de braços plegats, així que quan l’any 1995 vaig entrar a l’Ajuntament acompanyant a l’actual alcalde en Genís Pinart, sovint titllat d’atípic, varem tenir molt clar i varem establir com a prioritari donar resposta a la seguretat de les persones i els seus bens. Davant les mancances de la resta d’administracions l’Ajuntament ha assumit cada vegada més un paper vital en aquests àmbits amb el gran esforç econòmic que requereix i massa sovint sense el reconeixement ni suport de qui també en té competències.
Així des de l’any 1995 existeix un Cos de Vigilants Municipals en el Port de la Selva que supleixen totes aquestes mancances, no només les policials, sinó també les emergències mèdiques. A més dels vehicles policials disposen d’una ambulància totalment equipada per atendre les urgències sanitàries i fer els trasllats com a mínim fins el CAP de Llançà durant les hores que no hi ha metge al municipi, que són la majoria. El personal s’ha hagut de formar, els equips s’han de mantenir, tot això a data d’avui sense suport de cap altre administració i amb un cost que supera els 300.000 € anuals.
La finalitat de totes aquestes explicacions són per deixar clar que de municipis desatesos ni ha més que els que surten al diari, però alguns ens hem lligat la manta al cap i hem decidit solucionar els problemes de seguretat i de salut en detriment d’altres actuacions amb un rèdit electoral més alt com pagar una part dels llibres als escolars del poble, arreglar places o posar més gronxadors.