Davant la mancança de l'absència la plenitud del record

Gràcies mare!

Em costa imaginar-te
absent per sempre,
tants records de tu
se m’acumulen,
que ni deixen espai
a la tristesa,
i et visc intensament
sense tenir-te.

Miquel Martí i Pol

Tu decideixes

Benvolguts veïns i amics,

M’adreço a tots a vosaltres per traslladar-vos un missatge de tranquil·litat i confiança per encarar la jornada del 9N.

Com ja sabeu el meu compromís amb vosaltres com alcalde es fonamenta sobretot en tots els temes vinculats directament amb l’ajuntament i el poble, però també en aquells que afecten el país; d’aquí, que participi activament en el procés que ens ha de permetre construir un estat on les llibertats i els drets de les persones no es vegin qüestionats, un estat que pugui donar millor resposta a tot allò que ens afecta individualment o col·lectivament.

Malgrat la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el procés participatiu del 9N, malgrat els requeriments de la fiscalia, dels missatges de por i de la guerra bruta, aquest segueix endavant. El Govern té en marxa l’operatiu i el recolzarà en tot moment donant cobertura als alcaldes i als voluntaris.

Ho tenim tot a punt per poder exercir els drets fonamentals de qualsevol democràcia, com el  dret de participació, la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica.

La millor manera d’exercir aquests drets és votant.

A El Port de la Selva hem habilitat l’Espai Port (La Sala del Ball) com a punt de participació, els voluntaris us recolliran el vot des de les 9 del matí fins les 8 del vespre, allà mateix hi haurà paperetes, sobres, bolígrafs i un espai recollit per poder triar l’opció que millor us sembli. L’únic que us cal per poder participar és portar el DNI on hi consti l’adreça corresponent a El Port de la Selva. Si necessiteu alguna informació més serem a peu d'urna, però també podeu consultar  la web www.participa2014.cat

Us demano a tots els portsevatans i portselvatanes que no dubteu,que  no tingueu por d’expressar la vostra opinió. Us demano que sortiu de casa, que participeu i voteu. I, sobretot, us demano que ho feu amb la il·lusió, la serenitat i la dignitat que es mereix el nostre poble.

I tot això us ho demano perquè davant de l’actitud de l’Estat espanyol nosaltres només podem respondre dient sí a la democràcia i sí a la llibertat.

Jo hi seré, jo votaré, per nosaltres, pels que ens han deixat i pels que han de venir. Ara, tu decideixes!

Alcaldes i regidors, ara és l'hora!

Dijous passat, per tercer any consecutiu vàrem viure una Diada excepcional, un cop més el poble de Catalunya va mostrar, de forma pacifica i alegre, la força de centenars de milers de persones i el compromís de cadascuna d'elles amb aquest país.

Desgraciadament l’estat espanyol obviarà un cop més el clam d’una part més que significativa dels catalans que volem ser consultats per decidir el nostre futur. Així que és previsible que el govern d’Espanya continuï enrocat posant traves a l’empara de la santa i intocable Constitució.

Després de la V vaig tenir l’oportunitat, com a representant de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), d’acompanyar a les cúpules de l’Assemblea Nacional (ANC) i d’Òmnium al Palau de la Generalitat on ens va rebre el Molt Honorable President per valorar la Diada i el moment que vivim. Vaig veure al President orgullós del país que representa, seré i decidit, estic convençut que aquests propers mesos farà el que toca i ho farà ben fet.

Crec sincerament que ara és el moment de la política i de les institucions, de les municipals també. Les properes setmanes el paper dels ajuntaments ha de ser molt important. El municipalisme hem de donar suport a la consulta del 9 de novembre de forma massiva. A 812 municipis del país, inclòs Barcelona, la suma dels regidors dels partits favorables a la consulta sumen una àmplia majoria; cal fer visible la força del 85% dels consistoris de Catalunya que recolzen clarament el dret a poder triar que volem.

Aquest onze de setembre la gent dels nostres pobles i ciutats va respondre omplint a vessar tots els trams de la Via. Els alcaldes com a representants de totes aquestes persones i de moltes més compromeses amb el dret a decidir hem de respondre contundentment donant suport explícit a la consulta i a l’exercici més representatiu de la democràcia, votar.

Per tot plegat, penso que els càrrecs electes del país ens hi hem de involucrar personalment i a fons per reforçar els passos del Parlament i del President. Però, sobretot, els dels milers de conciutadans que hi ha al darrera, o ... , potser hauria de dir, al davant!

Siguem dignes dels nostres càrrecs!

Jornades de l'escamarlà i el peix del cap de Creus

Avui hem presentat, acompanyats per la tramuntana i en l'incomparable marc del far de S'Arenella, les jornades de l'escamarla i el peix del cap de Creus,  aquest és un fet important perquè són les primeres que engloben als quatre municipis compresos entre la punta de cap de Creus i la punta de cap Cervera, o sigui Portbou, Colera, Llançà i El Port de la Selva.

Ho és perquè després d’anys i de varis intents fallits, per una raó o altra, hem aconseguit promocionar-nos tots junts, concentrant recursos i esforços en una mateixa direcció, i això, en aquest període de racionalització diu molt a favor nostre.

Són, per mi, encara més importants aquestes jornades perquè tenen com a protagonistes escamarlà, en concret, i el peix del cap de Creus en general. En definitiva productes del mar resultat d’aquesta activitat ancestral als nostres municipis que és la pesca. Una pesca, val a dir, en hores baixes per circumstàncies ben diverses, menors captures, major cost del gasoil, ...no seré jo ara qui les analitzi les causes, que com deia son diverses, de ben segur profundes i requereixen de temps i molt més coneixement del que jo tinc per explicar-les. 

Aquestes jornades gastronòmiques han de ser una oportunitat per donar a conèixer els nostres pobles, per refermar el valor de la cuina dels nostres restaurants i també per ajudar la pesca. En definitiva han de ser un dinamitzador més de la nostra economia.

Perquè si al nostre entorn, on la natura, la cultura i el lleure conviuen en harmonia; hi afegim un producte de qualitat que pot anar directament del mar al plat, pescat a diari a les aigües de la nostra costa, i si aquest bon producte el deixem en mans dels 24 restaurants adherits a la iniciativa disposats a treure-li el màxim rendiment, això no pot fallar.

Com a alcalde del Port de la Selva agraeixo l’esforç i la implicació de l’Associació de Restauradors i Comerciants (ARC),  no cal que us digui que és un orgull que la meitat dels restaurants participants siguin del poble que represento.

Desitjo que la pesca i la restauració aprofitin l'ocasió que els brinden aquestes jornades gastronòmiques per retroalimentar-se de manera que tots en surtin beneficiats.

I si, com deien a l'antiga Grècia som el que mengem, estic segur que si mengem el que pesquem, tots plegats serem un xic millors.

Bones jornades!

Crònica del viatge del NO

Dimarts 8 d’abril de 2014 l’AVE, que ha arribat vint anys tard a casa nostra, surt puntual a les vuit menys cinc cap a Madrid. Hi vaig embarcat com a membre de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Hi anem a donar suport als tres parlamentaris que van al Congrés a demanar la cessió de la competència per fer la consulta del 9 de novembre. De Figueres a Barcelona repasso la premsa, les possibilitats d’èxit són inexistents, però, malgrat tot, estic convençut que aquests és un viatge que cal fer. A les nou menys minuts arribem a Sants, s’afegeixen a l’expedició l’Alcalde de Vic i President de l’AMI, en Josep Maria Vila d’Abadal, l’Alcalde de Ripoll, en Jordi Munell i la Rosa Sanjaume, Coordinadora de l’Associació. L’Alcalde de Montblanc, en Pep Andreu, el de Balaguer en Josep Maria Roigé i el de Flix, en Marc Mur han agafat l’AVE a Lleida i arribaran a la capital de l’Estat vint minuts abans que nosaltres. L’expedició la completa l’Alcalde d’Olot en Mia Coromines, que ja és a Madrid. Durant una part el viatge ens acompanya el periodista Xabier Barrena de El Periódico que com altres molts mitjans s’interessen per saber de les raons que ens porten a Madrid.

Al Congrés hi anem a portar l’escalf dels 690 municipis i 29 consells comarcals adherits a l’AMI,  aquesta força que ens ha de permetre fer visualitzar clarament que aquests procés no és una dèria del President o una imposició dels partits polítics, sinó el reflex del que desitja una bona part de la societat catalana.

A tres quarts de dotze arribem a Atocha, agafem el taxi i passem per la Gran Via a deixar les coses a l’hotel i retrobar la resta. Plegats enfilem cap a la Carrera de Sant Jerónimo, a davant del Congrés ens espera la premsa,  hi ha molta expectació. Ens esplaiem amb el missatge, a Catalunya volem votar perquè volem poder decidir el nostre futur, un futur que per nosaltres passa per la independència. La premsa espanyola no ho entenen o no ho volen entendre, en fi. Un cop atesos els mitjans, busquem un lloc per dinar, coincidim a l’entrada del restaurant amb l’expedició del PSC encapçalada per en Maurici Lucena i en Miquel Iceta, salutació de rigor i poc més. Val a dir que hi ha amb nosaltres, en Marc Mur, un dels dirigents significats del PSC a les Terres de l’Ebre que recentment s’ha donat de baixa del partit.

A dos quarts de quatre iniciem les acreditacions al Congrés, més premsa i un cafè, s’ha apujat vint-i cinc cèntims des de l’època Zapatero, ara en val vuitanta-cinc. Sembla que hi ha algun problema i no podrem entrar tots a l’hemicicle. El president i vicepresidents de l’AMI cap a dins , la resta ens quedem a la sala Sagasta, on ens trobem amb altres càrrecs electes, alguns republicans empordanesos com en Pere Trias i en Martí Armadà. Des d’aquí podem seguir la sessió a través d’un canal intern. Tinc a darrera representants del PP, diria que d’algun ajuntament català, no els identifico, però els seus comentaris vers els nostres ponents ratllen l’insult. És veritat la Marta Rovira, crec que ha estat poc encertada, discurs emotiu però infantil al meu entendre. Quan intervé el Sr. Rajoy, la cosa es tensiona, un dels seus devots es desfà en elogis a la seva gestió i retrets a les polítiques que fem els ajuntaments, ho fa en veu alta i to provocador. M’aguanto, ni diria quatre de fresques, deu ser que a ells l’RSAL no els afecta. La cosa no va a més perquè just en aquell moment ens venen a buscar per entrar a l’hemicicle, podrem seguir el que queda de sessió amb la resta de companys. La il·lusió d’estar a la tribuna del Congrés ràpidament es converteix en mitja decepció, aquí no podem dir res, els bidells ens vigilen amb recel, prohibit fer res, no facis el gest  d’aplaudir o intentis fer servir el mòbil, sense mòbil s’han acabat els twits.

Les intervencions s’allarguen, totes sobre el previst. El Sr .Rajoy s’empara amb la legalitat de la sagrada Constitució per dir NO. El Sr. Rubalcaba que sí però que no, en Duran una de freda i una de calenta; per moments em costa relacionar-lo amb en Jordi Turull, al meu entendre bon discurs jurídic, poc contingut polític. Tot seguit el Sr. Coscubiela defensa la consulta com a pas previ al federalisme.  Quan arriba el torn de la  Sra. Rosa Diez (UPyD) s’em remou l’estómac. Quin discurs més reaccionari, les seves dosis de populisme m’enerven molt, surto de l’hemicicle, més d’un ha fet el mateix, en el passadís coincideixo amb la Muriel Casals i en Lluís Corominas. A les sales annexes l’Oriol Amorós, l’Alberto Fernández Díaz i molts altres polítics catalans que busquen, com jo, un endoll on carregar el telèfon. Torno a l’hemicicle, intervé  el Sr. Aitor Esteban, avui els bascos (EAJ-PNV) es mullen i estaran al nostre costat. El segueix l’Alfred Bosch, amb un molt bon discurs, el procés es mou agradi o no. Arriba el torn de la resta de representants del Grup mixt, Sr. Errekondo d’Amaiur diu que ens recolzen i votaran favorablement, la Sra. Olaia Fernández (BNG) també, la Sra. Ana Maria Oramas de Coalición Canaria s’abstindran, el Sr. Joan Baldoví de Compromís està a favor de la consulta. El Sr. Enrique Álvarez (Foro Asturias) evidentment no, igual que Sr. Salvador Armendáriz (UPN) i finalment la jove diputada Sra. Uxue Barkos (Geroa Bai) que ens avala.

S’inicia el torn de rèpliques, portem gairebé sis hores de debat. Val a dir que ara els tres representants del Parlament de Catalunya han estat molt bé, especialment en Jordi Turull, ja ho havia estat a la part de l’exposició però ara hi posa més energia i contundència, la Marta Rovira està més relaxada i en Joan Herrera es mou com peix a l’aigua. La resta, més del mateix, la líder d’UPyD  em torna a treure de polleguera, mirant amb to desafiant als nostres tres parlamentaris i fent esment al nostre President, els diu que els que no compleixen les sentencies són delinqüents i, a Espanya, a aquests se'ls persegueix. Igualment denuncia que els catalans que no estan a favor del procés viuen oprimits perquè els marginem. Tot plegat patètic.

Finalment darrera intervenció del portaveu del Partit Popular, Alfonso Alonso per refermar el No i dir-nos que ens estimen molt, i tant, penso, el seu amor és d’aquells que maten.

Arriba l’hora de la veritat, cap sorpresa, una abstenció i “quasi tres-cents” vots negatius a “no arribem a cinquanta” de favorables. Després de set llargues hores sortim amb la cua entre cames com era previsible. Saludem als nostres ponents i compartim comentaris amb bona part dels catalans que hem fet el seguiment. Hi ha altres empordanesos com els bons amics Pere Maluquer, senador i en Carles Pàramo, diputat. Aquest darrer s’afegeix a la comitiva de l’AMI i ens acompanya a fer un sopar lleuger. També sopa amb nosaltres en Marià Vila d’Abadal, que a més de germà de l’Alcalde de Vic és gerent de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears i, per tant, habitual de Madrid. Per això deixem que abans d’anar a dormir ens convidi a fer una copa a l’històric bar Cock.

Sense esmorzar, perquè m’he adormit, a tres quarts de vuit agafem el taxi de nou cap a Atocha. Una part de l’expedició ja ha sortit, jo torno amb els alcaldes de Balaguer, Flix i Ripoll. A migdia tenim Junta Directiva de l’AMI a Barcelona.

Després de la contundent resposta dels diputats espanyols, totalment contrària a la celebració d’una consulta, que al meu entendre, és l’eina més democràtica que tenim per determinar el nostre futur, des de l’Associació de Municipis per la Independència estem convençuts que el món municipal hem de continuar defensant, ara i sempre, el dret d’autodeterminació dels pobles i amb la finalitat de poder exercir aquest dret treballarem amb fermesa per aconseguir-ho al costat de les institucions i de la societat catalanes.  

Quedi clar que donarem suport al govern de la Generalitat de Catalunya en totes les accions que vagin encaminades a aconseguir aquest objectiu. I, si convé,  facilitarem i impulsarem la celebració d’una consulta a Catalunya per tal que els ciutadans i ciutadanes, democràticament, puguin decidir si volen la independència del nostre país

Amb aquesta declaració d’intencions recollida per la Junta Directiva de l’Associació de Municipis per la Independència, en la reunió celebrada el 9 d’abril de 2014, en el marc del centre de la resistència de 1714 del Born acaba la crònica d’un viatge que, malgrat el no, continua.