Crònica del viatge del NO

Dimarts 8 d’abril de 2014 l’AVE, que ha arribat vint anys tard a casa nostra, surt puntual a les vuit menys cinc cap a Madrid. Hi vaig embarcat com a membre de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Hi anem a donar suport als tres parlamentaris que van al Congrés a demanar la cessió de la competència per fer la consulta del 9 de novembre. De Figueres a Barcelona repasso la premsa, les possibilitats d’èxit són inexistents, però, malgrat tot, estic convençut que aquests és un viatge que cal fer. A les nou menys minuts arribem a Sants, s’afegeixen a l’expedició l’Alcalde de Vic i President de l’AMI, en Josep Maria Vila d’Abadal, l’Alcalde de Ripoll, en Jordi Munell i la Rosa Sanjaume, Coordinadora de l’Associació. L’Alcalde de Montblanc, en Pep Andreu, el de Balaguer en Josep Maria Roigé i el de Flix, en Marc Mur han agafat l’AVE a Lleida i arribaran a la capital de l’Estat vint minuts abans que nosaltres. L’expedició la completa l’Alcalde d’Olot en Mia Coromines, que ja és a Madrid. Durant una part el viatge ens acompanya el periodista Xabier Barrena de El Periódico que com altres molts mitjans s’interessen per saber de les raons que ens porten a Madrid.

Al Congrés hi anem a portar l’escalf dels 690 municipis i 29 consells comarcals adherits a l’AMI,  aquesta força que ens ha de permetre fer visualitzar clarament que aquests procés no és una dèria del President o una imposició dels partits polítics, sinó el reflex del que desitja una bona part de la societat catalana.

A tres quarts de dotze arribem a Atocha, agafem el taxi i passem per la Gran Via a deixar les coses a l’hotel i retrobar la resta. Plegats enfilem cap a la Carrera de Sant Jerónimo, a davant del Congrés ens espera la premsa,  hi ha molta expectació. Ens esplaiem amb el missatge, a Catalunya volem votar perquè volem poder decidir el nostre futur, un futur que per nosaltres passa per la independència. La premsa espanyola no ho entenen o no ho volen entendre, en fi. Un cop atesos els mitjans, busquem un lloc per dinar, coincidim a l’entrada del restaurant amb l’expedició del PSC encapçalada per en Maurici Lucena i en Miquel Iceta, salutació de rigor i poc més. Val a dir que hi ha amb nosaltres, en Marc Mur, un dels dirigents significats del PSC a les Terres de l’Ebre que recentment s’ha donat de baixa del partit.

A dos quarts de quatre iniciem les acreditacions al Congrés, més premsa i un cafè, s’ha apujat vint-i cinc cèntims des de l’època Zapatero, ara en val vuitanta-cinc. Sembla que hi ha algun problema i no podrem entrar tots a l’hemicicle. El president i vicepresidents de l’AMI cap a dins , la resta ens quedem a la sala Sagasta, on ens trobem amb altres càrrecs electes, alguns republicans empordanesos com en Pere Trias i en Martí Armadà. Des d’aquí podem seguir la sessió a través d’un canal intern. Tinc a darrera representants del PP, diria que d’algun ajuntament català, no els identifico, però els seus comentaris vers els nostres ponents ratllen l’insult. És veritat la Marta Rovira, crec que ha estat poc encertada, discurs emotiu però infantil al meu entendre. Quan intervé el Sr. Rajoy, la cosa es tensiona, un dels seus devots es desfà en elogis a la seva gestió i retrets a les polítiques que fem els ajuntaments, ho fa en veu alta i to provocador. M’aguanto, ni diria quatre de fresques, deu ser que a ells l’RSAL no els afecta. La cosa no va a més perquè just en aquell moment ens venen a buscar per entrar a l’hemicicle, podrem seguir el que queda de sessió amb la resta de companys. La il·lusió d’estar a la tribuna del Congrés ràpidament es converteix en mitja decepció, aquí no podem dir res, els bidells ens vigilen amb recel, prohibit fer res, no facis el gest  d’aplaudir o intentis fer servir el mòbil, sense mòbil s’han acabat els twits.

Les intervencions s’allarguen, totes sobre el previst. El Sr .Rajoy s’empara amb la legalitat de la sagrada Constitució per dir NO. El Sr. Rubalcaba que sí però que no, en Duran una de freda i una de calenta; per moments em costa relacionar-lo amb en Jordi Turull, al meu entendre bon discurs jurídic, poc contingut polític. Tot seguit el Sr. Coscubiela defensa la consulta com a pas previ al federalisme.  Quan arriba el torn de la  Sra. Rosa Diez (UPyD) s’em remou l’estómac. Quin discurs més reaccionari, les seves dosis de populisme m’enerven molt, surto de l’hemicicle, més d’un ha fet el mateix, en el passadís coincideixo amb la Muriel Casals i en Lluís Corominas. A les sales annexes l’Oriol Amorós, l’Alberto Fernández Díaz i molts altres polítics catalans que busquen, com jo, un endoll on carregar el telèfon. Torno a l’hemicicle, intervé  el Sr. Aitor Esteban, avui els bascos (EAJ-PNV) es mullen i estaran al nostre costat. El segueix l’Alfred Bosch, amb un molt bon discurs, el procés es mou agradi o no. Arriba el torn de la resta de representants del Grup mixt, Sr. Errekondo d’Amaiur diu que ens recolzen i votaran favorablement, la Sra. Olaia Fernández (BNG) també, la Sra. Ana Maria Oramas de Coalición Canaria s’abstindran, el Sr. Joan Baldoví de Compromís està a favor de la consulta. El Sr. Enrique Álvarez (Foro Asturias) evidentment no, igual que Sr. Salvador Armendáriz (UPN) i finalment la jove diputada Sra. Uxue Barkos (Geroa Bai) que ens avala.

S’inicia el torn de rèpliques, portem gairebé sis hores de debat. Val a dir que ara els tres representants del Parlament de Catalunya han estat molt bé, especialment en Jordi Turull, ja ho havia estat a la part de l’exposició però ara hi posa més energia i contundència, la Marta Rovira està més relaxada i en Joan Herrera es mou com peix a l’aigua. La resta, més del mateix, la líder d’UPyD  em torna a treure de polleguera, mirant amb to desafiant als nostres tres parlamentaris i fent esment al nostre President, els diu que els que no compleixen les sentencies són delinqüents i, a Espanya, a aquests se'ls persegueix. Igualment denuncia que els catalans que no estan a favor del procés viuen oprimits perquè els marginem. Tot plegat patètic.

Finalment darrera intervenció del portaveu del Partit Popular, Alfonso Alonso per refermar el No i dir-nos que ens estimen molt, i tant, penso, el seu amor és d’aquells que maten.

Arriba l’hora de la veritat, cap sorpresa, una abstenció i “quasi tres-cents” vots negatius a “no arribem a cinquanta” de favorables. Després de set llargues hores sortim amb la cua entre cames com era previsible. Saludem als nostres ponents i compartim comentaris amb bona part dels catalans que hem fet el seguiment. Hi ha altres empordanesos com els bons amics Pere Maluquer, senador i en Carles Pàramo, diputat. Aquest darrer s’afegeix a la comitiva de l’AMI i ens acompanya a fer un sopar lleuger. També sopa amb nosaltres en Marià Vila d’Abadal, que a més de germà de l’Alcalde de Vic és gerent de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears i, per tant, habitual de Madrid. Per això deixem que abans d’anar a dormir ens convidi a fer una copa a l’històric bar Cock.

Sense esmorzar, perquè m’he adormit, a tres quarts de vuit agafem el taxi de nou cap a Atocha. Una part de l’expedició ja ha sortit, jo torno amb els alcaldes de Balaguer, Flix i Ripoll. A migdia tenim Junta Directiva de l’AMI a Barcelona.

Després de la contundent resposta dels diputats espanyols, totalment contrària a la celebració d’una consulta, que al meu entendre, és l’eina més democràtica que tenim per determinar el nostre futur, des de l’Associació de Municipis per la Independència estem convençuts que el món municipal hem de continuar defensant, ara i sempre, el dret d’autodeterminació dels pobles i amb la finalitat de poder exercir aquest dret treballarem amb fermesa per aconseguir-ho al costat de les institucions i de la societat catalanes.  

Quedi clar que donarem suport al govern de la Generalitat de Catalunya en totes les accions que vagin encaminades a aconseguir aquest objectiu. I, si convé,  facilitarem i impulsarem la celebració d’una consulta a Catalunya per tal que els ciutadans i ciutadanes, democràticament, puguin decidir si volen la independència del nostre país

Amb aquesta declaració d’intencions recollida per la Junta Directiva de l’Associació de Municipis per la Independència, en la reunió celebrada el 9 d’abril de 2014, en el marc del centre de la resistència de 1714 del Born acaba la crònica d’un viatge que, malgrat el no, continua. 

Puntualitzacions a la noticia sobre la meva renuncia a la presidència de l'associació d'ADF de l'Alt Empordà

Davant del desacord amb la nota publicada per l'agència EFE després de la meva entrevista em cal fer almenys un aclariment:

En cap cas deixo el càrrec perquè hi hagi hagut un menys-teniment general de la nostra associació, res més allunyat d'això, el reconeixement a les ADF durant el meu mandat ha anat a l'alça, en especial després del desgraciada situació viscuda el juliol del 2012.

Per la resta de temes us deixo la versió que jo vaig validar de la nostra entrevista.

El Port de la Selva (Girona) .- El presidente de la Asociación de ADF del Alt Empordà, Josep Maria Cervera, deja este mes el cargo que ha ocupado 7 años, con la sensación que hay cosas no acaban de funcionar, como la falta de formación reglada, la lentitud en el cobro de las subvenciones, que los equipos de protección no sean “una prioridad”.

   Cervera, también alcalde de El Port de la Selva, preside la asociación que aúna 13 de las 14 Asociaciones de Defensa Forestal de la comarca, 31 municipios, 60.000 ha y 200 voluntarios.

    A pesar de que las ADF hacen formación en el manejo de herramientas forestales, comunicaciones e incendios, a menudo se trata de autoformación, “hace mucho tiempo que reclamamos que sea reglada, sobre todo en el tema de la extinción, si bien es cierto que nuestra labor en los incendios es de apoyo a los bomberos y siempre trabajamos bajo su dirección y conocimiento, es una asignatura pendiente.”, apunta.  

     “Y hay situaciones puntuales en que esto no ocurre, en el incendio de julio de 2012, lo pasé mal, porque cuando una situación va más allá de lo que es habitual, muchas veces las ADF actuaban sin los bomberos, y no tengo claro que todo el mundo estuviera preparado, esto me hizo sufrir” apunta el presidente de las ADF.

   El año pasado, con el apoyo del Consejo comarcal y con recursos de la campaña #focemporda , 41 voluntarios pudieron hacer un curso básico de incendios forestales, que garantiza, según Cervera, que “los que lo hicieron, que están repartidos por todas las ADF, tienen los conocimientos para analizar las situaciones si se encuentran sin bomberos, y tomar decisiones con garantías y además pueden orientar a los demás”.

     Otra de las críticas de Cervera, es que “cuando los riesgos laborales están en boca de todo el mundo, los Equipos de Protección Individual (EPI) son la última prioridad en la convocatoria de subvenciones”.

   Según él, ya hace  años que en la subvención de mantenimiento de la Generalitat, son la última prioridad y nunca queda dinero para estos equipos, esto implica que “muchas veces para poder estar equipado los voluntarios se tienen que comprar su propio material”.

       Las ADF son organizaciones sin ánimo de lucro y sus ingresos proceden de las subvenciones de las administraciones, que generalmente pagan una vez ya se ha hecho la actuación, además estas ayudas cada vez se reducen más y en algunas puede pasar más de un año hasta que se cobran.

     Según Josep María Cervera, “las líneas de ayuda de la Diputación de Girona funcionan bastante bien, es cierto que en los últimos años se han reducido los importes, pero por el contrario ha subido el porcentaje, antes subvencionaban el 50% de la actuación y ahora un 90%”.

      La Generalitat, tiene dos líneas de ayudas específicas para las ADF, la ayuda de inversión, que en los últimos años se han reducido mucho priorizando exclusivamente la implementación de un sistema de comunicaciones propio, del que Cervera no es muy partidario. Y  la de funcionamiento, que es la que garantiza la operatividad de las ADF, porqué sirve para seguros, ITV y reparaciones de vehículos y maquinaria.”

       También convocan las ayudas para la gestión forestal sostenible, generales para temas forestales con algún apartado de prevención de incendios donde las ADF son beneficiarias, según Cervera, “el problema es que se demora el tiempo de cobro y la mayoría de ADF no tenemos ni acceso al crédito ni capacidad económica para soportar el desfase que hay desde que acabas de ejecutar la actuación, hasta que acabas cobrando la subvención ”. La tarea de prevención es la más importante que realizan las ADF y sus voluntarios, estas van desde la redacción de planes a los trabajos forestales pasando por la construcción y mantenimiento de infraestructuras de soporte a la extinción, los recorridos de vigilancia y localización de riesgos o la difusión y sensibilización a la sociedad civil.

     Cervera, que asegura que el verdadero valor añadido de las Adfs “son cada uno de sus voluntarios con sus habilidades personales, pero lo que las hace fuertes y eficientes es la suma de estas individuales”, por eso deja la presidencia “contento por haber conseguido que más del 90% de las ADF de la comarca funcionemos a una”.

     A nivel catalán, Cervera es crítico con el Secretariat (órgano que agrupa buena parte de las ADF catalanas) “No comparto su funcionamiento, a nuestra asociación nos han ninguneado, pero más allá de lo personal, le falta ambición y no hay objetivos, ni tiene proyecto nacional, lo que lamento muchísimo porque con un buen plan de formación, con un planteamiento global de equipamiento y con un sistema de coordinación bien definido podríamos, en situaciones de GIF y simultaneidad, ser el soporte necesario para evitar el colapso de nuestro sistema de extinción”

    Un factor determinante para abandonar la presidencia fue la situación de caos que se vivió en su localidad durante el gran incendio de julio de 2012.

   

      “Me encontré en que estaba en la Jonquera con la gente de las ADF y sin que el fuego afectará directamente mi pueblo, teníamos un pitote importante, con centenares de coches, unos que intentaban salir del cap de Creus por allí y otros que venían desviados por el incendio de Portbou, la verdad es que el edil de Gobernación lo organizo muy bien con la policia local y los voluntarios de protección civil, pero en un momento piensas, y si hubiera pasado algo?”, mantiene Cervera.

     Cabe añadir que desde julio de 2013 Cervera es consejero comarcal de protección civil y esto comporta otras responsabilidades cuando hay un incendio forestal.

   Las elecciones a la Presidencia de la Asociación de ADF del Alt Empordà serán este mes. 

Sense tu

Avui fa un any que se'n va anar la meva mare, no ha passat ni un dia que no hagi pensat en ella. Durant aquest any no he escrit res al meu bloc, era conscient que havia de guardar-li un espai. Pensava que m’agradaria explicar moltes coses d’ella, tants moments, tantes experiències, tantes situacions, però no ho faré. Qualsevol cosa que expliqui serà poc original pels que em llegiu, perquè som molts els que tenim o hem tingut la millor mare del món, la que més ens ha cuidat i més ens ha estimat. La que ens ha transmès valors i ens  ha ajudat a configurar la nostra personalitat.

No em cal escriure, el sol fet de pensar-la em permet guanyar la tristesa de la seva pèrdua, així des de la felicitat del record, ella continua amb mi i això és el més important.

Sovint, en el nostre dia a dia, escatimem sentiments cap a les nostres mares. En el meu cas, la previsió del desenllaç de la seva malaltia em va fer possible recuperar aquella complicitat que hi tenia de nen per poder-la abraçar i donar-li les gràcies per la seva generositat i pel seu amor. Un agraïment en vida que ha esdevingut etern.

Des de la nostàlgia dels temps viscuts, un petó mare!

Moisès Broggi. Fill Adoptiu del Port de la Selva

El darrer dia de l’any 2012 ens va deixar en Moisès Broggi i Vallès a l’edat de 104 anys.  Intentar dir alguna cosa més del Dr. Moisès Broggi, tot un referent per la ciència, l’ètica, la medicina, l’humanisme i la llibertat del nostre país quan ja ho ha fet tothom, no té cap sentit.  Sí, en canvi, explicar la per molts desconeguda relació amb el municipi que ha acollit les seves despulles.

El doctor Broggi, com sempre se l’ha anomenat al Port de la Selva, arribà al nostre municipi de la mà de la família de la seva dona, l’Angelina Trias, el seu avi Pere Rubiés n’era fill. La primera vegada que hi posa els peus fou el 1940 després de la Guerra Civil. Explica a les seves memòries que malgrat trobar-se un poble on eren ben visibles les ferides de la guerra, l’estada resultà meravellosa i li deixà un record inesborrable.  En una jornada va pujar fins a Sant Pere de Rodes per veure les runes del monestir , va dinar un suculent suquet de peix a peu de platja acompanyat d’alguns veïns del poble, amb els quals esdevingueren bons amics i a la tarda  va sortir a conèixer la costa del cap de Creus embarcat a la Llevantina, una barca de pesca . La bellesa natural, però sobretot la franca simpatia i gentilesa acollidora dels habitants del Port de la Selva, l’ompliren de satisfacció i de ganes de tornar-hi.

Des de llavors cada estiu passà pel Port de la Selva, primer a can Rabintxo la casa de la família Rubiés, i a partir del 1952 a la casa que va comprar al carrer Mar. El 1948 el germà petit de l’Angelina va morir d’accident quan venia al Port. El mateix doctor Broggi explica que si hi ha algun consol en les tragèdies és el de sentir-se acompanyat, les manifestacions de solidaritat afectiva rebudes al Port de la Selva en aquells moments van portar-lo a una profunda estimació pel Port i la seva gent.

Durant 60 anys llargs, el doctor Broggi ha vingut els estius al Port de la Selva a gaudir del mar, de la família i de la companyia dels seus amics, a navegar amb la Nausica, a explorar els racons del cap de Creus, a prendre el bany de la tarda a la platja del Pas o senzillament a conversar sobre les coses del poble i de la mateixa vida. Activitats que feia compatible amb el seguiment d’aquells que l’havien anat a visitar a la seva consulta de Barcelona o dels patien alguna afecció durant la seva estada.

L’any 2008 el Port de la Selva, en reconeixement a la seva vàlua, als seus valors personals i la seva intensa i continuada col·laboració amb la població i els seus veïns, va atorgar-li el títol de Fill Adoptiu. La distinció li va ser lliurada oficialment en un acte celebrat el 7 de juny d’aquell mateix any. Fou llavors que el doctor Broggi ens va dir :“des d'un principi vaig quedar encisat pel Port de la Selva, per les seves muntanyes, les seves vinyes i la bellesa del cap de Creus. Però em va impressionar molt més la manera de ser de la seva gent". I va continuar dient: “ considero aquest acte d´homenatge l’acte suprem de la celebració del meu centenari, per bé que fer cent anys no té cap mèrit, el que té mèrit és haver-me guanyat la vostra confiança”.

La relació del Dr. Broggi amb el Port de la Selva ha estat una relació d’amor correspost, és per nosaltres un honor que hagi escollit reposar en el blanc cementiri dels mariners. 

Discurs de Reis 2013

Benvolgudes Majestats, un any més estem molt contents poder-vos rebre al Port de la Selva, sabem que arribeu cansats doncs el viatge ha estat llarg i no exempt de contratemps, sobretot aquesta tarda quan passàveu el cap de Creus amb temporal de Nord, aquí la tramuntana també ens ha fet la guitza i no us hem pogut rebre amb el tradicional castell de focs. Però ara ja sou aquí i en nom de tots us dono la benvinguda i les gràcies per la feinada de fer arribar la Pau i la solidaritat a tots els pobles.

Acabem de tancar un any en que les coses no han estat fàcils, per bé que els nens i nenes del Port de la selva han complert, han ajudat als pares, han treballat a l’escola, han respectat als seus companys i han participat amb entusiasme en les activitats del municipi.

El que acabem d’encetar no pinta massa millor, es preveu difícil pel país, pels pobles, per les empreses, pels comerços i per moltes persones que s’ho passen malament, especialment complicada és la situació dels que busquen feina i dels que no tenen salut, us demano que la vostra màgia els ajudi.

Per la resta majestats us faig saber que tinc plena confiança amb els meus conciutadans, per una mica de il·lusió i esperança que ens deixeu cadascú de nosaltres posarà el seu granet de sorra per anar endavant.

Amb el vostre permís voldria fer un reconeixement a tots els que fa dies que preparen la vostra arribada, un reconeixement que m’agradaria fer extensiu a tots aquells que voluntàriament dediquen el seu temps a les associacions i entitats del municipi veritable motor social, integrador i cohesionador d’aquest poble.

Acabo demanant-vos que en la mesura del que sigui possible aquesta nit sigueu generosos amb els nostres infants. Estic convençut que si us ha fallat algun regal en sabran prescindir i gaudiran amb el que es trobin.

Abans de passar-vos la paraula deixeu-me dir-vos un cop més gràcies per ser aquí, gràcies per la vostra generositat.

Visca els Tres Reis!!!

Discurs de benvinguda pronunciat el 5 de gener de 2012 al balcó de l'ajuntament del Port de la Selva.