Moralment exclòs

No cal que en faci massa propaganda, doncs la noticia corre com la pólvora. Ahir tots els regidors de l’ajuntament del Port de la Selva varem aprovar, en sessió extraordinària del Ple, declarar el nostre municipi moralment exclòs de l'àmbit de la Constitució Espanyola, en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica, de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament.

Més enllà de l’Ebre diran que aquest és un gest de quatre radicals eixelebrats de la Catalunya més tancada, d’aquests que sempre hem estat al·lèrgics a l’Estat Espanyol. Doncs, sense desmerèixer a aquest col·lectiu els vull dir que no s’equivoquin, el que escriu no és un català de sang, sinó un català, com molts, amb una àvia murciana, oncles, ties, cosines i cosins andalusos, valencians o lleonesos. Casat amb una dona d’arrels asturianes de família de llarga tradició militar, amb heroi de guerra inclòs. Dos fills que animem la selecció catalana pels vols de Nadal, però que els agrada que guanyi la “Roja”, en Fernando Alonso o en Rafa Nadal. Amb contactes, projectes, relacions laborals i d’amistat amb gent de tot l’Estat.

Per tan podeu pensar que ganes de trencar coses poques, en canvi si amb moltes ganes de buscar l’encaix a la realitat de Catalunya, prou ben trobat, al meu entendre, amb l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 2005. Estatut que va passar pel filtre abans de ser aprovat pel Ple del Congrés dels Diputats i del Senat , però que malgrat tot fou ratificat finalment en referèndum popular pel poble Català, promulgat pel Rei i publicat com a Llei orgànica el 2006 i amb el qual ja es feia el fet, almenys de moment, per una àmplia majoria dels catalans.

Però es veu que haver fet tots aquests passos dins la legalitat no és suficient per el PP i altres personatges. I aquests presenten un recurs d’inconstitucionalitat només contra el nostre Estatut en el Tribunal Constitucional, segurament menys legítim que el procés, però no hi vull entrar.

Com a regidor quan vaig prendre possessió del càrrec vaig prometre, i no ho vaig fer per imperatiu com altres regidors que m’acompanyaven, guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una Constitució en la que jo entenia hi cabíem tots i un Estatut en vigor des del 9 d’agost del 2006.

És evident que la situació ha canviat, l’Estatut tal com l’havien aprovat les administracions i referendat el poble Català no té cabuda a la Constitució segons el Tribunal Constitucional. Doncs molt bé senyors legalment hauré de continuar guardant i fent guardar la Constitució, ara si per imperatiu, però ningú em prohibirà que moralment m’exclogui de l’àmbit d’una Constitució que amb una sentència m’ha exclòs prèviament.

Cap esforç serà sobrer

El Diari de Girona del dimarts passat, dia 25 de maig de 2010, titulava la seva editorial: Un estiu de molt risc per als boscos gironins. Començava dient que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, havia alertat recentment: “aquest estiu serà el més perillós pel que fa a risc d'incendis”.

L’editorial continua explicant que en bona part això és conseqüència de la nevada del 8 de març, diu que des de la Generalitat s’està treballant gairebé des de l'endemà mateix de les nevades, per intentar retirar la massa forestal caiguda en aquells punts que es consideren crítics, com podrien ser el perímetres de protecció prioritària. Malgrat això, continua l’editorial, ja s'avisa que les intervencions que s’estan fent seran insuficients per afrontar amb garanties la temporada d'estiu. I acaba apel•lant a la responsabilitat ciutadana perquè aquesta assumeixi tota la normativa sobre prevenció d'incendis forestals, doncs hi ha en joc els boscos, però també explotacions agràries i vides humanes. És per això que cap esforç serà sobrer, conclou.

Davant un panorama de sortida tan negre, miro al meu voltant i m'envaeixen els dubtes. Visc en un dels perímetres de protecció prioritària de les comarques gironines, no és el de les Gavarres, però a escala proporcional el seu bosc també s’ha vist afectat. Aquí, al cap de Creus, ni l’endemà ni fins ara, no hi ha treballat cap brigada, ni una. Bé, la colla del parc natural, per vergonya d’algú, durant uns dies va apartar quatre branques. Les úniques actuacions sobre la vegetació afectada pel temporal del 8 de març, llevat de les d’urgència per garantir el pas durant el dia de la nevada i els immediatament posteriors que foren assumides pels ajuntaments, les ha fet personal voluntari de les ADF, destinant-t’hi alguns dissabtes al matí, aquesta tasca que hauria de ser anecdòtica, resulta que és la més important tot i ser insignificant en el conjunt.

Però a més, tot i ser conscients que caldrà estar més alerta que mai, la Diputació de Girona ha retallat més del 50% el dispositiu de vigilància i prevenció d’incendis forestals en espais naturals d'especial protecció de les comarques gironines. Un dispositiu exemplar, que s'havia consolidat amb els anys, implicant als ajuntaments i les ADF o sigui a la gent del territori. En el cas de l’Alt Empordà s’ha passat de contractar 17 persones el 2009 a contractar-ne 7 aquest estiu. 10 llocs menys de treball en una comarca com la nostra resulten prou significatius. Operativament vol dir que de les 5 unitats que hi havia el 2009 repartides estratègicament per la comarca: dues en l’àmbit del cap de Creus, dues a l’Albera i una a les Salines, passarem a una al cap de Creus, una a l’Albera i cap a les Salines.

Cal afegir, malgrat no és oficial, que la Generalitat retallarà les ajudes a les ADF, en concret la partida per compra de vestuari i material de protecció pels voluntaris quedarà a 0€ per la majoria d’ADF. A l’era dels riscos laborals, quan el nostre país ha superat el voluntariat amb xancletes i calces curtes costa d’entendre aquesta passa enrere. Però la perspectiva no és millor per la resta de línies de subvenció. Tant en el cas de les de la Generalitat com en el de les de la Diputació, no hi ha cap garantia de que es mantinguin al 100%.

Entenc perfectament que vivim una situació econòmica complicadíssima i que les administracions s’han d’estrènyer el cinturó, però no sé si ho estan fent de la millor manera. Retallar en prevenció i dispositius de vigilància no és estalviar, doncs la nostra societat i menys els nostres politics no estan preparats per deixar cremar el país, i quan un conat, que podria haver estat controlat a temps pels serveis de vigilància i prevenció que no hi haurà, es converteixi en un incendi descontrolat si abocaran recursos sense mesura, el cost dels quals superaran amb escreix el que ara pot semblar que s’estalvia.

I no cal esperar el foc per incontrolar la despesa. A tall d'exemple, només de veure la quantitat de publicacions que tan la Generalitat com la Diputació editen per autobombo, amb escàs interès per la majoria dels mortals, i que en el 90% dels casos després d’un mesos passejant pels racons acaben en el contenidor blau, penso en lo absurd que és haver de retallar en allò que funciona i dona valor afegit al país. Estalviant-se alguna d’aquestes publicacions, o optant per edicions més modestes de les mateixes segurament seriem més sostenibles i no caldria ni deixar coixos els dispositius de prevenció d’incendis forestals, ni els voluntaris sense equips de protecció personal.

Des dels mitjans de comunicació es poden fer crides a la població, però també s’hauria d’exigir més als polítics i a les administracions, perquè cap esforç serà sobrer.

enllaç a l'editorial Diari de Girona 25 de maig de 2010

El Port de la Selva i l’arqueologia subaquàtica del segle XIX

Fa unes setmanes, la Isabel, historiadora, tècnica de cultura de l’Ajuntament i gran coneixedora del passat de la nostra vila, em va passar un document extraordinari, almenys per mi, del que n’havia sentit a parlar i llegit referències però no havia aconseguit fins ara.

Es tracta de l’article publicat el novembre de 1894 en el “Boletín de la Asociación artístico-arqueológica barcelonesa” escrit per en Romualdo Alfaras el 30 d’agost de 1894, o sigui fa poc més de 115 anys, i que titulava “Pesca de ánforas”. En aquest document escrit en castellà hi ha molta i bona informació del que passava en el nostre municipi. Per començar ja ens parla de la vinguda de bussos durant el mesos d’estiu per participar a l’abundant pesca del corall. Ens diu que en aquells moments esta en hores baixes, doncs anys anteriors havia estat molt més de moda i es pagava molt millor. Potser va ser aquest fet el que va possibilitar que el Sr. Alfaras i el Sr. Marés poguessin llogar els serveis d’aquests bussejadors per explorar els fons de cala Cativa. En Romuald recordava que 30 anys abans, quan ell era un nen, un vell pescador del Port anomenat l’avi “Caló” havia pescat amb el palangre una gerra de forma estranya que va regalar a la seva família perquè no hi havia res de valor a dins.

Després de contrastar aquest record amb informacions dels bussos coralers més grans, el dia 22 d’agost de 1894 tres llaguts sortien del Port de la Selva rumb a cala Cativa. Arribats a un punt entre Cap mitjà i la mateixa cala van fondejar per iniciar la recerca submarina. A trenta dos metres de fondària varen localitzar el jaciment d’una nau Emporitana o Masiliota que 2000 anys abans, de ben segur, es va veure sorpresa per un temporal de tramuntana en aquesta feréstega costa.

D’aquesta embarcació enfonsada només en restava part de l’ancora, que havia quedat soldada al fons i que ni la força de nou mariners va fer possible recuperar-la sencera. Durant dos dies els bussejadors van estar feinejant a l’indret amb cordes de cànem i espart que servien per recuperar les restes del naufragi. Concretament setanta dues àmfores, tretze en perfecte estat, trenta amb insignificant desgast i les vint-i-nou restants amb alguna mutilació.

No ens diu el text que se’n va fer d’aquestes restes, però podem pensar que algunes estan en el fons del Museu Marés de Barcelona, doncs la família Marés va participar de la gesta fent-se càrrec del cost de la meitat de l’expedició.

Per si en voleu llegir tots els detalls, us deixo l’enllaç a la biblioteca virtual de premsa històrica del Ministerio de Cultura aquí.

"És necessari reconèixer la seva professionalitat, agrair la seva tasca i respectar el seu dolor"

Des de l'incendi d'Horta de Sant Joan no he escrit mai en el meu bloc personal res al respecte, si ho he fet en fòrums o al facebook doncs per la part que em toca em va afectar força. Però avui i un cop llegit l’escrit al Periódico del Conseller Saura tinc la sensació que està totalment fora de joc i el que diu ja no respon a res.

Sr. Saura, ningú qüestiona al cos de bombers de la Generalitat, no cal que ens digui que tenim un cos de bombers dels millors del món. Als bombers no els ha faltat, ni els falta suport, ningú dubte de la seva professionalitat. No he vist ni un fòrum, ni un grup a les xarxes socials, ni un lloc en contra dels bombers, en canvi no tenim prous dits al per comptar els que hi ha de suport i reconeixement.

Conseller en aquest país sabem valorar la tasca i professionalitat del cos de bombers, això no vol dir que un bomber, o un comandament no es pugui equivocar, no son divinitats. Son persones com tots nosaltres i en situacions d'extrema emergència i estrès les coses es poden fer bé, no tan bé o malament. Si hi ha hagut un error fent la feina que tocava, s'assumeixen responsabilitats i es prenen les mesures que toquin, sobretot per evitar torni a passar i fer la tasca més segura als bombers i facilitar-la als seus comandaments.

Conseller ha d'entendre que molta gent té dubtes del que va passar a Horta de Sant Joan, sobretot perquè no s’entén que vostè no hagi plegat, que continuí defensant el que no toca, perquè cada dia les seves paraules queden desacreditades per les informacions que apareixen.

I encara vol erigir-se com a màxim i únic defensor dels bombers catalans i donar-nos lliçons.

Conseller a quin país viu com en data d'avui s’atreveix a dir a la premsa : "És necessari reconèixer la seva professionalitat, agrair la seva tasca i respectar el seu dolor" quan això ja ho ha fet tothom.

Escolti bé el que demana la majoria: Plegui i deixi fer. Els bombers no necessiten que vostè els defensi.

Bones Festes

Us desitjo que passeu un Bon Nadal i tingueu un 2010 ple de salut, pau i felicitat.



Fes click sobre la felicitació per ampliar-la.