Ahir el municipi del Port de la Selva va homenatjar al Dr. Moisés Broggi, els actes van ser d’allò més emotius, malgrat algun problema tècnic de darrera hora vinculat a la megafonia. Les darreres setmanes en tant que primer tinent d’alcalde de l’ajuntament del Port m’ha tocat peparar amb l'ajut d'un bon equip aquests actes d’homenatge fet que m’ha permès acostar-me a l’obra i a la vida del Dr. Broggi. Una vida no mancada de dificultats, almenys durant una etapa, però la seva força i perseverança davant la injustícia no només li va permetre superar-la sinó que el va convertir en un triomfador. Ahir durant tot el dia vaig quedar sorprès per la capacitat de transmetre saviesa d’aquest gran personatge, cada frase seva es podria convertir en una cita. Em sento feliç d’haver pogut compartir una jornada amb ell.
4/6/08
La meva relació amb els incendis forestals
Aquesta tarda he compartit una estona amb en Marc Testart periodista del setmanari l’Empordà, parlant amb ell de les ADF repassava la meva vinculació amb els incendis forestals.
Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.
Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.
En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.
Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.
Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.
En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.
19/5/08
Fins sempre "Pepitu"
El passat divendres, 16 de maig de 2008 mentre acabàvem d’enllestir els actes de les festes de Sant Baldiri ens arribava la noticia de la mort d’en Josep Mallol i Oriol, durant el darrer quart del segle passat en “Pepitu” era un dels protagonistes d’aquesta festa, doncs hi feia coincidir la presentació d’un dels seus llibres.
I és que en “Pepitu”, escriptor i historiador autodidacte, ha recollit en una vintena llarga de publicacions els costums, les tradicions, les anècdotes, el tarannà, ... i en definitiva tot allò que configura l’ànima d’un poble, en aquest cas del Port de la Selva.
Gràcies pels teus llibres que han contribuït i contribuiran a la difusió de la nostra història, la nostra cultura i la nostra manera de ser.
I és que en “Pepitu”, escriptor i historiador autodidacte, ha recollit en una vintena llarga de publicacions els costums, les tradicions, les anècdotes, el tarannà, ... i en definitiva tot allò que configura l’ànima d’un poble, en aquest cas del Port de la Selva.
Gràcies pels teus llibres que han contribuït i contribuiran a la difusió de la nostra història, la nostra cultura i la nostra manera de ser.
23/4/08
Del sou, de la dedicació a l’Ajuntament i la professionalitat
He llegit l’escrit del Grup Municipal Port AM en el 3er butlletí d’informació municipal i voldria fer un seguit d’observacions des de l’experiència acumulada durant els gairebé 13 anys que fa que sóc regidor del meu poble.
En primer lloc i al meu entendre professionalitat no és sinònim del fet de tenir un sou. Quants assalariats coneixem que són pèssims professionals? i quants amateurs, voluntaris, .... que actuen com veritables professionals?
Per mi presentar-me a l’Ajuntament sempre ha estat un fet voluntari, resultat no només de l’estima al poble sinó sobretot de les inquietuds personals i les ganes d’aportar coses a un projecte comú. Sota la premissa de Si vols pols ves a l’era, he repetit en tres ocasions a les llistes municipals. Ser regidor per mi ha estat i és una experiència enriquidora, que aporta mal de caps i recriminacions, però també alegries i agraïments. Això, us asseguro que, no ho canvia el fet de rebre una compensació econòmica més o menys gran.
Amb aquests gairebé tretze anys mai m’he queixat per les hores dedicades a l’Ajuntament en detriment de la meva família, dels meus negocis o dels meus projectes personals. Hores que si hagués de valorar econòmicament segurament serien les més mal pagades del poble.
Aquesta legislatura, per primer cop i després de dotze anys tinc una dedicació exclusiva que implica, evidentment, un sou de l’Ajuntament. Aquest sou, personalment em suposa si fa o no fa els mateixos ingressos que tenia a l’anterior feina, per tant no em comportarà tenir més diners. Per contra si que a priori pensava que em reportaria més temps per dedicar a la família i altres projectes, en la realitat no ha estat tan així, però aquest és un problema meu. Aquest sou no em fa ser un regidor més professional, en canvi si que em permet aplicar molt més la meva professionalitat a la tasca de regidor.
Lamento que el Grup Municipal Port AM jugui amb dos jocs de cartes: Un dient que ells sempre han defensat un ajuntament professional quant de les seves paraules se’n desprèn una confusió que apunta més aviat a un ajuntament amb polítics assalariats i això com ja he dit són coses que no necessariament coincidents . Tot seguit treuen la segona baralla afirmant que per dignificar la feina dels polítics hem fet fora 4 treballadors. Això ho trobo realment injust, això no serveix per dignificar el que pretenen defensar, ni a la gent que ens dediquem a la política municipal i de la que ells també en formen part.
Avui, com fa dotze anys no dubteu a demanar-me explicacions i exigir-me resultats. Jo sóc a l’Ajuntament, com ja he explicat , per alguna cosa més que un sou, els fets per testimoni.
En primer lloc i al meu entendre professionalitat no és sinònim del fet de tenir un sou. Quants assalariats coneixem que són pèssims professionals? i quants amateurs, voluntaris, .... que actuen com veritables professionals?
Per mi presentar-me a l’Ajuntament sempre ha estat un fet voluntari, resultat no només de l’estima al poble sinó sobretot de les inquietuds personals i les ganes d’aportar coses a un projecte comú. Sota la premissa de Si vols pols ves a l’era, he repetit en tres ocasions a les llistes municipals. Ser regidor per mi ha estat i és una experiència enriquidora, que aporta mal de caps i recriminacions, però també alegries i agraïments. Això, us asseguro que, no ho canvia el fet de rebre una compensació econòmica més o menys gran.
Amb aquests gairebé tretze anys mai m’he queixat per les hores dedicades a l’Ajuntament en detriment de la meva família, dels meus negocis o dels meus projectes personals. Hores que si hagués de valorar econòmicament segurament serien les més mal pagades del poble.
Aquesta legislatura, per primer cop i després de dotze anys tinc una dedicació exclusiva que implica, evidentment, un sou de l’Ajuntament. Aquest sou, personalment em suposa si fa o no fa els mateixos ingressos que tenia a l’anterior feina, per tant no em comportarà tenir més diners. Per contra si que a priori pensava que em reportaria més temps per dedicar a la família i altres projectes, en la realitat no ha estat tan així, però aquest és un problema meu. Aquest sou no em fa ser un regidor més professional, en canvi si que em permet aplicar molt més la meva professionalitat a la tasca de regidor.
Lamento que el Grup Municipal Port AM jugui amb dos jocs de cartes: Un dient que ells sempre han defensat un ajuntament professional quant de les seves paraules se’n desprèn una confusió que apunta més aviat a un ajuntament amb polítics assalariats i això com ja he dit són coses que no necessariament coincidents . Tot seguit treuen la segona baralla afirmant que per dignificar la feina dels polítics hem fet fora 4 treballadors. Això ho trobo realment injust, això no serveix per dignificar el que pretenen defensar, ni a la gent que ens dediquem a la política municipal i de la que ells també en formen part.
Avui, com fa dotze anys no dubteu a demanar-me explicacions i exigir-me resultats. Jo sóc a l’Ajuntament, com ja he explicat , per alguna cosa més que un sou, els fets per testimoni.
18/3/08
Els resultats del 9M
Ja han passat uns dies des del 9 de març, s’han comptat i recomptat els vots, i tothom hi ha dit la seva. Avui, jo també. Renoi quins resultats! la maceració estava més avançada del que havia arribat a pensar i la bipolarització ha estat fortíssima.
A Catalunya gairebé tothom perd vots en referència al 2004, es salva el PSC-PSOE que en guanya 95.000, els que no varen anar votar que augmenten en 295.000 i els que van votar en blanc que pugen en 20.000. La resta en perden: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.
La meva interpretació d’aquests números és la següent: els 15.000 vots que ha perdut el PP han anat a parar a Ciutadans que n’han fet 27.000 a Catalunya, gens estrany i fins a cert punt normal. Pel que fa als vots perduts per d’Iniciativa penso que han anat pràcticament en la seva totalitat al PSC-PSOE, igual ha passat amb una part important dels d’ERC i segurament amb menys de CiU. Han votat contra el PP. Però hi continua havent un grup molt significatiu que no ha anat a votar o ha votat en blanc, i aquests em fa l’efecte que són bàsicament votants d’ERC a les darreres eleccions autonòmiques i en menor mesura de CiU, els primers descontents amb el 2on tripartit i els altres desenganyats amb el sistema.
Per mi un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Però això sona a utopia tal i com està el galliner.
Que mesells que som els catalans, fem president del nostre país a un dirigent del PSOE i donem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans.
En fi tots els partits tenen estrategs capaços d’analitzar la situació i de veure que és el que més convé, en els de CiU i ERC els demanaria que per una vegada pensin veritablement en clau catalana i menys de partit. Doncs al meu entendre el nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquest any on entre CiU i ERC només en sumen 13, per tant els pitjors resultats dels darrers 20 anys.
El futur que ens esdevé passa per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE ha tret a Catalunya, però em fa l’efecte que aquesta és collita verda, veurem si seran capaços de qüestionar el discurs del Sr. Bono o a la Sra. Álvarez que formen part de l'aparell del PSOE igual que el Sr. Montilla.
Altrament si han de respectar Catalunya i Catalunya ha de ser un país de primera, cal que ens arremanguem i comencem a remar.
A Catalunya gairebé tothom perd vots en referència al 2004, es salva el PSC-PSOE que en guanya 95.000, els que no varen anar votar que augmenten en 295.000 i els que van votar en blanc que pugen en 20.000. La resta en perden: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.
La meva interpretació d’aquests números és la següent: els 15.000 vots que ha perdut el PP han anat a parar a Ciutadans que n’han fet 27.000 a Catalunya, gens estrany i fins a cert punt normal. Pel que fa als vots perduts per d’Iniciativa penso que han anat pràcticament en la seva totalitat al PSC-PSOE, igual ha passat amb una part important dels d’ERC i segurament amb menys de CiU. Han votat contra el PP. Però hi continua havent un grup molt significatiu que no ha anat a votar o ha votat en blanc, i aquests em fa l’efecte que són bàsicament votants d’ERC a les darreres eleccions autonòmiques i en menor mesura de CiU, els primers descontents amb el 2on tripartit i els altres desenganyats amb el sistema.
Per mi un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Però això sona a utopia tal i com està el galliner.
Que mesells que som els catalans, fem president del nostre país a un dirigent del PSOE i donem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans.
En fi tots els partits tenen estrategs capaços d’analitzar la situació i de veure que és el que més convé, en els de CiU i ERC els demanaria que per una vegada pensin veritablement en clau catalana i menys de partit. Doncs al meu entendre el nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquest any on entre CiU i ERC només en sumen 13, per tant els pitjors resultats dels darrers 20 anys.
El futur que ens esdevé passa per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE ha tret a Catalunya, però em fa l’efecte que aquesta és collita verda, veurem si seran capaços de qüestionar el discurs del Sr. Bono o a la Sra. Álvarez que formen part de l'aparell del PSOE igual que el Sr. Montilla.
Altrament si han de respectar Catalunya i Catalunya ha de ser un país de primera, cal que ens arremanguem i comencem a remar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)