Taller de participació ciutadana Agenda 21

Avui, tots plegats, tenim l’oportunitat de participar en el disseny del nostre poble a través del taller de l’Agenda 21. Es tracta de fer un exercici DAFO, que no és res més ni res menys que determinar i valorar quines son les Debilitats, les Amenaces, les Fortaleses i les Oportunitats del Port de la Selva en el camp social, ambiental i econòmic.

Cal que tothom digui la seva, sense entrar en el derrotisme i la critica fàcil. Cal que tots ens impliquem. De ben segur, les aportacions individuals i col·lectives serviran en el present i en el futur per millorar el nostre poble.

Si som capaços de potenciar la participació ciutadana, serem capaços de garantir la convivència, la solidaritat i el sentiment de poble.

Us convido a ser partícips del batec del Port de la Selva i desitjo que aquest sigui un punt d’inflexió en el bagatge participatiu que d’ara endavant entre tots hem de consolidar.

Mentim molt o reciclem poc?

Aquests darrers mesos i dins el procés d'Agenda 21 s'ha dut a terme una enquesta sobre la percepció ciutadana sobre diversos aspectes dels que tracta. Els resultat els podeu consultar a: http://www.agenda21local.org/download.php?057f051fae7b0ffd5da357a2ca656c2c

La pregunta del titular ha estat copiada literalment d'un article aparegut la setmana passada en el nou diari "Público" que parlava sobre el reciclatge. I és que en el nostre cas resulta sorprenent que un 58% dels enquestats separin la fracció orgànica quan en el nostre municipi, de moment, no es fa recollida d'aquesta fracció. O és que aquest 58% feu compostatge casolà? Cosa que seria d'agraïr i admirar.

Per si un cas permeteu-me que en dues ratlles expliqui que és la fracció orgànica. Són les restes de fruita, verdura, carn i peix, el marrò del cafè i el te, les closques d'ou aixefades.També en quantitats petites el paper de cuina i els tovallons de paper bruts, les oueres, la fruita seca i petites restes de jardineria. Amb aquestes deixalles podem fer el compostatge.

En aquests moments hem començat a treballar en la definició d'un sistema de recollida que ens permeti a tots reciclar més i millor, al mateix temps que ordenem els punts d'aportació.

Però si no voleu esperar podeu fer compost pel vostre ús, doncs serveix pel jardi o/i l'hort. El compostatge és un procés que imita la natura, al llarg del qual la matèria orgànica (en el nostre cas restes orgàniques de cuina i jardineria) es transforma de forma natural fins a obtenir un producte de gran qualitat com a adob orgànic.

Fer compost és molt senzill: s’apila el material i es manté de manera que els organismes vius (els que realment fan la feina) tinguin en tot moment les condicions idònies d’aire i humitat per “treballar”. La regla bàsica per aconseguir les condicions idònies d’aire i humitat és barrejar material sec amb humit, material groller amb fi, material vell amb fresc.

El material es va apilant al damunt d’una capa base de grava i tronquets (15-20 cm) que fa de drenatge i permet l’entrada d’aire per sota. Així, la pila que fem es converteix en un digestor on la matèria orgànica aportada es transforma en compost.

Molt aviat hi ha previstos els tallers de diagnosi dins el procés Agenda 21 a tots aquells que tingueu aportacions a fer us convido a participar-hi.

Necessitem un heliport

Aquest estiu hem viscut un seguit d’emergències mediques que han requerit la intervenció d’un helicòpter amb el conseqüent enrenou que això comporta. Imagineu-vos buscar l’espai més adient i alliberar-lo de vehicles o/i persones durant la situació d’emergència ja de per si complexa. Finalment sempre s’acaba trobant un espai, però tots sabem que la improvisació no és una bona companya de viatge, per tant cal buscar una solució.

Cada vegada més per la nostra situació geogràfica i per la millora i disponibilitat dels recursos serà més habitual la intervenció d’aquestes aeronaus en situacions d’emergència.

Per tant hem de buscar un espai i condicionar-lo per tal que els helicòpters dels serveis d’emergència puguin aterrar amb les màximes garanties amb això aconseguirem:

Definir un punt concret on evacuar els pacients urgents en cas de necessitat.
Garantir la coincidència geogràfica entre els equips terrestres i l’helicòpter.
Retallar el temps entre l’avís i l’aterratge, doncs no cal buscar ni preparar el lloc.
Promoure l’ús de l’helicòpter en situacions d’emergència.
Garantir la seguretat dels equips de rescat facilitant-los una superfície apta per l’aterratge.
facilitar la transferència i garantir la seguretat dels pacients entre vehicles terrestres i helicòpters.
En definitiva, augmentar l’efectivitat de l’assistència medicalitzada.

Quan parlo d’heliport no hem refereixo a cap gran infraestructura, estem parlant d’un punt de recollida que ha de complir els següents requisits:

Accés: per carretera.
Superfície: circular mínim de 25 metres de diàmetre.
Material: formigó
Pendent: suficient per no acumular l’aigua de pluja (menys 2%)
Resistència: 6 tones.
Senyalització: senyal d’identificació d’heliport, lletra "H" orientada de forma que la vista natural del la "H" des de l’aire coincideixi amb la direcció preferida d’aproximació final. Senyal perimetral de l’àrea de contacte y de elevació inicial al llarg del perímetre amb una línea blanca continua de 30 cm d’amplada.
Elements de suport: Balisa de la direcció del vent situada en el punt més alt dels obstacles del voltant, de color vermell i blanc.
Protecció: S’ha de protegir amb una vorada distanciada entre sí de manera que possibiliti l’entrada rodada de camilles però no de vehicles: 100 cm.

Sabem el que cal, ara només ens falta definir el millor lloc. Des de la meva responsabilitat municipal vetllaré per fer-lo una realitat.

Incendis forestals

L'any passat després de l'onada d'incendis viscuda a l'Alt Empordà vaig escriure l'article que us reprodueixo a continuació i que va ser publicat a diferents setmanaris comarcals i fòrums digitals temàtics. Avui des de les Canàries fins a Grècia passant per Itàlia i els Balcans continuem patint incendis, i malgrat sentir opinions similars a les exposades ara fa un any em pregunto que ha canviat.

INCENDIS FORESTALS A L'EMPORDÀ: PENSANT EN VEU ALTA

"Amb la mancada de la tramuntana i després de l’onada d’incendis que ha patit l’Empordà arriba la calma, l’hora de les valoracions i la reflexió.

En primer lloc ens podem felicitar tots plegats, doncs les condicions que hem tingut: més d’una setmana de vents del N, humitats relatives per sota del 30% i una vegetació estressadissima per la sequera acumulada, ens feien ser molt pessimistes. Per tant, i malgrat tot, 2.000 hectàrees podem considerar-ho un bon preu si ho comparem amb les més de 6.000 ha. de l’any 2.000 o les 25.000 ha. del 1.986.

És innegable que s’han destinat molts mitjans d’extinció als incendis, moltíssims i que aquests han treballat bé, molt bé.

Però siguem realistes, també és evident que hem tingut molta sort. Molta sort, en primer lloc, perquè la situació de risc extrem es concentrava en dos punts del territori català: L’Alt Empordà i les Terres de l’Ebre, mentre casa nostra fumejava a bona part de la resta de Catalunya plovia o havia plogut, per tant el risc era moderat o baix. Aquest fet va permetre concentrar molts recursos a l’Empordà, segurament més del 70% del dispositiu per extinció d’incendis forestals que hi ha al país. Per això cal que ens preguntem: i si la situació no hagués estat aquesta?, i si hagués hagut un incendi a les Terres de l’Ebre i haguéssim hagut de dividir els recursos?, i si no hagués plogut a la resta del territori, s’haurien desplaçat alegrement tants mitjans?.

Però encara podem parlar de més sort en el segon punt, penso que hem tingut sort en els llocs on s’han originat els incendis. Sant Climent i Campmany, al peu de l’Albera al límit amb la plana altempordanesa, una plana encara conreada, amb poc bosc i on l’atac al foc és totalment assumible pels mitjans d’extinció. El comportament del foc a la zona forestal no tenia res a veure amb el comportament a la zona agrícola. El mateix ens va passar a Ventalló, amb l’agreujant que l’incendi es va iniciar de nits, els mitjans terrestres només vam poder treballar en els conreus de l’Empordanet, dins el bosc l’incendi era intractable. Fonamentals van ser, un cop més, els conreus en els incendis de Cistella i Cabanelles, dues zones boscoses però amb molts masos actius, envoltats de camps treballats que possibilitaven encarar l’incendi amb seguretat i garanties d’èxit. Per tant la felicitació de l’inici l’hem d’emfatitzar i fer extensiva a tots els pagesos, els que intenten viure de la terra, els que mantenen veritables discontinuïtats i que massa cops només han estat noticia només com a causants de focs derivats de la seva feina. I un cop més cal que ens preguntem: Que hauria passat si l’incendi hagués vingut del coll del Pertús, o del coll de Banyuls o del coll del Frare on tenim continuïtat de milers d’hectàrees forestals pràcticament sense pagesos ni conreus?

Sovint, i sobretot després dels incendis, els polítics i la societat ens omplim la boca parlant del foment de l’agricultura, de que cal crear discontinuïtats, que cal gestionar el bosc. Però a l’hora de la veritat les inercies socials i les polítiques, llevat d’excepcions van per altres camins.

A tots ens ha quedat clar que quan el foc sortia del bosc i arribava als camps, malgrat no estar estripats ni llaurats, es generava una oportunitat per aturar-lo. Oportunitat pràcticament inexistent a la zona forestal. Doncs queda clar, un camp és una mesura efectiva per la lluita contra els incendis. Tots sabem que l’agricultura i la silvicultura en termes de rendiments econòmics cada vegada són menys rentables. Cal un canvi, cal deixar de pensar amb elles en paràmetres de productivitat i assumir-les com a mesures de prevenció d’incendis forestals, de manteniment del paisatge, de creació de discontinuïtats, d’ordenació del territori.

La felicitat d’aquests dies pel bon funcionament d’un dels dispositius d’extinció d’incendis forestals més potents de l’arc mediterrani segurament no ens deixa veure més enllà. No he sentit a ningú que hagi preguntat què ens ha costat tot aquest desplegament. Si continuem així cada any haurem de posar més recursos, com si fossin il·limitats, i la garantia d’èxit possiblement tornarà a quedar en mans de la sort.

Cal un sistema de lluita contra incendis equilibrat, cal destinar més recursos a la prevenció. A Catalunya tenim aproximadament 2.000 milers d’hectàrees de bosc, d’aquestes una bona part estan a disposició dels incendis forestals. És evident que no podem pretendre actuar en totes elles, però si cal començar a fer-ho en aquells punts estratègics on es pot combatre i aturar el foc.

Cal redistribuir els diners: una hora d’helicòpter bombarder costa gairebé el doble del que val desbrossar una hectàrea de bosc. Una hora d’hidroavió 35 vegades més que una hora de tractor. Durant els tres mesos d’estiu som capaços de contractar centenars d’auxiliars forestals que es passen hores aturats esperant que hi hagi foc per apagar-lo i en canvi els nou mesos restants es contracten quatre gats per fer treballs de prevenció.

Hem de fer el pas, tenim una bona eina, les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) associacions formades fonamentalment per Ajuntaments, propietaris forestals i organitzacions agràries; que tenen una única finalitat la prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals. Cal que l’administració, la mateixa que paga els mossos, els bombers, els Agents Rurals, els helicòpters, ... , doti a les ADF de més recursos per poder disposar de professionals que continuïn fent de pagesos, bosquetans i pastors. Que llaurin camps sense patir per la collita, que escateixin olivars sense pensar amb l’oli, que aclareixin bosc sense preocupar-se del preu de la fusta, que manin ramats per eliminar vegetació. L’objectiu bàsic ha de ser la prevenció d’incendis forestals. Amb això a més de lluitar contra el foc aconseguirem també mantenir el paisatge i donar una oportunitat més a la població rural creant llocs de treball estables en el territori.

Josep Maria Cervera Pinart

Coordinador de l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes

President de l’Associació d’ADF de l’Alt Empordà"

Salvament a les platges del Port

El passat 21 de juny es va posar en funcionament el dispositiu de salvament a les platges, després del parèntesi del darrer estiu, en que s’havia contractat el servei a Creu Roja, l’Ajuntament torna a assumir-ne la gestió directa com s’havia fet des del 1995.

En total es destinen al servei 8 persones: 4 socorristes aquàtics, 2 socorristes bàsics, 1 tècnic en transport sanitari i un patró-coordinador.

Hi haurà presència permanent des de les 11h a les 19h a les platja Gran i a la del Pas, amb puts de primers auxilis i capacitat d’intervenció a totes les cales del municipi en qüestió de minuts.
Els recursos que es destinen al servei són dues embarcacions, una pneumàtica de 25cv i una semi-rígida de 7’30 amb motor de 200cv, a més de l’ambulància municipal i un tot terreny de primera intervenció. Compten, també, amb el suport de la Guàrdia Municipal amb qui estan en contacte permanent. Aquest servei serà operatiu fins el diumenge 16 de setembre.

Em sento especialment orgullós d’aquest servei, que es pot dir que vaig parir, i que s’ha fet gran i eficient. L’any 1995 amb la meva entrada a l’Ajuntament varem començar amb 2 socorristes, una “sombrilla” i una farmaciola. Des de llavors, any rera any hem avançat fins a consolidar-lo com un dels serveis més ben dotats de la costa catalana.

És evident que des de l’Ajuntament hi hem posat la voluntat, els diners i els recursos, però és d’agrair la dedicació dels socorristes que en formen part, i dels que n’han format.

A tots ells el meu respecte.