22/5/07

Estrenem ambulància

Aquests dies ha entrat en servei la nova ambulància municipal que substitueix l'anterior que ha esgotat els 8 anys de vida útil d'aquest tipus de vehicle.

Es tracta d'una Renault Trànsit, que ha estat equipada a mida per l'empresa especialista Emergències 2000. L'experiència dels anys anteriors ens ha permés redistribuir-la i equipar-la per tal de millorar la feina dels nostres treballadors i l'assistència als pacients.

A la presentació vaig fer la comparació d'una ambulància amb una assegurança, totes dues s'han de tenir per no fer-les servir. Però en cas de necessitat cal que totes dues ens cobreixin el millor possible els contratemps. I això és el que ens proposem dia a dia.

Així doncs que per molts anys la pogueu veure passar.

15/5/07

Sant Baldiri de Taballera


Si sortim del Port de la Selva (Alt Empordà) i ens dirigim cap a llevant, com si volguéssim anar a la punta del Cap de Creus, després de quatre quilòmetres mal comptats trobem la Vall de Sant Baldiri.

No ens hem d’imaginar una vall d’alta muntanya, es tracta d’una petita vall envoltada de turons arrodonits el més alt dels quals no supera els dos cents cinquanta metres sobre el nivell del mar.

És una vall vestida de gran varietat d’arbres, fet força excepcional si parlem de la península del Cap de Creus tan recurrentment castigada pels incendis forestals. Predominen les alzines, sobretot les sureres. Els pins, herència de l’abandonament de les vinyes, també hi tenen un pes important. En els fondals hi ha alguns roures vigilant el pas de l’aigua cap al mar.

Ara la Vall està en silenci, entre l'exuberant vegetació descobrim les restes de Sant Baldiri, un conjunt d’arquitectura tradicional format per una gran ermita, les cases del sagristà i del masover, el cementiri i una torre de defensa pràcticament enrunada. Aquest fou el punt de trobada de la gent que habitava els més de 20 masos d’aquest sector, centre espiritual i econòmic durant segles avui sembla deixat inclús de la mà de Déu.

Si ens passegem, sobretot per les pinedes del voltant, descobrirem centenars de metres de construcció de pedra seca resultat del treball incansable de moltes animes autòctones: feixes per aprofitar la terra, agulles per conduir l’aigua, barraques per aixoplugar-se i guardar l’aixada, i pontets, escales i rastells per facilitar el trajecte.

La proximitat del mar, que es troba a dos escassos quilòmetres, ens és pràcticament imperceptible, aquest fet que és recíproc, o sigui des del mar tampoc perceps Sant Baldiri i això degué ser molt favorable en altres temps, sobretot per combatre la pirateria, però avui és una llàstima i per poder-nos arribar a la costa no tenim més remei que anar cap el mas Paltré i des d’aquí a cala Taballera, una gran volta d’entre tres quarts i una hora.

Ara fa quinze anys es van fer uns adhesius que deien: “Sant Baldiri, la perla perduda del Cap de Creus”, fa només uns mesos l’ajuntament del Port de la Selva obtenia la cessió del conjunt arquitectònic i d’una part important de la Vall (que encara estava en mans dels Ducs de Medinacelli, hereus dels comptes d’Empúries). Aquest fet, a hores d’ara, fa possible tirar endavant un programa de recuperació llargament reclamat i que ha de permetre l’estudi, la conservació i el gaudi d’aquest indret.

7/5/07

12 anys vetllant per les persones


Quan l’any 1995 vaig entrar a l’Ajuntament acompanyant l’actual alcalde un dels nostres grans projectes era el de garantir la seguretat de les persones i els seus bens.

La primera actuació en aquesta matèria va anar encaminada a consolidar els vigilants municipals que, fins aleshores, funcionaven temporalment els estius amb personal de la brigada d’obres. Se’ls va estructurar com a cos i es va garantir el servei 24h els 365 dies de l’any. Paral·lelament contractàvem un servei d’ambulància i assumíem directament els servei de socorrisme a la platja Gran amb poc més que una petita zodiac, dos socorristes i una farmaciola.

A partir d’aqui any rera any es va anar invertint i planificant en un sistema de vigilància i emergències a l’alçada del nostre municipi, així vam acabar la nostra primera legislatura amb una plantilla estable de 6 guàrdies municipals, amb un vehicle tot terreny i dues motocicletes trail, 5 socorristes a les platges, dues embarcacions (una de 7,5 metres capaç de donar servei en qualsevol cala del terme municipal en pocs minuts) i una ambulància pròpia.

La segona legislatura les coses no canvien, arriba el reconeixement a la feina feta i el nostre servei de socorrisme i salvament a les platges és reconegut com un dels 3 millors de l’Estat Espanyol, conjuntament amb els d’A Coruña i Gandía. També donem suport a l’ADF del nostre municipi que arrel de l’incendi del 2000 es converteix en poc temps en un referent al cap de Creus i a la Comarca.

Durant tots aquests anys el nostre personal s’ha format i reciclat per oferir el millor servei, els guàrdies passant per l’Escola de Policia de Catalunya, fent cursos sobre tot tipus d’emergències: incendis, accidents, pediatria, escalda, rescat, suport vital bàsic,...

Sempre sense parar, renovant els materials i incorporant les ultimes novetats en sistemes d’emergència (desfibrilador, pulsiometre, teleassistència domiciliària,...).

Així, arribem el 2007 amb nou places de guàrdia municipal creades, més el reforç d’estiu que ens permet gaudir d’un alt grau de seguretat, a més amb un tècnic sanitari amb tot l’equip per donar una primera i contundent resposta davant qualsevol contratemps. Tots plegats garanteixen el servei d’ambulància, amb un temps de resposta de mitjana per sota dels 5 minuts.

És d’agrair l’entrega i dedicació dels nostres professionals que fan possible l’èxit d’aquest projecte, però no puc oblidar l’aportació dels voluntaris, des dels de l’ADF fins als caçadors que tantes i tantes vegades s’han mobilitzat per buscar persones perdudes o accidentades a les nostres muntanyes i costes.

La nostra filosofia es clara, davant una emergència cal una pimera resposta integral immediata i, aquesta només la podem garantir des del municipi.

24/4/07

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal


Des de l’aprovació definitiva de la Revisió del Pla General del 2 de novembre de 1983, i de l’aprovació definitiva de la Revisió del Programa d’Actuació el 23 de juliol de 1992, ha transcorregut un ampli període de temps. Aquest pla formava part del que s’ha anomenat primera generació de plans de la democràcia, sorgits d’una banda amb l’ànim de frenar determinades expectatives abusives de creixement, però, d’altra banda, realitzats amb una certa precarietat de mitjans tècnics, i de mancances de bases cartogràfiques i d’informació territorial.

El desplegament a Catalunya de la legislació en matèria urbanística, els avenços en la cartografia territorial, la introducció de noves tècniques de disseny i dibuix assistit per ordinador, però sobretot la major sensibilització en la protecció del patrimoni natural, arquitectònic, paisatgístic i arqueològic aconsellaven plantejar la revisió i actualització d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Per tot això l’Ajuntament del Port de la Selva va iniciar la revisió del seu planejament amb els següents objectius:

1. Actualitzar el planejament vigent en l’àmbit territorial, mitjançant una Revisió que ofereixi un major grau de detall i precisió.

2. Ajustar les previsions del planejament vigent sobre la cartografia digital, resolent urbanísticament l’encalçament de les previsions inicials amb la realitat física del territori i la seva estructura cadastral.

3. Adaptar el planejament al desplegament que en matèria urbanística ha experimentat la legislació catalana i estatal, així com, en matèria sectorial, amb incidència en el camp urbanístic.

4. Efectuar els ajusts necessaris i les modificacions dirigides a adaptar les previsions de creixement a les circumstàncies actuals i de mercat, a partir de criteris de sostenibilitat en la quantificació i qualificació dels sectors.

5. Incloure els paràmetres necessaris que assegurin una correcta protecció i preservació, tant de patrimoni arqueològic, arquitectònic i natural, com del seu entorn.

6. Efectuar un tractament del sòl no urbanitzable que asseguri l’equilibri mediambiental i la protecció forestal i agrícola, d’acord amb les condicions del territori i la legislació vigent.

7. Garantir la protecció de la xarxa de comunicacions, dels camins rurals, dels rius, recs i rieres, de la seva vegetació de ribera…

8. Adequar i adaptar les normes urbanístiques i ordenances per tal de facilitar la seva aplicació, introduint les zonificacions detallades en cada règim del sòl que millor s’adapti als seus objectius.

9. D’entre altres objectius ambientals el Pla proposa:

a) L’increment de la recollida selectiva de residus municipals i la reducció de la seva producció per assolir com a mínim els valors mitjans comarcals.

b) El foment del reciclatge dels residus de la construcció..

c) La determinació de mesures de protecció i gestió del paisatge del municipi.

I tanquem aquesta legislatura amb la feina feta, l’aprovacio del Pla General ens converteix en un dels pobles més protegits urbanísticament de tot el litoral, amb més d’un 92% del sòl del terme municipal lliure de construccions.

Pla d'acció local per a la sostenibilitat (Agenda 21)

Per l’actual equip de Govern i per Convergència del Port de la Selva el desenvolupament sostenible no ha estat mai una alternativa sinó un imperatiu indefugible.

Per aquest fet liderem la redacció d’un Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (Agenda 21) amb els municipis veïns de Cadaqués i la Selva de Mar.

La redacció d’aquest Pla requerirà de la participació de la ciutadania i de tots els sectors econòmics i socials del municipi. Aquesta feina permetrà fer un diagnòstic d'on som.

El resultat serà un Pla que ha de ser el pal de paller en el desplegament de la sostenibilitat de la política municipal, en tots els seus vessants: social, ambiental i econòmic. Aquest document, entre altres coses, ens ha d'aportar iniciatives pel foment d'un turisme sostenible i alternatiu, determinar si les previsions de creixement de població previstes en el POUM son adequades i sostenibles i identificar els riscos ambientals i socials associats el litoral i el medi marí.

I això ho ha fet possible l’actual equip de Govern amb la feina dels darrers dos anys, i que ens ha de donar els seus resultats definitius els propers mesos.