Un any a Madrid

Un any després del govern més progressista de la història es constata que la situació no millora ni per Catalunya ni per les comarques gironines. La coalició d’esquerres continua arrossegant molt dels defectes dels governs Rajoy agreujats per la situació de crisi generada per la covid19.

S’ha fet evident la manca d’un suport efectiu a pimes i autònoms, no només no han arribat ajuts a fons perdut com a altres estats europeus, sinó que s’ha actuat com havien fet els governs del PP, apujant-los la quota. Quan més necessàries seran les polítiques actives d’ocupació, aquest govern retalla l’aportació un 22%, Catalunya rebrà 86M menys. Els ERTO, una bona eina a priori, tampoc acaben de funcionar i moltes persones tenen problemes per cobrar.

Aquest és el govern dels grans titulars en polítiques socials però la seva aplicació sempre va coixa, incapacitat de gestionar bé l’ingrés mínim vital, de complir amb la llei dependència, continuen els desnonaments, s’afavoreixen als fons voltor, a la banca i als grans tinents. Quan més caldria potenciar les polítiques socials el govern Sánchez no té cap vergonya per augmentar el pressupost de la casa del Rei i l’exèrcit. Dues institucions que també avalen la poca qualitat democràtica de l’estat espanyol. Aquest govern tan progressista lluny de revertir la situació el que fa es ajudar al fugitiu de l’emèrit per tapar els seus abusos i mirar cap a un altre costat banalitzant les cada vegada més freqüents mostres de feixisme de l'estament militar.

La repressió no s’atura, l’independentisme i la dissidència continua patint persecució a tots nivells. La llei mordassa tan qüestionada per els que governen quan eren a l’oposició continua ben vigent i el 155 digital també. No tenen cap solució política per Catalunya, neguen amnistia  i especulen amb indults, amb reformes codis penals que no tenen capacitat d’abordar.

Aquest és un govern que recentralitza la gestió i quan veu que no se’n surt presumeix de descentralitzar-la deixant gestionar des d’aquí però sense donar els recursos necessaris per poder-ho fer bé. És un govern incomplidor amb Catalunya, no hi ha millora amb dèficit fiscal que acaba traduint-se en dèficit social,  tampoc en drets i llibertats.

A les comarques gironines un any després del “gobierno más progresista” no hem notat canvis respecte als  governs de Rajoy.  L'abandonament de l'Estat pel que fa a les infraestructures segueix clamant al cel, i per molt que ens diguin que en el pressupost del 2021 es contemplem algunes partides d’actuacions pendents de fa una dècada o més, per experiència sabem que el que acaba fent bo el pressupost és la seva execució i amb el nivell d’incompliment reiterat per part de l’Estat no es pot ser massa optimista. D’exemples n’hi ha dotzenes, els desdoblaments pendents de la N-II i la N-260 o les millores a les línies R-3 i R-11,  la supressió de passos de nivell, l’abaixador de l’AVE a l’aeroport, ...aquests incompliments representen problemes de mobilitat, que generen accidents i ens resten competitivitat afectant negativament el desenvolupament de la demarcació i la qualitat de vida de la ciutadania.

Així que cal continuar treballant a Madrid per revertir aquesta situació, però sobretot cal continuar treballant aquí per avançar cap un estat propi que pugui prendre les seves decisions,  gestionar els seus recursos i fer les millors polítiques en tots els àmbits pels seus ciutadans. 

Avui a Catalunya independència és sinònim de democràcia

D’aquí uns mesos farà 8 anys que faig d’alcalde del Port de la Selva. Us puc assegurar que en aquests període el nostre dia a dia, el dels alcaldes i alcaldesses, ha fet un canvi significatiu. M’explicaré.

Quan em vaig proposar optar a l’alcaldia del meu poble, ho vaig fer perquè estava disposat a invertir un període de la meva vida al meu municipi i als meus veïns i veïnes. Era ben conscient que em tocaria esmerçar moltes hores a la gestió pública per donar resposta a les necessitats de tothom prioritzant sempre el bé comú. Sabia que des de l’ajuntament hauria de planificar, oferir uns bons serveis bàsics i complementaris, garantir la seguretat, fomentar l’economia local, promoure el turisme, donar suport a les entitats, tenir al dia els equipaments públics, vetllar pel territori, d’intercedir en els conflictes,... Com feien tots els alcaldes i les alcaldesses d’aquest país. En aquell moment també sabia que hauria d’ampliar l’agenda i que, sense deixar de treballar intensament pel meu poble i la seva gent, em tocaria treballar pel país, perquè si volíem fer les millors polítiques en tots els àmbits ja resultava evident que no ho podíem fer dins l’Estat espanyol. Un Estat espanyol que s’havia carregat un Estatut referendat pel poble de Catalunya i elevat a llei orgànica, un estat que no estima la nostra llengua, que qüestiona el nostre model educatiu, que capa les nostres infraestructures, que es carrega les nostres lleis socials, energètiques, mediambientals... per tant sabia que des del municipalisme, també hauria de treballar per assolir democràticament un nou estat, un estat que m’ajudes a servir millor al meu poble.  

El que no sabia ni havia previst és que m’hauria de dedicar a defensar els drets bàsics i fonamentals meus i dels meus conciutadans. Estava enganyadament convençut que a l’Europa del segle XXI aquest era un fet assolit i garantit.

Després de 8 anys al capdavant del meu ajuntament, sense deixar d’atendre ni un moment tot allò que ja sabia que hauria de fer, avui la meva prioritat és defensar els drets i llibertats de tots els ciutadans que, dia rere dia, veiem que son vulnerats.

El dimecres d’aquesta setmana n’hem tingut un exemple més amb la detenció gratuïta, arbitraria i injustificada de 16 persones, entre elles dos alcaldes, l’Ignasi Sabater de Verges i en Dani Cornella de Celrà, dos electes al capdavant dels ajuntaments dels seus pobles amb qui no comparteixo ideologia política, però si valors i que estic convençut que avalen i comparteixen els motius que em van portar a optar a l’alcaldia.

Dimecres, l’Estat espanyol va fer un pas més cap el seu empobriment democràtic, que ja estava en situació de misèria. Perquè en Dani i l’Ignasi no van ser detinguts pel que van fer o van deixar de fer, van ser detinguts pel que pensen i pel que anhelen. Com van fer amb els nostres líders socials i polítics, com han fet, en major o menor intensitat amb tanta i tanta gent d’aquest país. I quan un Estat persegueix a les persones pel que pensen, dinamita d’arrel els seus drets bàsics i fonamentals.

I aquí estem els alcaldes i les alcaldesses, com no podria ser d’altra manera, lluitant per garantir que els nostres veïns i veïnes es puguin reunir, es puguin expressar lliurement, es puguin manifestar cívicament i puguin decidir democràticament. I tots sabem que això a l’Estat espanyol tampoc és gratuït, ho confirmen les més de 500 causes obertes contra el món local sobiranista sense tenir en compte l’exercici de coacció de la fiscalia pel nostre paper en el referèndum de l’1 d’octubre. Tot això mentre veiem cada dia com el feixisme campa pels carrers amb la complicitat de qui l’hauria d’aturar i limitar.

El comportament de l’Estat espanyol ha tingut la trista virtut de convertir la independència en sinònim de democràcia, perquè a aquestes alçades només la independència garantirà la democràcia. Una democràcia inclusiva i vertebradora, basada en els millors valors republicans, els de la llibertat i la igualtat, però també els de la justícia social, la transparència, la participació i la proximitat, una proximitat de la que els electes locals ens en sentim garants i que estic convençut que tots practiquem. Una proximitat que avui ens apel·la, per dignitat, a avançar units cap a al República, una república que ja tindrem temps de decidir com ha de ser, però que de sortida i de forma immediata garanteixi a la gent d’aquest país pensar i anhelar el que vulgui sense veure perillar la seva llibertat.

Primera edició dels Premis Republicans de l’Any

Ahir al vespre a l'auditori de Girona, amb la presència del Molt Honorable President de la Generalitat, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) rebíem un dels premis del setmanari La República, concretament el premi República Popular. Vàrem correspondre amb un doble agraïment, el primer pels responsables de l'organització d'aquests premis per haver considerat que havíem de ser-ne candidats i el segon, com no pot ser d'altra manera,  per a totes les lectores i lectors que amb el seu vot van creure que n’érem mereixedors. De veritat, moltes gràcies!

El proper 14 de desembre farà 7 anys que un centenar d'ajuntaments constituíem l'AMI a Vic, avui som més del 80% dels ajuntaments catalans, la pràctica totalitat dels consells comarcals i les quatre diputacions, i aquesta és la nostra força. Una força que, com el nom de l'entitat indica, està al servei d'un únic objectiu, la independència de Catalunya. Una independència necessària per  preservar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra manera de fer, però sobretot una independència per tenir un estat a favor, per fer, també des dels ajuntaments, un país millor. Una República on les polítiques justes i prosperes per tots els nostres veïns i veïnes no es vegin qüestionades per cap tribunal arnat. 

Els municipis continuem més ferms que mai en el camí que vàrem emprendre cap a la independència, perquè ara també sabem que és l'única forma de garantir els drets bàsics i fonamentals de tothom, uns drets constantment vulnerats a l'estat espanyol. Per aquest fet volem dedicar aquest premi als centenars de catalans represaliats per qüestionar l'statu quo i defensar democràticament el que pensen i el que volen. Com és el cas del mateix president legítim, que també ho fou de l'AMI, en Carles Puigdemont i el de molts dels nostres alcaldes i alcaldesses que continuen en el punt de mira de la justícia espanyola.

A l'AMI, amb premis o sense, sempre ens trobaran al costat de la República, de la de paper, de la digital i, evidentment, de la de persones. 

Prou repressió, llibertat presos polítics i retorn dels exiliats!

Què passa amb l'aigua al Port de la Selva?

El Port de la Selva viu l’estiu més complicat en relació amb el subministrament d’aigua com a mínim dels darrers 30 anys.  El nostre és un dels pocs municipis de la Costa Mediterrània que a començaments del S.XXI encara s’abasteix només de l’aigua del seu propi aqüífer. Aquest fet cal valorar-lo positivament perquè és un indicador de la sostenibilitat del municipi que ha tingut un creixement proporcional al seus recursos hídrics i fins a dia d’avui no ha generat cap dèficit a cap altra conca.

En situacions de pluviometria considerada normal (la mitjana de les darreres dècades se situa entorn els 650 mm/any) i si la riera arriba un cop a mar no tenim problemes greus de subministrament més enllà de patir una salinització de l’aigua després de l’estirada de l’estiu i fins a l’arribada de les pluges de la tardor, però que no acostuma a supera el llindar dels 250 mg/l i per tant es manté en els paràmetres normals.

Els anys 2007 i 2008 vàrem patir el primer període de sequera d’aquest segle que ens provocà un augment de la salinitat importantíssim. Aquest s’intentà pal·liar amb la construcció de nous pous per complementar el de l’aqüífer principal. Aquest sistema es demostrà insuficient i vàrem treballar altres alternatives, fent una clara aposta per la reutilització de l’aigua. En aquest camp el nostre municipi ha esdevingut referent i des de la tardor del 2015 fins a la primavera del 2017 es va poder infiltrar aigua regenerada garantint la qualitat de la mateixa i allunyant la sequera malgrat el dèficit de pluja. L’estiu del 2017 es va haver d’aturar el procés perquè l’aigua ja presentava un índex de sal molt elevat que no es pot eliminar amb el tractament que fem per la reutilització.

Això, afegit a la continua manca de pluja, va fer que el novembre del 2017 s’activés el decret de sequera, avui encara vigent. I és que en aquest moments, a diferència de bona part del país, vivim una situació excepcional perquè la mitjana de pluja dels darrers tres anys ha quedat per sota dels 500mm (495mm el 2015, 476mm el 2016 i 411mm el 2017).

Davant la sequera acumulada, l’aigua subministrada al nostre municipi obtinguda exclusivament de l’aqüífer, ha augmentat el nivell de sal (clorurs) i si la situació no canvia i continua augmentant  la qualitat de l’aigua per l’ús domèstic se’n ressentirà segur.

Fa mesos que treballem per poder-nos connectar a la xarxa de la Costa Brava Nord i poder afrontar amb les millors garanties possibles el subministrament d’aigua en el nostre municipi. La complexitat del projecte és important i requereix d’actuacions més enllà del nostre terme, però treballem amb tots els agents implicats perquè el 2019 sigui una realitat. Si podem complementar l’aigua del nostre aqüífer amb una part de la del pantà de Darnius-Boadella podrem continuar regenerant aigua, garantir un subministrament de qualitat i tancar el cercle.

Però mentrestant i per tal de minimitzar el nivell de sal i garantir la qualitat de l’aigua des de l’Ajuntament amb el suport de l’ACA, del Consorci de la Costa Brava i de SOREA hem adoptat un seguit de mesures de caràcter excepcional. La principal és la de llogar una dessaladora mòbil per tractar l’aigua de l’aqüífer i garantir durant la temporada d’estiu els usos de boca de la mateixa.

Però aquesta actuació ha d’anar igualment acompanyada d’una intensificació de l’estalvi i un aprofitament més eficient. Per això, cal complir de forma estricta les mesures establertes mitjançant el Decret d’alcaldia de la tardor passada que estableixen un seguit de prohibicions en la utilització de l’aigua subministrada a través de la xarxa municipal i que són:

El reg agrícola i de reg de jardins.

La neteja de carrers i espais públics.

L’ omplir piscines.

La neteja de vehicles i d’embarcacions.

La neteja de façanes i terrasses.

Qualsevol altre ús que no sigui pròpiament el domèstic.

A més de complir cal que tothom faci un ús el màxim de responsable i fomenti l’estalvi de l’aigua en la seva activitat diària.

Gràcies a totes i tots per la vostra col·laboració.

Cinc anys amb el teu record

SILENCI Des d’aquest silenci et penso des d’aquest silenci espès. La meva ment, delerosa, et busca enllà del no res, del no res d’aquest silenci, d’aquest gran silenci espès. Celdoni Fonoll