Miró, un artista compromès també amb l’Estat propí.

Fa unes setmanes vaig ser al Museu d’Història de Catalunya, hi tenia reunió per tractar varis temes vinculats a la gestió del Monestir de Sant Pere de Rodes. Vaig aprofitar l’ocasió per visitar l’exposició Joan Miró. Cartells dʼun temps, dʼun país. Ho vaig fer acompanyat del Director del Museu, l’Agustí Alcoberro, fet que proporciona un valor afegit a la visita i l’oportunitat de fer una immersió més profunda en cadascuna de les obres exposades.

Vaig quedar impressionat davant un cartell que tots segurament tenim molt present, em refereixo al cartell Volem l’Estatut realitzat per la campanya a favor de l’Estatut d’Autonomia endegada per l’Assemblea Nacional de Catalunya per reivindicar les llibertats democràtiques, l’amnistia per els presos polítics i l’adopció d’un Estatut d’Autonomia per Catalunya.

Aturat davant aquesta obra i seguint les explicacions de l’Agustí, descobreixo una visió que va més enllà del VOLEM L’ESTATUT, fins aquell moment la meva mirada havia discriminat alguns aspectes del cartell, ara en discrimina uns altres, com més el miro més coses hi veig. Ara hi llegeixo una altra cosa. A sobre la senyera hi veig perfectament l’estrella, podria ser l'estrella de l’estelada? la mirada em marxa cap a l’interior de la O, és blau!, el blau de l'estelada?

Em fixo amb la part superior de la L del volem, a sobre la L hi ha una creu? jo diria que és una T, i que els hi passa a les dues darreres lletres de l’eslògan (la u i la t) apareixen despenjades de la resta de la paraula, sembla que caiguin. Rellegeixo el cartell d’aquesta manera: VOTEM L’ESTAT.

Doncs ja hi som, 35 anys després, el cartell és més vigent que mai. Podem fer realitat també, el sentiment d’un referent de la cultura catalana contemporània, que interpreto va voler anar molt més enllà del que se li demanava. Un visionari!!!

Recupero el cartell. Ha arribat l’hora de VOTAR L’ESTAT, ha arribat l’hora d'exercir el nostre dret a decidir!

Ciset i una cuina vora mar

Ahir a la tarda vaig tenir l'oportunitat de participar en la presentació del llibre "Ciset i la cuina de vora mar".

Just fa poques setmanes em venia a veure la Carla, la neta d’en Ciset, en aquell moment vaig saber que s’havia cuinat, i mai més ben dit, aquest llibre. Aquest secret tan ben guardat ha estat una grata satisfacció. Val a dir, que sempre ho és que es publiqui un llibre on el referent és el nostre poble.

Aquest és un llibre màgnific, fruit de la idea d’en Lluís Ventós, un artista entusiasta del Port de la Selva i de la vida tranquil.la, materialitzada en el navegar de la vela llatina. Màgnific també gràcies a en Joan Simó, l’autor del text i en Jordi Sarrà, autor de les fotografies, així com a la feina feta de disseny i maquetació per en Dario Grossi. I com no, a la iniciativa de Pagès Editors que ha fet possible que veiés la llum.

Però jo no recordaré la magnificència d’aquest llibre ni per qui l’ha promogut, ni per qui l’ha escrit, ni per qui l’ha editat. Per mi el que el fa especial és en Ciset. Perquè, qui no ha retratat el seu llagut? Qui no s’ha aturat a la platja “d’Aqui de sota” a veure com remena les peces? Qui no ha quedat bocabadat davant la perfeció de les seves gambines?

Ara fa aproximadament 2.500 anys, a l’altre extrem de la mediterrania, un metge de l’Antiga Grècia, va establir la dita som el que mengem, deia Hipòcrtaes que la dieta ens reflexava social i culturalment. Les menges que trobem en aquest llibre són com diu en el pròleg en Nil, nét d’en Ciset, l’expressió d’una forma de viure, d’una filosofia que podriem fer extensiva a moltes de les families de pescadors del nostre poble i de la costa catalana. Són en definitiva l’expressió d’uns valors, d’uns valors que han de ser el referent del Port de la Selva.

Així doncs, gràcies a tots els que heu fet possible aquest llibre, però sobretot gràcies Ciset per ser com sou!!!

Discurs de Reis 2012

Majestats un any més heu arribat puntualment a la vostra cita amb el Port de la Selva. Malgrat les previsions d’amenaçadora tramuntana, pràcticament tot el poble us hem vingut a rebre, jo en nom de tots us dono la benvinguda i les gràcies per la feina que feu.

I és que majestats, vosaltres sou un reis propers, esperats, desitjats i estimats. Sou els representants de la única monarquia que té raó de ser. Una monarquia que reparteix Pau i felicitat arreu.

Com ha passat sempre al Port de la Selva, les nenes i els nens han complert, no només ja us han fet arribar la carta sinó que durant tot l’any han estudiat, ajudat, estimat i respectat. Són els nens i les nenes un bons ambaixadors vostres, ja sabeu que reparteixen alegria allà on van. Per tant estic convençut que, malgrat la crisi, aquesta nit els sabreu correspondre.

I parlant de crisi, ja us deveu haver donat compte que la nostra societat viu una situació molt complicada i que l’any que encetem no s’albira fàcil. Nosaltres, cadascú des del seu lloc, treballarem fort per canviar la tendència, però no cal que us digui que un cop de mà sempre serà d’ajuda. Als que governem deixeu-nos un farcell de valentia i encert per prendre decisions, a la resta un cabàs de generositat i paciència. I a tots plegats un bon sac d’esperança.

La vostra màgia feu-la servir per coses molt i molt importants, per donar-nos salut, per fomentar la solidaritat, per escampar la vostra bondat i sobretot per posar una mica de sal i color a la vida dels que més ho necessiten.

Aquesta és la vostra nit i la dels nens i les nenes que us esperen aquí baix, ser que esteu delitosos per començar la feina. Però deixeu-me abans agrair la dedicació de tots els col·laboradors que teniu aquí i que ja fa unes setmanes treballen perquè ho trobeu tot a punt.

Melcior, Gaspar i Baltasar abans de passar-vos la paraula deixeu-me dir-vos un cop més gràcies per ser aquí, gràcies per renovar-nos la il·lusió.

VISCA ELS TRES REIS!!!

Discurs de benviguda pronunciat el 5 de gener de 2012 al balcó de l'ajuntament del Port de la Selva.

Bon Nadal

Ara fa mig any prenia possessió del càrrec d’alcalde del Port de la Selva. Ho feia, com us deia en aquells moments, conscient de la responsabilitat que això comportava i amb ganes de servir-vos amb eficàcia i eficiència. Conjuntament amb el meu equip i amb el suport del personal de l’ajuntament, en això estem.

En aquests primers mesos al front de l’Ajuntament, he trobat l’escalf i el suport de molts portselvatans/nes, i aquest és un fet àmpliament reconfortant que m’omple de joia. Admiro la gran activitat de les entitats i associacions del nostre poble, de les existents i de les de nova creació, admiro a tots aquells veïns que es dediquen a fer poble promocionant activitats socials, esportives, culturals, .... Tinc, també, plena confiança en tots i cada un dels comerciants, empresaris i emprenedors del Port de la Selva, sé que tots plegats continuarem fent bona feina per tal d’aconseguir una vila on cada dia faci més goig viure, una vila que reforci la nostra personalitat pròpia dins del cap de Creus, de l’Empordà, de Catalunya i del món.

Internament valorem i analitzem la feina feta durant aquest mesos, però no en tenim prou, us vull demanar a tots que perdeu uns moments per ajudar-nos a valorar la nostra manera de fer. Si ho feu de ben segur contribuireu a consolidar les línies encertades de la nostra gestió i a corregir aquelles millorables de forma que disposarem d’uns bons fonaments per encarar un mandat, que a priori no es preveu fàcil i, per construir un futur sòlid.

Arriba el Nadal, s’acosta el Cap d’Any i, en aquestes dates, és moment de fer balanç de l’any que deixem enrere, l’any 2011, un any que ens ha familiaritzat encara més amb paraules com crisi i atur. Una crisi econòmica que ens afecta a tots, administracions, indústries, comerços,... però que mostra la seva cara més dura quan toca a les persones del nostre entorn. Persones que pateixen no pel seu futur sinó pel seu present. Tothom parla d’aquesta crisi econòmica i financera, tothom hi busca solucions. A nosaltres també ens preocupa i també en busquem. Hem congelat la pràctica totalitat dels impostos i taxes i hem rebaixat un 50% les vinculades a la creació de nous negocis. Busquem nous ingressos, busquem noves formules per mirar de generar nous llocs de feina i no perdem la il•lusió de treballar per millorar el que tenim amb els recursos existents, optimitzant-los al màxim.

És en moments de dificultats que hem de potenciar valors com la solidaritat i la participació ajudant als qui més ho necessiten, oferint companyia al que està sol i col·laborant en el dia a dia del nostre poble i dels seus veïns. Si tots plegats som capaços d’implicar-nos segur que generarem noves propostes i noves il·lusions que ens faran avançar millor.

Malgrat les dificultats del moment estic convençut que el Port de la Selva ens en sortirem, durant aquesta tardor he tingut la sort de dinar en dues ocasions amb la gent més gran de casa nostra, veient aquestes persones penso que podem ser optimistes, una bona part van viure la guerra i la majoria la post-guerra, no eren aquells moments més difícils? Van tirar endavant, amb esforç i perseverança, cultivant aquells valors que ens són propis i sense perdre la il·lusió. Segur, doncs, que nosaltres també serem capaços de fer-ho.

Acabo amb un desig general de salut, salut per tots, perquè els que la teniu la conserveu i perquè els que l’heu perdut la recupereu. De tot cor espero que tingueu una bona entrada d’any i pugueu gaudir d’aquestes festes de Nadal amb els vostres éssers estimats.

Bon Nadal i feliç 2012!

#paramodiputat

Diumenge ens hi juguem molt, això que sentim cada cop que hi ha eleccions i que segurament sempre és veritat, aquesta vegada agafa connotacions dramàtiques davant el context en que vivim.

Fa quatre anys uns dies abans de les generals escrivia en aquest bloc que en aquelles eleccions no només ens hi jugàvem el fet que es respectes Catalunya, com pregonàvem des de CiU. Deia que al meu entendre ens hi jugàvem molt més. Ens hi jugàvem el ser o no ser. Ens hi jugàvem el model Català, el que va més enllà del bipartidisme del PP-PSOE. Deia en aquells moments que ja sabíem el que en podíem esperar d'ells. Els primers els coneixíem bé no calia parlar-ne, CiU hi va pactar i així ens va anar. I els segons, s'havien endut el gat a l’aigua, s’havien menjat al PSC i estaven macerant a Esquerra i Iniciativa.

Dies després d'aquell 9 de març de 2008 en aquest mateix bloc feia la meva valoració dels resultats i escrivia: la maceració estava més avançada del que havia arribat a pensar i la bipolarització ha estat fortíssima.

El 2008 a Catalunya gairebé tothom va perdre vots en referència al 2004, es salvava el PSC-PSOE que en guanyava 95.000, els que no varen anar votar que augmentaven en 295.000 i els que van votar en blanc que pujaven en 20.000. La resta en perdien: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.

Era evident que per mi aquell era un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Deia amb tota la humilitat del món que potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Malgrat era conscient que això sonava a utopia tal i com estava el galliner.

Que mesells varem ser els catalans, havíem fet president del nostre país a un dirigent del PSOE i donàvem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans

Al meu entendre aquell era el pitjor resultat dels darrers 20 anys, 20 anys en els que nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquell 2008 on entre CiU i ERC només en sumavem 13.

El que ens deparava aquesta legislatura que ara tanquem passava per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE havia tret a Catalunya, però ara ja sabem que han estat incapaços de qüestionar el discurs de l'aparell del PSOE.

Acabava el març del 2008 demanant als estrategs del meu partit i als d'ERC que per una vegada pensessin veritablement en clau catalana i menys de partit, altrament si ens volíem fer respectar i ser un país de primera, calia arremangar-se i començar a remar.

Des de llavors tots sabem com han anat les coses, ERC s'ha despertat tard, i encara amb sectors massa ressentits, al meu entendre sense raó, vers CiU.

La gent de CiU varem reaccionar millor i més ràpid. Hem fet bona feina, hem sembrat i hem iniciat un nou cicle, un cicle amb un discurs en positiu a favor de Catalunya que el novembre de 2010 ens va portar a guanyar les eleccions al Parlament fent President en Mas. Un cicle que ens va portar a fites que semblaven inassolibles a les municipals d'aquest passat mes de maig. Un cicle que hem de mirar de consolidar aquest diumenge amb un resultat extraordinari.

Ens cal un gran esforç, no podem deixar el nostre futur en mans de partits sucursalistes. Aquests ja han decidit la seva sort. Els del PP guanyaran les eleccions, els del PSOE les perdran, per tant només queda saber que passarà a Catalunya. I a Catalunya només li poden passar dues coses, que guanyi o que perdi, i per guanyar tot passa perquè CiU faci un resultat inapel·lable.

És per això que, sense vergonya, us demano als republicans i als socialdemòcrates que ens deixeu el vot, que aquesta vegada el vot útil és el de CiU. A la demarcació de Girona, però més concretament als empordanesos i especialment a la gent del cap de Creus ens cal col·laborar en aquesta gran victòria fent diputat en Carles Pàramo.

Reflexioneu i voteu!