Un poble en marxa

En aquests moments, acabant l’any 2009, el Port de la Selva continua avançant, ho fem amb un seguit d’obres que com sempre ens han d’ajudar a viure millor.

En primer lloc volem continuar sent pioners en l’ús de l’aigua regenerada. Com molt bé sabeu el nostre municipi ja ho fou en la instauració del tractament terciari de les aigües que arriben a la depuradora. Ara volem fomentar la utilització d’aquesta aigua per a usos no potables, o fem iniciant la implantació d’una línea de distribució que des d’un nou dipòsit al Mirador estendrà els seus ramals fins a la Carretera de Sant Pere, el pavelló i la Fonollera, sectors de recent desenvolupament que ja han previst la doble xarxa necessària per aquest fi. En aquests moments es treballa a bon ritme amb la previsió que abans de tancar l’any l’obra estigui enllestida.

Altrament a començament d’any s’iniciaran els treballs per la modificació de la cota d’entrada al bombament de la canonada d’aigües residuals del Moll de la Timba. Aquesta actuació ens ha de servir per donar solució als col•lapses que pateix regularment el carrer Illa i a la part final del carrer Platja en els períodes de màxima activitat.

I finalment el darrer projecte que es posarà en dansa és el de condicionament dels trams 3 i 4 del camí de ronda, entre el Port de la Vall i S’Arenella. Això suposarà la unió dels sectors ja habilitats donant la comoditat i continuïtat necessària per anar o venir de Llançà vora mar.

Tot plegat representarà una inversió, d’altres administracions, al nostre municipi de més d’un milió i mig d’euros. Segurament a algú li pot sobtar que amb el Plan Zapatero enllestit abans de l’estiu i amb les eleccions municipals a més de 18 mesos vista tinguem el poble en obres. Però els que ja fa temps que ens hi movem sabem que les administracions van al seu ritme, i si ara hi ha la possibilitat de tirar endavant aquests temes és perquè a darrera hi ha un treball diari i constant de propostes, projectes i seguiment.

El voluntariat de Catalunya davant la prevenció i l’extinció d’incendis forestals

Aquest cap de setmana les Agrupacions de Defensa Forestals (ADF) catalanes hem celebrat el nostre 1r Congrés després de 23 anys de funcionament. Ha estat un repte important i un fet meritori que un cop més, dubto hagi tingut la cobertura que mereixia.

Les ADF són entitats sense ànim de lucre formades per propietaris forestals, ajuntaments, i entitats vinculades al territori que tenen com a finalitat la preservació del mateix. L’objectiu de les ADF és la prevenció i el suport en l’extinció d’incendis forestals. En aquest moments a Catalunya hi ha unes 300 ADF, que representen més del 75% dels municipis catalans, més del 85% de la superfície forestal del país i un col•lectiu d’aproximadament 10.000 voluntaris.

El Congrés ha estat la posada en escena d’una feina prèvia, 24 taules territorials, 4 jornades de treball del Comitè Tècnic i moltes reunions del Comitè Organitzador. Tot plegat ha servit per conèixer gent, opinions i experiències. I només per això ja es pot dir que ha estat un èxit i haurà valgut la pena, independentment de si les conclusions finals han respost les expectatives que cadascú s’havia creat.

Des de l’organització del Congrés em van proposar participar com a membre de les ADF a la taula rodona sobre “el voluntariat de Catalunya davant la prevenció i l’extinció d’incendis forestals”. Vaig compartir taula amb l’inspector en Cap del Cos d’Agents Rurals i el Subdirector general operatiu del Cos de Bombers, ambdós de la Generalitat de Catalunya. Sincerament n’esperava una mica més.

Com podeu entendre per mi ha estat un honor poder compartir taula amb aquestes autoritats en la matèria, però també una gran responsabilitat que em va portar a preparar-me a consciència la meva exposició, de la que voldria que en quedes alguna cosa més que el record.

Ha de quedar molt clar que aquesta és la meva visió, la d’un membre d’una ADF. No és per tant ni la visió oficial del Congrés, ni la del Secretariat Nacional d’ADF. És una visió des del territori fruït de les experiències viscudes i que només pretenia i pretén serveixi com a aportació per enriquir el debat.

Val a dir que quan parlem de voluntariat a Catalunya, ho podem fer en propietat doncs el nostre petit país té més de 500.000 voluntaris repartits en 1.700 entitats. I això com molt bé va dir fa poc més d’un mes l’Hble. Conseller Sr. Jordi Ausàs és una marca de país.

De voluntariat n’hi ha en molts camps, voluntariat social, assistencial, cultural, en el lleure, ambiental,... segurament tants com dificultats per consensuar una única definició del voluntariat.

Però en el nostre país quan parlem de voluntariat i de prevenció i extinció d’incendis forestals no hi ha d’haver cap dubte i ens hem de reivindicar i fer valer, estem parlant del voluntariat de les ADF.

Des de la creació de les ADF fins avui hi ha hagut una evolució d’aquest voluntariat. A finals dels anys 80’ el gruix dels voluntaris de les ADF eren propietaris forestals, bosquetans, pagesos, masovers,... en definitiva persones del món rural. Vint-i-tres anys després, o sigui en aquest moments el col•lectiu és molt heterogeni, fins el punt que tenim casos on l'únic nexe d’unió entre el bosc i el voluntari és l’ADF. La convivència d’aquests dos models ha enriquit i ha fet créixer el col•lectiu.

Es fa difícil definir aquest voluntariat tan heterogeni de les ADF, però a partir de 9 conceptes, podem arribar a establir que el 100% seria fàcilment identificable com a mínim amb 6 d’aquest "imputs": 1. - Viu i treballa en el territori a protegir. 2. - Te un gran coneixement del medi físic això el fa extraordinàriament efectiu a l'hora de realitzar funcions de suport a les unitats d'extinció. 3. - El seu assessorament és molt valuós quan s'han de determinar les necessitats en quant a infraestructura de prevenció. 4. - Col•labora en tasques de prevenció d’incendis forestals. 5. -Col•labora en tasques d'extinció d’incendis forestals. 6 - S’ha autoorganitzat. 7. - S’ha format en les tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals. 8. - Disposa d’equips i materials per desenvolupar la seva tasca. 9. - Actua de forma coordinada.

Però durant aquest temps no només ha evolucionat el voluntariat de les ADF

Ha evolucionat la societat, tenim una societat més exigent, vivim a la generació del reclam dels drets i l’oblit dels deures, tenim una societat més urbana, el món rural ha perdut pes davant les ciutats, però paradoxalment la societat és molt més usuària del medi natural, tothom va a caçar bolets, tots som bons per collir espàrrecs, molta gent va a cacera, i no parlem de l’efecte decathlon que ha popularitzat el senderisme, la btt, ...

Ha evolucionat el paisatge, abandonament dels conreus, construcció de grans zones residencials i urbanitzacions, noves infraestructures: línies elèctriques, autovies, parcs eòlics, alta velocitat.

Ha evolucionat el clima, científicament demostrat, encara que ho vulguem posar en dubte o no ho vulguem creure a casa nostra la temperatura mínima mitjana a pujat poc més d’un grau els darrers cinquanta anys, i el món acadèmic, com ens deia el Dr. Boada ha constatat canvis en el nostre entorn.

Ha evolucionat el bosc, n’hi ha més i en pitjors condicions.

I conseqüentment per tot plegat han evolucionat els incendis forestals. Fa poc més de 10 anys, després dels incendis de la Catalunya Central, en Marc Castellnou, avui analista en Cap de Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals dels bombers ens deia que havien arribat els incendis forestals de tercera generació, incendis que ja no propagaven per radiació com estàvem acostumats, sinó que es propagaven per convecció degut a la important carrega de combustible. Però és que en aquest 10 anys hem passat ja als incendis de 4a generació, incendis convectius de molta intensitat en zones periurbanes, i els nostres veïns (grecs i italians) ja han fet el salt a la 5a generació que no són més que la simultaneïtat en condicions extremes dels incendis de la 4a.

Davant aquesta situació ens hem de plantejar cap on ha d’anar el voluntariat de les ADF. En el camp de la prevenció, el més important pel que fa a la tasca de les ADF, estem en el bon camí. Hem de continuar participant en actuacions de millora forestal, inventariant i seguint l’estat de les infrastructures de suport a l’extinció, fent recorreguts de vigilància i localització de riscs, i potenciant la difusió i la sensibilització. Per fer tot això hi ha prou eines, plans de prevenció d’incendis de les mateixes ADF, municipals, de massissos, d’espais naturals, ... és una tasca planificable i sense estrès.

Però, i en el camp de l’extinció? Doncs penso que hem de consolidar, generalitzar i oficialitzar el que en molts racons del país s’ha iniciat per interès propi. Ens cal un voluntariat format, amb una formació bàsica i homogènia a tot el territori, ja no si val el discurs de “que m’has d’explicar si tota la vida que apago foc”, els incendis han evolucionat, les tècniques d’extinció també i ens cal a tots parlar un mateix idioma. Ens cal també un voluntariat equipat, amb equips acords al risc, el nostre voluntari no va amb pantalons curts i una branca. En l’extinció no hi ha d’haver diferència entre l’equip d’un funcionari i el d'un voluntari. Ens cal un voluntariat organitzat, sempre que tinc oportunitat dic que el veritable valor afegit de les ADF son cadascun dels seus voluntaris amb les seves habilitats personals, però el que ens fa forts i eficients és la suma d’aquestes individualitats. I finalment ens cal un voluntariat coordinat, nosaltres som uns més en el món dels incendis forestals, durant la meva presentació vaig fer el símil incendi = pel•lícula, en aquesta nosaltres som un actor més, un actor secundari, sense que això sigui un demèrit, doncs difícilment pot acabar bé sinó hi ha oscar per tots.

I fet això quin ha de ser el nostre àmbit de treball, doncs habitualment el local, l’àmbit natural de cada ADF, és on sempre serem més efectius i eficients en tots el camps de la nostra activitat. I excepcionalment el nacional, només en situacions de simultaneïtat de grans incendis forestals.

Perquè si som capaços de formar-nos, equipar-nos, organitzar-nos i coordinar-nos, podem ser el suport necessari per evitar o endarrerir el col•lapse del nostre sistema d’extinció.

Catalunya davant els incendis forestals del futur no es pot refiar d’una crida d’urgència al voluntariat ocasional, el nostre país es mereix un col•lectiu compromès com el de les ADF, massa sovint invisible a ulls dels funcionaris, polítics, mitjans de comunicació i població en general.

Carril bici

Amb un any llarg d’endarreriment a mitjans d’octubre es van iniciar els esperats treballs a la carretera de la Selva de Mar. En aquest cas la tardança és atribuïble a la crisi en que estem immersos, doncs l’empresa que havia resultat adjudicatària de l’obra va haver-hi de renunciar per dificultats internes. Aquest fet va comportar la readjudicació de l’obra per part de la Diputació amb el conseqüent remenament burocràtic que això suposa.

Salvats els contratemps, val a dir, que la importància d’aquesta obra rau, més enllà de la millora de la carretera en sí, en el vial paral•lel per vianants i bicicletes que els Ajuntaments del Port de la Selva i la Selva de Mar varem demanar a la Diputació alhora de projectar el condicionament de la carretera.

El període d’execució previst és de 4 mesos, per tant hem de pensar que la propera Setmana Santa ja haurà entrat en funcionament. Aquest nou vial per vianants i bicicletes, que unirà els dos municipis, pel nostre ajuntament haurà tingut un cost de poc més de 100.000 €. Xavalla si tenim en compte que ens permetrà acabar amb una situació de risc extrem, que només la fortuna ha fet que no esdevingués desgracia.

Per mi, el més important és la consolidació d’una passejada habitual per molts veïns i visitants dels nostres nuclis amb unes garanties de seguretat fins ara inexistents.

Un poble viu

Avui faig 41 anys, poder celebrar l’aniversari sempre és motiu de joia i més quan ho fas envoltat de gent que t’estimen i t’estimes. Però, si a més la data del teu aniversari coincideixi amb la visita del Conseller de Governació i Administracions Públiques al teu municipi per participar d’un seguit d’actuacions importants gairebé no es pot demanar més.

Avui 22 d’octubre, el Port de la Selva ha inaugurat les obres de d’adaptació de l’edifici consistorial, obres que no només han millorat i de quina manera l’accessibilitat a l’edifici, sinó que a més ens han permès de reorganitzar l’espai interiorment per ajustar-lo a les necessitats de l’organigrama municipal i amb la finalitat que l’usuari tingui un major i millor servei.

Amb la reforma actual l’ala Nord de la planta baixa queda ocupada per l’arxiu, fins ara a la 2a planta, acabant així amb la problemàtica del seu pes. A l’ala Sud, on fins la passada primavera hi havia l’oficina de turisme, hi ha l’entrada diària, la recepció i el punt d’atenció a l’usuari, així com el servei de recaptació i un espai compartit pels serveis socials i el jutjat de Pau, des d’aquí s’accedeix a l’ascensor i a l’escala que condueix a les plantes superiors. La primera és la destinada al personal tècnic i administratiu, amb un despatx a cada extrem, destinats a la secretària-intervenció i als serveis urbanístics, a més d’un cos central compartimentat per la resta i una sala de reunions polivalent.

La segona planta és la nostra, la destinada als politics, la part central l’ocupa la sala de Plens, a l’ala Nord hi ha l’Alcaldia i a l’ala Sud el despatx de l’equip de govern, el de l’oposició i una sala de reunions per us de qui la necessiti.

Tota aquesta adequació ha tingut un cost de 278.000€, 223.000€ dels quals han estat finançats pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (POUSC).

També avui l’Ajuntament del Port de la Selva i el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya hem signat el conveni del programa Viure al poble. un programa destinat a afavorir l’activitat econòmica i les iniciatives emprenedores que permetin la dinamització i el desenvolupament local dels municipis amb menys de 2.000 habitants. Els projectes seleccionats dins d’aquest programa responen a una estratègia per possibilitar l’aparició de noves iniciatives econòmiques, el nostre ha estat un dels dos projectes seleccionats a la comarca, i el mateix conseller ha dit que era un molt bon projecte, fet que ens omple de satisfacció a tots els que hi hem participat. Però el veritablement important és que el conveni signat avui ve acompanyat de 677.000 € que ens hauran d’ajudar a fer realitat el que ara és només un bon projecte.

El projecte presentat pel nostre Ajuntament i seleccionat per la Generalitat te com a finalitat la rehabilitació urbana dels carrers del nucli històric. La redacció del mateix s’ha elaborat tenint en compte les necessitats de la població i les necessitats del centre històric del municipi. Es tracta, en definitiva, de desenvolupar una rehabilitació física del casc antic del municipi, per tal d’aconseguir un foment del benestar i una dinamització econòmica sostenible, tot potenciant l’oferta turística, a partir del patrimoni cultural, de la millora dels espais públics i dels seus accessos.

L’operació es concretarà en la renovació de les infraestructures urbanes, a través d’un seguit d’actuacions en determinats espais emblemàtics d'aquest nucli històric: la rehabilitació del sistema viari a través de la millora del paviment de la trama de carrers del centre; el soterrament de les diferents xarxes aèries de cablejat com l’enllumenat, la baixa tensió i la telefonia; la instal•lació de mobiliari urbà per potenciar les zones de descans, la millora de la xarxa d’enllumenat públic; i la supressió de les barreres arquitectòniques.

L’objectiu final és la modernització dels serveis i infraestructures del poble, la revitalització del nucli del casc antic, la valorització del patrimoni cultural i de la singularitat urbanística, la potenciació turística del municipi, de manera que afavorim la seva desestacionalització, amb renovats serveis turístics que facilitin reactivar l’economia.

Finalment hem acabat els actes, d’un dia tan assenyalat, amb la presentació de l’associació cultural Puig Gros. En aquest cas no podem parlar de grans inversions econòmiques, però si podem parlar de capital, un capital humà incalculable,que és el que aporten més de 170 veïnes i veïns del nostre poble que s’han agrupat sota la premissa d’haver superat la cinquantena i conservar la vitalitat dels vint. Per mi resulta evident que aquest darrer és un fet vital per viure al poble, a tots ens cal un referent i quin millor per el nostre poble que el dels que fa més temps que hi viuen.

Com a partícip de l’equip gestor del municipi haig de dir que avui em sento molt satisfet. Hem inaugurat l’ajuntament, una realitat que ens ha de permetre treballar més i millor. Hem signat un conveni que ens ha d’ajudar en un futur proper adaptar-nos a les noves necessitats i continuar sent un referent turístic. I finalment s’ha consolidat un projecte social de primer ordre que, com deia el conseller, ens ha de permetre continuar donant corda a la vida del municipi.

A tots felicitats i per molts anys!!!

L'espectacle de dansa

Avui parlava amb una companya de feina de l’ajuntament , em deia que li havien agradat molt els actes i activitats programats per la festa major, però que un dia mentre gaudia de la festa li va saber molt greu que les seva filla no hagués pogut ballar al Port de la Selva.

Ella sap molt bé, a diferència d’algun regidor, que si les nenes i noies de l’escola de ballet de Llançà no van venir a ballar al Port de la Selva al juny no fou perquè l’ajuntament no les deixes venir. Durant anys han vingut i l’ajuntament s’ha fet càrrec de tota la despesa que portava l’actuació, sense cap problema. Si en valia 3 en valia 3 i si en valia 5 en valia 5.

La diferència és que aquest any, com sabeu molt bé, i per imperiosa necessitat intentem revisar i valorar qualsevol despesa. I si la considerem excessiva abans de descartar-la busquem altres solucions o alternatives més econòmiques.

Aquest any les mares de l’escola de dansa de Llançà ens van proposar venir a fer l’espectacle de ballet, i ens adjuntaven un pressupost encarregat per la directora de l'escola de 1.350 € en concepte de lloguer d’equips de megafonia i llums. Des de l’ajuntament els varem dir que ens semblava molt car, i els varem oferir alternatives. Des de fer-ho a la sala de Ball, on ja hi ha llums i megafonia fins a utilitzar els equips de so de l’ajuntament al pavelló.

Val a dir que no hi va haver diàleg ni negociació. Sembla ser que en aquesta escola de ballet si no hi ha els seus llums i la seva megafonia les alumnes ja no poden ballar ni fer cap espectacle per mostrar les aptituds adquirides durant l’any,

Malgrat tot, lamento el sentiment d’aquesta mare, que deu ser el de moltes mares, pares, avis, avies i amics, i sobretot el de les nenes que ballen, potser ens varem equivocar, o potser no, potser la que s’equivoca és la directora de l’escola de d’Art Coreogràfic de Llançà, que emparant-se amb els sentiments dels pares i els alumnes és incapaç de replantejar la contractació dels equips a una empresa francesa que només pel desplaçament ja cobra 400€.

L'estalvi s'ha de fer on realment és possible fer-lo, i en aquest cas jo estic convençut que era possible fer l'espectacle i estalviar. Vosaltres, no?