Candidat a res

A començaments de la setmana passada vaig assistir a la reunió convocada per un grup d’empresaris amb negoci al municipi que volen constituir una associació turística. Havien convidat al president de Comerç Figueres perquè ens expliqués les virtuts d’associar-se.

En un moment de l’exposició, el ponent, es va adreçar a mi dient que hi havia el 1er Tinent alcalde i que no sabia de quin partit era. Jo vaig intervenir per dir que segurament no era del seu, però que a més era poc rellevant la observació, doncs jo sóc el 1er Tinent alcalde del Port de la Selva i en conseqüència de tots els veïns del municipi. Vaig continuar aclarint que jo era candidat de Convergència i Unió a l'ajuntament durant la campanya electoral, però un cop passada aquesta era regidor de tots, dels convergents i dels no convergents. Quan parlava de ser candidat em referia a les eleccions passades i en cap cas a les futures com algú va interpretar i s’ha fet córrer.

Quedi clar doncs l’aclariment que no sóc candidat a res, per dues grans i bàsiques raons: en primer lloc perquè jo no m’he ofert a ser-ne i en segon perquè els candidats els ha de triar i validar la militància, i això tampoc ha passat.

L'endeutament dels ajuntaments

Fa unes setmanes la premsa publicava l’endeutament dels ajuntaments dels municipis gironins. Les dates varen coincidir amb l’aprovació per part de l’equip de govern de l’Ajuntament del Port de la Selva del Pla econòmic i financer per fer front a la conjuntura econòmica que patim.

Per l’exercici del 2008, es liquidarà un pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, que estarà a l’entorn dels 500.000 € . Que el romanent sigui negatiu vol dir que a 31 de desembre les despeses han estat superiors als ingressos. Això és fruït bàsicament de les importants inversions fetes els darrers tres anys: pavelló, asfaltat de carrers, obres dispensari, escola provisional, actuacions de seguretat a la carretera de Sant Pere de Rodes, ... actuacions que ha assumit directament l’ajuntament pràcticament sense subvencions. I sobretot aquest darrer any és resultat de la brutal caiguda dels ingressos en conceptes d’obres i plusvàlues, així respecte el 2007 es va liquidar un 45% menys de plusvàlues i un 60% menys d’obres, estem parlant de menys de 200.000 € recaptats. La participació del nostre Ajuntament en els fons europeus del programa INTERREG III, que ha comportat actuacions en el camp de la cultura i el patrimoni de primer ordre, també ha agreujat la situació, doncs l’Ajuntament encara té pendent de rebre poc més de dos-cents mil euros.

Tot plegat ha provocat que no ens ajustessim al compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, i en compliment del que disposa l’article 22 del Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària, hem hagut de tramitar un Pla econòmic i financer de sanejament.

Aquest és un pla de sanejament econòmic i financer formulat per a un màxim de tres anys, i pel qual es planteja assolir l’objectiu d’estabilitat pressupostària per a l’exercici de 2.012 amb l’adopció d’un seguit de mesures en la regulació, execució i gestió de les despeses i dels ingressos dels pressupostos dels exercicis de 2.010, 2.011 i 2.012. Mesures, entre les que destaquen el compromís de mantenir la plantilla de personal aprovada per aquest any de 2.009, per tal de garantir l’estabilitat dels treballadors municipals.

L’estiu del 1995 vaig aterrar a l’Ajuntament, era un moment amb situació econòmica molt favorable. Aquest fet va possibilitar que l’ajuntament enfortís i reforcés molt els serveis del nostre municipi, tenint en compte el component turístic, tot i no existir un règim especial que recollís la problemàtica dels municipis amb un increment de població estacional considerable. És evident que des d’aquell moment es va optar, per prestar més i millors serveis, no només durant la temporada d’estiu, sinó també fora d’aquesta. Això no ha passat només al Port de la Selva, ha passat en molts altres municipis. Però la nostra estructura, la nostra dimensió de poble i la nostra situació va requerir un major esforç que en aquests moments ens col·loca en una situació més desfavorable.

Aquí i en altres municipis des dels grups a l’oposició es buscaran responsabilitats i es culparà a l’equip de govern per aquest endeutament municipal. És evident que els equips de govern podem haver tingut una actuació més o menys encertada de la gestió pressupostaria, en la pressa de decisions i en l’execució d’inversions. Però això no és patrimoni de cap partit. Ha quedat clar que governi qui governi el sistema de finançament dels municipis turístics és insuficient.

L’Ajuntament del Port de la Selva té el deute a dalt de tot perquè les despeses que hauríem de dividir per 10.000 habitants les dividim per 1.000, però això no és el pitjor. El pitjor és que també rebem recursos només per aquests 1.000, i això acaba ofegant la tresoreria municipal.

Els grups a l’oposició poden continuar qüestionant la gestió dels equips de govern, però això no solucionarà la problemàtica de fons. Cal un nou model de finançament pels municipis turístics, perquè sense recursos serà complicat tirar endavant programes, ja siguin de CIU, del PSC, d’ERC, del PP o d’independents.

La plaça d'en Pol Nadal i Mallol

Els propers dies s'iniciran les obres d'arranjament i pavimentació de la Plaça d'en Pol Nadal, aquesta actuació s'enmarca dins del conegut popularment com a Plan Zapatero, oficialment com a Fondo Estatal de Inversión Local y un Fondo Especial del Estado para la Dinamización de la Economía y el Empleo.

Des que tinc us de raó la aquesta plaça ha estat ocupada pels vehicles, ha funcionat com un aparcament llevat de dies assenyalats que s'ha utilitzat per fer-hi ballades de sardanes. La nova proposta modificarà l’ús actual per un altre molt més humanitzat, on les persones tindran una clara preferència sobre el cotxes.

La reforma més important consistirà en la modificació dels actuals pendents per facilitar els seus usos socials. L'arbre i la font es mantindran amb variacions que dignificaran el conjunt. Finalment la plaça es pavimentarà amb pedra natural.

La previsió és que pels vols de Sant Joan s’hagi executat tota l’obra, de forma que aquest estiu ja en puguem gaudir plenament.

Ja ha nascut la Fira

Ara fa un mes i mig, quan sortia de la 1era reunió amb els comerciants i restauradors, en la que els hi havíem fet publica la intenció de l’Ajuntament de tirar endavant la 1era Fira de l’Espàrrec, m’envaïa una sensació d’optimisme. Era similar a les que vaig tenir les dues ocasions en què vaig fer públic que seria pare. L’acollida a la nostra iniciativa havia estat molt bona, dos dies després ens reuníem amb les entitats i associacions, la seva resposta excel·lent.

En aquells moments sabia que la Fira aniria bé. Algú pot pensar que a toro passat és molt fàcil de dir això. Però el que realment passava era que jo jugava amb avantatge. Jo sabia que a darrera de tot això hi havia una feina feta i sobretot un equip excel·lent amb el que feia temps que hi treballava. Amb la Isabel, la Carme i la Maria feia gairebé un any que havíem començat a gestar la Fira amb el suport de l'Alcalde i els companys de Govern. Un cop madurat i desenvolupat el projecte va arribar el moment de fer públic l’embaràs. Quedava clar que aquesta era una criatura desitjada per la majoria, i serien molts els que treballarien perquè el part anés sobre rodes, per tant no calia patir.

La noticia es va escampar ràpidament, es va anar afegint gent a l’equip que l’havia de portar al món. I a mesura que s’acostava la data l’excitació augmentava.

Dijous 12 de març darrera reunió. Hem trencat aigües, la brigada municipal s’arremanga cal preparar la sala de parts, els organitzadors, que hem ampliat l’equip per l’ocasió, repassem aquells exercicis que hem previst durant l’embaràs que han de facilitar el part, mentre els comerciants, els restauradors, les entitats, les associacions i cadascun dels portselvatans implicats preparan la benvinguda de la criatura oferint el millor que tenen. Ni el Déu Eolo pot impedir que el diumenge 15 de març de 2009 a les 10:30 neixi la Fira de l’Espàrrec del Port de la Selva.

Aquest dia, la va venir a veure molta gent, de molts llocs diferents, i tots coincidien: Quina cosa més maca!!! Ja us podeu imaginar com ens sentim la família, per cert, una gran família amb carnissers, cantants, pescadors, flequers, polítics, geganters, cuiners, funcionaris, caçadors, voluntaris, mestres, artistes, banquers, cambrers, policies, botiguers, cosidores, peixaters, artesans, lampistes, calafats, ...

Aquest és un èxit de tots, d’un poble viu, d’un poble capaç, d’un poble amb futur. El nostre objectiu, i quan dic el nostre vull dir el de tots, ha de ser el de fer créixer la criatura, que faci un any i després dos. I si un dia té germanets o germanetes rebre-les amb la mateixa il·lusió.

Moltissimes gràcies a tots i per molts anys Port de la Selva !

El casal d’infants del Port de la Selva a l'Hora Nova

Un cop més el portantveu del grup PORT AM carrega contra la gestió municipal, aquesta vegada ho fa amb una carta a l'Hora Nova, amb l’excusa de donar les gràcies a la Roser Pinart. No m’agrada entrar al drap i ajudar a fomentar polèmiques inexistents, perquè tinc clar que no porten enlloc, però no puc permetre que s’embruti gratuïtament la tasca feta per els equips de govern en què he participat. Pel teu coneixement, amic Josep Marés, en primer lloc cal que sàpigues que el CAU ha estat el casal d’infants del poble des de fa gairebé 40 anys, però no el casal d’infants de l’Ajuntament, ho és des de fa menys de 10 anys i per voluntat de l'equip de CiU del moment.

Si fem història, hauríem de començar agraint l'inici d'aquest servei a uns quants membres de la societat civil local que amb la col·laboració de la parròquia a principis dels 70 van tirar-ho endavant. La Paquita Nadal, en Domingo Subirà, en Jordi Cervera i en Miquel Sala entre d’altres et poden posar al corrent dels esforços, i del poc suport institucional que van tenir en aquella epoca. A partir d’aquí el funcionament fou autònom, amb etapes més o menys brillants, en funció del suport dels pares que hi portaven els seus fills. Dels esforços fets durant aquest segon període te’n parlaria entre d’altres en Josep Paltré.

Va ser, essent regidora per Convergència i Unió, la Júlia Clara Buscató que a finals dels anys 90 es va assumir el CAU com un servei municipal. Amb la seva feina, les gestions de l’Alcalde i la col·laboració del mossèn es va aconseguir la cessió de l’espai per part del Bisbat. Fet que va possibilitar que l’any 2000 s’adeqüessin les instal·lacions actuals, seguint el que contemplava la normativa del moment per formar part de la xarxa de llars d’infants de la Generalitat. I ben fet o mal fet, el que va interrompre el procés, fou la situació de la persona que durant molts anys havia fet aquesta feina pel seu compte i risc. Davant la fàcil i còmoda opció de contractar una persona amb la titulació adient i oblidar-nos de la Roser, el nostre equip, que sempre ha estat al costat de les persones, la va incorporar a la plantilla municipal el 5 de març del 2001. Per tant, millor prova d’agraïment que aquesta a la seva tasca és difícil de trobar. Tot això ha comportat una sèrie d’inconvenients que evidentment han tingut una repercussió econòmica per l’Ajuntament, no pas pels pares. Fins ara l’ajuntament ha assumit de mitjana el 66% de la despesa, els pares el 33%. Si entrem a la xarxa de llars d’infants de la Generalitat les despeses es repartiran en un 33% per l’Ajuntament, un 33% per la Generalitat i un 33% pels pares, segur que a l’ajuntament li surt a compte, i no només econòmicament, sinó sobretot per la tranquil·litat que suposa estar supervisat per un ens superior que avali la nostra gestió. Pel que fa al servei, aquest és difícil que millori més del que hem assolit aquest darrer any.

Aprofito aquest escrit per reconèixer personalment la tasca feta, no només per la Roser, sinó per tota la gent del Port de la Selva que ha treballat pels infants, els nens i les nenes del poble.