La plaça d'en Pol Nadal i Mallol

Els propers dies s'iniciran les obres d'arranjament i pavimentació de la Plaça d'en Pol Nadal, aquesta actuació s'enmarca dins del conegut popularment com a Plan Zapatero, oficialment com a Fondo Estatal de Inversión Local y un Fondo Especial del Estado para la Dinamización de la Economía y el Empleo.

Des que tinc us de raó la aquesta plaça ha estat ocupada pels vehicles, ha funcionat com un aparcament llevat de dies assenyalats que s'ha utilitzat per fer-hi ballades de sardanes. La nova proposta modificarà l’ús actual per un altre molt més humanitzat, on les persones tindran una clara preferència sobre el cotxes.

La reforma més important consistirà en la modificació dels actuals pendents per facilitar els seus usos socials. L'arbre i la font es mantindran amb variacions que dignificaran el conjunt. Finalment la plaça es pavimentarà amb pedra natural.

La previsió és que pels vols de Sant Joan s’hagi executat tota l’obra, de forma que aquest estiu ja en puguem gaudir plenament.

Ja ha nascut la Fira

Ara fa un mes i mig, quan sortia de la 1era reunió amb els comerciants i restauradors, en la que els hi havíem fet publica la intenció de l’Ajuntament de tirar endavant la 1era Fira de l’Espàrrec, m’envaïa una sensació d’optimisme. Era similar a les que vaig tenir les dues ocasions en què vaig fer públic que seria pare. L’acollida a la nostra iniciativa havia estat molt bona, dos dies després ens reuníem amb les entitats i associacions, la seva resposta excel·lent.

En aquells moments sabia que la Fira aniria bé. Algú pot pensar que a toro passat és molt fàcil de dir això. Però el que realment passava era que jo jugava amb avantatge. Jo sabia que a darrera de tot això hi havia una feina feta i sobretot un equip excel·lent amb el que feia temps que hi treballava. Amb la Isabel, la Carme i la Maria feia gairebé un any que havíem començat a gestar la Fira amb el suport de l'Alcalde i els companys de Govern. Un cop madurat i desenvolupat el projecte va arribar el moment de fer públic l’embaràs. Quedava clar que aquesta era una criatura desitjada per la majoria, i serien molts els que treballarien perquè el part anés sobre rodes, per tant no calia patir.

La noticia es va escampar ràpidament, es va anar afegint gent a l’equip que l’havia de portar al món. I a mesura que s’acostava la data l’excitació augmentava.

Dijous 12 de març darrera reunió. Hem trencat aigües, la brigada municipal s’arremanga cal preparar la sala de parts, els organitzadors, que hem ampliat l’equip per l’ocasió, repassem aquells exercicis que hem previst durant l’embaràs que han de facilitar el part, mentre els comerciants, els restauradors, les entitats, les associacions i cadascun dels portselvatans implicats preparan la benvinguda de la criatura oferint el millor que tenen. Ni el Déu Eolo pot impedir que el diumenge 15 de març de 2009 a les 10:30 neixi la Fira de l’Espàrrec del Port de la Selva.

Aquest dia, la va venir a veure molta gent, de molts llocs diferents, i tots coincidien: Quina cosa més maca!!! Ja us podeu imaginar com ens sentim la família, per cert, una gran família amb carnissers, cantants, pescadors, flequers, polítics, geganters, cuiners, funcionaris, caçadors, voluntaris, mestres, artistes, banquers, cambrers, policies, botiguers, cosidores, peixaters, artesans, lampistes, calafats, ...

Aquest és un èxit de tots, d’un poble viu, d’un poble capaç, d’un poble amb futur. El nostre objectiu, i quan dic el nostre vull dir el de tots, ha de ser el de fer créixer la criatura, que faci un any i després dos. I si un dia té germanets o germanetes rebre-les amb la mateixa il·lusió.

Moltissimes gràcies a tots i per molts anys Port de la Selva !

El casal d’infants del Port de la Selva a l'Hora Nova

Un cop més el portantveu del grup PORT AM carrega contra la gestió municipal, aquesta vegada ho fa amb una carta a l'Hora Nova, amb l’excusa de donar les gràcies a la Roser Pinart. No m’agrada entrar al drap i ajudar a fomentar polèmiques inexistents, perquè tinc clar que no porten enlloc, però no puc permetre que s’embruti gratuïtament la tasca feta per els equips de govern en què he participat. Pel teu coneixement, amic Josep Marés, en primer lloc cal que sàpigues que el CAU ha estat el casal d’infants del poble des de fa gairebé 40 anys, però no el casal d’infants de l’Ajuntament, ho és des de fa menys de 10 anys i per voluntat de l'equip de CiU del moment.

Si fem història, hauríem de començar agraint l'inici d'aquest servei a uns quants membres de la societat civil local que amb la col·laboració de la parròquia a principis dels 70 van tirar-ho endavant. La Paquita Nadal, en Domingo Subirà, en Jordi Cervera i en Miquel Sala entre d’altres et poden posar al corrent dels esforços, i del poc suport institucional que van tenir en aquella epoca. A partir d’aquí el funcionament fou autònom, amb etapes més o menys brillants, en funció del suport dels pares que hi portaven els seus fills. Dels esforços fets durant aquest segon període te’n parlaria entre d’altres en Josep Paltré.

Va ser, essent regidora per Convergència i Unió, la Júlia Clara Buscató que a finals dels anys 90 es va assumir el CAU com un servei municipal. Amb la seva feina, les gestions de l’Alcalde i la col·laboració del mossèn es va aconseguir la cessió de l’espai per part del Bisbat. Fet que va possibilitar que l’any 2000 s’adeqüessin les instal·lacions actuals, seguint el que contemplava la normativa del moment per formar part de la xarxa de llars d’infants de la Generalitat. I ben fet o mal fet, el que va interrompre el procés, fou la situació de la persona que durant molts anys havia fet aquesta feina pel seu compte i risc. Davant la fàcil i còmoda opció de contractar una persona amb la titulació adient i oblidar-nos de la Roser, el nostre equip, que sempre ha estat al costat de les persones, la va incorporar a la plantilla municipal el 5 de març del 2001. Per tant, millor prova d’agraïment que aquesta a la seva tasca és difícil de trobar. Tot això ha comportat una sèrie d’inconvenients que evidentment han tingut una repercussió econòmica per l’Ajuntament, no pas pels pares. Fins ara l’ajuntament ha assumit de mitjana el 66% de la despesa, els pares el 33%. Si entrem a la xarxa de llars d’infants de la Generalitat les despeses es repartiran en un 33% per l’Ajuntament, un 33% per la Generalitat i un 33% pels pares, segur que a l’ajuntament li surt a compte, i no només econòmicament, sinó sobretot per la tranquil·litat que suposa estar supervisat per un ens superior que avali la nostra gestió. Pel que fa al servei, aquest és difícil que millori més del que hem assolit aquest darrer any.

Aprofito aquest escrit per reconèixer personalment la tasca feta, no només per la Roser, sinó per tota la gent del Port de la Selva que ha treballat pels infants, els nens i les nenes del poble.

Canvis a l'Associació d'ADF de l'Alt Empordà

Després de quatre anys presidint l'Associació d'Agrupacions de Defensa Forestal de l'Alt Empordà arriba, tal i com estableixen els Estatuts, el relleu. A l'Assemblea del passat 19 de febrer, es va escollir la nova Junta que encapçalarà un bon amic, en Ramon Casellas Gómez de l'ADF del Rissec.

Han estat els quatre primers anys d'un projecte engrescador, que va néixer amb ganes de sumar esforços i cohesionar el col·lectiu. Han estat quatre anys intensos que han servit per consolidar l'Associació, i dels que en queda molta feina feta.

Així des del 2005 les activitats realitzades per l’Associació són nombroses i van des de l’assessorament, a l’organització de cursos i jornades, passant per la coordinació en situacions d’emergència i la participació en projectes pedagògics. Intento fer un repàs i em venen al cap, en matèria de formació un seguit de cursos i jornades de formació pels voluntaris de les ADF de l’Alt Empordà i altres comarques veïnes impartint un mínim d’un curs anual de formació bàsic per a voluntaris de les ADF, i altres de complementaris sobre la gestió dels boscos, transmissions, eines i seguretat. També hem coordinat la participació de les ADF en els cremes controlades que realitzaven els bombers en els punts de gestió estratègics per tal de reduir el combustible i obtenir oportunitats en l’extinció dels incendis. Ha estat un complement a la formació i una bona manera de relacionar-nos ADF i bombers per així fer més efectiva la nostra tasca en situacions d’emergència. Pel que fa a la sensibilització vàrem paticipar en el programa pilot MEFITU on conjuntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, l’enginyer de forest del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la comarca de l’Alt Empordà, el Parc Natural del Cap de Creus i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà vàrem treballar amb més de 150 alumnes. Però la tasca principal i més destacable ha estat la de la coordinació, la peça clau ha estat i és Control Empordà, primer a Palau-Saverdera amb algunes mancances però amb molta il·lusió i finalment a Figueres en condicions immillorables. Amb la veritable prova de foc durant la primera setmana d’agost del 2006 en que durant sis dies vàrem ser capaços de mobilitzar 381 voluntaris, 77 vehicles tot terreny, 14 tractors amb bota i 5 camions per recolzar als bombers en les tasques d’extinció. Tot aquest moviment, a més, vàrem ser capaços d’analitzar-lo 8 mesos després revisant el que havíem fet i com ho havíem fet: coordinació, actuació i intervenció. Veien el que va funcionar i el que no. I finalment, també, hem estat capaços de divertir-nos i fer-nos més amics amb l’organització de les festes de fi de campanya.

És evident que tot això ho hem pogut fer gràcies el recolzament de les administracions i altres entitats, vodria fer esment especial a l’ajuntament de Palau-Saverdera que ens va acollir a casa seva durant la fase de constitució i la primera etapa de Control Empordà, a la Diputació de Girona i al Consell Comarcal que des delprimer moment van creure amb nosaltres facilitant-nos tirar endavant el nostre projecte i sobretot al Patronat de “la Cate” que ens ha permés crèixer i millorar notablement.

Però aquí i ara vull dedicar el meu major agraïment a totes i a tots els voluntaris, el veritable valor afegit de les ADF, perquè sense ells no hagués estat possible assolir tots els objectius que ens havien proposat.

La meva marxa de la Presidència ha estat volguda. Com ja sabeu molts de vosaltres, continuaré col·laborant directament amb l’Associació, ara com a coordinador, per tant podeu comptar amb mi.

A tots moltes gràcies.

Fira de l'Espàrrec

Ja hi som pel tros, finalment , malgrat els dubtes, la contenció pressupostaria i alguna opinió poc engrescadora la fira és pública. Tot i que fa temps que hi treballem internament, és ara quan ha sonat el tret de sortida, hem afegit a la meitat dels actors principals de la diada, els restauradors i els comerciants, als quals aquesta setmana hi afegirem a les associacions i a tots els veïns que vulguin col·laborar.

La Fira de l’espàrrec, del boscà, de marge, del silvestre o sigui el no conreat, va començar a gestar-se ara fa un any, en les reunions de turisme i cultura de l’Ajuntament del Port de la Selva, amb l’objectiu principal de dinamitzar el poble organitzant una diada festiva fora de temporada.

Conscients de que tot està inventat es tractava de veure que era el que funcionava als altres llocs i a partir d’aquí personalitzar-ho a l’interès del Port de la Selva. En aquest punt ja sabíem que faríem una fira, i que aquesta havia de girar entorn un producte del nostre territori, un producte de temporada.

Buscàvem un producte original, assequible, que fos veritablement del territori, i sobretot al qual no se li dediqués una fira similar a la comarca. I va ser llavors quan vàrem arribar a l’espàrrec. Des de començaments de febrer a finals de març és habitual anar a caçar espàrrecs en el nostre municipi, tots hi hem anat: nens, joves, adults, jubilats i el més important, difícilment tornem de buit. Però aquest no és un acte recent, sinó que forma part de l’economia de subsistència dels nostres avantpassats que tiraven endavant amb un seguit d’activitats complementaries: la pesca, el conreu de l’hort, de la vinya i l’olivera, la recol·lecció de la llenya, de bolets i d’espàrrecs. Aquests darrers doncs formaven part de la dieta d’aquella gent, per bé que culinàriament el receptari quedava reduït a la típica truita d’espàrrecs. Quedava clara la component etnològica i cultural del producte, que automàticament es convertia en un argument més el seu favor.

Havíem trobat el producte, ara calia saber quin tipus fira volíem, també ho teníem clar, no volíem fer venir una associació de firaires que ens vengués els seus productes, tenim un teixit comercial prou important i el que ens calia era implicar a aquest comerç local, els botiguers d’aquí han de ser els protagonistes, la fira ha de servir per promocionar els seus establiments i els seus productes.

Altrament ens calia explotar les possibilitats gastronòmiques del producte, sabíem que el receptari fins el moment és força limitat: truites, remenats, cremes i no gaire res més. Però això no havia de ser un inconvenient, el contrari volia dir que hi ha terreny per explorar, i qui millor per fer-ho que els nostres professionals de la restauració.

No podíem oblidar que tota fira ha de tenir un caràcter lúdic i festiu. I aquest li volem donar involucrant els diferents col·lectius i associacions del poble, per fer de la Fira una festa de tothom.

Ens queda poc més d’un mes per convertir en realitat aquest projecte, la resposta a la primera posada en escena de la fira és esperançadora. Ara ens cal treballar a tots junts, i sobretot fer-ne publicitat i difusió.