Canvis a l'Associació d'ADF de l'Alt Empordà

Després de quatre anys presidint l'Associació d'Agrupacions de Defensa Forestal de l'Alt Empordà arriba, tal i com estableixen els Estatuts, el relleu. A l'Assemblea del passat 19 de febrer, es va escollir la nova Junta que encapçalarà un bon amic, en Ramon Casellas Gómez de l'ADF del Rissec.

Han estat els quatre primers anys d'un projecte engrescador, que va néixer amb ganes de sumar esforços i cohesionar el col·lectiu. Han estat quatre anys intensos que han servit per consolidar l'Associació, i dels que en queda molta feina feta.

Així des del 2005 les activitats realitzades per l’Associació són nombroses i van des de l’assessorament, a l’organització de cursos i jornades, passant per la coordinació en situacions d’emergència i la participació en projectes pedagògics. Intento fer un repàs i em venen al cap, en matèria de formació un seguit de cursos i jornades de formació pels voluntaris de les ADF de l’Alt Empordà i altres comarques veïnes impartint un mínim d’un curs anual de formació bàsic per a voluntaris de les ADF, i altres de complementaris sobre la gestió dels boscos, transmissions, eines i seguretat. També hem coordinat la participació de les ADF en els cremes controlades que realitzaven els bombers en els punts de gestió estratègics per tal de reduir el combustible i obtenir oportunitats en l’extinció dels incendis. Ha estat un complement a la formació i una bona manera de relacionar-nos ADF i bombers per així fer més efectiva la nostra tasca en situacions d’emergència. Pel que fa a la sensibilització vàrem paticipar en el programa pilot MEFITU on conjuntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, l’enginyer de forest del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la comarca de l’Alt Empordà, el Parc Natural del Cap de Creus i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà vàrem treballar amb més de 150 alumnes. Però la tasca principal i més destacable ha estat la de la coordinació, la peça clau ha estat i és Control Empordà, primer a Palau-Saverdera amb algunes mancances però amb molta il·lusió i finalment a Figueres en condicions immillorables. Amb la veritable prova de foc durant la primera setmana d’agost del 2006 en que durant sis dies vàrem ser capaços de mobilitzar 381 voluntaris, 77 vehicles tot terreny, 14 tractors amb bota i 5 camions per recolzar als bombers en les tasques d’extinció. Tot aquest moviment, a més, vàrem ser capaços d’analitzar-lo 8 mesos després revisant el que havíem fet i com ho havíem fet: coordinació, actuació i intervenció. Veien el que va funcionar i el que no. I finalment, també, hem estat capaços de divertir-nos i fer-nos més amics amb l’organització de les festes de fi de campanya.

És evident que tot això ho hem pogut fer gràcies el recolzament de les administracions i altres entitats, vodria fer esment especial a l’ajuntament de Palau-Saverdera que ens va acollir a casa seva durant la fase de constitució i la primera etapa de Control Empordà, a la Diputació de Girona i al Consell Comarcal que des delprimer moment van creure amb nosaltres facilitant-nos tirar endavant el nostre projecte i sobretot al Patronat de “la Cate” que ens ha permés crèixer i millorar notablement.

Però aquí i ara vull dedicar el meu major agraïment a totes i a tots els voluntaris, el veritable valor afegit de les ADF, perquè sense ells no hagués estat possible assolir tots els objectius que ens havien proposat.

La meva marxa de la Presidència ha estat volguda. Com ja sabeu molts de vosaltres, continuaré col·laborant directament amb l’Associació, ara com a coordinador, per tant podeu comptar amb mi.

A tots moltes gràcies.

Fira de l'Espàrrec

Ja hi som pel tros, finalment , malgrat els dubtes, la contenció pressupostaria i alguna opinió poc engrescadora la fira és pública. Tot i que fa temps que hi treballem internament, és ara quan ha sonat el tret de sortida, hem afegit a la meitat dels actors principals de la diada, els restauradors i els comerciants, als quals aquesta setmana hi afegirem a les associacions i a tots els veïns que vulguin col·laborar.

La Fira de l’espàrrec, del boscà, de marge, del silvestre o sigui el no conreat, va començar a gestar-se ara fa un any, en les reunions de turisme i cultura de l’Ajuntament del Port de la Selva, amb l’objectiu principal de dinamitzar el poble organitzant una diada festiva fora de temporada.

Conscients de que tot està inventat es tractava de veure que era el que funcionava als altres llocs i a partir d’aquí personalitzar-ho a l’interès del Port de la Selva. En aquest punt ja sabíem que faríem una fira, i que aquesta havia de girar entorn un producte del nostre territori, un producte de temporada.

Buscàvem un producte original, assequible, que fos veritablement del territori, i sobretot al qual no se li dediqués una fira similar a la comarca. I va ser llavors quan vàrem arribar a l’espàrrec. Des de començaments de febrer a finals de març és habitual anar a caçar espàrrecs en el nostre municipi, tots hi hem anat: nens, joves, adults, jubilats i el més important, difícilment tornem de buit. Però aquest no és un acte recent, sinó que forma part de l’economia de subsistència dels nostres avantpassats que tiraven endavant amb un seguit d’activitats complementaries: la pesca, el conreu de l’hort, de la vinya i l’olivera, la recol·lecció de la llenya, de bolets i d’espàrrecs. Aquests darrers doncs formaven part de la dieta d’aquella gent, per bé que culinàriament el receptari quedava reduït a la típica truita d’espàrrecs. Quedava clara la component etnològica i cultural del producte, que automàticament es convertia en un argument més el seu favor.

Havíem trobat el producte, ara calia saber quin tipus fira volíem, també ho teníem clar, no volíem fer venir una associació de firaires que ens vengués els seus productes, tenim un teixit comercial prou important i el que ens calia era implicar a aquest comerç local, els botiguers d’aquí han de ser els protagonistes, la fira ha de servir per promocionar els seus establiments i els seus productes.

Altrament ens calia explotar les possibilitats gastronòmiques del producte, sabíem que el receptari fins el moment és força limitat: truites, remenats, cremes i no gaire res més. Però això no havia de ser un inconvenient, el contrari volia dir que hi ha terreny per explorar, i qui millor per fer-ho que els nostres professionals de la restauració.

No podíem oblidar que tota fira ha de tenir un caràcter lúdic i festiu. I aquest li volem donar involucrant els diferents col·lectius i associacions del poble, per fer de la Fira una festa de tothom.

Ens queda poc més d’un mes per convertir en realitat aquest projecte, la resposta a la primera posada en escena de la fira és esperançadora. Ara ens cal treballar a tots junts, i sobretot fer-ne publicitat i difusió.

Premis Gaudí

Ahir em vaig empassar bona part dels premis Gaudí que feien a TV3, per molta Acadèmia Catalana de Cine que fos ho vaig trobar “un quiero y no puedo” , l’espai fred, els micròfons malgirbats, el format sense massa novetats: actor i actriu, video, sobre i estatueta, els espectacles fora de lloc i la presentadora carregosa. Però totes aquestes coses no mereixerien un espai en el meu bloc, el problema és que la cosa no es va acabar aquí, entre la presentadora i el pallasso Monti van representar un numeret de pena, que no tan sols va superar el mal gust sinó que va ratllar l’insult. L’objecte de l’escarni fou el President de la Generalitat. Els que em coneixen saben que no tinc cap devoció pel Molt Honorable Sr. Montilla però no per això deixaré mai de respectar-lo. El fet què en un moment de la cerimònia la presentadora enviés al pallasso a saludar al President de la Generalitat i aquest anés a trobar a l’Artur Mas, en principi com a convergent m’hauria de fer gràcia, però no va ser així i molt menys quan per arribar fins a ell la presentadora va guiar al pallasso com si d’un gos d’atura es tractés. Ho vaig trobar realment patètic.

El President de la Generalitat de Catalunya, sigui qui sigui, es mereix respecte, i si el cinema català vol trencar motlles ha de mirar de buscar l’originalitat sense menysprear a les persones i les institucions. Seria realment d'agrair que el món de la faràndula tingués clar que una cosa és la conyeta del Polònia i l'altre una cerimònia d'entrega dels Premis cinematogràfics d'un país assenyat.

El meu dia a dia a l'ajuntament

Amb la voluntat de fer més pròxim el meu càrrec i donar a conèixer a la població el que faig a l'ajuntament, de cares a aquest any 2009 poso en funcionament un espai a la xarxa on explico diàriament i de forma breu quina és la meva feina.

El fet de tenir una dedicació exclusiva entre d'altres coses em permet mantenir aquest espai que espero us resulti d'interès, perquè la meva feina d'alguna manera és també la vostra.

Si voleu accedir-hi feu click.

Discurs de Reis 2009

Majestats, un any més em toca, aquest cop, per delegació de l’Alcalde fer-vos el discurs de benvinguda al Port de la Selva.

És un repte per mi i per al municipi acollir-vos de manera que us sentiu com a casa vostra. Amb aquesta finalitat aquest any us vull expressar els nostres sentiments i desitjos tal com ho fan el dia de Nadal les nenes i els nens del nostre poble, i de tot el país, davant els seus padrins i familiars. Per això m’he permès la llibertat d’adaptar un dels molts versos que aquest any han dit, i que diu:

Majestats, tantes coses us volem dir
que hem cercat per aquesta cita
els mots més adients per embellir
la vostra esperada visita.

Potser ho hauríem de deixar
i no demanar-vos gran cosa
perquè el món tal i com va
ja és feixuc com una llosa.

Però si ho fem:
Quin serà el nostre paper com a poble?
Fer-vos creure que hem perdut tota esperança,
que no veiem aquest cel immens
on floreixen les estrelles,
ni sentim el sol intens
que ens banya les parpelles.

Per la joia d’estimar
per la Pau que el cor ens emplena
perquè els portselvatans tenim molt i molt clar
el que volem i val la pena

Que no és gloria, ni ambició
ni renom, ni tantes noces,
sinó viure en aquest dolç racó
ple de grans petites coses

I us ho diem de tot cor
amb paraules i un somriure
com si fos un gran tresor
i és que ho és pel fet de viure

Benvolguts Gaspar, Melcior i Baltasar abans de cedir-vos la paraula deixeu-me, en nom de l’Ajuntament, agrair l’esforç de totes les persones que fan possible que els nens i les nenes del Port de la Selva puguin gaudir aquesta nit de la vostra màgia.

Visca els Tres Reis!!!

Aquest és el discurs de benvinguda que avui he fet per rebre als Tres Reis a l'Ajuntament del Port de la Selva.