ADF

El passat diumenge 26 d’octubre de 2008 ens varem trobar a Cabanelles molts dels representants i voluntaris de les ADF associades de la comarca.

Per bé que en la part inicial es va reflexionar i debatre sobre la campanya que tancàvem i els projectes de futur, aquesta jornada era bàsicament un acte festiu d’homenatge a tots aquells homes i dones que de forma altruista continuem vetllant pel territori.

És cert que hem tingut un bon any pel que fa a incendis forestals, i esperem que la poca pluja d’aquests darrers dies ens l’acabi de solucionar, però no és menys cert que les ADF i la seva gent continuem patint.

Continuem patint perquè anem a remolc de les administracions i això massa vegades vol dir no saber a on anem. Totes les ADF tenim clar quines són les actuacions que convenen i quan s’han de realitzar, i malgrat les nostres actuacions sempre son en benefici del comú molts cops queden capades o esbiaixades pels mecanismes de les administracions o la manca de compromís de les mateixes. És veritablement complicat elaborar un pressupost de despesa sense saber quins seran els ingressos, i molt més complicat és executar-lo sense saber quan disposaràs dels recursos econòmics necessaris.

Els homes i les dones de les ADF hem demostrat que el nostre compromís amb el país i el nostre entorn és sòlid. Com que difícilment ens acabaran les ganes de tirar endavant continuarem demanant a les administracions que ens ho facin més fàcil i ens deixin concentrar el patiment on realment toca.

Veremes

Aquestes darreres setmanes el Port ha estat de veremes, es va començar collint el blanc, però de blanc n’hi ha poc i els moscats la gent se’ls guarda bàsicament pel consum propi. La verema del negre va començar la setmana passada i a la vinya de l’Ajuntament el dijous, amb la participació dels nens de l’escola, ja la vàrem donar per tancada.

Com a part interessada podeu considerar que no sóc prou objectiu, però a fe que ho dic tal i com ho sento: quina sort que l’Ajuntament ens decidíssim a tirar endavant el tema de la vinya. I dic quina sort no pel vi que en surt, ni per la millora del paisatge, ni per la prevenció d’incendis, ... que també. La sort és que encara mantenim una tradició i que tenim possibilitat de mostrar-la a les noves generacions.

El passat 25 de setembre vaig tenir la possibilitat d’anar amb els nens de l’escola a fer veremes a la vinya, mentre ells participaven de la verema collint i jo ajudava a preparar l’esmorzar em van venir un munt de records d’infantesa vinculats a la verema.

Fa trenta anys, encara hi havia força gent que s’elaborava el vi, per bé que la superfície de vinyes en marxa no devia diferir massa de l’actual. A casa meva no fèiem vi, suposo que va ser perquè quan el meu avi va morir jo tenia només set anys i no ho recordo. Per contra si recordo setembres de veremes, de més petit acompanyat de l’àvia Empar a la vinya del meu oncle Joan del mas de l’Estela, i ja de més gran amb els meus cosins a la vinya del meu oncle Gaieta, a sota el salt de la Gorga. En un lloc o en l’altre situacions es repetien: la il·lusió de primera hora, en què omplíem fàcilment la galleda i érem capaços de fer un viatge darrera l’altre, saltant feixes, fins a la samal més propera anava a la baixa amb la mateixa rapidesa que pujava el sol. Un cop esmorzats les prioritats, dels que érem nens, havien canviat i cada cop que podíem ens despistàvem en busca d’una ombra, on fer una “cabanya”, o d’una gorga amb aigua, per refrescar-nos i treure’ns la suor polsegosa que havíem acumulat durant la nostra curta jornada.

I així passàvem el temps esperant el que sens cap mena de dubte era l’altre gran moment de la verema, i que aquest no reviuran els actuals alumnes, es tractava de la “trepitjada” del raïm prèvia al seu pas per la premsa. El ritual sempre era el mateix, sabates fora i peus nets, a partir d’aquí no feia falta res més que ganes de trepitjar fort el gustós raïm, això si, sovint a canvi de la desagraïda picada d’una abella. Recordo lleugerament aquesta operació a la Selva a casa de la tia Contxita, i amb molta més claredat al Port tan a can Palau al Carrer Sant Baldiri com també a can Miquel “barber”. D’aquest darrer recordo especialment els esmorzars, l’arribada de la tia Enriqueta i l’Antònia amb la safata de pa amb tomata amb anxoves ho aturava tot menys el regalim del most cap a la tina. Això sense desmerèixer la resta d’àpats durant la verema, com els de la Lola al mas de l’Estela que ens reunien a tots a la sortida de darrera la cuina i on per mí era tan interessant el que es menjava com el que deien els grans.

En fi un record llunyà d’una activitat nostra, que ni que sigui en part hem de fer viure a les noves generacions per mantenir viu l’esperit dels que ja ens han deixa’t.

Transport de viatgers

El vuit de febrer de 2008 l’Ajuntament del Port de la Selva presentava una al·legació al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, veiem que aquest tampoc preveia resoldre els problemes del nostre municipi en aquest camp.

Enteníem en aquell moment, que sobretot els horaris d’hivern no responien a cap criteri, no eren bons ni per la gent que treballava, ni pels estudiants, ni pel lleure.

Dèiem que sense cap mena de dubte aquest era un peix que es mossegava la cua. Difícilment es podia fomentar l’ús d’un servei de transport que no responia a les necessitats dels usuaris. La sensació que ens provocava tot plegat era que el transport de viatgers per carretera que s'oferia en el nostre municipi es feia per cobrir l’expedient dient que existia.

El que en tot cas el que quedava clar era que el servei de transport de viatgers del nostre municipi no complia ni els objectius generals del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, ni les Directrius nacionals de mobilitat i tampoc veiem que el Pla tingués previst solucionar-ho.

Tot això ens va portar a demanar des de l’Ajuntament que el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 incorpores per el Port de la Selva un servei de transport de viatgers eficaç, que permetés una integració millor del territori per tal que els ciutadans gaudíssim del mateix nivell d’oportunitats per al nostre desenvolupament personal i social, incrementant la nostra qualitat de vida i la sostenibilitat del país.

A partir d’aquí ens posem a treballar amb l’empresa concessionària SARFA, paral·lelament la Direcció General del Transport Terrestre estudia les nostres al·legacions i tot això desemboca en una proposta per part dels Serveis Territorials a Girona de Ports i Transports d’uns nous horaris pel servei de viatgers en el nostre municipi.

Des de l’Ajuntament hem proposat petits retocs a l’horari, que a hores d’ara no sabem si s’han incorporat però malgrat tot entenc que la millora és substancial, no només per l’increment del numero de serveis sinó sobretot per la seva coherència, doncs de ben segur ara responen a criteris de mobilitat fàcilment justificables.

El nou servei es posarà en marxa, en principi el proper dilluns dia 22 de setembre de 2008, des de l’Ajuntament i des de SARFA sereu convenientment informats dels nous horaris.

Aquest és per mi un clar exemple d’aquelles satisfaccions difícilment experimentables fora la política municipal , doncs l’esforç personal té una recompensa col·lectiva.

Per veure els horaris fes click

El Crit i el Port de la Vall del Port de la Selva reben mala nota dels internautes

El diumenge 7 de setembre de 2008 el Diari de Girona publicava una noticia signada pel senyor Jordi Vera Garcia amb el títol que he reproduït per encapçalar el meu escrit. Com a responsable municipal em preocupen les sensacions que tenen els usuaris de les nostres platges, i em sorprèn que la Platja del Port de la Vall rebi aquesta qualificació doncs és veritat que és una platja sense socorristes, que no te lavabos però és una platja amb la zona de bany abalisada, que es neteja a diari, amb aparcament, bon accés i unes aigües de primera.

Un cop llegit l’article, alarmat pel titular i el contingut de la noticia, connecto immediatament el meu ordinador i consulto la web http://www.eyeonearth.eu/ que és la que ha fet servir de referència el senyor Vera per generar-la. Començo a navegar i 1a Sorpresa de les més de 20 platges del meu municipi només n’hi ha una, i precisament no és cap de les que tenen bandera blava (que teòricament tenen uns estàndards de serveis valorables). Però això no acaba aquí, faig click sobre la platja del Port de la Vall (mal situada en el mapa per cert) i 2a sorpresa dels dos factors que es valoren el primer fa referència a la qualitat de l’aigua ( que rep una nota d’EXCEL·LENT) i el segon es refereix al grau de satisfacció de l’usuari, en caps cas als serveis de la platja. Aquest apareix taronja amb una mà planera, busco que vol dir: la web explica que en una escala de 1 (nota més baixa) a 3 (nota més alta) aquest color i aquest símbol equivalen a una nota d’entre 1,5 i 2,5. Per tant no sé si l’expressió de PITJOR NOTA o MALA NOTA és la més adient. Però atenció això no és tot, 3a sorpresa dels milers d’usuaris que cada temporada passant per aquesta platja només n’hi ha 3 que en data de 7 de setembre de 2008 hagin emès el seu vot. En el cas del Crit només 2. No val la pena continuar, podríem parlar del número de platges valorades en totes les comarques gironines, escassament una vintena, o del número de vots emesos en el conjunt de les platges, en definitiva res de res.

Sr. Jordi Vera Garcia aquesta noticia no s’aguanta ni amb pinces, almenys com vostè l’ha presentat i li demano explicacions públiques dels criteris utilitzats per donar validesa i fiabilitat a la vostra interpretació de les dades de http://www.eyeonearth.eu , almenys les referides a la platja del Port de la Vall, creu que tres usuaris poden generar un titular que malmeti la imatge de les nostres platges de forma injusta. Sr. Vera acabo fent-vos saber que la Platja del Port de la Vall està sotmesa durant la temporada de bany a controls setmanals per part de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que fa un anàlisi rigorós i objectiu de la qualitat de l’aigua i de l’estat de la platja, i que durant tot aquest estiu han estat excel·lents.

Al senyor Talp i als portbouencs

Voldria d’entrada disculpar-me amb els portbouencs si en algun moment amb la lectura del meu article, publicat el 26 d’agost en aquest periòdic, van tenir la sensació que volia menystenir o menysprear a aquest municipi. És cert que vaig obviar el tema del transport de viatgers i de mercaderies, igual que vaig obviar el de la flota pesquera, el de les empreses nàutiques, el de l’hostaleria, el dels càmpings i el de la construcció entre d’altres. Les comparacions fàcils només eren per donar peu al contingut veritablement interessant que com deia el seu títol eren els “municipis desatesos” . Tots, el seu, el meu i d’altres. També explicar l’esforç del meu per buscar solucions a aquesta desatenció.

El que no vaig fer en cap moment en el meu escrit fou qüestionar el model de municipi, ni la seva gestió, doncs sempre he estat partidari de l’autonomia de cada poble i no soc ningú per alliçonar al veí. Sembla que vos, Sr. Francesc, no us en podeu estar. Dieu que Portbou fa una gestió assenyada i responsable del seu patrimoni i dels seus recursos i em demaneu que reflexioni de com és possible que un poble com el Port de la Selva absorbeixi el creixement estacional que té sense que la qualitat de vida de la gent que hi viu se’n ressenti.

Doncs encara que a vos no us ho sembli, i ens vulgueu col·locar a l’extrem oposat, ho fem amb les mateixes eines que a Portbou: la gestió assenyada i responsable del nostre patrimoni i els nostres recursos (més d’un 90% del terme municipal qualificat de sòl no urbanitzable, recursos hídrics propis, conjuntament amb el seu poble i amb Colera encara som els únics municipis de la costa autosuficients en l’abastament d’aigua, implantació d’una doble xarxa per l’ús de l’aigua regenerada, ...) tot això sense perdre l’estructura social i tradicional del municipi i vetllant en tot moment perquè la qualitat de vida dels nostres veïns i visitants en cap cas es vegi afectada per les mancances en serveis no exclusivament municipals, malgrat l’esforç econòmic que com us deia això representa.

Així doncs només em queda restar a la vostra disposició i a la del municipi de Portbou, per cert: no serà la primera vegada, per fer front comú a problemes comuns.

El 26 d'agost de 2008 el bisetmanari Hora Nova publicava un article meu on bàsicament es reproduia el que el dia 11 d'agost havia penjat en aquest bloc amb el títol de "municipis desatesos", aquest va ser contestat pel senyor Francesc Talp a les cartes dels lectors del mateix periòdic del dimarts 2 de setembre de 2008, lamento no haver trobat un enllaç digital per reproduïr la seva resposta. Aquest escrit que acabeu de llegir és el que jo he enviat.